[title]
Viu un moment professional envejable, que remata amb l’estrena, després de passar pel Festival de Canes, de la seva nova pel·lícula, 'As bestas', que s'estrena l’11 de novembre. El film, d’atmosfera irrespirable, ens situa en una aldea gallega on s’hi ha instal·lat un matrimoni francès que no és gaire ben acollit pels vilatans. Rodrigo Sorogoyen (Madrid, 1981) segueix pujant esglaons: 'Stockholm', 'Que Dios nos perdone', 'El Reino', 'Madre' i la sèrie 'Antidisturbios' l’han situat entre els cineastes que més expectatives generen.
Notes aquest estatus dins el cinema espanyol?
Me l’imagino per qüestions com presentar la pel·lícula a Canes, perquè no tothom hi va, o perquè em van convidar a ser jurat al Festival de Venècia. Bé, ara hi ha molts directors i directores potents, i no sé si estic en aquest rànquing, en tot cas intento apartar les expectatives quan treballo, perquè no em distreguin ni em pressionin.
Mirarem de no rebentar res de l’argument, però 'As bestas' s’inspira en un fet real.
Sí, el vam llegir l’any 2015 i mesos després ja teníem una primera versió del guió. Ens va atrapar la figura d’aquella dona que va continuar residint al poble després de tot el que havia viscut. Havia de ser la nostra següent pel·li, després de 'Que Dios nos perdone', però van sortir tots els casos de corrupció del PP i ens vam llançar amb 'El Reino'. Amb l’espera, la pel·lícula hi ha sortit guanyant.
No escrivíem sobre homes violents i dones conciliadores, però tot gira sobre això”
Llegia una frase teva que resumeix bé el film: parla d’homes violents i de dones conciliadores.
Hi ha una cosa fascinant en l’escriptura, i és que nosaltres no partíem d’aquesta base, no estàvem escrivint una pel·li d’homes violents i dones conciliadores. En algun moment t’adones que tot gira al voltant d’aquesta idea, i llavors potencies aquests elements.
Una altra de les idees que planegen a la pel·li és l’odi a l’estranger.
Sí, absolutament. Tu ets d’un poblet gallec i de sobte ve un francès a dir-te què has de fer, i a més evita que guanyis uns diners que poden solucionar-te la vida... Des del principi juguem amb la violència quotidiana però també amb la xenofòbia, que és una cosa creixent arreu del món, i que està també en el centre de la política.
El que em sembla greu i lamentable és que aquesta gent senti pressions externes, de grups econòmics i polítics
L’auge de la xenofòbia és un dels símptomes d’una involució evident que potser podríem relacionar amb la cancel·lació per part de Movistar de la teva sèrie sobre la Guerra Civil. Hi estàs d’acord?
La cancel·lació va ser una clatellada enorme. És el projecte més important de la meva vida, ja està escrit en un 80 per cent, i no ens rendirem, seguirem buscant on fer-la. He de dir que he treballat molt a gust amb els responsables de ficció de Movistar, que fan una feina magnífica. Però ells tenen uns caps més amunt que prenen decisions. Més enllà que decideixin invertir els seus diners en uns projectes o en uns altres, i això ho he de respectar, el que em sembla greu i lamentable és que aquesta gent senti pressions externes, de grups econòmics i polítics però també de la mateixa societat. Hi ha una part important que sent incomoditat quan es toquen segons quins temes, però és que parlar de la Guerra Civil i de la nostra història hauria de ser obligat, és necessari i fins i tot fascinant.
