[title]
Seguretat a la mirada, un somriure de confiança, cabell curt al vent, fusell a l'esquena i Barcelona de fons. La imatge que el fotògraf alemany Hans Gutmann (que es feia dir Juan Guzmán) va capturar el juliol del 36 al terrat de l'Hotel Colón, no va trigar a convertir-se en una icona de l'antifeixisme i el feminisme. Ara, 82 anys després d'aquell moment, Barcelona ret homenatge a Marina Ginestà com a símbol de les dones que van tenir un paper actiu en la defensa de la República amb un mural a una mitgera de la Plaça de Dones del 36, a Gràcia. El regidor del districte, Eloi Badia, ha recordat el deure col·lectiu de recuperar la memòria històrica i ha explicat que aquesta mitgera vol 'plasmar una imatge que representa la valentia, coratge, il·lusió, determinació i força de les dones del 36'.
Marina Ginestà (Tolosa, 1919-París, 2014), de família obrera i comunista i amb valors feministes i cooperativistes, mai va lluitar al front (el fusell a l'esquena només el va dur a la foto, com ella mateixa havia explicat anys després), però va aportar a la causa republicana fent de mecanògrafa, de traductora i de periodista per al PSUC. Amb la desfeta de la República va viure a l'exili, primer a França, i després a la República Dominicana i Veneçuela, i abans de poder tornar a Europa, on va morir l'any 2014. Els músics Maria Arnal i Marcel Bagès van dedicar-li una cançó preciosa, Cançó de Marina Ginestà, que precisament parla de l'exili i que els músics van rescatar d'un documental de la miliciana en què ella explicava que una actriu cantava aquella cançó per animar a la tripulació en el viatge per mar de Bordeus a la República Dominicana.
El projecte forma part del Pla de Remodelació de Parets i Mitgeres 2018-2019, impulsat per l'Institut Municipal de Paisatge Urbà, i a banda del mural de Ginestà que es farà a principis de 2019 (encara no han parlat de qui en serà l'autor) també inclou una remodelació de la paret per millorar l'aïllament tèrmic i l'estalvi energètic de l'edifici.
Amb aquest nou mural, Barcelona en suma un més a les mitgeres de la ciutat (parets circumstancialment despullades per canvis urbanístics) com l'homenatge del muralista Sixe Paredes a Joan Miró al Raval –Sant Pau cantonada amb Riereta– i el de Carmen Amaya (carrer Escoles cantonada amb Escultors Claperós) que van fer Btoy i Uriginal en el marc del projecte OpenWalls com a homenatge al 50è aniversari de la mort de la ballarina i cantant de flamenc.
