Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
The Leaden Echo and the Golden Echo (Margaret Tait)
Foto: Cortesia de LuxThe Leaden Echo and the Golden Echo (Margaret Tait, 1955)

Xcèntric: 20 anys de cinema experimental a Barcelona

La pantalla del CCCB ha creat una comunitat "petita però entusiasta" al voltant dels films d'artista

Per Borja Duñó
Publicitat

Gloria Vilches, coordinadora de l'Xcèntric del CCCB des del 2009, entén perfectament el rebuig que genera a priori el cinema experimental. A ella mateixa li va passar quan va veure per primera vegada –a l'època d'estudiant– el zoom de 45 minuts de Michael Snow, 'Wavelenght' (1967). "Pensem que el cinema és sempre narratiu i de ficció, però per a nosaltres és molt més que això, és imatge en moviment", explica. S'hi va apassionar quan va veure l'exposició del CCCB 'That's not entertainment!', que celebrava el cinquè aniversari de l'Xcèntric, on hi havia obres de Chantal Akerman i de Jonas Mekas, entre molts altres. Ara en parla amb un entusiasme que s'encomana.

Va ser una epifania, vaig quedar-me com travessada per un llampec

"Va ser una epifania, vaig quedar-me com travessada per un llampec, hi havia tot allò que et diuen que no has de fer: imatges sobreexposades, desenfocades...", recorda. Però, si hi pensem bé, és un cinema que s'assembla molt a l'esperit de pioners com els Lumière i fins i tot Méliès: "Va ser Griffith qui va establir el cinema narratiu", que és al que estem acostumats en l'actualitat.

Ara, a Vilches li toca coordinar l'edició que fa 20 d'aquesta programació que té tres potes (projeccions, arxiu i didàctica i formació) i no en un moment especialment fàcil: la inauguració del nou programa de projeccions havia de ser una sessió sobre l'obra fílmica de Carles Santos –amb films rars, un recital de Vicenç Altaió i un concert de Clara Peya–, que s'ha hagut de posposar fins al 10 de juny.

Carles Santos,  'RE MI LA'
Foto: Cortesia de La Filmoteca - Institut Valencià de Cultura (IVC) i Fundació Caixa Vinaròs (Fons Carles Santos)Carles Santos, 'RE MI LA'

Una escola i una comunitat

El que celebra l'Xcèntric no són només 20 anys de projeccions cada dijous i diumenge, de gener a abril, sinó també el fet d'haver creat comunitat i escola a Barcelona. Des que va arrencar el novembre del 2001, amb una sessió doble de Kenneth Anger, estudiants, professors de cinema i creadors són habituals de les sessions i dels tallers, perquè el que s'ensenya a l'Xcèntric no s'acostuma a aprendre a les escoles de cinema. "Hi havia una demanda molt gran sobre cinema analògic i artesà, de 'found footage' (cinema sense càmera)... Molts joves tenen la seva primera experiència tàctil amb la cinta i amb els aparells" i l'Xcèntric ha acabat formant part d'una comunitat, "petita però entusiasta". A més, el cinema que defensa és molt casolà "connecta amb la idea del DIY ('do it yourself')", que tan bé coneixen els joves.

Molts joves tenen la seva primera experiència tàctil amb la cinta i els aparells

A més, l'Xcèntric atreu a Barcelona espectadors de molt lluny, ja que és "una de les poques pantalles que projecten el format original, com Super 8, 35 mm o 16 mm", explica. La diferència entre el videoart i el que ella anomena "cinema d'artista" (tot i que no li agraden les etiquetes) no és només el circuit en què es mouen una disciplina i l'altra, també és la forma com es mostra: als museus veus els films en 'loop', ja començats, generalment de peu dret i en una còpia digital, mentre que a l'XCèntric ets en un cinema a les fosques, en una butaca còmoda i mires la pel·lícula "amb tot el gra, lluminositat, en pantalla gran". "Són esdeveniments únics –diu Vilches– si no aprofites l'oportunitat, potser no podràs tornar a veure aquesta pel·lícula".

De gener a febrer

En aquesta edició, de gener a febrer, destaquen noms com els de Babette Mangolte, la primera dona que es va graduar a l'École Nationale de la Photographie et de la Cinématographie; el cineasta indi Mani Kaul, de qui es projectarà 'Mati Manas' (1985) i de qui es podran veure més films a la Filmoteca de Catalunya; un programa de projeccions i conferències sobre cinema experimental argentí i un altre sobre la metgessa, poeta i directora de cinema escocesa Margaret Tait. Vilches assegura que Tait és una magnífica porta d'entrada aquest tipus de cinema: "És impossible que no t'agradi 'A portrait of Ga', és cine-poesia", assegura. 

 

NO T'HO PERDIS: Les 21 pel·lícules més esperades del 2021

Llegeix l'especial gastronòmic de Time Out, amb els millors bars i restaurants de Barcelona que has de tastar aquest 2021

Últimes notícies

    Publicitat