[title]
L’accés a la planta -2 de la Fundació Tàpies s’ha llevat cobert d’un fil vermell que teixeix una immensa teranyina. Les escales que ens condueixen a les sales d’exposició ara semblen una cova cap a l’infern, però en realitat només ens donen la benvinguda a les creacions de Chiharu Shiota, una artista japonesa que presenta aquesta mostra sorprenent i plena de simbolismes.
L’obra de Chiharu Shiota ens parla de la fragilitat de la vida, de la memòria i del vincle amb la terra a través d’aquestes teranyines de color carmí que, a dins, atrapen objectes quotidians com unes sabates o unes claus.
Els elements atrapats entre les malles vermelles formen part de l’obra d’art, de la mateixa manera que ho fa l’espectador: la mostra, que és alhora una instal·lació immersiva, converteix els cossos dels visitants en subjectes que, com els objectes, interactuen amb aquestes teranyines. Els fils simbolitzen els vasos sanguinis que hi ha a dins del cos i, alhora, les connexions que ens vinculen amb els altres, unificant així el microcosmos i el macrocosmos.
Chiharu Shiota va néixer a Osaka, al Japó i va estudiar a Alemanya, on viu des de ja fa més de vint-i-cinc anys. L’any 2005, quan va emmalaltir de càncer i va afrontar la possibilitat de morir, va adonar-se que “viure i morir pertanyen, en realitat, a la mateixa dimensió”. Les teranyines també volen fer visible aquest univers que existeix tant en la vida com en la mort, com si pintessin l’oxigen que ens connecta amb el món del qual formem part. L’artista ho explica així: “Potser la mort no és un retorn al no-res sinó, més aviat, una qüestió d’integrar-nos, més enllà de l’extinció de la vida, en la mort, en una fusió en quelcom més ampli que nosaltres”.
A més, l’obra de Shiota té molts punts en comú amb l’obra d’Antoni Tàpies, que enguany celebra el centenari del seu naixement. Un d’aquests paral·lelismes és la capacitat d’utilitzar objectes habituals i quotidians en les obres d’art i, des d’aquests, parlar sobre la condició humana tot buscant la universalitat. Les connexions no acaben aquí: els simbolismes com el mur o la cadira són presents a l’obra d’ambdós artistes. De fet, Shiota ha dedicat una sala a connectar diverses cadires a través dels fils vermells, una idea que va néixer en veure l’obra de Tàpies ‘Núvol i Cadira’, que presideix la façana de la Fundació.
L’exposició és la segona que l’artista ha fet a la ciutat de Barcelona i es podrà visitar a la Fundació Antoni Tàpies fins al 23 de juny.
