[title]
Biografia torrencial
"Tortosa (Baix Ebre, Tarragona), 25 de novembre de 1947. A les 14:30 hores s’escolta el primer plor de Sebastià Daniel Arbonés Subirats, tan fort que sembla que estigui reclamant el seu lloc al món, i que acabarà aconseguint merescudament pel seu esforç, tenacitat i, sobretot, per la seva intriga i les seves ganes de conèixer". Així comença la introducció de la biografia autoritzada de Sebastià D’Arbó, que ha escrit Diego Peñalver i ha editat Applehead. Un tros de llibre, ple de fotos i farcit d’entrevistes, anàlisis i disquisicions. D’agraïments i de queixes. De moments de glòria i d’instants en què es nota la tristesa del cineasta: per exemple, quan parla de la desaparició de la revista 'Karma'. Estem tan poc acostumats a treballs tan exuberants sobre la feina dels nostres realitzadors (fa anys, la Filmoteca de Catalunya va editar uns estudis sobre les obres de Josep Maria Forn, Jordi Cadena, Joaquim Jordà o José María Nunes, més prims, però que també recomano molt) que m’ha emocionat un totxo, en el millor dels sentits, com és aquest 'Más allá del cine de Sebastià D’Arbó'.
Estrelles encantadorament insuportables
El problema de formar part del 'team' dels fanàtics d’aquell cinema de terror i fantàstic que es va rodar aquí entre els anys 60 i 80 és que, amb un llibre com aquest entre les mans i els ulls, t’atabales. On fixes primer la teva mirada? Quin capítol privilegies per damunt dels altres? Com que personalment també em motiva el món de la interpretació, jo vaig directe a la pàgina 187, al capítol titulat 'Amo a los actores y actrices'. "Certament puc afirmar que algunes estrelles són gent encantadorament insuportable", afirma D’Arbó al tercer paràgraf, abans d’endinsar-nos en la carrera d’algunes de les seves stars: Narciso Ibáñez Menta, Víctor Israel, Ramiro Oliveros, Berta Cabré, Ovidi Montllor, Tony Isbert, Mercè Sampietro, Jordi Dauder o Victoria Vera. I Laura Conti! Recordeu aquella atractiva brasilera que va protagonitzar 'L’escot', d’Antoni Verdaguer, i, després, 'Cena de asesinos', de Sebastià D’Arbó? La informació sobre ells i elles és torrencial, i els recopiladors de dades que no pots trobar enlloc poden saltar d’alegria amb el llibre sobre l’autor de 'Más allá de la muerte', 'Acosada' o 'El ser'. Per cert, D’Arbó es va quedar amb les ganes de rodar amb Christopher Lee. Ho relata a la pàgina 206.
Totes les cares d’un home sobrenaturalment inquiet
Aventurer, pioner de la televisió a Espanya, divulgador de la parapsicologia, víctima d’un atemptat (pàgina 239) i professional audiovisual amb una estricta formació tècnica, Sebastià D’Arbó, que va saltar de TVE a Antena 3 TV i ara està instal·lat a RAC1, lloa alguns fets i persones, però tampoc es calla quan ha de criticar durament alguns comportaments i situacions. Ho descobrireu en vàries pàgines. Quin tàndem farien Sebastià D’Arbó i Albert Serra! Tant de bo fessin una una pel·li junts. El capítol titulat 'Formación y trayectoria en la hipnosis' em té... hipnotitzat. Aquí és on es parla d’un mite en l’especialitat: Fassman. O de Bigas Luna i la seva 'Angoixa': "Sobre Bigas Luna he de dir que, més que un cineasta, ell era un creador d’idees, un artista plàstic i un bon creador visual, però no era un director de cine en la màxima accepció del terme. Recordo que un dels seus productors, Manel Valls, em va dir una vegada "Bigas és un excel·lent venedor de fum", i així era en realitat" (pàgina 276).
De Charles Manson als temibles crítics de cine
Redactaria una columna el triple de llarga del normal destacant coses i cosetes d’aquest volum on tan aviat es rememoren les malifetes de Charles Manson (molt actual gràcies a la tarantiniana 'Érase una vez en... Hollywood') com es parla de còmics i fotonovel·les, de premis, de possessions, de les Cares de Bélmez, d’Íker Jiménez... i dels crítics de cinema. I aquí, D’Arbó s’enfada de debò: "Els incapaços, quan veuen que hom triomfa, ells ho qualifiquen de sort. No reconeixen el treball ben fet". Llegir 'Más allá del cine de Sebastià D’Arbó' també et pot produir una profunda nostàlgia. Per exemple, si no has oblidat que vas veure 'Viaje al Más Allá' al desaparegut Fémina del Passeig de Gràcia. I ara us deixo, perquè segueixo viatjant entre les reflexions i les increïbles fotos dels misteriosos i apassionants rodatges de Sebastià D’Arbó. Efectivament!
