[title]
La Bodega d’en Rafel és molt més que un bar on el capipota i el mam agermanen jubilats i moderns. Ho explica llarg i bé el llibre "La Bodega: última ronda en un bar de barrio" (Angle) de Miguel Peña Novo, guanyador del premi de periodisme literari de la UAB: una crònica costumista sobre els darrers dies d'en Rafel Jordana, enyorat filantrop rere la barra, i una investigació sobre la bodega a Barcelona. Periodisme gonzo de proximitat, que t’empasses amb el gust i la rapidesa d’una canya ben tirada.
Parlo amb el jove periodista i actor a la Bodega d'en Rafel, esclar –regentada per la família Marsan, els propietaris del no menys clàssic bar Borrell, d'ençà que en Rafel es va jubilar el Nadal del 2021. El llibre no és només una crònica literària i costumista d'un bar de barri que ha fet la volta al món. També hi ha molta investigació: Novo ha regirat documents d'arxiu que certifiquen l'any de la construcció –1935– i la història de l'immoble: "He passat hores a la Bodega, però també a l’arxiu. Estudiant factures, i llicències", explica. Peña es remunta a l'origen de la cadena de Bodegues Terra Alta, obra de Joan Piñol, un emprenedor de Batea que a mitjan segle XX va arribar a tenir 14 locals a Barcelona. I el va trobar viu!
"Vaig tenir molta sort. És de Batea, que és un poble petit. Tinc una amiga d'allà que va trobar el seu net, i vaig aconseguir número de telèfon". A l'altra banda hi havia "un senyor de 101 anys que viu a Castelldefels amb la seva filla de 80, i els vaig poder anar a entrevistar". La Bodega Terra Alta de Manso, ho heu endevinat, el 2003 es va convertir en la Bodega d'en Rafel. Per què un jove de 26 anys està fascinat per la història dels cellers de Barcelona?
"El món de la bodega sempre m'ha cridat l'atenció, jo he crescut a Bèlgica, i quan venia de vacances a Galícia, d'on és la meva família, els tiets em portaven a bars de barri, cosa que a Bèlgica no existeix. Aquests ambients sempre m'han agradat", explica. Peña, no en tinc cap dubte, s'ha vist atrapat per la pàtina hipnòtica que tenen establiments de restauració com l'Agut o la Vermuteria d'en Tano, que amb el pas dels anys no han perdut l'essència sinó que en guanyen.
"La Bodega és un bar expansiu. Quan estava escrivint em fixava en els detalls: cartells quadres, tens tota una paret amb rajoles que expliquen "El Quixot"... Això em va fer petar el cap! El disseny del cartell de fora, de l'estudi La Mosca... Ara vas a un lloc modern i està tot planejat al mil·límetre. Vens aquí i trobes tot un món de detallets que han sedimentat. Els anys han deixat petja per tot arreu, i al final La Bodega és un minimuseu que reflecteix una certa història de Barcelona", reflexiona.
La Bodega d'en Rafel és un petit museu que reflecteix la història de Barcelona
Tothom sap la llegenda d'en Rafel: un taverner empàtic que amb la generositat i l'humanisme per bandera va propulsar un bar de barri on es barregen jubilats, escriptors, jovent modern i fins i tot turistes asiàtics (qui escriu, el 2013 va acompanyar-hi un equip d'una televisió japonesa). Però Peña també aprofundeix en les vides dels actors secundaris: l'etern cambrer –i no menys carismàtic – Guillem Opisso, net del dibuixant i activista veïnal del Gòtic, o l'Andréi, el rentaplats ucraïnès que fa ser de les forces especials de l'URSS, i aconsegueix un 'page-turner' de butxaca que devores en mitja tarda.
Peña retrata un microcosmos interclassista, on mengen i s'entrompen empresaris jubilats, estudiants universitaris i una parròquia que voreja el lumpen. I on tothom rep el mateix tracte. "Quan vas a una cafeteria d'especialitat no tens aquest punt de mescla i socialització. Saps quina gent et trobaràs en un Mc Donald's o en un restaurant de moda, però la Bodega dinamita aquesta segregació de classes i edats".
Per què? A quina conclusió ha arribat, després de tantes hores reunint-hi material? "Al final, tots busquem experiències autèntiques i genuïnes. Vivim en la societat de l'espectacle, que deia Debord, i de cop trobar un lloc sense trampa, on allò que veus és allò que hi ha, dona molta satisfacció. Al tercer dia ja et saluden, et coneixen, i això aporta un sentiment de comunitat i caliu que amb el neoliberalisme s'ha perdut una mica, tot tan individual. I quan vens aquí, encara que estiguis envoltat d'alcohol i solitud, t'hi trobes com un món de valors i comunitat que a tothom li agrada".
NO T'HO PERDIS: Les bodegues més genuïnes de Barcelona
Llegeix el número de juliol i agost de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
