[title]
Els fans de Dellafuente són fidels. I és que l'artista de Granada té un magnetisme especial a l'hora de guanyar-se el seu públic. Preuades són les bufandes de Dellafuente FC, com si fossin d'un equip de futbol, que esgoten els seguidors. Van ser molts els "gracias familia" que va repetir durant el seu retorn al Sónar, aquest cop en un escenari força més gran que el petit escenari XS on va debutar en l'edició de 2017 en la gira amb el seu colega Maka amb la seva fina barreja de flamenc, trap, reggaeton i lletres sentides plenes d'experiències personals que s'allunyen dels típics clixés del gènere, i parlen de temes tan propers com les hipoteques.
Un escenari decorat amb gerros, desenes de flors blanques i vermelles i un sofà esperava l'aparició d'un dels valors més interessants que té l'escena del pop urbà nacional, que va entrar amb força després de crear expectatives amb un compte enrere a les pantalles de banda i banda de l'escenari SonarDôme. No hi va haver temps per l'escalfament: la cosa va començar forta amb 'Dile', un dels seus temes més populars, seguit d'un "vamos a pasarlo bonito" del granadí, i és que la comunió entre ell i el públic és una de les claus del seu èxit.
Amb gorra, cabells llargs, samarreta blanca amb la signatura de Picasso estampada a l'esquena i texans, i acompanyat per dos guitarristes i bases, només va asseure's –en una butaca, amb un bastó, com si fos el patriarca d'un clan– per versionar el 'Todo es de color' de Lole y Manuel. Va deixar caure molts dels singles que ha anat publicant després del seu ja llunyà últim disc fins ara, 'Ansia viva' (2016), i va mantenir el deliri del públic durant tot el concert. Les columnes de fum blanc van emfatitzar l'entusiasme d'un públic que va vibrar amb temes com 'Consentía', 'Prêt-à-porter', 'En metálico', 'Me pelea', les col·laboracions amb Novedades Carminha i C. Tangana, i el recent 'Dineros' amb el jove raper Morad, que la va cantar amb ell a l'escenari.
No t'ho perdis: les cròniques del Sónar
