Els millors llibres del 2020

Trad. de Jordi Martín Lloret. Empúries. 464 pàgs. 22,90 €.

Això no és una novel·la, sinó una festassa. Mathias Enard ens planta als morros un festí literari on, a través de diferents tècniques narratives, ens fa nostre un petit racó de món a l'oest de França del qual en coneixerem els habitants visibles i invisibles i desitjarem formar part de la confraria d'enterramorts per poder assistir, algun dia, al fastuós i grotesc banquet que organitzen. Com sempre passa mentre llegeixes Enard, aprens un munt de coses i gaudeixes de la lectura com un porc senglar afartant-se d'aglans.


Ed. Periscopi. 256 pàgs. 18 €.

L'escriptor valencià torna al món laberíntic de 'L'home manuscrit' per fer-nos endinsar en una novel·la que és una nina russa, d'on surten narracions paral·leles, personatges extraviats, genis desconeguts, una tesi sobre el plagi i la funció de l'art, una obra que qüestiona l'origen de la literatura. Una gran història sobre la solitud i l'art que Bauxauli ens la serveix amb el mestratge d'un escriptor que es manté fidel a l'alta literatura.

LaBreu. 80 pàgs. 14 €.

“S'escriu des d'una casa abandonada / on un dia vas viure. S'escriu per tornar-hi, / per poder tornar-hi com aquell tren de l'avi. / Perquè algú com tu m'ajudi a entrar-hi”. Serveixin de mostra els quatre últims versos del poema 'Trens' de Mireia Calafell per copsar la grandesa de l'últim llibre de la poeta. Una autora que en els últims anys ha capitanejat la poètica del cos i que ara fa un canvi de rumb del jo cap al nosaltres, tot fent breus parades esplèndides en la memòria personal.

Trad. de Josefina Caball. Raig Verd. 384 pàgs. 23,95 €.

L'odissea de l'escriptor kurd Behrouz Boochani per arribar a Austràlia des de l'Iran és, sens dubte, el llibre més corprenedor de l'any, ja que tenim al davant no només la història d'un de tants milers d'immigrants que busquen salvar la pell en un lloc millor, sinó el relat d'un poeta i filòsof que es pregunta com és possible que un país democràtic tracti d'una manera tan inhumana els éssers humans. Després de llegir-lo no podem mirar el món que ens envolta de la mateixa manera.


Trad. de Marina Espasa. L'Altra. 208 pàgs. 18,90 €.

Llegir és una cosa. Viure, una altra cosa que no se li assembla gaire. I aplicar en un mateix tot el que has après no és fàcil. Això és el que intenta Maggie Nelson en aquest llibre que és una novel·la, un assaig i tot el que vulguin. Perquè s'hi barregen les vivències de l'autora com a professional, parella queer, mare d'un nen i filla d'una mare casada tres vegades. Un llibre que és molts llibres, però que és sobretot un crit.


Proa. 592 pàgs. 20,90 €.

Un professor d'una aula d'acollida d'Olot decideix traslladar-se a la vall del Sallent per començar de nou i allà descobreix una fauna humana molt peculiar que s'acabarà convertint en la seva família, sobretot un avi saurí, la seva filla esgarriada i la seva neta en edat escolar a qui haurà d'ajudar a perdre's. Novel·la que busca crear un mite paisatgístic i una mica màgic al voltant d'una població tan petita com essencial, que Serés ens regala amb una prosa matisada i rica que fa que ens empassen cada pàgina amb fervor.


Trad. de Jaume Coll Mariné. Cafè Central. 160 pàgs. 18 €.

Aquest volum de la poeta britànica és ja un clàssic del segle XX. Primer, perquè assumeix com a propi la 'Ilíada' per fer-se-la seva i reconstruir-la a partir de tots els morts que Homer va escampar per Troia. I, sobretot, perquè ens sacseja amb multitud d'imatges que van de la bellesa absoluta a l'atrocitat més nauseabunda. La traducció de Jaume Coll Mariné contribueix a fer que el lector d'avui pugui assaborir tots els racons poètics que exposa Alice Oswald en aquest exercici de memòria i reparació.

Trad. de Laia Font. 245 pàgs. 19,90 €.

Colson Whitehead és avui el gran autor nord-americà contemporani. Amb 'El ferrocarril subterrani' ens va meravellar, però amb 'Els nois de la Nickel' s'ha superat. A través de la vida de l'Elwood a Florida, descobrim tot un sistema educatiu on la diferència i la reivindicació són penalitzats. Si vàreu gaudir amb l'oscaritzada 'Moonlight', aquesta novel·la dura i brillantment narrada us reconciliarà amb la literatura com a arma generadora de consciències.

Trad. de Valèria Gaillard. Angle. 160 pàgs. 17,50 €.

No sé si era Katherine Mansfiled qui deia que ella, de la I Guerra Mundial, no podia dir moltes coses, llevat que havia perdut un germà. Ernaux tampoc no ens pot narrar què pensava François Mitterrand quan va ser elegit president de França el 1981, però sí que pot dir-nos on era ella el 1958, aquell any que ho va canviar tot entre nens i monitors en un campament juvenil normand. Ens ho relata a 'Memòria de noia', una novel·la esplèndida que congela un moment crucial de la seva vida en el qual passa de ser una nena de qui ningú no se'n recordarà, ni ella mateixa, a una dona ansiosa per retenir cada instant.

Llibres Anagrama. 328 pàgs. 19,90 €.

Si teníem algun dubte sobre si Mercè Ibarz és una de les grans de la literatura catalana contemporània, precursora de tantes coses, amb el 'Tríptic de la terra' s'esvairan de cop. L'autora recupera la crònica 'La terra retirada' i la novel·la 'Palmera de blat' i hi afegeix un text nou de trinca, 'Labor inacabada', en el qual torna a Saidí, el seu poble, per recuperar la memòria de les dones que han marcat la seva vida, sobretot de la seva mare. Una fotografia esplèndida sobre el pas del temps en indrets on, des de fora, sembla que no passi mai.

Anagrama. 424 pàgs. 20,90 €.

El xilè Alejandro Zambra ens tenia acostumats a petits llibres preciosos on passava comptes amb el seu passat personal i el del seu país, tan genials com 'Formas de volver a casa' o 'La vida privada de los árboles'. A 'Poeta chileno', tanmateix, fa un do de pit de gran magnitud a través d'una història grotesca on trobem el poetastre Gonzalo, el nen Vicente, la mare Carla i el mediocre León, enmig dels quals hi ha una periodista nord-americana que esdevé testimoni del mite poètic xilè. Un abans i un després.

Trad. de Mercè Ubach. Proa. 192 pàgs. 19 €.

Aquesta és una novel·la per llegir quan fa calor. I podem dir que, en aquest estiu tan estrany de 2020, la seva lectura va ser com una carícia desitjada després de l'ensulsiada. El volum de Gianfranco Calligarich és tot un clàssic popular de les lletres italianes, un fenomen que fa més de 40 anys que té el cor robat dels milers de lector que arrossega. I és que la vida de Leo Gazzarra, un aprenent de periodista que malviu a Roma, ens acompanyarà per sempre. Una delícia.

Trad. de Marta Marín-Dòmine. Club Editor. 224 pàgs. 19,95 €.

La història de Maria Campbell és la d'una dona que, un dia, va decidir deixar d'abaixar el cap. Havia vist avis i pares amb el capcot quan s'acostaven a una persona blanca. Havia tastat què és la submissió d'un poble sense terra i sense futur. Però ella va triar alçar la barbeta i lluitar per una vida digna. 'Mestissa' ens apropa un poble que va ser menystingut i una vida, la seva, molt dura, víctima del menyspreu físic i moral. “Els somnis són importantíssims a la vida, però si els segueixes a ulls clucs, se't pot desintegrar l'ànima”.

Amsterdam. 184 pàgs. 17,90 €.

A hores d'ara, tothom sap qui va ser Guillem Agulló, un jove antifeixista assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l’11 d’abril del 1993. I això li devem, en part, a Núria Cadenes i a aquest llibre, que reconstrueix la seva vida amb delicadesa i què ha passat des de la seva mort amb la contundència dels fets. Cadenes fa de Truman Capote convertint la història d'Agulló en una novel·la depurada que ens manté atrapats mentre llegim i que, alhora, fa que ens plantegem moltes preguntes sobre l'Estat en el qual vivim i les seves ombres.


Edicions 62. 288 pàgs. 20 €.

Una cançó té el poder de situar-nos en un altre temps, fins i tot de fer-nos-hi recular. Dani Cajal, àlter ego de l'autor, vol saber la lletra del tango més cèlebre del camp de refugiats d'Argelers, on van anar a parar la majoria dels refugiats republicans, i decideix posar-se el vestit de Philip Marlowe i buscar-la, peti qui peti. I ho fa tot recordant el seu avi i el seu amic Pantaleó Ribot, llibertaris que van fer la Guerra Civil, responsables del neguit de Cajal. Tots dos li explicaran el calvari dels soldats republicans, el que van viure i el que van veure, imatges del fracàs, mentre Cajal mira de tirar endavant en el present. Una gran història.


Anagrama. 228 págs. 17,90 €.

Alicia i María són les dues protagonistes de debut novel·lístic d'Elena Medel, un poeta precoç que ha demostrat que no només sap embastar versos, sinó que també és capaç de construir una novel·la molt ambiciosa que repassa la vida espanyola dels últims 40 anys des de baix. Aquí no hi ha grans discursos, ni grans epopeies. O potser sí. Perquè, com discorre la vida d'Alicia, nascuda a Còrdova i emigrada a Madrid, sinó enmig de grans dificultats? I la de Maria, vinguda al món 30 anys abans, en el mateix lloc i fugida a la capital, deixant enrere a família i filla?


Edicions de 1984. 176 pàgs. 17,50 €.

L'Ernest Borginyac és un noi de poble, tímid i solitari, que creix en una llar on no saben què dir-li i que troba el seu lloc al món com a creador de videojocs per acabar-ne sent un geni, un autor culte. Mentre crea el seu joc més ambiciós, bloquejat, decideix acudir a una teràpia de grup, ell que abomina de les medicines alternatives, de les quals sa mare n'és devota. Durant sis dies, en un pis senyorial de l'Eixample, l'Ernest entra en un món còsmic que, segons sembla, el canviaran per sempre. A ells i als seus altres cinc companys. Però res no és el que sembla i Ramon Mas ens presenta un trencaclosques literari que ens empassarem amb un glop. 


Trad. de Dolors Udina. Raig Verd. 280 pàgs. 20 €.

Amb el premi Llibreter a 'Tardor' encara calent, Raig Verd ens serveix una nova entrega de la tetralogia sobre les estacions que, com Txaikovski, està escrivint la britànica Ali Smith. Una novel·la bergmaniana centrada en un Nadal on una nouvinguda a casa fa que el cor d'una família sense interès torni a bategar. Smith sap què vol dir la paraula 'bellesa' i llegir-la és un goig per a qui tingui ganes de deixar-se seduir per l'harmonia de les paraules i el goig d'una conversa a la vora del foc.


Edicions 62. 304 pàgs. 20,50 €.

Albert Forns ha sabut ordir la seva millor novel·la gràcies a un personatge que li va caure a sobre al mercat dominical del llibre de Sant Antoni, un diumenge qualsevol. En un taulell, va localitzar un grapat de llibretes relligades que havien estat d'Hilari Miralpeix, un treballador de la Telèfonica, a partir de la lectura dels quals Forns reconstrueix la seva vida alhora que investiga tot el que aquell barceloní benestant clàssic dels 60 i 70 no va explicar. Un flashback a una ciutat que ja no existeix i que l'autor ens serveix amb enginy.


Males Herbes. 96 pàgs. 18,90 €

De llibres sobre el confinament de la primavera passada i la pandèmia n'hi ha de tota casta, de Slavoj Žižek a Zadie Smith, però cap com el de Roger Peláez, que va decidir documentar el tancament amb 78 làmines espaterrants. Sense topalls, com sempre, el dibuixant, còmic, intel·lectual i el que sigui dispara a matar. “Ens han intentat vendre tan insistentment la moto que molta gent s'ha sorprès de seguir sent idiota. Tanquem-nos 80 dies més”, diu una de les vinyetes finals. Clarivident és poc.

Trad. d'Aurora Ballester. Tigre de Paper. 184 pàgs. 14 €.

“Per què les presons tendeixen a fer pensar a la gent que els seus drets i llibertats estan més segurs del que estarien si les presons no existissin?”, es pregunta Angela Davis. Una qüestió incòmoda que l'activista i pensadora nord-americana ens planteja en aquest assaig clarivident, que posa de manifest la mercantilització dels presos i com el seu nombre ha crescut de manera dramàtica en els últims anys. Ara mateix, diu, hi ha nou milions de persones recloses al món, dos milions de les quals són als EUA. Serveix d'alguna cosa?