Rupi Kaur: "Les xarxes socials han visibilitzat veus marginalitzades"

D’adolescent, Rupi Kaur va començar a escriure poemes i compartir-los anònimament a la xarxa de blogs Tumblr. Més tard, va començar a signar-los i a publicar-los a Instagram, on es van convertir en tot un fenomen. De fet, segur que heu vist algun dels poemes d’aquesta rapsoda canadenca d’origen panjabi voltant per les xarxes. Són molt fàcils d’identificar: estan escrits en minúscules i sense signes de puntuació.

Per què escrius poemes sense majúscules ni signes de puntuació?
En els meus inicis vaig intentar escriure en panjabi, la meva llengua materna. Sé parlar-la i escriure-la, però fer-hi poesia era massa difícil. Em vaig rendir, perquè m’expressava millor en anglès, però per fer un homenatge al panjabi vaig mantenir algun dels seus trets més característics. En aquesta llengua no es distingeixen les minúscules de les majúscules i no hi ha comes, només punts. Vaig mantenir les minúscules i deixar les comes de banda per honorar els meus orígens.

Com vas descobrir que t’agradava la poesia?
Les escriptures sikh, la meva religió, són en vers. De petita, m’emocionaven els ritmes i com poques paraules podien tenir significats tan profunds. Amb la família podíem estar hores parlant d’un sol vers, analitzant-lo, discutint. M’encantava. De fet, escriure sempre ha estat una pràctica espiritual, per a mi. És com respirar, m’acompanya, em centra i em fa sentir calma. 

La teva poesia parla de temes personals com l’abús sexual o ser immigrant. És difícil mostrar-se tan vulnerable?
Sempre he dit que no escric la meva poesia, sinó que és una cosa que em passa. Les idees brollen. Hi ha poemes que segurament mai veuran la llum, que vull guardar per a mi, però en general escric per parlar de veritats que tots tenim amagades a dins. Per a mi, el paper del poeta és crear noves converses. No hi haurà progrés si no som capaços de trencar tabús i posar sobre la taula experiències que ens han estat silenciades, sobretot com a dones.

Creus que l’art ha de ser polític?
L’art pot ser el que l’artista que crea necessiti que sigui. No m’agrada forçar les meves idees als altres, cadascú és com és. Però per a mi, l’art és polític. Em vaig criar en un ambient activista, els meus pares em van ensenyar que allò personal és polític i que el meu deure és alçar la veu. Soc privilegiada de poder-ho fer i per això escric sobre temes que m’importen. Estic orgullosa de ser una dona feminista, immigrant, panjabi-sikh: no hi hauria ni llibres ni poesia sense tot això que soc.

Vas autopublicar el teu primer llibre de poemes. Per què?
La indústria editorial tenia prejudicis dels qui “veníem d’internet”... tot i que jo venia de l’escenari! Abans de compartir els meus treballs 'online', ja recitava poesia. Però em van dir que no hi havia mercat, que ja ningú no publicava poesia. Jo era una immigrant de 21 anys i vaig escollir autopublicar, una idea irrisòria fa deu anys. Estic orgullosa d’haver començat així: he venut més de 10 milions de llibres. I ho he fet escrivint per a la meva comunitat, no per a la indústria editorial. Connectar amb els meus lectors arreu del món en aquest tour m’ha fet molt feliç. Encara no em crec que això sigui real!

Les xarxes socials han influenciat la teva poesia?
M’han permès compartir-la com mai. Les xarxes han democratitzat la indústria i han visibilitzat veus marginalitzades.

Creus que internet és un lloc on els artistes poden ser lliures?
Internet ha dinamitat la manera en com percebem, compartim i interioritzem l’art. Tenim més accés a l’art que mai i les oportunitats són infinites. Com tot, té el seu cantó fosc. Sempre he intentat pensar que internet no és la vida real i el meu valor personal no pot dependre'n, sobretot amb els algoritmes canviants. El repte és que els creadors continuïn concentrats en el seu art.

Actuaràs a Barcelona. Com és recitar poesia davant de gent amb qui no comparteixes idioma?
M’encanta! Em preocupava la barrera de l’idioma, però amb l’experiència he vist que no és cap problema: la poesia va de sentir emocions, i això és universal. Jo sempre dic que a l’escenari em converteixo en la dona dels meus somnis: ferotge, poderosa i capaç de mantenir l’atenció del públic. Quan actuo en països amb els quals no comparteixo llengua em trobo sent més creativa amb la meva comunicació… És genial veure gent d’arreu del món connectant amb el que he escrit.

No és la primera vegada que hi actues! Què és el que més t’agrada, de la ciutat?
He estat a Barcelona unes quantes vegades i hi tinc bons amics! Una de les meves artistes preferides, la Carlota Guerrero, viu i treballa aquí. Ella em va fer enamorar de la ciutat. Recordo menjars deliciosos i molt bon cafè. En el meu últim xou a Barcelona em vaig emocionar de l’amor que sentia del públic. Em vaig sentir com a casa. Em moro de ganes de retrobar-me amb aquesta ciutat.

Rupi Kaur actuarà al Casino de l’Aliança del Poblenou el 26 d’octubre i a la Sala Apolo el 27 d’octubre. 

NO T'HO PERDIS: Els llibres que t'has de llegir aquest octubre

Llegeix el número d'octubre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat