Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Wim Wenders, ordre i aventura

Escrit per
Pere Vall
Publicitat

On és el cineasta adorat abans?

Ara que diuen pestes de Wim Wenders, i les seves pel·lis tenen unes crítiques entre tèbies i pèssimes (ni el documental ‘La sal de la tierra’, que va codirigir amb Juliano Silveiro Salgado, va aconseguir agradar tothom), sembla mentida que fins a ‘Pina’, l’any 2011, l’alemany fos un dels cineastes europeus més respectats. Últimament ens han arribat ‘Todo saldrá bien’ (també en 3D, com ‘Pina’) i ‘Los hermosos días de Aranjuez’, i més d’un i d’una s’han posat les mans al cap. Ens l’han canviat, ens l’han canviat! Qui és aquest tio? On s’ha oblidat el 'Mojo'? És per això que, abans que estreni les dues últimes obres (‘Inmersión’ i, no, no és broma, un documental sobre el papa Francesc), he revisat ‘Alicia en las ciudades’, que acaba de ser editada en Blu-ray per A Contracorriente, restaurada i mimant el seu blanc i negre en 16 mm.

Rodar el món, improvisar

Va ser la seva quarta pel·li, es va estrenar el 1974 i està protagonitzada pel periodista Phil Winter (interpretat per Rüdiger Vogler, que semblava un John Cassavetes ros i cabellut), a qui encarreguen que escrigui un reportatge sobre la societat americana. Però ell es dedica a només fer fotos de paisatges i persones amb la seva Polaroid, per la qual cosa es despatxat. Escurat, Winter decideix tornar a Alemanya. A l’agència de viatges de Nova York, coneix Lisa (Liza Kreuzer) i la seva filla Alicia (Yella Rottländer), i comença un viatge insospitat que durà Winter i la petita i una mica repel·lent Alicia per Àmsterdam i d’altres llocs.

De Handke al taxista filòsof

Wenders, que acabava d’adaptar novel·les de Peter Handke i Nathaniel Hawthorne a ‘El miedo del portero ante el penalti’ i a ‘La lletra escarlata’, ens serveix a ‘Alicia en las ciudades’ una de les seves primeres obres mestres. Una calmada 'road movie' poètica i filosòfica on fins i tot els taxistes de Nova York les deixen anar de l’alçada d’un campanar, i com aquell qui no vol la cosa: “En aquesta ciutat, sempre es perd el sentit del temps”.

via GIPHY


Temor, bogeria i xiripa

“Jo tinc por... de la por”, confessa Winter a Alicia en un altre moment en què la nena vol saber més coses de l’home que, en teoria, la portarà a casa de la seva àvia, a Alemanya. És fascinant posar-te en la pell de dos personatges que, en una època sense mòbils, i per una afortunada mescla d’inconsciència, intuïció i xiripa, se’n surten de totes. Yella Rottländer (que ja havia sortit a ‘La letra escarlata’ i, després, només va treballar en una sèrie i a ‘¡Tan lejos, tan cerca!’, també de Wenders) i Rüdiger Vogler, actor fetitxe del cineasta, fan una parella inoblidable, en un film que és exemple de varis dels primers títols del realitzador, on els personatges es movien entre l’ordre i l’aventura. Com aquell disc dels Mishima del 2010: ‘Ordre i aventura’. Per cert, mentre finalitzava aquesta columna, m’he trobat David Carabén (que, a més, té pinta de criatura de Wenders!) entrant en un supermercat de la plaça Letamendi, a pocs metres d’Hisenda, que és el símbol claríssim de l’ordre. Tot quadra.


Últimes notícies

    Publicitat