Sexe i cites
La guia essencial de la Barcelona més romàntica i sexual
Més temes calents
El sexe al cine i la música
Les millors escenes de sexe del cinema
La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes.
Sexe i cinema d'autor: això no és porno
L'estrena de 'Nymphomaniac Vol. 2' va revolucionar els cinemes. Al film hi ha molt de marro: 'bondage', sado, pederàstia i moltes parts impúdiques a la vista. Però, digueu-me, us sembla que això és pornografia? A nosaltres no. El que va fer Von Trier forma part d'una llarga tradició d'obres mestres que han fet tremolar el pols als més puritans. Aquí un breu repàs de 7 moments essencials d'aquest gènere de llarg recorregut que any rere any ha tret el pitjor dels més moralistes. Avís: aquest article conté culs.
20 escenes de sexe que preferiries no haver vist mai
Quantes vegades el cinema ens sotmet a escenes explícites que preferiríem estalviar-nos? Algunes perquè estem mirant la pel·lícula en família, altres perquè arriben en un moment inadequat o bé perquè són precisament el contrari del que es podria considerar eròtic, les escenes de sexe del cine no tenen per què ser agradables de veure. Sí, n'hi ha que són un autèntic plaer per a la vista, però aquest cop no es tracta d'això. Aquí teniu 20 escenes de sexe que preferiríeu no haver vist mai!
Restaurants romàntics
Winter Garden
El restaurant Winter Garden de l'Hotel Palace és a l'altura de les expectatives que hom porta posades de casa quan entra en un dels grans hotels de Barcelona. L'exclusivitat és en les vistes però també en la cuina: estem parlant d'un restaurant amb una espectacular vista de 360º de Barcelona, taules separades i aires de gran menjador burgès. Si unim això a l'oferta gastronòmica, que ofereix dos menús degustació –de novembre a abril– amb un punt d'alta cuina francesa i proximitat catalana excelsa, sucaria el melindro fins i tot un paio amb l'habilitat retórica d'Ivan Drago.
Casa Xica
La casa és xica però el cor és gran, com diu el refrany castellà, i el cor d’en Marc, de la Raquel deu ser molt gran. El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però en aquest cas és més vàlid dir que es tracta de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars. Com un tabule diferent, saborós, sa, de proximitat i enriquit amb un peix gairebé sense manipular, que és deliciós. El local és un cop de puny, on no és estrany que acabis tu amb la teva cita, en l'escenari ideal per a fer el cop definitiu.
a Restaurant
Poques presentacions requereix, l'Alain Guiard, el xef català amb arrels i educació francesa: triomfador en el bàndol popular i carnívor (Santa Burg) i popular i subtil (les tapes de La Mundana), s'ha fet càrrec del restaurant de l’hotel Neri, que ha batejat com “a restaurant” (en minúscula). Dit així tant pel fet de “ser una oferta juganera, directa, assequible en un Relais Chateaux cinc estrelles”, com per veure’t sorprès pels nens de l’escola Sant Felip Neri jugant i fent ganyotes davant el teu plat. El menjador del Neri és pura màgia, amb vistes a una de les tres places més maques de Barcelona (i la vista de nens jugant segur que entendrirà la vostra parella).
Casa Àngela
Una paella a la Sagrada Família? Aquest enunciat que faria apretar a córrer a més d'un, és del tot fiable si parlem de Casa Àngela. Un local amb història: primer va ser La Palmera, un establiment familiar molt arrelat al barri, obert l'any 1947. I un bar de tapes i arrossos a Sagrada Família pot ser romàntic: dividit en dues adreces, 13 i 15, té unes vistes espaterrants a la Sagrada Família i un ambient íntim i acollidor. Hi manen els arrossos: en tenen vuit en carta, tots potents i saborosos i amb socarrats com Déu mana: alguns exemples són el mariner (amb calamars, cloïsses, gambes i carxofes naturals), el de pop o el molt ferm arròs de montanya, amb costella de porc ibèric, botifarra negra i bolets de temporada. I que coi, aixo que l'arròs no és mai per sopar només s'aplica en casos d'arròs dolent per a guiris. Que no és aquest, esclar!
Wagokoro
En Kenia Nakamura i l'Anna Perayre van de la mà en aquest acollidor espai on regna el kaiseki, concepte de cuina japonesa que varia durant l'any en funció de la temporada i cerca en cada plat l'essència del producte. Es desenvolupa com un menú harmoniós, detallista, estètic i cerimoniós, però despullat d'allò superflu. Projecte gastronòmic i projecte de vida. No us ha quedat clara la metàfora?
El Pla
Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració informal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. El restaurant és obert d'ençà l'any 1999, i la feina del xef Andrew Smith l'ha portat a un punt de forma especialment dolç, amb plats carregats de sabor i d'intució, com l'albergínia fumada amb polenta a la brasa, formatge d'ovella, romaní i mel.
