[title]
Una vida de pel·lícula, prototip del somni americà del segle XX, de la misèria a l’estrellat del Hollywod de l’època daurada. El mite rutilant del músic Xavier Cugat es va construir amb materials diversos, sobretot tòpics que va saber esprémer en pla artístic i també en el personal. Síntesi d’una idea d’èxit, luxe i glamur, confessava sarcàstic que la seva afició era col·leccionar diners. A banda de la seva inqüestionable petjada com a introductor dels ritmes llatins en la cultura de masses, hi ha tres factors més pels quals serà recordat: les caricatures, els chihuahua i les dones.
La nit musical del Festival Grec s’enganxa enguany als ritmes alegres i despreocupats que va popularitzar el gironí més universal. 'I sing a song about bananas' pren el seu títol d’una de les col·laboracions més delirants entre el director d’orquestra i la cantant de les fruites al cap, Carmen Miranda. Aquesta va ser només una de les moltes relacions que Cugat va mantenir amb cantants i actrius en el pla artístic i també portat en molts casos al terreny personal (es va casar cinc vegades).
Per això, per tractar el personatge en l’espectacle del Teatre Grec la dramaturga Helena Tornero ho va tenir clar: “Hem volgut explicar la seva història a través de les intèrprets femenines que van passar per la seva trajectòria”, explica.
A banda de Miranda, Cugat va treballar amb Rita Montaner, Carmen Castillo i Abbe Lane, entre moltes altres, fins i tot es diu que va ser ell qui va crear el nom artístic de Rita Hayworth. L’actor Xavier Ruano representa a Cugat, mentre que l’actriu i cantant Anna Moliner anirà fent els diferents papers femenins. Finalment, l’actor Ferran Vilajosana interpreta una tercera figura creada a partir d’altres testimonis, una mirada crítica darrere l’enlluernament dels focus.
“Tenim aquesta imatge de Cugat com una mena de Pigmalió que sempre presumia d’haver descobert dones per convertir-les en estrelles”, apunta Tornero. “És una visió molt del segle XX en què la dona no era res sense l’home. Però des d’una perspectiva més contemporània, descobrim que no eren només noies mones que cantaven. Moltes de les seves col·laboradores ja tenien una carrera sòlida al darrere”.
L’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, dirigida per David Pastor, recrearà aquell aire clàssic de la música dels anys 40 i 50 del segle passat. Melodies i arranjaments inoblidables encara ara, el particular so d’un mite que va vendre 18 milions de discos associats a un univers hedonista, despreocupat i kitsch. Una nit per ballar i desconnectar, però també per mirar-nos les coses des d’una altra perspectiva.
■ Teatre Grec. 28 de juliol, 22 h. 15 €.
