[title]
“Bailando, bailando. Amigos adiós, adiós…”. Imagina que després de tota la nit a la discoteca al ritme de hits com aquest del grup belga Paradisio (malgrat que molts preferim la versió dels nostres enyorats Astrud), els llums s'encenen i se'ns empeny a abandonar el local. Però què passa si les ganes de seguir de festa no s'han acabat? Aquest és el terreny en què 'neixen' els chills, festes casolanes, molt similars als afters, però en què el consum de drogues s'acompanya amb llargues sessions de sexe.
Òbviament, els chills no són precisament per a tothom. A més, el concepte, tal com l'analitzarem aquí, se circumscriu estrictament al món gai masculí.
Caminem, sens dubte, per un terreny relliscós. En les poques ocasions en què els mitjans s'han ocupat d'aquest fenomen, que fonamentalment roman ocult a la majoria de la gent, s'ha tractat amb sensacionalisme i cert to de denúncia. Res més lluny del que volem fer amb aquesta peça. El nostre objectiu és completament descriptiu i divulgatiu. No pretenem fer publicitat d'aquestes pràctiques, però tampoc cap mena de judici moral de coses que adults conscients fan en el seu temps lliure. Precisament a ells, els hem preguntat.
“Llevat que vagis a casa d'un amic o d'algú a qui has conegut de festa, la majoria d'ocasions, la invitació per anar a un chill t'arriba a través de Grindr o alguna aplicació d'aquesta mena”, ens explica Manuel de Barcelona. "Gent que potser havia començat la festa la nit anterior i dissabte o diumenge al matí, t'escriu rotllo: 'Som tres. Ara en vindran dos més i res, som aquí de chill'".
“Jo el que entenc per chill és una reunió d'amics”, afirma el Ramón. “És a dir, hi sol haver un nucli dur d'amics i coneguts que després s'amplia buscant en aplicacions o fent de llista de contactes”.
“La gent sol acudir a aquestes festes per curiositat”, continua el Manuel. “Després el fet que molts homes que no coneixes et parin atenció, també està molt bé. L'anonimat, la intriga, el 'morbo'… De vegades, els assistents són nois que estan de vacances a la ciutat i que ja no tornaràs a veure mai més”.
“Jo estic casat, però fa temps que vam decidir obrir la parella”, explica en Martín. “I els chills són una manera de tenir sexe amb persones que més o menys controles. A parer meu, més segura i menys arriscada que ficar-te al llit amb gent amb qui et creues de matinada i que normalment va passada de drogues. Segons la meva experiència, en un chill tothom és amic o amic d'amics”.
Els chills són una forma de tenir sexe amb persones que més o menys controles
Altres vegades, es pot acabar en un chill gairebé per casualitat, com ens explica Carlos. “Vaig acabar en un chill de manera imprevista, perquè havia perdut un tren Madrid-València a les 11 de la nit i el següent era a les 6 del matí. Em vaig baixar Grindr per buscar un noi que em deixés dormir a casa seva. Jo no em trobava gaire bé i vaig trobar una parella que em va proposar anar al seu pis, que estaven de chill. Jo sincerament no sabia gaire bé en què consistia la cosa, però em van assegurar que tenien una habitació que podia utilitzar per dormir si volia. Total, que em vaig plantar aquí i eren força guapos, la veritat. Vaig començar a lligar una mica amb ells, tot i que em va impactar que estaven tots dos amb el mòbil buscant activament més paios. Això no m'havia passat mai. Després vam pillar GHB i ens vam 'liar' amb un quart noi que havia arribat. Però jo em trobava malament i me'n vaig anar a dormir a una altra habitació. Em van acompanyar i em van fer un petó al front. Va ser bonic”.
Un ambient determinat per les persones i les substàncies
"El cert és que lʻambient depèn molt del tipus de festa i dels convidats", confessa Martín. “Pot ser des de lúdic i divertit fins a convertir-se en una cosa molt més 'hostil', per dir-ho d'alguna manera, quan hi ha gent que va molt a sac tant pel que fa a droga com a sexe. Això de vegades pot generar tensions. El tipus de drogues que es pren també és important”.
Les drogues més habituals en un chill són el ja esmentat GHB –conegut popularment com a G o 'chorri'–, la mefedrona i la metamfetamina –a la qual molts es refereixen com a 'tina' o 'cristall'– que es fuma. També hi abunda la cocaïna i l'speed i, molt sovint per contrarestar la disfunció sexual que sol produir el consum d'algunes d'aquestes substàncies, la viagra.
“En general, l'ambient sol ser molt relaxat, per això es diuen 'chills'!”, fa broma Manuel. “Però algun col·lega sí que ha tingut alguna experiència una mica més 'hard'. Jo sempre m'he trobat amb persones que només volen cardar i passar l'estona. No és un ambient gaire fosc. Entén-me, no és gaire fosc per a l'ambient gai, potser un hetero s'hi fica i li sembla una bogeria”.
No és un ambient gaire fosc. Entén-me, no és molt fosc per a l'ambient gai, potser un hetero s'hi fica i li sembla una bogeria
“Quan em vaig llevar com a les 4 o les 5 del matí em vaig trobar amb una escena realment xocant”, continua relatant Carlos la seva experiència mentre esperava que sortís el tren. “Vaig anar a buscar la meva motxilla, que era a la cambra on érem abans, i de sobte em vaig trobar deu o dotze paios follant sense condó i súper drogats. Molts seguien amb els mòbils buscant gent. L'olor és una cosa que no se m'oblidarà mai”.
Una pràctica no exempta de riscos
A hores d'ara, segurament ja ha quedat clar que hi ha moltes classes de chill i que l'ambient pot canviar molt depenent del moment de la nit, o del dia. Passa el mateix amb els riscos que pot comportar acudir-hi.
Per exemple, des del punt de vista del Ramón, “la gent als chills sol cuidar molt els uns dels altres. Personalment, a tots els que he estat tothom està molt pendent dels altres. Per exemple, si algú s'ha sentit malament per alguna cosa que ha pres, se l'ha ajudat i tranquil·litzat. Mai no ha passat res del tot greu”.
"El més perillós al meu entendre és l'abús del GHB", explica Martín, "el qual pot portar a sobredosi molt fàcilment si no se segueixen certes pautes com esperar una hora entre cada dosi i no barrejar-ho amb alcohol".
Pel que fa a les infeccions de transmissió sexual (ITS), en Ramón explica que, després d'un chill que hi ha assistit, quan algú s'ha adonat que n'ha agafat alguna, avisa de pressa tota la resta. "A part d'això, tothom sol estar amb PrEP (com es coneix habitualment el tractament de Profilaxi Preexposició davant del VIH) o és indetectable", explica. “És cert que després hi ha els guarrichill que són chills en què la gent té molt menys control o els és igual una mica més tot”.
És cert que després hi ha els guarrichill que són chills en què la gent té molt menys control o els és igual una mica més tot
“La seguretat és un tema complicat, perquè se suposa, o es pressuposa, que tothom està prenent PrEP però la veritat és que jo he anat a chills sense prendre'n i no m'ho van preguntar mai”, reconeix Manuel. “En l'època en què més anava a aquest tipus de trobades jo em cuidava força poc i vaig tenir sort perquè no vaig agafar res de molt greu. Suposo que les drogues i el context també contribueixen que estiguis més relaxat i no hi pensis tant. Pensa que hi ha moltíssima eufòria: ets aquí amb cinc 'pavos' que t'agraden, que els agrades i estàs al màxim d'adrenalina. Llavors totes aquestes coses que hauries de pensar, es dilueixen”.
Sortir-se de la societat i d'un mateix
Comentant les raons de per què a la gent l'atreu tant aquestes quedades, Carlos apunta que quan estàs en una, es té certa sensació d'estar fora de la societat i de tu mateix. Això, d'alguna manera, enganxa, però òbviament, no està gens ben vist per les capes, diguem-ne, més “benpensants” de la societat.
En Ramón hi està d'acord, però amplia el rang de persones que s'escandalitzen amb aquests comportaments a algunes que potser no ens esperem. “Fins i tot en el meu grup d'amics, que o són gais o almenys tenen un pensament diguem-ne 'avançat', em costa explicar que de tant en tant acudeixo a un chill”, confessa. “Hi ha gent que té una curiositat natural i sana i et pregunta amb total naturalitat, però també n'hi ha que s'escandalitza. No ho sé, entenc que la societat és molt més conservadora del que creiem. Pensem que som molt moderns, però això és un poble. Els mariques hem aconseguit acceptació de la societat sempre que hi estiguem integrats: formem una parella monògama, sense estridències, sense ploma, amb feina tots dos i amb un nen adoptat. Però en el moment en què surts fora de la norma, et jutjaran de forma molt severa. Molt més que als heterosexuals que se'n van de putes, per exemple, i em sembla que això és molt pitjor perquè no hi ha un consentiment explícit per les dues parts”.
Consells per anar a un chill per primera vegada
Esperem que després d'haver llegit tot això, ja tinguis tota la informació sobre què és un chill i què pots trobar-te'n. Per acabar l'article, hem demanat als protagonistes que ens donin algunes recomanacions per si et decideixes per anar-ne. En general, tots coincideixen que el més important és controlar el consum de drogues i l'estat en què hi assisteixes. “Encara que és poc probable que passi res de dolent, quan estàs passat de drogues estàs molt més vulnerable. Per tant, és fonamental no estar-ho, especialment si és la primera vegada”, recomana en Manuel. “Una altra de les meves recomanacions és no consumir drogues que t'ofereixin persones que no coneixes. Potser sóc una mica paranoic amb això, però jo mai no ho faig”.
Per a en Martín, és fonamental “llegir els senyals del teu cos i ser capaç d'anar-se'n d'un chill quan aquest t'ho demani: els chills són entorns que ens poden tornar vulnerables i és important que, en aquest tipus d'espais, ens cuidem a nosaltres mateixos i els altres”.
Els chills són entorns que ens poden tornar vulnerables i és important que ens cuidem a nosaltres mateixos i als altres
En Carlos afirma que “és important que no ens faci vergonya dir que no o anar-te'n a fer una migdiada de tres hores, com vaig fer jo. No ens hem de forçar. Es pot crear un ambient on et sentis obligat a consumir certes drogues o a practicar algun tipus de relació que realment no vulguis i aprendre a dir que no en aquests moments està molt bé”.
Per acabar, el Ramón ens recomana, si és possible, anar amb un amic. “És una cosa molt normal, així que a ningú no li semblarà gens estrany”, explica. “D'altra banda, també considero que és crucial tenir molt treballat l'ego, perquè potser el teu amic agrada més que tu. Finalment, no improvisis. Abans d'anar a un chill, parla una mica amb l'amfitrió i esbrina què és el que hi trobaràs. Així no t'emportaràs sorpreses desagradables. La gent sol ser força clara amb el que busca i amb el que ofereix”.
