Egipte a Barcelona

Diuen que Maria l’Egipcíaca va ser una santa que va deixar la vida de pecat que duia per abraçar la vida monacal. En el seu nom, al carreró que hi ha entre el carrer del Carme i el de l’Hospital, a l’altura de la Biblioteca de Catalunya, a mitjans del segle XVII es va construir un convent (el de les egipcíaques) on es recloïen les dones de mala vida que volien reconduir la seva vida. També hi tancaven a la força les prostitutes durant les festes religioses, per lliurar els bons cristians de la seva vista. Aquell convent, que més tard es va reconvertir en presó de dones, dona nom al carrer que avui coneixem.

No hi ha gaire informació sobre l’alimentació dels faraons. Se sap que el pa i la cervesa eren aliments primaris i que la gent amb diners menjava una carn que els esclaus només tastaven quan estaven extremadament dèbils. La gastronomia egípcia d’avui és ben variada, però a Barcelona no és gens fàcil trobar-ne. Al restaurant El Nilo, egipci de referència a la ciutat, hi trobareu bones especialitats àrabs: hummus, mutàbal, pollastre especiat... El mateix al restaurant Tut. Potser no hi menjareu com faraons, però sí com sultans.

El Nilo. Dos de Maig, 241. Encants (L2)

Tut Restaurant: Provença, 369. Verdaguer (L4, L5)

Més de 10.000 documents d’investigació i estudi de l’Egipte faraònic. Això és, ni més ni menys, el que trobareu a la biblioteca de la Fundació Arqueològica Clos, una entitat privada i sense ànim de lucre que es va fundar l’any 92 amb la missió de promoure l’art i l’arqueologia de l’antic Egipte. La biblioteca, amb joies del primer terç del segle XIX que parlen del recent desxiframent dels jeroglífics, està oberta al públic, amb prèvia reserva. 

Tucho Beriain va introduir-se al món del tatuatge quan tenia 18 anys, a un estudi on li van ensenyar "tot el que no havia de fer ni tatuant ni a la vida". Ara fa deu anys que s’hi dedica i ha viatjat per tot el món amb les agulles a la motxilla, marcant la pell de la gent amb qui es creua com a moneda de canvi. Fa tres anys va caure rendit a la simbologia d’Egipte i la dualitat belles-aobscuritat que hi veu; un misteri que s’ha convertit en una de les seves grans fonts d’inspiració.

Demaneu cita a @tuchoberiain

Què hi fa, Ka, guardià de la tomba de Tutankamon, al carrer Vigatans? La resposta: custodia l’artesania vinguda d’Egipte que venen a S.S. Art. En aquesta petita botiga atapeïda del Born hi trobareu coixins de pell, figures de tots els faraons i deesses imaginables, llums de vidre i de llautó i joieria feta de minerals. Tot és fet a mà dins dels límits d’Egipte i dut, després, a aquest carreró de la nostra ciutat, on la Sonia i en Youssef seleccionen amb cura el material. Si hi ha un racó d’Egipte a Barcelona, és aquest.

A les tombes de les reines d’Egipte s’hi han trobat utensilis de bellesa i fórmules per preparar ungüents i olis que han arribat fins als nostres dies. A Alqvimia, casa d’alta cosmètica 100% natural, tenen una línia que es diu 'Reina de Egipto' i que té productes com un elixir corporal (per menys de 70 €) fet amb oleoresines d’encens i mirra. Per una altra banda, si voleu saber què és dormir de debò, com si us acariciés un núvol, proveu els llençols de cotó egipci de Bassols, empresa tèxtil fundada el 1790.

Ni és de granit rosat d’Assuan, com el de Luxor, ni està tallat en un sol bloc de pedra, tal com ho feien a l’antic Egipte per simbolitzar els rajos petrificats del rei Sol. Però, ep, aquí també tenim obelisc. Es va aixecar l’any 36, obra de Josep Viladomat, com a homenatge a Pi i Maragall i als republicans, però durant la dictadura van donar la volta a l’homenatge coronant-lo amb una àliga imperial. L’any passat se’n va recuperar oficialment el nom de plaça del Cinc d’Oros.

A banda de tenir un fons bibliogràfic colossal, la Fundació Arqueològica Clos és mare del Museu Egipci; la col·lecció privada oberta al públic més important d’Europa. Per celebrar el seu 25è aniversari, la Fundació presenta 'Passió per l’Egipte faraònic. 200 anys de col·leccionisme al Museu Egipci de Barcelona', una selecció d’un centenar de peces entre les quals hi ha joietes com l’estàtua d’un personatge noble del Regne Antic, Dinastia VI (2323-2150 aC), que va ser una de les primeres peces de la col·lecció de Joan Clos.

Voleu sentir-vos com Indiana Jones 'A la recerca de l’arca perduda'? Bé, en aquest cas no haureu de córrer davant d’una gran bola de pedra que tracta de xafar-vos. Però sí que us sentireu com uns grans exploradors que tracten de desxifrar els misteris de l’antic Egipte entre faraons i piràmides. A Escape Barcelona us proposen dos jocs diferents: 'La maldición del Faraón' i 'El templo perdido'. Recordeu: aquell que trigui més de 60 minuts a sortir, quedarà atrapat per a tota l’eternitat pres de la maledicció.