15 edificis per visitar al 48H Open House BCN 2025

Situat al parc del Laberint d'Horta, aquest edifici de més de mil anys d’història que ha passat per diverses mans i usos. El resultat és un palau de planta irregular amb una planta baixa, entresol, una planta noble i unes golfes, les façanes del qual confereixen al conjunt un interessant joc de perspectives. 

Els seus orígens es remunten al segle XI, quan l’edifici era només una torre de vigilància i més, tard, a finals del segle XIV, va ser propietat de Jaume de Vallseca, membre d’un dels llinatges més poderosos de Barcelona. Des del 1993, una part del palau ha estat utilitzada pel Centre de Formació del Laberint per impartir cursos i tallers de jardineria, agricultura i biodiversitat, i recentment s'ha obert a la ciutadania. 

Tot i que l’edifici es va fundar per atendre els clergues malalts sense recursos de la ciutat de Barcelona, l’hospital ha passat per diverses mans i ara té una funció força diferent: és la seu de la Col·lecció Casacuberta Marsans, una col·lecció d’art hispànic, sobretot d’època gòtica. En total, a dins s’hi poden veurre una cinquantena obres d’art entre pintures, escultures, ceràmiques i objectes litúrgics, repartits entre els 600 metres quadrats d’aquest antic hospital, que té diferents dependències, una capella, una sagristia i una cripta. 

Un dels secrets de Barcelona. Amagada entre els jardins del Putxet, la Casa Rocamora és un palauet isabelí del segle XIX; que va pertànyer al pintor, escriptor i col·leccionista Manuel Rocamora i Vidal (1892-1976). L’edifici, que acull la seu de la Fundació Rocamora, conserva tot la seva esplendor original i és la llar de més de vint col·leccions de pintura, ceràmica de l’Alcora, indumentària, mascarons de proa i reclams publicitaris, com el reclam d’Els Quatre Gats dissenyat per Picasso o quadres de Ramon Casas.

Des de fa vuit anys Joel Cánovas és un caçador de rajoles, es dedica a salvar-les. Va començar l’ofici de casualitat quan un dia es va trobar un sac ple de rajoles al barri de Gràcia i se’l va endur. De mica en mica, va anar acumulant-ne més –sempre amb l’objectiu de conservar una peça de cada–, per això, ara es troba amb 3.500 models diferents i un total de 50.000 peces Ara, la gran col·lecció que ha replegat la té exposada a l'antiga fàbrica de sifons Vilella, al barri del Poble-Sec.

Per accedir a aquest edifici, us caldrà fer reserva prèvia, però potser us val la pena per les vistes panoràmiques que ofereix i la seva singularitat. Guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta torre abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu. I, alerta! Està ubicada al punt més alt de la ciutat (532 m sobre el nivell del mar). El dipòsit que hi ha a l'interior és de 100 m³ i, per accedir-hi còmodament, la torre incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol.

La Casa Rius és un edifici modernista que l’artista Josep Rius i Mestres, un dels escultors catalans més cotitzats de l’època, es va construir per per allotjar-hi empresa i família. Aquest complex format pel taller i un bloc d’habitatges va passar a ser un magatzem a inicis del segle XXI, fins que la Fundació ACICAC (Agrupació de Cases d'Innovació, Cultura i Art de Catalunya) va adquirir i restaurar la casa per convertir-la en un espai de transformació creativa. Ara s'hi fan esdeveniments, residències d’artistes, espais gastronòmics i una àmplia programació cultural.

Galeries, vitralls de colors, terres de mosaic hidràulic i voltes. Les Mont-rogenques són dos habitatges dins d’una casa unifamiliar del barri del Farró, que havia estat primer una construcció rural i, després, una casa modernista. La remodelació de l’espai conserva elements històrics de l’edifici sense renunciar a la modernitat, la flexibilitat i la sostenibilitat. L’edifici consta de grans portals que permeten accedir a sales centrals, comunicades verticalment entre elles, com un gran pati interior que vertebra la casa. Ah, i una dada important: en la reforma, es van inspirar en les descripcions que Mercè Rodoreda va fer de la seva casa de naixença. 

Una joia inacabada de Jujol feta de maó vist, ceràmica i esgrafiats. Aquest conjunt arquitectònic modernista que es troba entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, a Gràcia. Només se'n van construir els fonaments, la casa del porter, les cavallerisses, el jardí i les dues tanques al carrer, i les obres es van haver d'aturar per la troballa d'una mina d'aigua al terreny, que el propietari va voler explotar econòmicament. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist: gràcies a l'Open House les podreu recórrer. 

Heu xafardejat mai el vestíbul d’alguna finca de l’Eixample des de fora? Alguns són més interessants que els espais on viu la gent! Entre baranes de marbre recaragoladíssimes, motllures, esgrafiats i rajoles de tota mena, els vestíbuls expliquen històries d’animals, paisatges i, fins i tot, personalitats barcelonines. Per l’Open House, pots fer una visita detalladíssima als rebedors de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat, d’inspiració gaudiniana, però construïts quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat el modernisme.

Hi has passat mil vegades per sota, seguríssim. Però hi has entrat mai a dins? L'Arc de Triomf és un dels espais visitables de l'Open House: dissenyat per Josep Vilaseca per l’Exposició Universal de 1888, la construcció és un arc triomfal que segueix les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. A dalt, podreu contemplar una vista privilegiada de Barcelona. I també podreu fixar-vos de prop els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). 

L'edifici que acull la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va ser reformat l'arquitecte Domènech Estapà. Aquest li va donar una nova façana i hi va construir dos observatoris, predecessors de l’Observatori Fabra, construït pel mateix arquitecte el 1094. A l’interior de l’edifici, hi destaquen la Sala d’Actes i les pintures murals de Fèlix Mestres, i la Sala dels Rellotges, amb una col·lecció espectacular de mecanismes com el rellotge astronòmic d’Albert Billeter, guanyador de la Medalla d’Or a l’Exposició Universal del 1888.

Més tard, va passar a ser el Teatre Català de la Comèdia. Durant la Guerra Civil, la CNT-FAI el va ocupar i, un cop acabat el conflicte, el Grup Balañà va readquirir el teatre i el va rebatejar amb el nom de Teatre Poliorama. 

Una ‘casa passiva’ al Poblenou. Gràcies a les obertures en parets, sostres i armaris, la visita per aquest singular habitatge us permetrà descobrir els sis principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire, i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor. El disseny és modern i l’espai interior es fusiona amb l’exterior a través de grans portes de vidre, tot sense renunciar a l’ús de materials de baix impacte mediambiental i amb una vida útil llarga, que fan reduir les emissions de CO2 un 92% respecte a una rehabilitació convencional.

Un monestir modernista als peus del Tibidabo. Santa Maria de Valldonzella és obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig. De maó vist i d'inspiració mudèjar i goticista, el conjunt inclou una església amb vitralls i reforços ornamentals, el cos adossat a aquesta i les dependències al voltant del claustre. Durant la guerra, el monestir es va reformar i ampliar seguint el llenguatge originari, i pensant a instal·lar-hi un sanatori antituberculós. Actualment, encara està en activitat: hi viuen nou monges que segueixen la vida monàstica de l'ordre del Císter.