Els 19 millors llibres del 2021

Trad. de Marc Rubió Rodon. L'Altra. 360 pàgs. 23,95 €.

De què va?
Una novel·la esplèndida que arrenca amb el nen que busca els grans de la casa perquè la seva germana bessona està malalta i acaba amb una funció de 'Hamlet' a Londres, la primera que veu l'Agnes (Anne), la seva mare. Entremig, veurem com el seu pare creix i desapareix, com s'enamora de l'Agnes, com neix la seva germana gran, com són els avis i tiets, com és la vida a Stratford a finals del segle XVI... Shakespeare explicat a través del trauma i la seva família.

Per què l'heu de llegir?
És molt difícil, en literatura, en una obra d'art, fer anar de la mà una gran història i l'emoció. I més si situes la novel·la al segle XVI i pretens jugar amb el més gran de tots els temps, el pare del cànon occidental, la vida del qual és encara una incògnita avui dia. O'Farrell construeix una història que t'agafa pel coll des del primer instant i ens va meravellant a cada pàgina. Hi ha escenes memorables, com la del primer part de l'Agnes, la de la mort de Hamnet o el final, que et posa la pell de gallina i et venen ganes d'aixecar-te de la cadira i aplaudir. Heu aplaudit mai una novel·la quan l'heu acabat?

Drassana. 387 pàg. 21,95 €.

De què va?
Unes memòries ficcionades que relaten la trajectòria singular d'Albert Sanchis Bermell a través d'un viatge als budells d'una València que ha desaparegut: la ciutat fluvial delimitada per les ombres de la muralla islàmica, l'esperit del Mercat i una percepció lúcida i tràgica de l'existència. Si la novel·la es diu 'Noruega' és perquè a la família del protagonista venia, entre d'altres coses, salmó de Noruega. Eren els 'noruegos'. I potser perquè ens parla d'un paisatge tan remot que, lluny dels anys 80, veiem com un país molt llunyà.

Per què l'heu de llegir?
Una de les grans funcions de la literatura és la recuperació, la memòria, la reivindicació. I el que fa Lahuerta aquí amb València és una proesa narrativa de les que seran recordades d'aquí a una dècada. La seva prosa està al límit de la norma, i no per això deixa de ser menys interessant, hipnòtica. Amb capítols curts i treballats, t'atrapa des de les primeres pàgines. I si t'agafa pel coll és perquè l'autor treballa molt bé la nostàlgia i perquè els seus personatges són tan de carn i ossos que seran amics nostres tota la vida.

Periscopi. 491 pàgs. 19,90 €.

De què va?
En Morella i la Sesé són una parella madura que representa, en certa manera, un món antic que està sent empès al pedregar per una joventut que ha cregut que l'exposició és molt millor que la feina grisa en la foscor. Ell és un professor de Filologia encallat i arraconat, potser l'últim de la seva espècie. Ella, més espavilada i centrada, és una ginecòloga a Can Ruti que assistirà a un part cubista. Enmig, el seu nebot, l'Olaf, un nord-americà descregut, que ho posarà en dubte tot sense ganes de treure'ls el lloc, sinó amb ganes de fer esclatar el sistema.

Per què l’heu de llegir?
No és gaire habitual que hi hagi novel·les com aquesta en el primer nivell d'exposició, una novel·la que se la juga formalment i temàticament a cada pàgina, que exigeix plena atenció al lector i que ara ens dona peixet, ara ens arracona, ara ens acarona, ara ens fot una puntada de peu al genoll. 'Els angles morts' és, en cert sentit, un llibre sobre la decadència d'occident i el fracàs dels nascuts en l'últim quart del segle XX de canviar el rumb cap al pedregar. I és tan brillant que fa feredat.

Trad. d'Alba Dedeu. Edicions de 1984. 416 pàgs. 19,90 €.

De què va?
Marilynne Robinson, com O'Farrell, també recorre a Shakespeare per ordir una gran novel·la. I ho fa des de la passió pel Bard i la seva poètica. Què uneix, sinó, aquest vagabund blanc, borratxo i lladre, anomenat Jack Boughton i aquesta mestra negra, dolça i carinyosa, que es fa dir Della Ames? La poesia i, molt especialment, 'Hamlet'. L'autora nord-americana no pretén imaginar-se un altre temps, sinó inventar una faula shakespeariana molt propera a la nostra època. En concret, al St. Louis de 1950, on les parelles mixtes estaven prohibides per llei.

Per què l’heu de llegir?
'Jack' és una novel·la sentimental, romàntica, però el que fa aquí Robinson és descomunal, amb un retrat social aixecat a través de dos personatges que només tenen en comú una cosa: la passió per la literatura. Si 'Gilead' és per a la crítica anglosaxona una de les millors cinc novel·les del segle XXI, 'Jack', dins la mateixa òrbita geogràfica i biogràfica que aquella obra mestra, no es queda enrere. La delicadesa, la inspiració, de la nord-americana toca la fibra en cada passatge, des de la primera gran trobada entre en Jack i la Della al cementiri, de nit, fins als moments més conflictius, quan tot sembla apuntar que estem davant d'una relació impossible.

Eumo. 184 pàgs. 17 €.

De què va?
'Carpe momentum' són tres llibres en un que Biel Mesquida ha escrit en l'última dècada i mitja, durant els quals repassa els amors viscuts, els llibres llegits i, sobretot, s'enfronta per primer cop amb la mort. “Me n'aniré un dia sense haver-ho dit tot” diu a 'Sal de la terra', ell, maníac de l'escriptura, autor de grandíssims volums de narrativa i poesia.

Per què l’heu de llegir?
Feia molts anys que Biel Mesquida no ens regalava un llibre de poemes i aquí fa esclatar, vers a vers, tot el seu univers fet de carícies i besos, luxúria i desig. I una passió desfermada per viure i escriure. La seva escriptura és desfermada, atàvica i essencial. L'autor és un creador de llengua i en un moment on es debat què passa amb el català, llegir-lo és reconciliar-se amb l'idioma per descobrir la seva expressivitat última, tot el que es pot dir i fer en la nostra llengua.

Trad. de Manuel Forcano. Angle. 192 pàgs. 17,90 €.

De què va?
A mig camí entre l'autobiografia i la novel·la ens arriba la primera obra de Fatima Daas, amb una veu inclassificable i un ritme hipnòtic, que recol·loca les peces del seu món en constant oposició. Filla petita d’una família d’algerians, l'única de les tres germanes nascuda a França. Creient en la fe musulmana, però que es considera pecadora perquè és lesbiana, la protagonista d'aquesta història buscarà sense parar l'amor mantenint diverses relacions al mateix temps. El retrat vital d'una jove en un món modern ple de contradiccions socials, religioses i sexuals entre el que ella és i el que tothom n'espera.

Per què l’heu de llegir?
Construïda com si fos una pregària, aquesta novel·la de Fatima Daas és cop de puny a les convencions, a les que ens volen fer creure que tots som iguals i a les que s'entesten a proclamar les diferències com si fossin tares que et fan pitjor persona. Sense gaire retòrica, amb una posada en escena exemplar, la jove autora francesa ens mostra un món tancat en ell mateix i del qual n'intenta fugir sense fer trencadissa. No és impossible.

Club Editor. 256 pàgs. 19,95 €.

De què va?
Escrit com una mena de diccionari personal, per 'Aliment' circulen les obsessions de Martí Sales, des de la física moderna i el principi d'incertesa a la relació entre els poetes cubans Virgilio Piñera i José Lezama Lima, des d''El comte Arnau' de Sagarra que, de copilot, li llegeix a la conductora camí de Valença, als graciencs mercat de l'Abaceria o la taverna del Tano, de Víctor Nubla a Joan Vinyoli, d'Asunción als Balcans.

Per què l’heu de llegir?
Aquest és un cant a la literatura i al menjar bé, a una Barcelona que sovint no es deixa veure i que és tan apassionant com ha estat sempre. “Per què no fem una literatura sense comportes, on es puguin plantar patates a les notes a peu de pàgina?”, es pregunta. Hi ha obres que, per elles mateixes, arrosseguen ambicions totèmiques, que busquen explicar el món. I Sales ho fa a cel obert, en companyia d'amics i devocions, sense mirar gèneres, trencant regles, barreres i normes. Podria haver escrit una novel·la, però, per què limitar-se, per què tancar el menú quan tenim totes les cuines del món al nostre abast?

LaBreu. 88 pàgs. 15 €.

De què va?
L'últim premi Jocs Florals de Barcelona és un llibre de poemes d'un gran poeta i traductor, Manel Ollé, que es passeja per una Barcelona esbutzada, de nit, amb caputxa i un punyal al turmell. El seu món és decadent, a punt de la catàstrofe. I la forma que utilitza és el 'baibun', una forma oriental que passa per escriure primer una prosa poètica que acaba amb un haiku com a colofó. D'entrada, ens prepara el terreny. Al final, ens clava una estocada mortal.

Per què l’heu de llegir?
El millor d''Un grapat de pedres d'aigua' és que, a dins, hi ha tot un món, cosa que és el més complicat d'aixecar quan algú es dedica a la poesia. I Ollé, a més, l'omple amb la precisió metafòrica d'unes imatges que travessen la ciutat i ens travessen per dins. “Dediques més de mitja mesada a calafatejar els traus de la nau mig desballestada del cos que et fa anar pel pedregar”, escriu a 'Navegues onades'. “Diuen que res vol dir res, però no t'hi avens”, a 'L'amnèsia del llot'. Dos exemples per demostrar que aquest llibre és una bomba nuclear.

Empúries. 144 pàgs. 16,50 €.

De què va?
Vet aquí una escriptora com poques que, des d'una taula del Cafè de l'Òpera de la Rambla, es mira al mirall i refà els camins que ha trepitjat, els amors que han fugit i la infantesa perduda a Banyalbufar. Un viatge a la Mallorca de fa 40 anys que és també un cant a la infantesa, quan tot era possible, encara que ja sabíem que res no tornaria a ser igual d'emocionant i engrescador.

Per què l’heu de llegir?
L'honestedat és un valor que no està gaire a l'alça en literatura i aquí Canyelles es col·loca davant del mirall i ens explica de quines fonts ha begut, per què és com és, per què és una de les grans autores contemporànies. És autoficció amb un gran sentit del decòrum, cosa que la converteix en una escriptora singular, amb una veu que xiuxiueja i que sap arribar a tocar la pell del lector, a acompanyar-lo en un viatge que és personal, sí, però que ens tocarà fer a tots tard o d'hora.

Trad. de Jordi Boixadós. Edicions 62. 344 pàgs. 19,90 €.

De què va?
Un dia de març del 2021, un avió d'Air France que va de París a Nova York topa amb una tempesta imprevista, brutal. El comandant de la nau, que realitza el seu penúltim vol, no dona crèdit, mai no havia experimentat una cosa així. Els passatgers no ho oblidaran mai. Són dels més diversos, des d'un sicari d'identitats múltiples a un arquitecte famós, una nena que cuida una granota, una advocada bel·ligerant, un raper nigerià, un moribund que encara no ho sap... Al juny, el mateix avió, idèntic, amb els mateixos passatgers, passa pel mateix mal tràngol. És una fotocòpia en 3D? És possible una cosa així?

Per què l’heu de llegir?
La distopia que ha aixecat Hervé Le Tellier a 'L'anomalia' és esgarrifosa. No hi ha zombis, ni éssers perduts en una carretera apocalíptica, ni marcians a l'aguait, sinó un enigma del present. I això és el que la converteix en terrorífica perquè la seva audàcia científica, versemblant, fa que ens replantegem el món, fins i tot l'univers, tal com el coneixem. La seva pregunta (i si som un programari del futur?) té derives filosòfiques que no defuig i que enfronta sense escatimar teories i hipòtesis. Aquí hi ha el pitjor que puguem imaginar. El millor, si es pot superar un argument així, és la galeria de personatges, que l'escriptor francès descriu al detall. Tots amaguen alguna cosa.

Proa. 384 pàgs. 18 €.

De què va?
La Mei és una dona en la quarantena que vol posar el comptador a zero. Bé, sap que és impossible, però ho vol provar tornant al mas on va créixer per acomplir un somni: escriure una novel·la. Amagats a totes les cantonades, però, l'esperen una gernació de fantasmes, alguns dels quals monstruosos. D'entrada, semblen inofensius, però de mica en mica s'aniran fent grans així que la història de la Lia, la protagonista del que escriu la Mei, la Mia de la 'Solitud' de Víctor Català i ella mateixa es van fonent en un exercici literari sublim, on el paisatge feréstec, ombrívol, humit, de nimfes, gorgs pregons, hi juga un paper fonamental.

Per què l’heu de llegir?
'Sola' és un exercici d'introspecció brutal escrit amb una prosa expansiva i vigorosa, on res no és sobrer. L'autora utilitza elements de realisme màgic, de thriller psicològic, de novel·la de terror, amb tocs lírics de gran vàlua. Hi ha drama, misteri i unes forces de la natura, íntimes i físiques, que fan que sempre tot prengui un caire inesperat... Trigareu dies a oblidar la Mei, en Manel, la Renata i el Flavi. I les metàfores poderoses que construeix sobre les dones i la seva relació amb el món. És com si ens digués: podem baixar a l'infern, però sempre tornem a treure el cap, sempre

Trad. d'Imma Falcó. La Campana. 144 pàgs. 17,90 €.

De què va?
En tancar 'La cita', que m'he begut d'un glop, atònit, com només t'hipnotitzen les històries originals i aclaparadores, tinc unes ganes terribles de conèixer el doctor Seligman, el cirurgià plàstic que ha escoltat atent la verborrea (esbojarrada?, lúcida?) de la narradora, una dona que acudeix a la consulta perquè vol canviar de sexe. Ell, professional, jueu, que ha hagut d'escoltar el monòleg d'una dona que somia que és Hitler, que tenia un amant, K, que li agradava follar a llocs públics, que va tenir un germà que va morir en néixer, que ha estat acomiadada de la seva feina per amenaçar un company amb grapar-li la mà i que va espantar el seu psiquiatre. Ell només escolta.

Per què l’heu de llegir?
La narradora és una alemanya que viu a Londres i porta amb ella tot el dolor que el seu país, fins i tot la seva família, ha provocat. És totalment conscient i mai no s'amaga. De vegades, sembla una vulgar pocavergonya. De vegades, emet judicis, reflexions, que ens deixen KO. Sobre la vida, sobre el gènere, sobre la història. Aquí res no és fútil. Tot i voler canviar la seva vagina per un penis, no renega del seu feminisme. Al contrari. “Una polla és una mena d'arma, un objecte d'orgull i comparació, mentre que la vagina és una cosa feble, cosa que amb prou feines es pot confiar a la seva propietària”, diu. Són les polles “el que s'hauria d'amagar, que hauríem de prohibir l'arma i no pas la ferida”, remata. Brillant.

Trad. de Dolors Udina. Periscopi. 264 pàgs. 17 €.

De què va?
Aquest llibre de títol imbatible que no decep és una mena d'antimemòries, on l'autora de 'La passió' i 'Frankissstein' explica la seva vida des que va ser adoptada per una família ultra religiosa d'un poblet proper a Manchester fins que es troba amb la seva mare biològica. Un relat que, alhora, ens serveix per caminar per la història de les dones de la segona meitat del segle XX i dels drets LGBTI. I saber per què una gran escriptora del nivell de Winterson va votar, el 1979, Margaret Thatcher.

Per què l’heu de llegir?
L'honestedat de Winterson és aclaparadora. I la seva prosa, magnètica. Desmunta tòpics a cada paràgraf. “Quan escrivim, oferim tant el silenci com la història. Les paraules són la part del silenci que es pot expressar”, ens diu d’entrada. “No pots renegar del que és teu. Després d'amagar-ho, sempre hi ha el retorn, el càlcul, la revenja, potser la reconciliació”, remata cap al final. L'autora té una ànsia terrible de saber, d'aprendre, i llegar-nos això és una cosa tan saludable que guareix, encara que ella hagi pres mal pel camí.

Empúries. 288 pàgs. 17,50 €.

De què va?
En Jonàs, un programador de videojocs vingut a menys, intenta sobreviure a la vida contemporània amb dona, tres fills i un cacau mental impressionant. Entre les classes que imparteix a joves i les seves anades i vingudes a Barcelona des de Figueres, on viu, mirarà de passar-s'ho el millor que pugui, sobretot ara, en el present de la narració, que sembla algú, ja que ha tingut el seu moment de glòria al World Mobile. Sap, tanmateix, que és una rèmora del passat i que li queden poques coses per fer a la vida abans d'embogir.

Per què l’heu de llegir?
Cada novel·la nova d'Adrià Pujol és una festa. Retrata el món contemporani sense manies i sap ficar-se en jardins espinosos com aquí, on retrata un mascle alfa dels d'abans i una societat en plena decadència. Les lliçons als joves són de traca i la seva aventura nocturna a la Barcelona del Mobile no té pèrdua. D'entrada, riureu com poques vegades quan llegeixes una novel·la, però us quedarà un gust agredolç a l'esòfag que potser us durarà uns dies.

Trad. de Míriam Cano. L'Altra. 120 pàgs. 17 €.

De què va?
A través de 240 textos breus i aparentment inconnexos, i amb referències constants a personatges com Joni Mitchell, Billie Holiday, Leonard Cohen i Andy Warhol, Maggie Nelson ens presenta un llibre que balla entre l'assaig líric i la prosa poètica i que, molt més enllà d’una exploració personal del color blau, és una exploració de la depressió, del dolor per una història que s'acaba, de l'alcohol i del desig, de la solitud, dels amors perduts i el mal terrible que provoquen el desamor i la pèrdua.

Per què l’heu de llegir?
'Blue', en anglès, a banda de blau, fa referència a la tristor, a estar trist. Per això els 'blues' són cançons tristes. Maggie Nelson fa servir la polisèmia del mot per oferir-nos un assaig revelador sobre la salut mental i les seves obsessions. Té a veure amb 'Els argonautes', la seva obra anterior publicada per 'L'Altra' i no, perquè, tot i la brevetat de les sentències que deixa anar l'autora nord-americana, va al moll de l'os, i la seva vida és menys important. 'Bluets' es llegeix d'un glop. Ara ens acarona, ara ens clava les urpes.

Anagrama. 120 pàgs. 16,90 €.

De què va?
Un brillant assaig sobre estètiques contemporànies que comença amb una pregunta ("¿Y si el acto verdaderamente gozoso no fuese transgredir una norma sino erigirla?") i acaba parlant del menjar com a avantguarda cultural, autèntic substitut del sexe com a element transgressor i identitari. "No diga 'sexy'. Diga 'foodie'". Eloy Fernández Porta fa una anàlisi agosarada del món cultural hiperbòlic del nostre temps (i del nostre entorn) que hauria de ser de lectura obligatòria.

Per què l’heu de llegir?
Hi ha avui, certament, una ànsia totalitzadora que busca legislar les arts, fixar normes, conductes, maneres de fer. I, al final, qui pretén ser diferent acaba convertint-se en el més normal del món. És allò de posar portes al camp en un terreny, el de l'art, on la diferència està sobrevalorada. Fernández Porta se'n riu del #thenewnormal dels festivals de música tot contraposant-lo al 'normcore' i a l'èxit mediàtic d'una estètica gai que, segons ell, és l'intent desesperat de la classe mitjana per continuar creient en ella mateixa. Al final, apareix l'angoixa, l'angoixa per ser diferent, per diferir, per saber qui ets, quan el que passa és que per ser diferent, l'únic que has de fer és ser normal. I tenir diners...

Comanegra. 144 pàgs. 12,50 €.

De què va?
Jordi Prat i Coll ha escrit tres monòlegs sobre la soledat a partir de tres personatges que necessiten revelar-se davant d’algú per parlar d’art, infantesa, records, sexe, veritats, fragilitats i, en definitiva, de tot allò que no entenem, però que necessitem expressar. Tenim una guia d'art que, davant d’un grup de visita a un museu, començarà a fer brollar paraules. Tenim un jove que s'ofereix per satisfer fantasies i voldrà que el coneguem millor. I, finalment, un músic que ens ha reunit perquè, tot i les seves condicions de salut, ens vol tocar una peça al piano.

Per què l’heu de llegir?
Si algú us diu que el teatre és un gènere literari menor, aneu a la llibreria i regaleu-li l'obra de Jordi Prat i Coll. Són monòlegs, sí, que és el que més s'assembla a un relat. Però també és teatre en estat pur. Amb això vull dir que tindrem al davant aquests tres personatges que ens expliquen aquesta necessitat brutal de sentir-se estimats, d'agradar. Són dos homes i una dona que volen que algú els escolti. I ho fan a través d'històries molt properes, que és fàcil que ens imaginem el text, tant si van anar a la Sala Atrium a veure'l com si no, com un profund xiuxiueig.

Ensiola. 236 pàgs. 28 €.

De què va?
Aquest llibre és una biografia d'un pintor de Felanitx i és, alhora, el retrat d'un moment cultural, perquè en el recorregut de la vida d'Andreu Maimó tenim tots els ets i els uts de com han viscut els artistes d'aquest país en els últims 50 anys. A més, aquest 'Un home que pinta' ve acompanyat de les fotografies de Jean Marie del Moral, potser el millor fotògraf d'art del país, cosa que fa que el puguem degustar doblement: a través dels textos de Pere Antoni Pons i de les imatges de Del Moral.

Per què l’heu de llegir?
No es publiquen gaires llibres com aquest i els amants de l'art i de la literatura haurien de córrer a buscar-lo. Primer, perquè ens descobreix un artista fascinant que no es troba al 'mainstream'. Segon, perquè està brillantment escrit per Pons, precís i atractiu. Tercer, perquè l'edició és tan bella, tan acurada, que farà que es quedi al menjador de casa durant molts mesos perquè les visites li facin un cop d'ull. I, per últim, perquè comprovarem que la història de l'art està molt vinculada al temps polític i social. És com si tinguéssim un llibre total a les mans.