Sexe i cites
La guia essencial de la Barcelona més romàntica i sexual
Per saber-ne més
El sexe al cine i la música
Les millors escenes de sexe del cinema
La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes.
Sexe i cinema d'autor: això no és porno
L'estrena de 'Nymphomaniac Vol. 2' va revolucionar els cinemes. Al film hi ha molt de marro: 'bondage', sado, pederàstia i moltes parts impúdiques a la vista. Però, digueu-me, us sembla que això és pornografia? A nosaltres no. El que va fer Von Trier forma part d'una llarga tradició d'obres mestres que han fet tremolar el pols als més puritans. Aquí un breu repàs de 7 moments essencials d'aquest gènere de llarg recorregut que any rere any ha tret el pitjor dels més moralistes. Avís: aquest article conté culs.
20 escenes de sexe que preferiries no haver vist mai
Quantes vegades el cinema ens sotmet a escenes explícites que preferiríem estalviar-nos? Algunes perquè estem mirant la pel·lícula en família, altres perquè arriben en un moment inadequat o bé perquè són precisament el contrari del que es podria considerar eròtic, les escenes de sexe del cine no tenen per què ser agradables de veure. Sí, n'hi ha que són un autèntic plaer per a la vista, però aquest cop no es tracta d'això. Aquí teniu 20 escenes de sexe que preferiríeu no haver vist mai!
Restaurants romàntics
Casa Xica
La casa és xica però el cor és gran, com diu el refrany castellà, i el cor d’en Marc, de la Raquel deu ser molt gran. El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però això de la fusió s’està prostituint, i en aquest cas es tracta més de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars. Com un tabule diferent, saborós, sa, de proximitat i enriquit amb un peix gairebé sense manipular, que és deliciós. El local és un cop de puny, on no és estrany que acabis tu amb la teva cita, en l'escenari ideal per a fer el cop definitiu.
Wagokoro
En Kenia Nakamura i l'Anna Perayre van de la mà en aquest acollidor espai on regna el kaiseki, concepte de cuina japonesa que varia durant l'any en funció de la temporada i cerca en cada plat l'essència del producte. Es desenvolupa com un menú harmoniós, detallista, estètic i cerimoniós, però despullat d'allò superflu. Projecte gastronòmic i projecte de vida. No us ha quedat clara la metàfora?
El Pla
Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració informal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. El restaurant ja porta vint anys obert, i la feina del xef Andrew Smith l'ha portat a un punt de forma especialment dolç, amb plats carregats de sabor i d'intució, com el carpaccio de pastanaga a la brasa, flor de saüc i rave picant.
Le Cucine Mandarosso
Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves intencions, Le Cucine ho farà. Alerta, que la 'burrata' et pot fer fer burrades.
Torre d'Alta Mar
En això de la seducció i la parella, el factor sorpresa i certa rauxa poden marcar un punt d’inflexió. Rebre la parella amb roba interior i la rosa a la boca és una possibilitat. Però convidar a un restaurant situat a la torre del telefèric és un puntàs, atès que és un caprici absurd en si mateix... És moment de desplegar tota l’artilleria pesada per dir-li: “Sóc un mort de gana, però per tu em vendré un ronyó”.
Rilke
El Grup Confiteria han reobert l’antic Beltxenea com a Rilke. El romanticisme decadent li escau com la sífilis a Baudelaire: és una finca senyorial de principis del XX, amb un menjador imperial, des d’on es divisa un pati interior presidit per una Venus de Milo, font de lleons i vegetació polidament desmanegada. T'asseus amb una copa de Borgonya, sospires, i tens la sensació que d'un moment a l'altre apareixerà un personatge de Bécquer. Si teniu esperances amb algú que tira cap a gòtic, vaporós o eteri, demaneu taula davant del jardí i li reciteu 'La carronya' de Baudelaire. I què coi, si no és un 'frikigoth', la brutal cuina de Rafa Penya també el convencerà.
