Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 10 secrets per descobrir a Sitges
Sitges
© Carlos A. Oliveras

10 secrets per descobrir a Sitges

Si pensàveu que ja ho sabíeu tot d'aquest encantador racó de món espereu a veure les propostes d'aquest llistat

Per Maria Junyent
Advertising

Tan prop de Barcelona i, alhora, també en certa mesura desconeguda. La turística vila costanera de Sitges és popular pel seu cèlebre festival de cinema fantàstic i de terror, però hi ha molts altres racons típics que cal descobrir si hi aneu. Reserveu un moment del vostre temps per descobrir restes arqueològiques insòlites, per tastar licors autòctons, per visitar  el campanar de l’església de Sant Bartomeu o per observar la nova palmera sitgetana. Guardeu forces que comencem el recorregut.

NO T'HO PERDIS: Escapades d'un dia des de Barcelona

 

 

 

Sitges campanar
Sitges campanar
© Maria Dias

1. La vila del campanar

Fins fa no gaire, pujar al campanar de l’església de Sant Bartomeu, l’emblema més popular de la vila, era un privilegi reservat a molt pocs. Des de fa uns anys, Museus de Sitges organitza una visita guiada mensual –les entrades volen a la velocitat de la llum– a l’interior d’aquest temple de torres assimètriques construït al segle XVII. Pregunteu per què les campanes –que encara es toquen a mà– tenen nom de dona.

Chiringuito
Chiringuito
© Maria Dias

2. El primer de tots

'Chiringo' es deia el cafè infusionat amb una mitja que prenien els treballadors cubans de la canya de sucre. Amb el diminutiu 'chiringuito', van batejar l’any 1913 el restaurant sitgetà situat al passeig Ribera que ha donat nom a tants quioscos de vora mar repartits per tota la península.

Advertising
Malvasia
Malvasia
© Maria Dias

3. La beguda oficial

Ni l’arribada de la fil·loxera ni la del xampany van acabar amb la malvasia, el vi de licor dolç que apareix a l’anàlisi sanguínia de tot sitgetà. L’aparició d’aquesta varietat de raïm es remunta al segle XIV tot i que n’hi ha que la situen abans. Sigui com sigui, el 1935 Manuel Llopis i de Casades, empresari sitgetà, va llegar a l’Hospital Sant Joan de Sitges –institució avui centenària que funciona com a geriàtric– les vinyes que tenia i el negoci familiar d’elaboració de malvasia, que encara avui es fa amb el raïm de les vinyes sitgetanes d’Aiguadolç i les mateixes de l’Hospital, un oasi modernista al centre del poble. També és seu el Blanc Subur, vi lleuger fet amb el mateix raïm. Per  a més glops autòctons, aneu a La Sitgetana (Sant Bartomeu,10), la primera fàbrica-bar de cervesa artesana de Sitges.

Sitges Festa Major
Sitges Festa Major
© Anibal Trejo

4. Durant 36 hores

Sant Bartomeu, patró de Sitges, ha d’estar ben satisfet amb el tribut que li reten cada any els sitgetans: 36 hores de Festa Major que comencen a les 12 del migdia el dia 19 fins al 25 d'agost de cada any.

Arran de la pandèmia del coronavirus, enguany la Festa Major de Sitges patirà certs canvis per evitar aglomeracions. Els balls populars i els actes tradicionals queden suspesos per la seguretat de tots els assistents.

L'Ajuntament de Sitges i la Comissió de la Festa Major estan treballant per tal de mantenir l'esperit d'aquesta festa, per poder gaudir-la amb responsabilitat i sensatesa.

Advertising
Arxiu Històric de Sitges
Arxiu Històric de Sitges

5. Restes neandertals

No només té el xiringuito, el primer Pachá del món i la primera pizzeria d’Espanya. Sitges també disposa d’una de les restes humanes més antigues de Catalunya: la mandíbula d’un neandertal trobada per mossèn Santiago Casanova a la cova del Gegant, dipositada a l’Arxiu Històric de Sitges el 1998. Serveix per afirmar que un dels primers catalans era sitgetà?

Sitges canó
Sitges canó
© Dainis Derics

6. Tocat i enfonsat

I més restes arqueològiques: A Sitges s’han trobat les restes de dos dels vaixells de guerra més importants de l’Europa del segle XVII, enterrats a 800 metres mar endins del Baluard. Són el galió Guisa, nau de Lluís XIII de França, i la Magdalena, nau capitana de Felip IV d’Àustria. Totes dues es van enfonsar l’1 de juliol del 1642.

Advertising
xató
xató
© Maria Dias

7. El motiu de la discòrdia

Del xató se n’ha escrit literatura com per empaperar el passeig de la Ribera sencer, en especial sobre el capítol que es refereix als seus orígens i a l’eterna rivalitat entre Sitges i Vilanova i la Geltrú. El més probable, apunten els vells savis, és que tot plegat fos una estratègia de màrqueting per promocionar el plat. Els Rafecas, la família que regenta des del 1963 el restaurant La Nansa (Carreta, 24), expliquen la seva recepta: escarola, bacallà esqueixat, tonyina esqueixada –res de llaunes!–, anxoves i olives arbequines. I la salsa porta nyora, ametlla, avellana, pa torrat, anxova, all –escalivat per evitar que piqui–, vinagre i bitxo. Delícia.  

Sitges palmera
Sitges palmera
© Maria Dias

8. La nova torre de pisa vegetal

La palmera de la rectoria és per a Sitges el que la Torre de Pisa és als italians. A causa d'una forta ràfega de vent el dia 11 de gener de 2016, aquesta palmera centenària plantada entre l’Ajuntament i la rectoria es va escapçar. Però els sitgetans no es van donar per vençuts i van instal·lar una altra per continuar amb aquest símbol que els hi omple d'orgull. Aquesta vegada es tracta d'una palmera de l'espècie phoenix canariensis, la qual té 7 metres de llarg i pesa més de 5.000 kg

Advertising
Temple Budista Sitges
Temple Budista Sitges

9. Camí al monestir budista

Al Parc Natural del Garraf hi ha l’únic monestir budista de Catalunya, el claustre Sakya Tashi Ling, fundat l’any 1996 al Palau Novella. El lloc és impressionant i s’hi pot anar caminant o amb bicicleta des del mateix centre de la Vila. Només cal pujar el camí de la Fita fins a arribar al polígon industrial del poble i seguir pel carrer del Migjorn endins del parc fins a arribar a la Plana Novella. 

Sitges
Sitges

10. Intangibles

Que Rusiñol i companyia van fer de Sitges la meca del modernisme no és cap secret, com tampoc ho és el Cau Ferrat,  temple de creativitat on l’artista es va establir a finals del segle XIX. Però el motiu que va portar Rusiñol a enamorar-se de la vila una tarda del 1891 va ser la llum, el paisatge i la gent que hi va trobar. Per entendre-ho, només cal recórrer el centre del poble, si pot ser entre setmana a primera hora i a l’hivern, per evitar els turistes.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising