Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Roger Waters, Barcelona 2023
Foto: Time Out BarcelonaRoger Waters, Barcelona 2023

Roger Waters treu tota l'artilleria a Barcelona: animals voladors, metralladores i consignes polítiques

El músic anglès dedica un setanta per cent del repertori a Pink Floyd en la seva gira de comiat

Borja Duñó
Escrit per
Borja Duñó
Publicitat

"Si t'agraden algunes cançons de Pink Floyd, però no suportes el vessant polític de Roger Waters, te'n pots anar al bar a fer-te fotre". Amb aquesta advertència a l'inici va començar el concert de la gira de comiat de Roger Waters al Sant Jordi. Primera gira de comiat, de fet, diu la promo de la gira, de manera que ningú sabia si era l'última vegada que el veuríem a Barcelona. Més interrogants: les immenses pantalles en forma de creu dividien en quatre parts l'escenari i així van interpretar 'Comfortably numb'. Però no podia ser que només poguéssim veure els dos teclistes durant tot el concert, de manera que aviat les pantalles es van aixecar i van deixar a la vista tot l'escenari, situat al mig de la pista, el públic va sentir un alleujament.

Pink Floyd sense Gilmour

De seguida es va veure que l'aposta visual era tan potent com el so de la banda. Potser la disposició de l'escenari al centre, amb diverses PA repartint el so pel voltant, era el que feia que el so arribés amb força i perfectament definit a la graderia on hi ha la zona de premsa (ja sabem que la qualitat del so depèn molt d'on et trobis). A partir d'aquí, el concert va ser un homenatge a una part del llegat de Pink Floyd, amb èmfasi en l'amistat entre Waters i Syd Barrett, però sense menció a David Gilmour, amb qui conserva una rivalitat ben viva. Un setanta per cent del repertori va estar dedicat al grup amb què Waters va fer història: 'Another brick in the wall', 'Have a cigar', 'Wish you were here', 'Shine on you crazy diamond', 'Money' (cantada pel guitarrista David Kilminster i amb Waters centrat en l'icònic riff de baix)... Tot amanit amb efectius trucs escènics com l'ovella i el porc voladors –propulsats amb drons–, i un excel·lent treball de videoart carregat de consignes polítiques. 

Molta política

Hi va haver records per les víctimes de la brutalitat policial al món (Mahsa Amini, Philando Castile, George Floyd...); acusacions de crims de guerra a Ronald Reagan, Bush pare i fill, Bill Clinton, Obama, Trump i Biden; els vídeos filtrats per Chelsea Manning acompanyats d'un Free Julian Assange; i una sèrie de 'fucks' (fuck antisemitism, fuck patriarchy, fuck drones, fuck the war on terror, fuck bombing weddings, fuck the occupation), alguns més celebrats que altres. Roger Waters, als 79 anys, va voler deixar clar que segueix emprenyat amb el sistema i va disparar el públic amb una metralladora, envoltat de la parafernàlia autoritària de 'The wall'.

Roger Waters
Foto: Live NationRoger Waters

Al final vam anar al bar

Va ser un concert de tres hores (comptant la pausa al mig), que en alguns moments es va fer llarg, sobretot quan Waters es va entestar a fer llargues introduccions a les seves cançons, tenint en compte que es dirigia a un públic que no és de parla anglesa (i que li va dedicar alguns xiulets). El bar al qual enviava a l'inici a fer-se fotre a qui no li agradessin les seves idees polítiques va resultar ser el tema de la seva nova cançó, 'The bar', que va recuperar amb un 'reprise' al final del concert. Un lloc on se suposa que pots anar a discutir i on no cal que estiguis d'acord amb els altres. Potser aquí és on Waters va confondre una mica els espectadors, que havien vingut a veure, qui sap si per última vegada, un dels grans músics de rock de la història recuperar les cançons més icòniques de Pink Floyd.

NO T'HO PERDIS: Els millors concerts de 2023 a Barcelona

Llegeix el número de març de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat

Últimes notícies

    Publicitat