9 tradicions nadalenques sorprenents d'arreu de món

El 5 de desembre se celebra el dia del Krampus, uns sers diabòlics vestits amb pells, cadenes i un bastó que acompanyen a Sant Nicolau, que reparteix dolços entre els nens que han sigut bons i ordena als Krampus que assoti els nens que han sigut entremaliats. A més, acostumen a rondar pels carrers fent por als nens.

Com ja sabeu, la tradició de Catalunya és el tió de Nadal, un tronc de fusta que apareix a les cases catalanes a partir del 8 de desembre. Els nens el tapen amb una manta, alimentant-lo i cuidant-lo fins la Nit de Nadal. Aquell dia, amb l'ajuda d'un bastó, li donen cops fins que caga regals i dolços mentre es canta una cançó popular. Antigament, i després d'això, es cremava a la foguera com a símbol del renaixement de la natura a la primavera.

Durant el 12 de desembre és tradició que els nens islandesos deixin una sabata a la lleixa de la finestra, ja que, segons la llegenda, hi ha 13 trols, els Jolásveinar, que baixen de les muntanyes d'un en un fins al 25 de desembre, deixant cada nit un petit regal als nens que s'han portat bé. Els nens més entremaliats només tenen una patata podrida. Després marxen, un cada dia, fins al 6 de gener, dia en què acaben les festes de Nadal.

El sopar típic de Cap d'Any són les llenties, símbol de diners i fortuna, així que menjar-se'n un plat és un bon presagi. S'acostumen a acompanyar de 'cotechino', una salsitxa de porc especiada, o de 'zampone', peus de porc farcits. A l'antiga Roma tenien la costum de regalar una bossa de llenties als amics, desitjant així un feliç (i ric) any nou!

En aquest país escandinau tenen per costum amagar les escombres la nit de Nadal. Segons explica la llegenda, les bruixes i esperits malignes surten dels seus amagatalls, just per aquestes dates, per prendre l'aire. Per això, els noruecs amaguen les escombres per evitar que les bruixes surtin volant amb elles. Els més valents surten a disparar a l'aire per espantar-les.

El 1847, Tom Smith, un comerciant anglès, veient com les vendes dels seus caramels baixaven, va inventar el 'cracker', un cilindre de cartó recobert amb paper en forma de caramel, a dins del qual va introduir un dolç. El seu nom prové del soroll que emet quan s'estrien les dues tires per obrir-lo. Així, un cop acabat el sopar, els convidats formen un cercle encreuant els braços i cadascú estira d'un cantó obrint els crackers, que solen contenir un barret de paper, un regalet i un acudit.

Pels russos, la festa nadalenca més important és la nit de Cap d'Any, que celebren amb un sopar de 12 plats. L'1 de gener, els nens reben la visita de Ded Moroz, l'avi del fred, juntament amb la jove Snegurochka, la nena de la neu, que porta regals, pastissos de gingebre i matrioskas pels més petits. Per guanyar-se els regals, els nens han de recitar poemes a Ded Moroz i ballar al voltant de l'arbre.

El 1974, un expatriat americà va voler sopar gall d'indi per la nit de Nadal al Japó. Com que no en trobava enlloc, es va dirigir a un restaurant d'una famosa cadena de menjar ràpid per assaborir un pollastre fregit. Els directius van assabentar-se'n i van iniciar una campanya publicitària massiva que va acabar per convertir-se en una tradició. La nit de Nadal el menú típic a Tokio és pollastre fregit, patates fregides i pastís.

Segons la llegenda, una família molt pobre va plantar un arbre per decorar-lo per Nadal. En adonar-se que no podien decorar-lo, els nens van plorar tota la nit. Les aranyes de la casa, sentint els nens, van teixir una tela a les branques que, amb la llum del sol, es va tornar d'or i plata. És per això que els ucraïnesos decoren els arbres de Nadal amb teles d'aranya, com a símbol de bona sort i fortuna.