Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els llocs abandonats més terrorífics de Catalunya
Pont Aeri Manresa
Foto: Maurici Ribera Pont Aeri Manresa

Els llocs abandonats més terrorífics de Catalunya

Balnearis, casinos, discoteques, torres, parcs d'atraccions ... Llocs abandonats que t'eriçaran els pèls del clatell

Per Ricard Martín
Advertising

Ah, la dalla del temps ... Pels que se sorprenguin que el centre de Barcelona sigui avui un erm digne de pel·lícula de zombis, que recordin que meques turístiques que anaven plenes de festa, luxe i diners a cor que vols, avui són ruïnes enormes. Us garantim que en cap altre lloc us sentireu tan sols com en aquests espectaculars –i terrorífics– llocs abandonats de Catalunya.

NO T'HO PERDIS: Escapades a 30 minuts de Barcelona

Torre Salvana
Torre Salvana
Foto: Wikipedia

Torre Salvana: El castell de l'Infern!

Comencem amb força. Qui diria que, just al costat de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, hi ha un dels llocs més encantats de Catalunya. La Torre Salvana, una fortalesa documentada des de l'any 992 DC, és un dels bàsics dels passejadors de llocs abandonats, i també és el més espantós. Només us diré que el seu sobrenom és el Castell de l'Infern.

Hi ha testimonis que parlen d'un fum negre inexplicable que surt de la finestra de la torre, de psicofonies, d'entrar a explorar i sentir que t'estiren del braç, de veus de dones que ploren i demanen ajuda ... Tot tan terrorífic com veure una edificació mil·lenària caure a trossos i plena de grafits vandàlics.

La Puda de Montserrat
La Puda de Montserrat
Foto: Josep Casanovas - Viquipèdia

La Puda de Montserrat: balneari de culte

Entre finals del s. XIX i la Guerra Civil, els balnearis van viure la seva època de màxima esplendor. Sense la importància del turisme de platja, la burgesia catalana s'afanyava a tractar els seus mals (i a passar les vacances) en luxosos enclavaments com La Puda de Montserrat, a Esparreguera (Baix Llobregat), amb el subsòl farcit d'aigües medicinals sulfuroses.

Es va acabar d'edificar el 1871, i havia de ser un dels balnearis més grans d'Europa. I tot i que només es va acabar l'ala esquerra, el seu edifici encara avui impacta per auster, bell, imponent. I dic encara perquè des del tancament del balneari, durant la dècada dels setanta de segle passat, no ha aixecat el cap, abandonat i saquejat durant cinquanta anys. El 2018 va patir un robatori per valor de 80.000 euros (se'n van endur ascensors del 1924!). I tot esperant la promesa inversió privada que el recuperi com a hotel i balneari, el carisma de les seves parets ha fet que aculli filmacions de pel·lícules i videoclips: l'èxit de The Cult 'Heart of soul' per exemple.

Advertising
Casino de l'Arrabassada
Casino de l'Arrabassada
Foto: Josep Renalias - Viquipèdia

El Gran Casino de l'Arrabassada

La mala herba i els arbres de Collserola amaguen coses que, no per conegudes, deixen de ser sorprenents si les recordem. Com per exemple el Casino de l'Arrabassada. Avui en dia són un conjunt de ruïnes que deixen entreveure la seva monumentalitat: el complex incloïa un casino, un hotel de luxe, un llac i un parc d'atraccions amb una muntanya russa. Es va inaugurar el 1911 amb el nom de Gran Casino i Gran Hotel de la Rabassada, i van fer venir un exèrcit de xefs de París i una orquestra, amb tota la pompa i fast imaginable. Al darrere hi havia un grup d'inversors francesos, que no van tenir molta vista: la 'dictablanda' de Primo de Rivera va prohibir el joc en 1923 i la Guerra Civil va acabar d'enfonsar el Gran Casino.

El 1940 va ser l'any que va començar el seu enderroc i saqueig. Avui només treu el cap, com la dent d'un cadàver gegant, un tros del mirador amb un inquietant rostre petri gravat, i alguns trossos encara visibles de la muntanya russa. Llegenda negra: diuen que hi havia una habitació perquè se suïcidessin els desgraciats que ho perdien tot.

Pont Aeri Manresa
Pont Aeri Manresa
Foto: Maurici Ribera

Pont Aeri: l'enfonsament del hardcore

Nando Dixcontrol, DJ Eskudero, Pastis, Metralla ... Si heu viscut la moguda 'bakala', les cervicals us haurien de començar a ballar el mambo de gust si sentiu aquests noms. Pont Aeri, la meca del 'xumba-xumba' hardcore a Catalunya, es va instal·lar a Manresa l'estiu de l'any 2000 (el local de Terrassa se li va fer petit).

I va ser un any curt però intens: l'èxit va ser espectacular, però el descontentament i l'alarma social que van generar les baralles i el vandalisme de cert sector del seu públic també. La pressió política va aconseguir implementar el tancament el desembre del 2001. Avui en dia, la mala herba devora el ciment, i el seu interior, decadent i rovellat, espanta tant que sembla l'escenari d'una peli de 'torture porn' del dur. Aquesta magnífica foto d'en Maurici Ribera (el músic folk-punk conegut com a The Missing Leech) així ho testifica.

Advertising
Aquàtic Paradís
Aquàtic Paradís
Foto. Youtube

Aquàtic Paradís: nens morts i succionats!

El parc aquàtic Aquàtic Paradís de Sitges va obrir el 1987 i va tancar dos anys després dels Jocs Olímpics, el 1994. La inversió per obrir-lo va ser tremebunda: 500 milions d'euros. I al principi les coses anaven bé: milers de visitants feliços abarrotaven els seus tobogans i piscina d'onades. Però el mateix 1987, la mort d'un nen a Aquadiver de Platja d'Aro (parc que avui en dia segueix obert!) va provocar la caiguda en picat de la venda d'entrades. Van començar a circular llegendes urbanes sobre el parc –la més demencial, que un nen hi havia mort succionat pel motor de la piscina d'onades!– i l'equipament va iniciar una agonia que va culminar en el tancament el 1994.

Des de llavors, els plans de reconversió i reobertura s'han anat frustrant per l'encadenament de crisis. Balagueró va rodar-hi plànols de la saga 'Rec', i es lloga com a escenari de jocs d'Air Soft (això dels 'rambos' de cap de setmana amb bales de plàstic, aneu alerta). El lloc és colpidor: aigua estancada, tobogans desèrtics, la mala herba absorbint la zona de 'xiringuitos' ... En qualsevol moment esperes que el teu passeig estrany es converteixi en 'Dawn of the dead'.

Escola Ramon Reig
Escola Ramon Reig
Foto: Gutifoll/Flickr

Ramon Reig, el parvulari maleït

I un 'off' Barcelona. A principis dels vuitanta, el millor lloc on podia començar a socialitzar un nen a Figueres (Girona) era el parvulari Ramon Reig, una escola oberta el 1969, amb un projecte pedagògic basat en el descobriment de l'entorn, quelcom trencador en l'època tardofranquista. L'escola va tancar el 2011, i l'Ajuntament de Figueres la va adquirir per valor de mig milió d'euros. Han passat nou anys, i a l'espera que la converteixin en una residència per a persones discapacitades, el lloc és un derelicte total: cau a trossos, han robat portes, finestres, i fins i tot tasses de vàter. La combinació d'espais diàfans i coloristes, fets a mida per als nens, amb podridura, runes i humitat, és pertorbadora.

Servidor recorda haver presenciat allí el seu primer concert, als tres o quatre anys: va ser un de Xesco Boix, el cantautor i animador infantil de Grup de Folk, que es va suïcidar el 1984. Fa un parell d'anys, vaig parar el cotxe davant del Ramon Reig, als afores de Figueres, a la N-II A. Vaig caminar cap a l'escola abandonada –just passat el també deixat de la mà de Déu Càmping Pous– i em vaig fumar una cigarreta davant les ruïnes de la meva infància. I juraria que vaig sentir en Xesco Boix cantar (bé, no, això és una llicència poètica). Però sigui com sigui, el lloc acollona moooooolt.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising