Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.
Escapades d'un dia des de Barcelona
Un dia festiu, un diumenge qualsevol... Només cal un grapat d'hores per descobrir els racons més macos de Catalunya
No són els millors temps per viatjar lluny. Però no calen grans planificacions ni compra de bitllets amb mesos d'antelació per descobrir alguns dels racons més bonics de Catalunya. És la sort de tenir un territori petit sempre a l'abast. Amb una hora i escaig de cotxe, o fins i tot planificant una bona excursió per fer en tren, podeu sortir ben d'hora al matí i tornar a la nit. I pel camí, topar amb alguns dels millors restaurants de la nostra geografia. L'equip de Time Out Barcelona hem recopilat les nostres escapades d'un dia favorites, llocs per desconnectar i tornar a la capital amb les piles carregades.
NO T'HO PERDIS: Escapades romàntiques per Catalunya
De Creixell al castell de Tamarit
Per què hi has d'anar? En aquest recorregut estareu dues hores trepitjant sorra i sentint la remor del mar. I, ep, gairebé sense desnivell. El trajecte comença al poble de Creixell, a la platja del Gorg. Dirigiu-vos al sud, direcció Tarragona –el mar a l'esquerra– durant els 7 quilòmetres que s'estenen els Muntanyans, platja de gran valor ecològic amb dunes, maresmes i flora autòctona. Travesseu les platges urbanes de Torredembarra en direcció al far –l'últim que es va construir a l'Estat– i busqueu el sender, molt ben senyalitzat, que porta a la platja del Canyadell, també preciosa i envoltada de penya-segats. Resistiu les ganes de quedar-vos-hi a viure i busqueu el camí que segueix, cap al sud, al passeig del Fortí i al mirador: ja sou a Altafulla. Baixeu a la platja i continueu xino-xano per la platja de Tamarit, per admirar de prop el seu castell.
On menjar? Després de dues hores de camí segur que se us ha obert la gana. A Altafulla teniu Lola Bistro (Martí d'Ardenya, 25. T. 977 650 804) un petit local de tapes d'autor on podreu posar la panxa contenta. Reserveu-hi amb temps!
Com arribar-hi? Si no voleu fer el recorregut d'anada i tornada, podeu agafar un tren fins a Torredemberra (R15, R16) i després un bus que us apropi a Creixell. Per tornar a Barcelona, podeu agafar el tren a Altafulla (R15, R16).
María José Gómez
Escapada a la Vall del Corb i estany d'Ivars i Vila-Sana
Per què hi has d'anar? Ponent, la gran zona desconeguda malgrat situar-se a una hora amb cotxe de Barcelona. Hi amaga paisatges únics, bones teques i una ruta lliure de peatges que guarda com un tresor l'essència de la Catalunya lligada al camp.
La Vall del Corb, al sud de l'Urgell, és un trencadís de finques de conreus, colors, camins serpentins i poblets medievals. Travesseu-la reseguint el riu i parant a viles de carrers empedrats com Guimerà o Nalec i endinseu-vos en la calma monàstica del Monestir de Vallbona de les Monges, punt imprescindible de la Ruta del Císter. Per dinar aprofiteu per assaborir el vi de la zona - Costers del Segre - i empreneu camí cap a l'Estany d'Ivars i Vila. Amb mitja hora us plantareu a l'estany més extens del país. Amb una rica flora i diversitat d'aus, regaleu-vos una passejada amb barca o bici - rodejar-lo són 13 km - mentre "la terra on es pon el sol" us deixarà un capvespre que no oblidareu.
On menjar? A Cal Menut de Belianes hi trobareu cuina casolana i de la zona. Si l'opció de pícnic us tira més, l'Estany té habilitatades zones de taules per dinar a l'aire lliure.
Com arribar-hi? El cotxe és la millor i única opció per arribar-hi en 1 hora 30 minuts per autovia (A2). Cal agafar les sortides de Cervera o Tàrrega.
Marc Andreu
Sant Esteve de Palautordera
Per què hi has d'anar? A banda d'estar situat en un entorn natural privilegiat, a les portes del Montseny, envoltat de rius, rieres, basses, turons coronats per castells, boscos d'alzines... hi trobem la seu del Circ Cric de Tortell Poltrona que cada cap de setmana de primavera munta uns saraus espectaculars. Enguany fan 10 anys. Si no hi heu anat mai, aquesta és la vostra.
On menjar? Si no voleu fer un pícnic al bosc (l'opció per al bon temps), podeu visitar tot un clàssic, Can Marc (Can Marc, 6, T. 93 848 27 13), un local ideal amb cuina de temporada, amb els clàssics de sempre molt ben cuinats.
Com arribar-hi? De Barcelona, en cotxe no són ni tres quarts d'hora. En transport públic, podeu agafar la línia R2 de Rodalies fins a l'estació de Palautordera. També hi ha la possibilitat d'agafar un Sagalés.
Andreu Gomila
Mont-roig i Mas Miró
Per què hi has d'anar? El sud sempre és un bon destí i aquesta vegada té l'al·licient de conèixer els origens de Joan Miró. Posem rumb a Mont-roig del Camp, a Mas Miró. I tot i que cau a tocar de l'autopista (i l'autovia i la via de tren) ràpid t'integres en l'entorn on el pintor va viure i imaginar La masia i moltes altres obres. Es visita la casa familiar, per on van passar artistes com Hemingway i Calder, la capella desacralitzada i el taller, joieta que es conserva intacte. No hi ha obra exposada, però es respira el paisatge emocional de l'artista (l'audioguia es molt completa i permet seguir la visita fora del centre). Val la pena apropar-se al poble que Miró també va pintar, a l'església de Sant Ramon i el cim de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca des d'on hi ha vistes increïbles al Camp de Tarragona.
On menjar? La platja de Rifà és ideal per a un pícnic o un bany ràpid.
Com arribar-hi? Es recomana desplaçament en cotxe. 1 h 30 min per autopista de pagament. Entrades a www.masmiro.com, 8 euros (ds. de 10 a 14 i de 16.30 a 19 h. Dg. de 10 a 14 h).
Eugènia Sendra
Priorat
Per què hi has d'anar? Us deliu pels paisatges de masia pija de l'Empordà? Al Priorat hi trobareu el mateix sentiment de ruralitat immaculada, però en aquest cas situada en un paisatge quasi lunar: passejar pels esplèndids solcs de vinyes de llicorella és com caure entre bròquils gegants i punxeguts de l'espai exterior. Els llocs imprescindibles per visitar són la monumental cartoixa de Scala Dei –amb n portal dentrada que transmet un poder tel·lúric difícil d'explicar–, els conjunts de pintures rupestres de les valls de Capçanes –un conjunt únic a Cataluya– i la cooperativa de Falset-Marçà, un edifici modernista conegut com a la Catedral del Vi.
On menjar? El millor és no complicar-se la vida: el restaurant de l'Hotel Hostal Sport –que a la contrada gaudeix d'un més que justificat estatus de catedral de la cuina catalana– obre 365 dies l'any. I la veritat és que després de passejar-se per la seva carta de cuina catalana, un no pot evitar pensar com ens fan pagar a preu d'or certes coses, a Barcelona. Això no és un afartapobres, sinó un restaurant de cuina tradicional que ofereix finor, proximitat, producte de primera, i... quantitat! Res de platets de muntatge fi i mossegada escassa, sinó platassos on l'estètica no roba espai a la teca.
Com arribar-hi? Agafeu la Ronda Litoral, la C-32, l'AP7 i la N-420 fins a Falset.
Ricard Martín
Calella de Palafrugell
Per què hi has d'anar? Si us ve de gust passar un dia vora mar i no tornar a casa amb sorra enganxada per tot el cos, Calella de Palafrugell és el vostre destí. Un poblet mariner de postal que banyen sis petites cales de sorra gruixuda i mar turquesa, quasi sempre tranquil (d'aquí el nom del Port-Bo, on se celebra cada juliol la tradicional cantada d'havaneres). Si se'ns fa curt el passeig pels carrerons estrets de casetes blanques, podem enfilar cap al nord fins a Llafranc (uns 20 minuts de camí de ronda), o fer un camí més agrest cap a la Platja del Golfet, al sud.
On menjar? Tot i que hi ha molta oferta, és recomanable reservar taula, ja que els dies festius també hi ha molts visitants. Podem menjar bona cuina marinera al Fiego (platja del Port Pelegrí. T. 972 61 59 96) o al Tragamar (a la platja del Canadell), però potser preferim dinar sota les emblemàtiques voltes de Calella.
Com arribar-hi? La millor opció és anar-hi en cotxe: trigarem una hora i mitja, la meitat que amb altres transports!
Anna Mateu Mur
Sitges
Per què hi has d'anar? Sitges és un dels pobles més bonics de Catalunya, està a només 40 km de Barcelona i gairebé cada setmana hi ha algun sarau cultural: el Festival de Cinema, Festa Major, el Carnaval, la Verema, el Festival de Poesia, el Corpus, el Festival de Jazz Antic... aquí no hi ha descans. Perdeu-vos pels seus carrerons estrets, inspireu-vos amb l'art del Palau Maricel i de la Fundació Stämpfli. Si voleu conèixer l'estat d'ànim del poble, feu una copa de vi al Racó del Vi, una birra a la Sitgetana –cerveseria local amb dos espais– i un vermut a El Cable. Baixeu al Passeig i recorreu-lo de la Punta –l'Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla– fins al Sausalito, el millor xiringuito de la zona. I si voleu fugir de la postal, pugeu cap al Poble Sec, el Sitges que no surt a les guies. Aquí també podreu visitar el Centre d'Interpretació de la Malvasia de Sitges, la beguda oficial de la vila. Si us quedeu a fer nit, passeu pel Janio's i pel Guitar Shop. I si allargueu, que sigui al Ricky's. I ja que esteu, aprofiteu per dormir a l'Hotel Dolce, un capritx cinc estrelles dels afores amb les millors vistes de la vila.
On menjar? Bons platets per compartir al Nem i als Jardins del Retiro que ara ho porten els del Cable (sí, es diu així). Les millors pizzes, a la Pizzeria del Cap de la Vila. Per cuina marinera (l'arròs de carxofes i popets!) al Pic Nic.
Com arribar-hi? Facilíssim amb Renfe: agafeu el rodalies a Passeig de Gràcia o a Sants i trigareu 40 minuts vora el mar fins a Sitges. Amb cotxe, si voleu evitar el peatge, podeu passar per les costes del Garraf.
Maria Junyent
Golf de Roses
Per què hi has d'anar? A la costa de l'Alt Empordà, el Golf de Roses us ofereix platges precioses. Salvatges, com la del Cortal de la Vila, a Sant Pere Pescador, a tocar del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà –per això hi ha tants ocells–, amb dunes i sense brutalisme a la vista i zones on fer nudisme. O caletes com la de davant de l'exclusiu Hotel Spa Empúries; a la seva terrassa amb vistes és un privilegi fer-hi un vermut, i els diumenges a primera hora hi fan ioga a l'aire lliure, sentint la remor del mar. És a tocar de les ruïnes d'Empúries, que us faran viatjar a la Grècia clàssica i a l'Imperi Romà.
On menjar? Al restaurant Pera Batlla (Paratge Camp del Molí s/n, T. 87 298 01 03), de l'Armentera, cuina elaborada i amb producte de proximitat –tenen hort propi ecològic: més a prop impossible–. O al restaurant Mas Concas (Camí Cinc Claus, s/n, T. 97 277 51 58) –ubicat en una masia que va pertànyer a la família de l'escriptora Víctor Català, per cert–, que us permetrà fer un passeig per Cinc Claus, un conjunt arquitectònic amb joies d'entre el segle IX i el XVIII.
Com arribar-hi? A 1 h 45 en cotxe, és la millor manera d'arribar-hi des de Barcelona, fins a la sortida 5 de l'AP7. En tren, la millor opció és Figueres-Vilafant, on hi para en tren d'alta velocitat.
Marta Salicrú
Girona
Per què hi has d'anar? Molt abans de transformar-se en el decorat perfecte per a 'Game of Thrones', Girona ja tenia atractius suficients per posar-se la corona d'una de les ciutats més maques de Catalunya, ideal per una escapada romàntica exprés. El seu centre medieval és molt més que un decorat, amb racons i carrerons per deixar soltes les passions amoroses. Les cases de colors sobre el riu Onyar són el blanc perfecte dels Instagramers que prefereixen, sobretot, el pont de ferro de les Peixateries Velles, amb el mateix segell Eiffel de la torre de París. Envoltats de les muntanyes de la Garrotxa i l'Empordà, un passeig al capvespre per les muralles us regalarà una posta de sol que no oblidareu.
On menjar? Per escapades 'low cost' visiteu una institució de la ciutat, el rei dels frànkfurts locals de qualitat, el König, el més famós al peu de les escales de Sant Feliu. Si us ho podeu permetre, però, visiteu alguns dels excel·lents restaurants de la ciutat, com el Llevataps (cuina catalana de proximitat amb uns maridatges d'escàndol), i si amb una encisadora passejada voleu descobrir l'encantador monestir de Sant Daniel, tasteu el toc fusió marroquí d'El Cul del Món (T. 97 221 87 84).
Com arribar-hi? L'AVE us deixa Girona a 39 minuts de Sants, com ho sentiu. En cas d'agafar el cotxe, penseu en les omnipresents autopistes catalanes.
Manuel Pérez