Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Què va passar amb David Sust?

Escrit per
Pere Vall
Publicitat

De 'Tras el cristal' a 'Boi'

L’ex teatre Capsa, reconvertit en cinema a partir del 1977 i tancat definitivament l’any 1998, va acollir l’estrena de 'Tras el cristal' (1986), la pertorbadora òpera prima d’Agustí Villaronga, una pel·lícula malaltissa i incòmoda, morbosa i claustrofòbica, que protagonitzaven l’alemany Günter Meisner, Marisa Paredes, Imma Colomer i, en la seva presentació com a actor, un noi de mirada intranquil·litzadora anomenat David Sust. La carrera posterior de Sust no va ser la que s’esperava: va repetir amb el cineasta mallorquí a 'El niño de la luna'; va passar per una altra òpera prima ('Massa vell per morir jove', d’Isabel Coixet); va intervenir en algun film més ('Material urbà', de Jordi Bayona) i en produccions televisives ('13 x 13', 'L’avi Bernat', 'El despertar de la primavera'); i després va desaparèixer del mapa audiovisual. Un amic, aquell típic amic brètol que es mou entre els alts i els baixos fons, em va dir que treballava de fuster al barri de Gràcia. Com quan Daniel Day-Lewis es va retirar per fer de sabater a Itàlia. Potser, en aquest repàs de la seva trajectòria, m’he oblidat d’alguna pel·li, però sempre li podré donar la culpa a la base de dades IMDB, que encara no ha inclòs el retorn de David Sust a la pantalla: en un petit paper, surt a 'Boi', llargmetratge de Jorge M. Fontana que s’estrena el 29 de març. A la cinta, després de diversos embolics, malentesos i mogudes variades, Sust coincideix en una escena amb el veritable protagonista de la història: Bernat Quintana, en el seu primer personatge estel·lar al cinema. Quintana, un nou Sust?

'Tras el cristal', d'Agustí Villaronga

Bernat Quintana en un 'neothriller' barceloní

Estrella televisiva ('El cor de la ciutat', 'Com si fos ahir') i teatral (si es torna a fer, no us el perdeu a l’obra de Marta Buchaca 'Només una vegada'), Bernat Quintana interpreta un noi de 27 anys que s’estrena com a xofer privat i, alhora, està pendent d’una notícia d’índole personal. En determinats aspectes –no en tots!– el Boi em recorda el Travis Bickle de 'Taxi driver', encarnat per Robert De Niro: al volant del seu automòbil, és testimoni d’una Barcelona del disseny, els negocis i també els mafiosos. El guió podria transcórrer durant el Mobile Congress? Perfectament.

'Boi', de Jorge M. Fontana

 La ciutat dels prodigis perillosos

La Barcelona de la pel·li de Fontana no és la mateixa dels arguments de Cesc Gay o Ventura Pons. S’assembla més a la ciutat descrita per Manuel Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza o Juan Marsé. Una urbs exuberant, que et promet prodigis i t'ensarrona. Una metròpoli atractiva, on la pasta hi circula en abundància, però, precisament per això, es converteix en perillosa.


Quan es fa fosc... cames ajudeu-me!

Sense avançar gaire més de la intriga, avanço que el Boi té dos clients asiàtics, que només li parlen en anglès i que el fotran en embolics indesitjats. Amb banda sonora d’El Guincho i molt de gust a l’hora de moure la càmera i planificar, 'Boi' arribarà, m’imagino, a poquetes sales, però heus aquí la meva reivindicació i recomanació: per Quintana, que assumeix el seu primer protagonista amb una seguretat i carisma bestials; per parlar-nos d’una Barcelona oculta, nocturna i elitista, situada entre un majestuós hotel al costat de l’Arc de Triomf i els clubs i restaurants de luxe, plens de malfactors; per si us ve de gust passejar per davant de l’antic Capsa, al carrer d’Aragó amb Via Laitena; i per la recuperació de David Sust. Aplaudeixo aquest retorn.

NO T'HO PERDIS: les 5 millors pel·lis de la cartellera

Últimes notícies

    Publicitat