Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Sant Jordi
Foto: Shutterstock

Els millors llibres per regalar aquest Sant Jordi 2024

Aquest 23 d'abril tindrem un Sant Jordi sonat. Us ajudem a escalfar motors amb les nostres recomanacions literàries!

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Arriba una de les dates més assenyalades de l'any. Sant Jordi és una festa única al món, per la seva singularitat i per la manera com la gent es llença al carrer a celebrar-la encara que la diada caigui en dia feiner (aquest any cau en dimarts). Hi haurà roses, esclar, però els llibres en són els grans protagonistes. Per anar-vos preparant, i si encara no teniu clar quin/s regalar/regalar-vos, us proposem aquesta llista amb algunes de les millors novetats que hem llegit aquest any.  

NO T'HO PERDIS: Guia de Sant Jordi 2024 a Barcelona

 

Llibres recomanats per aquest Sant Jordi 2024

'Seixanta-sis sinofosos', d'Adrià Pujol Cruells
H&O Editors

1. 'Seixanta-sis sinofosos', d'Adrià Pujol Cruells

H&O Editors. 176 pàgs.

De què va?
“Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per apedaçar-lo, o per imaginar-lo d’una altra manera…”, i això és exactament el que es fa al banc del si no fos, on es pot parlar de tot una mica i gairebé posar-hi remei (si no fos que). Aquí hi ha seixanta-sis textos curts, brillants, molt pujolcruellsians, sobre els temes més variats: la literatura, la vida quotidiana, Catalunya, les patums, Espanya... Humor, perícia lingüística fora mida i un punt de mala bava.

Per què l'heu de llegir?
Aquest llibre és un joc, una especulació sobre la vida i una humanitat menystinguda, que ens empassem gairebé d'una glopada. Honestedat, poca ficció i una prosa deliciosa. Adrià Pujol recupera el to de 'La carpeta és blava' per caminar per una autoficció a trossos que ens farà riure i pensar alhora, en un exercici molt divertit de saber-te riure de tu mateix i, alhora, abocar incertesa sobre el nostre món com el borratxo que, en un moment de lucidesa, mitjanit passada, alça la vista del got i llança la sentència definitiva, convertit en un Cioran de taverna. Voldreu ser amic seu i convidar-lo a totes les festes.

'Ocàs i fascinació', d'Eva Baltasar
Club Editor

2. 'Ocàs i fascinació', d'Eva Baltasar

Club Editor. 160 pàgs. 18,50 €.

De què va?
Després del tríptic sobre la maternitat que l'ha fet mundialment coneguda, finalista del Booker International amb 'Boulder', Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d'un altre cantó, el del pacte social, a través d'una noia que es queda al carrer i intenta refer la seva vida des de la marginalitat autoimposada. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.

Per què?
Finalment, la prosa de Baltasar ha trobat el seu camí amb una història un pèl èpica d'una dona jove que queda al ras (ocàs) i, més tard, queda empresonada davant d'un amor impossible (fascinació). L'autora sap tractar la solitud com ningú, l'entotsolament davant d'un entorn incomprensible. A 'Permagel' ja ho va demostrar, a 'Mamut' va fracassar, i a 'Ocàs i fascinació' se salta totes les regles per construir un personatge que és una mica un Holden Caulfield que fa el viatge a l'inrevés, és a dir, que comença a baix per anar ascendint. Poc té a veure aquesta novel·la amb 'El vigilant en el camp de sègol', però la mirada que aboquen sobre el món no difereix gaire.

Publicitat
'Confeti', de Jordi Puntí
Proa

3. 'Confeti', de Jordi Puntí

Proa. 400 pàgs. 21,90 €.

De què va?
El narrador d'aquesta novel·la vol demostrar que gran part de l'existència humana és una ficció feta a mida. I com a periodista d'espectacles, troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l'apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues... Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de l'Havana a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.

Per què?
Catorze anys ha trigat Jordi Puntí a regalar-nos la seva segona novel·la. 'Maletes perdudes' va ser una experiència deliciosa, brillant. I aquest 'Confeti' dobla l'aposta a través d'un personatge real, Xavier Cugat, que va travessar el segle XX ballant claqué i fent feliç la gent, convertit en prototip del 'self made man'. L'autor escriu com els àngels, amb una prosa rica i molt personal que aguanta una estructura demencialment sòlida. 'Confeti' sembla una novel·la de Saul Bellow vessada damunt la nostra literatura sense intermediaris. Aviat quedem atrapats no sols pel món que evoca, el personatge, sinó per com Puntí ens la serveix. Aquesta és la gran novel·la que ens faltava per mirar enrere sense ràbia.

'Kairós', de Jenny Erpenbeck
Angle

4. 'Kairós', de Jenny Erpenbeck

Trad. de Lourdes Bigorra Cervelló. Angle. 384 pàgs. 20,90 €.

De què va?
A 'L'educació sentimental', Flaubert ens explica com un noi de 18 anys, Frédéric Moreau, s'enamora d'una dona més gran i casada, Marie Arnoux. Es coneixen en un vaixell i el jove queda rendit als peus de la dama. De 1841 a 1867, el temps de la novel·la, ell anirà al seu encalç mentre França viu la Revolució de 1848 i la fundació del Segon Imperi. L'amor en temps convulsos. L'alemanya Jenny Erpenbeck, que va guanyar el premi Llibreter 2019 per 'Les formes del verb anar', fa a 'Kairós' que la jove Katharina s'enamori del veterà Hans tot just en baixar d'un autobús a la plaça Alexander de Berlín Est, el 1986, tres anys i escaig abans de la caiguda del Mur i de la dissolució de la RDA.

Per què l'has de llegir?
Erpenbeck construeix la novel·la a partir dels records de Katharina que, anys més tard de la separació, recupera dues capses que havia guardat. En un estil que s'assembla al 'Memòria de noia' d'Annie Ernaux, el personatge enfila cronològicament la seva vida amb Hans i, a més, observem com aquell petit país comunista, on l'Stasi tenia ulls a tot arreu, es va desintegrant, en els mites, en la cultura, socialment. I aquí rau la grandesa d'una novel·la que parla de com l'amor i la política de vegades coincideixen en el fons i en les formes. Diuen que Erpenbeck no trigarà a guanyar el Nobel. Esteu avisats.

Publicitat
'Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc', de Maria Arimany
L'Altra

5. 'Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc', de Maria Arimany

L'Altra. 204 pàgs. 18 €.

De què va?

La primera obra literària de Maria Arimany és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l'equilibri entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s'encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se'ns escapa sense que puguem acabar d’atrapar-la ni d'acceptar-ne les renúncies. Alhora, és un viatge al Montseny, amb els seus mites i llegendes, tot des de la mirada humana dels personatges que poblen aquest llibre.

 

Per què?

No hi ha dubte que 'Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc' és el millor premi Documenta dels últims anys. Per moltes raons, però sobretot pel poder viu de la llengua, per com l'autora s'atansa als personatges i al paisatge i per un conte llarg o 'nouvelle' situat al mig del recull titulat 'La farinera borda', un relat sobre el desamor entre una dona jove, que voreja els 30, i un home catorze anys més gran. Una història cruel i molt punyent que us deixarà hipnotitzats. La resta de relats tenen el potencial simbòlic de la millor Rodoreda. El que fa que Arimany destaqui és una poètica molt ben temperada i una mirada al món pròpia. No sembla debutant.

'Ara soc un llac', de Natàlia Cerezo
Empúries

6. 'Ara soc un llac', de Natàlia Cerezo

Empúries. 144 pàgs. 17,90 €.

De què va?

Les aigües del llac fan de mirall, però alhora permeten de capbussar-s'hi i d’explorar l'altra banda. Això fan les protagonistes dels relats de Natàlia Cerezo: s'inclinen sobre el seu reflex bellugadís i busquen la mateixa identitat submergida en el passat. Ara l'autora porta el lector a un hospital de Taipei, esperant que un amic surti del coma; ara el condueix pels llargs passadissos de casa l'àvia o el situa en un balneari on dues germanes bessones troben a faltar el pare. La joventut, l'amistat, els misteriosos lligams familiars, el que uneix i separa les parelles i els desitjos més profunds, turbulències sota les aigües tranquil·les.


Per què?

La tradició contística catalana té en Natàlia Cerezo una nova via, molt més psicològica, on tot el que succeeix en les seves històries passa pel sedàs de les ments de les seves protagonistes. L'autora barreja un cert naturalisme amb tocs de realisme màgic, que ens ofereix mostres genials com 'El fil d'Ariadna'. La recerca de la joventut perduda, el que s'amaga sota les aigües de l'edat adulta, tenyeix tot el recull d'un cert toc de nostàlgia alliberada. Cerezo escriu molt bé i sap, el més difícil quan un escriptor s'enfronta a un relat, com tancar les històries.

Publicitat
'Els murs invisibles', Ramon Mas
L'Altra

7. 'Els murs invisibles', Ramon Mas

L'Altra. 144 pàgs. 16,90 €.

De què va?
La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d'aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l'inevitable. De tall plenament autobiogràfic, aquesta novel·la és alhora la crònica d'una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l'edat adulta i un cant a l'amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana.

Per què l'heu de llegir?
Ramon Mas ha escrit uns quants llibres abans d'arribar fins aquí, fins al punt inicial de tot plegat, el lloc on neixen tots els seus fantasmes. Ha escrit novel·les bones, com 'Afores' i 'Estigmes'. Però cap com aquesta, la història que restava a sota de totes, la de l'amic que li va enviar un missatge de comiat fa vint anys. A partir de la corredissa de Barcelona a Vic per mirar de rescatar-lo i tot el que passarà després, Mas aixeca un relat sobre la joventut perduda i enterrada que, sense demanar permís, se'ns fica sota la pell i ens arriba a provocar calfreds. 'Els murs invisibles' és una novel·la autobiogràfica, sí, però el pas del temps li atorga un pes semàntic que la fan anar molt més enllà d'uns fets i d'uns personatges, d'una època i d'un lloc concrets. Mas sap narrar la tragèdia sense recrear-s'hi. Això és el que va passar i així és com us ho explico, no hi busqueu res més, ens ve a dir. I aquesta distància temporal fa que la immersió sigui encara més xocant.

'Nena, dona, altres', Bernardine Evaristo
La Segona Perifèria

8. 'Nena, dona, altres', Bernardine Evaristo

Trad. de Núria Busquet Molist. La Segona Perifèria, 464 pàgs. 23,50 €.

De què va?
El jurat del prestigiós premi Booker anglès va definir 'Nena, dona, altres' com a “una lectura imprescindible sobre la feminitat i l'Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors”. I és amb aquesta energia, i amb un estil literari trencador, que van passant davant del lector una vintena de dones, cadascuna amb el seu bagatge, contradiccions i punts de vista, que van teixint un relat que ni les diferències de classe, generació i identitat aconsegueixen esquinçar.

Per què l'heu de llegir?
Hi ha moltes maneres d'explicar la història d'un país. L'autor es pot cenyir als fets objectius, guerres, lluites, etc., als grans personatges. Però també pot endinsar-se en les vides aparentment intranscendents de les persones. És el que va fer Balzac a la seva 'Comèdia humana' i el que van portar a terme tants d'escriptors francesos i russos al segle XIX, de Dostoievski a Stendhal. I és el que pretén Bernardine Evaristo amb aquest collage de vides de dones a l'Anglaterra dels segles XX i XXI. Dones negres, la majoria, que lluiten per viure en un país que no les vol.

Publicitat
'Ofert a les mans, el paradís crema', Pol Guasch
Anagrama

9. 'Ofert a les mans, el paradís crema', Pol Guasch

Anagrama. 160 pàgs. 17,90 €.

De què va?
En un futur aparentment distòpic, la Rita viu a la Colònia, dalt d'un cim on homes cansats buiden una mina a punt d'esgotar-se. Des d'allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d'una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei. Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors i la nostàlgia del futur que no serà. Junts viuen l'emancipació i l'efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d’una època marcada per l'extinció.

Per què l'has de llegir?
A 'Napalm al cor', Pol Guasch va presentar-nos un món devastat on dos nois miraven de sobreviure a la joventut a través d'una prosa dolça i suggeridora. Una bona primera novel·la. A 'Ofert a les mans, el paradís crema' redobla l'aposta, amb un escenari més vast i uns personatges de més abast. Té molt risc el que ha intentat aquí, l'autor. I no només a nivell argumental (sabem com acabarà tot just començar), sinó a nivell formal. Juga i ens fa jugar. I sempre sap cap a on va. En un context desolador, la Rita i en Líton són com dos ocells que miren de deixar enrere la terra cremada sense fer mal a ningú. Hi ha escenes memorables, en aquesta novel·la, com la de la festa just abans de l'inici dels incendis.

'Biografia del foc', de Carlota Gurt
Proa

10. 'Biografia del foc', de Carlota Gurt

Proa. 224 pàgs. 19,95 €.

De què va?
Per aquest llibre, el tercer de l'autora i el segon de relats, desfilen personatges abocats a la tragèdia, al foc. Parelles que van ser felices, dones abandonades que han de donar explicacions als fills, canvis de vida esbojarrats, homes al llindar de l'abisme que pensen en Constantinoble... Molta gent en cotxe i carreteres. També persones que es tanquen. I finals que et venten una bufetada.

Per què l'has de llegir?
Gurt no és Calders, ni Monzó, ni Pàmies. Els seus relats són més a prop de la Rodoreda de 'Semblava de seda' i al Danilo Kiš d''Enciclopèdia dels morts', però amb una prosa que es belluga entre el col·loquialisme estrident i el virtuosisme mesurat, en unes anades i vingudes magistrals que fa que anem d'un text a l'altre com si fossin en un parc d'atraccions. L'autora mai no ens dona el que esperem, sinó que va més enllà. I, quan més extrema és, quan el llibre s'acosta al final, més gaudim del que explica i de com ho fa. A l'últim conte, 'Bales de palla', cala foc a la casa. Amb nosaltres a dins.

Publicitat
'Deimos', de Lucia Pietrelli
Males Herbes

11. 'Deimos', de Lucia Pietrelli

Males Herbes. 145 pàgs. 17 €.

De què va?

La mort va abandonar l'illa de Deimos poc abans que la Laia nasqués. Des de llavors els seus habitants viuen immersos en una quotidianitat perpètua, amb la resignació de qui sap que mai trobarà el repòs etern. La Laia, que de petita també va ser abandonada per la seva mare, té tretze anys i moltes preguntes. Vol saber per què la Paula la va deixar sola amb el pare, i com és possible desaparèixer d'un lloc d'on no es pot marxar ni s'hi pot morir. 'Deimos' és la història d’aquesta recerca, un viatge cap al desconegut.

 

Per què?

'Lítica' va ser un dels grans llibres de 2019. I la poeta que el signava, Lucia Pietrelli, va obtenir el premi Lletra d'Or 2020 i el reconeixement unànime d'estar davant d'una autora que ens havia de regalar moltes sorpreses. 'Deimos' n'és una. Una mena de faula macabra, de to mitològic, de caràcter tel·lúric, que fascinarà els lectors disposats a deixar-se perdre per mons crus i relats que desafien la nostra imaginació. Pietrelli té una arma poderosa a les mans: una prosa d'altura, que a voltes és d'un gran lirisme, de vegades sap baixar a terra per bufetejar-nos i sovint ens agafa del coll perquè la gaudim mentre ens l'empassem a glopades. 'Deimos' prova que Irene Solà no està sola.

'Blancor', de Jon Fosse
Galaxia Gutenberg

12. 'Blancor', de Jon Fosse

Trad. de Carolina Moreno Tena. Galaxia Gutenberg. 96 pàgs. 15,90 €.

De què va?
Un home condueix sense saber on va. Gira a l'esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s'endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s'atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d'avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d'anar a buscar ajuda, l'home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres...

Per què l'has de llegir?
El Premi Nobel de Literatura 2023 és un autor que fila prim, de prosa que aquí diríem planiana, precisa, però que deixa entrar sempre l'inesperat. Sembla que defuig l'emoció, però, quan menys t'ho esperes, fa aparèixer unes figures del no-res que se t'arrapen al cos. I en aquest relat que podria ser terrorífic, el d'un home que es perd al bosc enmig d'una glaçada de por, Jon Fosse manté el to d'una manera extraordinària. Devores cada pàgina com si ningú no t'esperés. I mentre el narrador repassa la seva vida, el lector no pot fer altra cosa que seguir-li les passes, com si fos la blancor que el sotja.

Publicitat
'Vull fer-te algunes preguntes', de Rebecca Makkai
Periscopi

13. 'Vull fer-te algunes preguntes', de Rebecca Makkai

Trad. de Marc Rubió. Ed. del Periscopi. 568 pàgs. 23,90 €

De què va?
La Bodie Kane és la creadora d’un pòdcast d'èxit. Quan la conviden a fer classes a l’escola Granby, on va passar l'adolescència, es veu abocada a recordar l'episodi més terrible de la seva vida: l'assassinat de la seva companya d’habitació. Vint anys després passeja pels escenaris d'aquest crim que no ha sigut capaç de deixar enrere i del qual mai ha acabat d'aclarir la veritat. Quin paper hi van tenir, ella i la resta dels seus companys? L’home a qui van declarar culpable és realment el veritable assassí?

Per què?
'Els grans optimistes', Premi Llibreter 2022, ja ens va deixar astorats, per com la nord-americana Rebecca Makkai tractava l'epidèmia de sida dels anys 80. Aquí, amb el 'true crime' al cap, l'autora rep el do dels grans escriptors del seu país que han estat capaços d'escriure obres d'art a partir dels fets més menyspreables possibles. El tractament de la culpa i la morbositat que en fa és molt contemporani i la Bodie Kane, un personatge que no podrem oblidar.

'A les dues seran les tres', de Sergi Pàmies
Quaderns Crema

14. 'A les dues seran les tres', de Sergi Pàmies

Quaderns Crema. 114 pàgs. 14 €.

De què va?
Al nou llibre de contes de Sergi Pàmies, la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, en què Pàmies aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia.

Per què l'has de llegir?
Des de 'L'art de portar gavardina', Pàmies va decidir fer un petit tomb en la seva manera d'escriure contes. Va deixar d'anar a la recerca del relat perfecte, amb girs genials i arguments entremaliats, per passar a mirar dintre seu i explicar, amb retalls, la seva història personal, cosa que inclou mostrar les costures de la seva literatura. I aquí ja comença així, amb un relat on recorda el dia que va perdre la virginitat tot comparant-lo amb la carta que va rebre d'un poeta important on li comentava els seus poemes “massa plans”. Una joia.

Publicitat
'Un lugar soleado para gente sombría', de Mariana Enríquez
Un lugar soleado para gente sombría

15. 'Un lugar soleado para gente sombría', de Mariana Enríquez

Anagrama. 232 pàgs. 19,90 €.

De què va?
Mariana Enríquez torna al conte amb dotze històries d'horror. Dotze relats sobre el mal que aguaita i la presència del monstruós. Qui us gosi endinsar-se a les pàgines d'aquest llibre sentirà un calfred recorrent-li l'espina dorsal, i algunes coses més. Són dotze contes d'horror, dotze relats sobre l'horror: sobre el mal que aguaita i els monstres que sorgeixen de sobte a la realitat més quotidiana, a grans urbs o a petits pobles recòndits.

Per què?
Si Borges aixequés el cap i li caigués a les mans aquest llibre de la seva compatriota, esbossaria un somriure i potser pensaria que, per fi, té una deixebla a casa seva. El mateix passaria amb Bioy Casares. Perquè Enríquez té el do d'explicar-nos històries de fantasmes mentre no perd de vista la realitat social i política del seu país. Perquè no ens envia a temps immemorials, ni a castells encantats, sinó que ens els planta en suburbis de Buenos Aires, en un aquí i ara que ens ajudarà, a més, a entendre què està passant i què ha passat en l'Argentina del segle XXI.

'Història d'una obra mestra', de Henry James
Viena

16. 'Història d'una obra mestra', de Henry James

Trad. de Dolors Udina. Viena. 88 pàgs. 13 €.

De què va?

En l'època daurada de Nova York, un vidu ric i distingit de l'alta societat anomenat John Lennox viu dies pletòrics de felicitat després que la jove i atractiva Marian Everett hagi acceptat la seva oferta de matrimoni. Però, poc abans del casament, en Lennox coneix per casualitat el pintor Charles Baxter i visita el seu taller, i allà li crida l'atenció un retrat inacabat d'una dona amb uns trets molt semblants als de la seva Marian. El pintor, que va conèixer la noia durant un viatge a Itàlia, reconeix haver-s'hi inspirat vagament. I aleshores, en Lennox, desitjós d'obsequiar la seva promesa amb un regal de noces original, li fa un encàrrec inesperat: un retrat de la Marian.


Per què?

És inevitable comparar 'Història d'una obra mestra' amb 'L'obra mestra desconeguda', de Balzac, la qual, a més, va provocar que Jacques Rivette ens oferís una altra peça magistral, la pel·lícula 'La belle noiseuse'. Henry James no és el francès, però beuen de la mateixa font: el naturalisme. Aquesta curta història que ens ofereix la col·lecció Plaers de Viena, com la de Balzac, ens permet endinsar-nos en un autor clau del segle XIX i de tota la història de la literatura, una bona manera d'entrar-hi abans d'abordar 'Washington Square', 'Els europeus' i 'Un altre pas de rosca'. Us atraparà des de la primera pàgina.

Publicitat
'Passes per Palma', Biel Mesquida
Vibop Edicions

17. 'Passes per Palma', Biel Mesquida

Vibop Edicions. 144 pàgs. 20 €.

De què va?
Aquest llibre de Biel Mesquida ens permet seguir les passes del poeta per la seva Palma, la ciutat on va arribar en vaixell des del País Valencià de ben petit, la ciutat on es va criar i es va fer un home, on un dia, de nen, va veure Grace Kelly i el príncep Rainier desembarcar, on va aprendre a caminar de la mà de la seva padrina Joana, que es mirava el món des del barri del Terreno. Amb unes fotografies esplèndides de Jean Marie del Moral, 'Passes per Palma' és un text memorialístic que repassa la Palma dels últims 70 anys i passa comptes amb una història personal molt lligada a la ciutat.

Per què l'heu de llegir?
D'entrada, 'Passes per Palma' és un llibre preciós. Perquè ens ofereix la possibilitat única d'endinsar-nos en la memòria íntima de Mesquida, saber els seus orígens familiars i deslligar la trena de la seva educació sentimental. També conèixer com va anar construint el seu imaginari literari, des de la topada amb els mites dels anys 50 i 60, de Grace Kelly a les tertúlies al Riskal de Llorenç Villalonga, de Francesc de Borja Moll a Josep Maria Llompart. Del Terreno a la Seu, Mesquida traça un mapa propi de Palma i aixeca un inventari de tot el que el turisme de masses ha destruït, una certa memòria col·lectiva que ell s'encarrega de revifar. Mesquida parla d'amor, de Palma com a ciutat que desperta la sexualitat, però també de repressió i sap lligar com pocs històries i referents, com quan explica el passat del Gran Hotel de Domènech i Montaner, o la dels desapareguts Líric i Teatre Balear.

Lo mig del món, de Roser Vernet
Club editor

18. Lo mig del món, de Roser Vernet

Club Editor. 176 pàgs. 19,95 €

De què va?
Roser Vernet diu que “lo mig del món” és on el Montsant i el Siurana es troben i es barregen al terme del Lloar, és a dir, al Priorat, una terra que, després d'anys de no ser-hi, decideix recuperar, no només instal·lant-s'hi, sinó narrant-la. Un exercici d'escriptura sublim, amb una prosa dúctil i golafre, gens convencional, que ens situa a la frontera de les memòries i del documental, entre la prosa poètica i el relat.

Per què?
Aquest llibre no és un retorn al passat amb personatges entranyables i el desig de recuperar uns temps que no tornaran. És un volum que, com un laberint, ens porta per viaranys desconeguts, ens ofereix obertures esplèndides, però també ens enganya, perquè passa per grans ciutats. Hi ha història i reflexió. Biografia personal respecte a unes parets i a un paisatge. I pensament sobre un país que ha vist fer-te gran. Tot barrejat, ofereix literatura de la bona, de la que no vols que s'acabi, com les proses crepusculars de Clarice Lispector i les novel·les rurals de Marie-Hélène Lafon. O, dit d'una altra manera: com ser dona i ser de poble en un món on cotitza més la brillantor del metall que la robustesa d'una olivera.

Publicitat
'Hiperràbia', de Ferran Grau
Angle Editorial

19. 'Hiperràbia', de Ferran Grau

Angle. 168 pàgs. 17,50 €.

De què va?
En Ludo, l'Uri i en Xapa són tres adolescents que surten de nit a veure què els ofereix la ciutat: Barcelona és poc menys que el seu territori de jocs i diversió. Sense propòsits, sense maldat, sense consciència. Als seus cors encara ressonen cançons i sentiments infantils, però també els atrau la parafernàlia feixista. I les seves bretolades van sent més i més violentes, fins que ensopeguen amb una persona sensellar que dorm en una oficina d'estalvis. Basada en els fets reals del crim del caixer de Barcelona, de 2005.

Per què l'heu de llegir?
'Hiperràbia' és una novel·la dura, no tan sols pel que Ferran Grau hi explica, la crema d'una indigent en caixer de Barcelona per part d'un grup de neonazis, sinó perquè l'autor fa servir l'argot xeno, una llengua inventada que beu directament de 'La taronja mecànica' d'Anthony Burgess. És fàcil entrar-hi, gràcies al glossari i a que el vocabulari té fins i tot sentit filològic. Grau sap com ficar-se en la pell del protagonista del relat, en Ludo, un noi de Sant Gervasi que troba el seu lloc enmig de la violència, i té les eines necessàries perquè la novel·la ens colpegi. Al cap i a la fi està parlant d'un fet terrible que va passar no fa tants anys i que vam normalitzar d'una manera escandalosa. L'autor no busca alliçonar-nos, sinó únicament fer un retrat d'un individu i el seu entorn a partir d'un fet terrible. Per això només val molt la pena llegir 'Hiperràbia'.

'Orquesta', de Miqui Otero
Alfaguara

20. 'Orquesta', de Miqui Otero

Alfaguara. 288 pàgs. 18,95 €.

De què va?

A Valdeplata surt el sol després de la revetlla d'estiu. Sobre el prat, cadàvers d'estornells, un bitllet esquinçat, una bicicleta vermella, una piruleta trencada, sang en una sabatilla. L'Orquestra va tocar tota la nit i nens, joves i vells van ballar les mateixes cançons guardant secrets diferents. Els guardava el Conde, ancià que podia morir en qualsevol moment (i amb ell un món antic de màgia i de por). També Ventura, camioner que va treure per fi el seu vestit de lluentons, o Placeres, que somia venjança i amors prohibits. Van ballar i van beure i semblava que podien entendre's antics amants, enemics mortals, joves perduts.

 

Per què?

Després dels grans èxits 'Simón' i 'Rayos', publicats a Blackie Books, Miqui Otero fa el salt a Alfaguara amb una novel·la que manté el to melancòlic de la seva obra anterior alhora que s'endinsa en un territori totalment nou, tot jugant amb el thriller, mentre s'allunya una mica de la seva Barcelona mítica i mitificada. Un cant a la música popular, a les nits d'estiu i al plaer de narrar, perquè llegir Otero és un goig.

I 5 llibres que encantaran als melòmans

‘L’acte creatiu: una manera de ser’, Rick Rubin
Libros del Kultrum

1. ‘L’acte creatiu: una manera de ser’, Rick Rubin

Trad. Martí Sales. Libros del Kultrum. 416 pàg. 23,95 €.

De què va?

Rick Rubin, un dels productors més importants de les últimes dècades, ens endinsa en els secrets de la creació a partir de les seves experiències i pensaments. No hi trobareu anècdotes sucoses de les seves gravacions més famoses (això tant de bo ho hagi deixat per a un altre llibre), sinó una manera d’estar al món que el fa estar especialment receptiu al que l’envolta.

Per què l'heu de llegir?

Perquè Rubin ha estat una mena de Rei Mides de la producció discogràfica que ha confiat més en l’instint que no pas en els coneixements tècnics. Aquesta aproximació fa que els seus mètodes no siguin els habituals i també que es puguin aplicar a qualsevol disciplina artística, més enllà de la producció discogràfica. Al final, tenim a les mans gairebé més un llibre de filosofia que un manual de creativitat.

Qui és l'autor?

Rick Rubin ha produït desenes de discos d’èxit d’artistes com Red Hot Chili Peppers, Slayer, Beastie Boys, The Cult, Johnny Cash, Metallica, Weezer, Tom Petty, Rage Against the Machine, Adele, Kae Tempest, Shakira… Mirar la seva discografia mareja.

‘L’era dels àlbums’, Àlex Torío
Columna

2. ‘L’era dels àlbums’, Àlex Torío

Columna. 336 pàg. 20,90 €.

De què va?

Àlex Torío repassa 40 discos canònics de pop i de rock d’arrel anglosaxona de la segona meitat del segle XX. Començant per Robert Johnson i acabant amb l’‘OK computer’ de Radiohead, Torío emmarca l’era daurada del format àlbum. Hi trobareu discos importants –no sempre els més obvis– d’artistes clàssics com Frank Sinatra, Elvis Presley, Buddy Holly, Led Zeppelin, Janis Joplin, Patti Smith, Randy Newman, The Clash, Tom Waits, U2, The Pixies, Nirvana i Jeff Buckley.

Per què l'heu de llegir?

Perquè en una era de singles, mixtapes, playlists i, en definitiva, d’escoltes fragmentades, Torío reivindica l’escolta reposada d’unes obres que van ser pensades per sentir-se de principi a fi. L’àlbum és al single el que el llargmetratge és al videoclip. Un viatge complet, amb inici, nus i desenllaç i, al final, molt més satisfactori. A més, l’autor no només et contextualitza meravellosament cada escolta, sinó que et recomana cinc o sis àlbums més relacionats amb cada títol: no te’ls acabaràs.

Qui és l'autor?

Àlex Torío és músic, físic i professor de matemàtiques. Presenta el programa ‘El fotimer’ a iCat FM, on dissecciona alguns dels millors discos de la història, i des de l’any 2003 ha publicat vuit discos al seu nom.

Publicitat
‘Temporada de brujas’, Cathi Unsworth
Contra

3. ‘Temporada de brujas’, Cathi Unsworth

Trad. Héctor Castells. Contra. 576 pàg. 27,90 €.

De què va?

De Joy Division i Siouxsie & the Banshees a Cocteau Twins, un recorregut de gairebé 600 pàgines per l’era sinistra del pop i del rock, passant per, The Cure, Bauhaus, The Sisters of Mercy, The Cult i Nick Cave, entre molts d’altres. Eren fills i filles del punk, que van adoptar la influència i l’estètica de la literatura i la poesia gòtiques, ampliant l’univers de la música pop cap a esferes més fosques de l’ànima humana durant la complicada era Thatcher.

Per què l'heu de llegir?

Perquè Cathi Unsworth ha parit una nova Bíblia d’un moviment que no només ha marcat una generació, sinó que ha estat terriblement influent i ha produït una bona colla d’artistes de culte, alguns dels quals continuen tenint èxit i sent rellevants en l’actualitat. Unsworth ofereix el context històric i polític i inclou els padrins i padrines de cada un dels moments importants: hi apareixen des de Jim Morrison i Julie Driscoll a Nico, Johnny Cash, Percy i Mary Shelley, Edgar Allan Poe, Maria Callas i les germanes Brontë. A més, signa el pròleg d’aquesta edició Ana Curra de Parálisis Permanente.

Qui és l'autor?

Cathi Unsworth va començar a escriure al setmanari Sounds amb només 19 anys, on va poder entrevistar molts dels artistes que apareixen al llibre en els seus moments de màxima efervescència. Escriu novel·les de gènere negre i ha publicat articles a The Guardian, Melody Maker, Mojo i Uncut, entre altres mitjans.

‘Fenómeno Taylor Swift’, Yeray S. Iborra
Sílex

4. ‘Fenómeno Taylor Swift’, Yeray S. Iborra

Sílex. 172 pàg. 20 €.

De què va?

Aquest llibre no és una biografia de Taylor Swift, ni tan sols és un llibre sobre la persona de Taylor Swift, sinó sobre el fenomen Taylor Swift. Què fa que rebenti tots els registres de llistes, vendes i seguidors? Com pot ser que els ‘swifties’ siguin tan fidels? Com una cantant de country adolescent s’ha acabat convertint amb els anys en una de les personalitats més influents dels Estats Units? Això és el que s’intenta explicar l’autor en aquest assaig cultural, a partir d’articles, cançons i discursos de l’artista.

Per què l'heu de llegir?

Perquè si hi ha un fenomen de masses en el pop actual, es diu Taylor Swift. La cantant va desfermar una bogeria absoluta entre els fans, que es van organitzar per viatjar on fos per anar a veure-la, quan va anunciar The Eras Tour; ha aconseguit que la gent vagi massivament al cinema per veure un concert filmat i té les seves pròpies opinions sobre una indústria del pop amb la qual manté un pols, fins al punt de regravar tots els seus discos per recuperar-ne els drets. Taylor és una estrella mundial, però també una millor amiga en un context d’empoderament feminista que l’artista ha encarnat a la perfecció. Aquestes i moltes de les altres cares del fenomen Swift són les que Iborra analitza fent-se tot de preguntes pertinents.

Qui és l'autor?

Yeray S. Iborra és periodista i professor de secundària, activitat que l’ha posat en contacte amb els fans més joves de l’artista. Escriu sobre música a mitjans com Mondosonoro, El Nacional i Rockdelux i va publicar el llibre ‘Vida mantera. Retrat circular de la venda ambulant’ (Octaedro, 2019).

Publicitat
‘El jazz suena en el corredor de la muerte’, Albert Marquès
Crítica

5. ‘El jazz suena en el corredor de la muerte’, Albert Marquès

Editorial Crítica. 224 pàg. 18,90 €.

De què va?

El pianista català Albert Marquès, establert a Nova York des de fa deu anys, explica en aquest llibre el projecte compartit amb Keith Lamar, poeta afroamericà tancat en una petita cel·la del corredor de la mort d’una presó d’Ohio des de fa més de 30 anys. Marquès ha aconseguit gravar un disc amb Lamar (cosa que sorprenentment no pot fer Pablo Hásel al nostre país) i fins i tot connectar amb ell en directe per via telefònica per participar als concerts de ’Freedom first’ (2022).

Per què l'heu de llegir?

Perquè la història de Marquès amb Lamar ens parla també del racisme institucionalitzat en la justícia dels Estats Units, de la privatització de les presons com a negoci multimilionari i sobre la lluita dels presos per mantenir la salut mental en un sistema pensat per castigar els interns. I perquè el projecte ‘Freedom first’ ha contribuït a retardar la data d’execució, que estava prevista per al 16 de novembre del 2023. Amb aquest ajornament fins al 13 de gener de 2027, la defensa disposa de tres anys més per aconseguir provar la innocència de Lamar.

Qui és l'autor?

Albert Marquès és un pianista de jazz de Granollers que es va instal·lar a Brooklyn  deu anys enrere, després d’haver estat tres anys a París i haver passat també per Cuba i Palestina. Fa gires pels Estats Units, Europa i Amèrica llatina amb diverses formacions i el 2023 va rebre un premi Time Out Cultura pel projecte ‘Freedom first’.

 

Aquests van ser els recomanats de Sant Jordi 2023

'Aigua viva', de Clarice Lispector
Club Editor

1. 'Aigua viva', de Clarice Lispector

Trad. de Josep Domènech. Club Editor. 144 pàgs. 17,50 €.

De què va?

Vaga epístola a un destinatari mut, aquest text de la brasilera Clarice Lispector supera en tot moment les fronteres d'aquesta àmplia família de les cartes de desamor a què pertany. És un llibre que parla de tot i de res, de música, de pintura, d'art, però és un llibre que ens mostra una dona madura que es deixa anar a través d'un text clar, líric i diàfan abocat a la creació, la maternitat i, per sobre de tot, a l'amor, a l'amor que arrabassa arbres i trenca costures. Un amor profund i descarnat que és el motor de la vida.

Per què l'heu de llegir?

Si estem tristos, aquest llibre ens farà sortir del pou. Si estem contents, farà que ens enlairem encara més. 'Aigua viva' és un relat que està per sobre dels gèneres, totalment addictiu. Quan el comencem no podrem parar de llegir-lo fins que arribem a l'última pàgina. I, quan això hàgim fet, tindrem la necessitat de tornar-hi, fins i tot recordarem el dia i el moment en què l'estàvem llegint. Entra dins la categoria de llibres especials, únics.

'Demà, i demà, i demà', de Gabrielle Zevin
Periscopi

2. 'Demà, i demà, i demà', de Gabrielle Zevin

Trad. d'Ernest Riera. Ed. del Periscopi. 536 pàgs. 21,90 €.

De què va?

Quan es coneixen, en Sam té 12 anys i està ingressat en un hospital de Los Ángeles després de patir un accident de trànsit, on ha mort la seva mare, i la Sadie, que en té 11, va a visitar la seva germana Alice, víctima d'un càncer. Ell fa dies que no parla, però passa les tardes jugant a videojocs. Ella s'avorreix i s'afegeix a les partides d'en Sam. Es van apropant i es fan amics. Anys més tard, a Cambridge (Massachusetts), on tots dos estudien, es troben al metro i ell li diu: “Hauríem de fer un videojoc plegats”. Una frase que canviarà les seves vides.

Per què l'heu de llegir?

Com William Faulkner a 'El soroll i la fúria', Zevin s'agafa al monòleg final de Macbeth, a l'obra de Shakespeare, per aixecar una novel·la colossal i brutalment contemporània. El seu no és un conte explicat per un dement, sinó una prova de què, encara que siguem capaços de crear mons artificials meravellosos, no som res més que actors destinats al silenci. Mentrestant, només ens queda el fervor i l'amistat, i la possibilitat de tenir un lloc on tornar.

Publicitat
'Una pedra és una història llançada al riu', de Mònica Batet
Angle Editorial

3. 'Una pedra és una història llançada al riu', de Mònica Batet

Angle. 224 pàgs. 17,90 €.

De què va?

Tot comença amb un noi lector àvid a qui el seu pare obliga a aprendre a ballar, el Futur Folklorista, i un altre noi a qui coneix en un saló de ball, el Futur Revolucionari, lector contumaç, també. Tots dos estan captivats pels contes populars fins que una dictadura terrible parteix el ciutat un viuen, on s'hi dibuixa una línia divisòria que és sinònim d'execució. I estronca les seves vides. La filla del Folklorista continuarà la feina del pare i esdevindrà l'Escoltadora de Cançons i serà capaç d'anar més enllà.

Per què l'heu de llegir?

Aquesta no és una novel·la corrent, ni la seva història és l'habitual, encara que hi hagi amics que s'estimen, mares i filles que es barallen, dones que s'enamoren de l'home equivocat, homes que es pensen que ho saben tot, noies revolucionàries i cançons, i un ambient dictatorial que fa que la vista s'enlluerni.Batet ha construït una novel·la deliciosa sobre el poder de la música i de la ficció per enderrocar tiranies. Podem pensar que ens parla de Berlín, ciutat dividida durant 40 anys. Però això importa poc. Perquè del que ens parla és de la capacitat dels humans de resistir i d'inventar, de la imaginació i de la força col·lectiva dels mites.

'Marramaus', d'Enric Casasses
Empúries

4. 'Marramaus', d'Enric Casasses

Empúries. 384 pàgs. 18,50 €.

De què va?

Aquest llibre és un aplec de textos breus, escrits al llarg dels anys, del 2000 ençà, més o menys, que tracten del fet de llegir i d'escriure, de la pintura i de la música, d'anar pel món i de la vida en general. Cada nota és breu, concisa, precisa i sorprenent. El resultat és un conjunt d'una gran riquesa, que retrata la passió lectora, l’agudesa de pensament, la creativitat i la varietat de registres d'Enric Casasses.

Per què l'heu de llegir?

Si algú vol acostar-se a l'obra de Casasses, 'Marramaus' és una ocasió excel·lent per fer-ho, perquè no només ens descobreix els seus referents, d'on beu, de Carner a Vallmitjana, de Kenneth Patchen a Gérard de Nerval, de Dolors Miquel, sinó que, a més, ofereix una sèrie de proses personals on podem veure clarament què pensa de la creació literària o del fet de tenir una carrera literària, el gust per la llengua oral o pels camins que emprenen la literatura i la vida. Casasses és un dels més grans autors catalans de tots els temps i hem de celebrar aquesta fina obertura que ens permet capbussar-nos en el seu món.

Publicitat
'Els plaers del condemnat', de Charles Bukowski
Edicions de 1984

5. 'Els plaers del condemnat', de Charles Bukowski

Trad. de Martí Sales. Edicions de 1984.

De què va?

'Els plaers del condemnat' és l'antologia poètica més completa de Bukowski, amb 274 poemes extrets de 21 títols diferents, a més d'una vintena de textos inèdits. Abraça tota la gamma de la sorprenent sensibilitat del poeta, i amb el seu llenguatge inflexible i brillant, aquests poemes parlen d'una vida rica en experiències i de la “immensa intel·ligència de Bukowski, el cor bondadós que va veure-hi a través de la farsa de les pretensions i que es va apiadar de la nostra condició humana”.

Per què l'heu de llegir?

Al portal allpoetry.com, el poema 'Bluebird' (l'ocell blau) és el número 1 dels milers de poemes que conté. I no és per casualitat. Bukowski és avui un poeta molt popular als EUA. Per diverses raons: no ha caducat, és directe, parla com la gent del carrer i explica les misèries dels éssers humans. “tinc un ocell blau al cor que / vol sortir / però li aboco whisky per damunt i m'empasso / fum de cigarro / i les putes i els cambrers / i els dependents de les botigues / no saben mai que / el / tinc a dins”, escriu en traducció de Martí Sales. Tant la feina de Sales com la de Marcel Riera, que acaba de publicar 'Bukowski Essencial' (LaBreu), haurien de servir per posar Bukowski a totes les llibreries. No us en penedireu.

'Carrers i altres relats', de Stephen Dixon
Segona Perifèria

6. 'Carrers i altres relats', de Stephen Dixon

Trad. de Ferran Ràfols. La Segona Perifèria. 184 pàgs. 17,90 €.

De què va?

En part comèdies, en part tragèdies, els onze contes de 'Carrers i altres relats' retraten el costat menys convencional i més inquietant de la naturalesa humana. Des d'una escena quotidiana i casual, fins a un fet traumàtic i violent que posa el lector en estat d'alerta, les històries desfilen fins a un absurd gairebé kafkià, dibuixant personatges capaços dels actes més insensibles i brutals, com dels gestos més tendres i commovedors.

Per què l'heu de llegir?

Stephen Dixon és, segurament, un dels autors més originals i anticonvencionals de les lletres nord-americanes de les últimes dècades i era gairebé un pecat que no el poguéssim llegir en català. En aquesta antologia dels seus relats (en va publicar un centenar), podem fer-ne un tast que ens deixa amb un somriure incòmode a la boca, com observar l'atropellament d'un colom mentre degustes el teu gelat preferit. No hi ha cap conte que sobri. En volem més.

Publicitat
'Llibre dels homes', de Dolors Miquel
Documents Documenta

7. 'Llibre dels homes', de Dolors Miquel

Documents Documenta. 98 pàgs. 15,90 €.

De què va?

Dolors Miquel va publicar aquest llibre a finals del segle XX i va marcar una època. Fins al punt que es va convertir en una mena de mite, que passava de mà en mà entre els joves que hi havien arribat. Són 'només' una dotzena de poemes llargs, en els quals Miquel repassa les relacions que fins aleshores havia tingut amb diferents homes. “Feia el poeta / amb la bragueta, / es creia un duc / i era un eunuc, a dins del llit / gens eixerit”, escriu la poeta. No salva ni l'apuntador.

Per què l'heu de llegir?

Un dels principals mèrits d'aquest llibre és que encara ens sona contemporani i modern. No només pels vers de Miquel, sinó pel to, el que diu i com ho diu. I no és perquè sigui una dona que se'n fot dels homes, sinó perquè és una gran poeta que treu l'arc i dispara sense importar-li què diran. Hi ha tanta llibertat a 'Llibre dels homes' que, gairebé 25 anys després de la seva publicació original, encara és més necessari que abans.

'Temps obert: Sessió de control / Una casa fosca i un flagell', de Borja Bagunyà
Comanegra

8. 'Temps obert: Sessió de control / Una casa fosca i un flagell', de Borja Bagunyà

Comanegra. 288 pàgs. 18,90 €.

De què va?

Quart lliurament de la sèrie que l'editorial Comanegra s'ha empescat per continuar el projecte de Manuel de Pedrolo 'Temps obert', amb en Daniel Bastida com a protagonista. El de Tàrrega va ordir un projecte molt engrescador a partir d'aquest personatge i diferents girs de guió que el convertirien en algú diferent. Borja Bagunyà n'agafa el testimoni i explora la via de la psicoanàlisi (vocació d'en Bastida) a través de dues històries: l'una, amb el personatge analitzant una anàlisi, amb totes les seves conviccions a l'aire; l'altra, a través d'un viatge amb una colla d'il·luminats per l'antipsiquiatria a la recerca del seu guru, en ple 68.

Per què l'heu de llegir?

Tot i ser un encàrrec i haver de partir d'unes premisses concretes, 'Sessió de control' i 'Una casa fosca i un flagell' són pur Borja Bagunyà. Si us va agradar 'Els angles morts', aquí trobareu el mateix autor fent un altre experiment, i sempre amb el mateix esperit joganerament seriós de sempre. La psicoanàlisi li ofereix un camp vast on fer circular el seu Daniel Bastida i fer aparèixer altres personatges marca de la casa. Tot, des d'una prosa arrapada a la pell, poc emocional, gairebé genial.

Publicitat
'Materials de construcció', d'Eider Rodríguez
Periscopi

9. 'Materials de construcció', d'Eider Rodríguez

Trad. de Pau Joan Hernàndez. Ed. Periscopi. 248 pàgs. 18,90 €.

De què va?

Aquesta és una novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d'un pare alcohòlic i imperfecte però alhora humà. Un viatge al passat des del present fet des d'Errenteria (País Basc) en què l'autora se submergeix en la seva educació sentimental per recuperar uns anys foscos, els seus anys 80, en què ella, com molts fills, va haver de patir en silenci una vergonya.

Per què l'heu de llegir?

Annie Ernaux ha aixecat tota una obra literària a partir del desig i de la vergonya de classe. Rodríguez s'agafa al segon tema tractat de manera magistral per la premi Nobel francesa per construir una novel·la que, després del brillant 'Un cor massa gran', ens la confirma com la veu més nova i ferma de la literatura basca contemporània. Ha estat capaç, ara, de mirar endins per exposar el seu passat i els vincles familiars per treure-ho de manera trista i absorbent, com no podia ser d'altra manera.

'La possibilitat de dir-ne casa', de Marta Orriols
Proa

10. 'La possibilitat de dir-ne casa', de Marta Orriols

Proa. 320 pàgs. 18,90 €.

De què va?

Una corresponsal torna a Barcelona des de Beirut després de gairebé vint anys treballant a fora. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d'una professió que voldria exercir d'una altra manera, i també d'una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat.

Per què l'heu de llegir?

Era difícil fer una novel·la tan efectiva i popular com ho va ser 'Aprendre a parlar amb les plantes', però Marta Orriols ha aconseguit aquí elevar-se per sobre d'aquest èxit primerenc i construir un relat de gran consistència, també amb el dol com a matèria primera i un canvi de vida, aquest cop voluntari, que porta la Valentina, la protagonista, a seguir uns camins on molts lectors s'hi reconeixeran. Orriols escriu molt bé i no té por.

Publicitat
'Profecia', de Raül Garrigasait
Foto: Edicions de 1984

11. 'Profecia', de Raül Garrigasait

Edicions de 1984. 240 pàgs. 18,50 €.

De què va?

A 'Profecia', Raül Garrigasait ens col·loca un expert en senglars, n'Andreu Garom, i la seva filla Dèbora, que estudia les profecies. La mare, la Judit, experta en semítiques, ha mort fa poc. I acaben de trobar els primers porcs senglars enmig de Barcelona. Una ciutat que és, més o menys, com la d'ara, esventrada pel turisme i una alcaldessa carismàtica, tot i que l'acció està situada en el futur pròxim. El consistori demanarà a Garom que els ajudi a controlar la plaga de senglars, “els grans indicadors dels nostres excessos i de les forces que no controlem”.

Per què l'heu de llegir?

Això és la trama, la línia recta. Passa, però, que aquesta novel·la té un munt de viaranys on perdre-s'hi de gust i una potent reflexió sobre el nostre món emparentada amb l'assaig 'El gos cosmopolita'. Si aleshores ens parlava de Diògenes, aquí aterra el seu pensament a través d'una novel·la que sembla naturalista, reposada, fins i tot convencional, i que al final agafa tints bíblics. I és aquí on Garrigasait s'enlaira d'una manera magnífica.

'Consum preferent', d'Andrea Genovart
Llibres Anagrama

12. 'Consum preferent', d'Andrea Genovart

Anagrama. 192 pàgs. 17,90 €.

De què va?

Tot comença amb l'Alba, de nit, vomitant al lavabo del seu pis compartit un sobre de salmó en mal estat que va engolir per sopar. I segueix a la feina, l'endemà, amb la protagonista aguantant uns companys de feina massa perfectes i uns clients massa perfeccionistes. Al final, tenim una novel·la que parla d'una generació que volta la trentena i intenta deixar enrere la joventut enmig de les contradiccions que suposa haver de fer equilibrismes entre feines precàries i la culpa de formar part del primer món.

Per què l'heu de llegir?

'Consum preferent' no és una novel·la generacional així com tampoc no ho era 'Converses amb amics', de Sally Rooney, però no podem deixar de veure-hi el retrat d'un moment, el nostre, el d'ara, i d'una ciutat que s'ha tornat molt esquerpa amb els joves oriünds que decideixen no fotre el camp. Genovart escriu de pressa i amb el ganivet a les dents, disposada a esgarrinxar qualsevol malànima que s'hi acosti. La seva Alba és molt de debò. I això, en una primera novel·la, és un mèrit majúscul.

Publicitat
'Donasses', de Marta Pessarrodona
La Campana

13. 'Donasses', de Marta Pessarrodona

La Campana. 328 pàgs. 21,90 €.

De què va?

Vint-i-dues biografies breus d'artistes, escriptores i activistes d'aquest país que van trepitjar fort abans que el feminisme fos un corrent de primera magnitud. De Remedios Varo a Mercè Rodoreda, de Caterina Albert a Lola Anglada, de Maria Aurèlia Capmany a a Mercè Vilaret. Marta Pessarrodona posa a l'abast del lector dècades de coneixements i coneixença perquè descobrim i redescobrim les dones que han marcat la història contemporània de Catalunya.

Per què l'heu de llegir?

Virginia Woolf diu als seus diaris que és difícil veure la bellesa d'allò que fan els nostres contemporanis. Pessarrodona en fa esment a l'últim capítol de 'Donasses', el dedicat a la seva enyorada Montserrat Roig, com a homenatge a una autora que va ser amiga i per recordar-nos que som baules. Gràcies a l'oblit ben patriarcal de Josep Pla, que va obviar les dones dels seus literals 'Homenots', ella s'ha encarregat de recordar-nos que si per alguna via Catalunya va entrar en la modernitat durant el segle passat és per mor de les dones artistes que ha tingut. Què seríem sense una Mercè Rodoreda, eix central del cànon literari català? Sense una Margarida Xirgu, punt neuràlgic del cànon teatral? Sense una Frederica Montseny, punta de llança de l'ideològic? Sense una Irene Polo, del periodisme?

'Solastàgia', d'Ada Castells
L'Altra

14. 'Solastàgia', d'Ada Castells

L'Altra. 208 pàgs. 18,90 €

De què va?

La Sara és una dona empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen un marit que exporta aliments, una filla adolescent que és com una nina russa i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia.


Per què l'heu de llegir?

Ada Castells ha aconseguit aixecar un món propi a partir de la pròpia vida i d'uns referents molt clars. I aquesta novel·la, després de l'excel·lent 'Pura sang', ens permet endinsar-nos en una distopia de baixa intensitat on les relacions familiars i el paisatge juguen un paper clau. Hi ha càrregues de profunditat molt interessants i una prosa delicada i joganera que fa que llegim la novel·la d'una glopada.

Publicitat
'Els nostres clàssics apòcrifs', de Julià Guillamon
Males Herbes

15. 'Els nostres clàssics apòcrifs', de Julià Guillamon

Males Herbes. 387 pàgs. 22,90 €.

De què va?

Julià Guillamon ha reunit una antologia dels clàssics de la literatura catalana apòcrifa, des de Cerverí el Jove fins a Montserrat Roig i Baltasar Porcel, passant per Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Mercè Rodoreda i Rosa M. Arquimbau. Molts d’aquests textos, d’autor desconegut, es van publicar a 'L’Esquella de la Torratxa', 'El Be Negre'i el 'Papitu'. D’altres han estat escrits per autors com Terenci Moix, Ramon Barnils, Quim Monzó i Sergi Pàmies.

Per què l'heu de llegir?

Aquest llibre de Julià Guillamon és com un joc i alhora un exercici d'impostura brutal. L'autor pren els sancta santorum de la tradició literària local per exhibir la reescriptura d'alguns dels seus textos, fets per amics, enemics, comediants i tota mena de literats amb ganes de gresca. Llegir-los és un exercici d'extremament divertit, a banda que serveix per fer un recorregut per les grans batalles culturals dels últims segles. La portada de 'Playboy' de dedicada a Joan Fuster és de traca.

Memòries de mi mateix, de Ferran Torrent
Columna

16. Memòries de mi mateix, de Ferran Torrent

Columna. 392 pàgs. 21,90 €.

De què va?

L’hivern de 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans de l'enterrament de l’alcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop d’allí, en una caseta enmig de la làmina d’aigua dels arrossars valencians, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no s’ha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com l’altre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats.

Per què l'heu de llegir?

Només per llegir l'episodi en què els tres nois parlen de la pintada que volen fer en un bar mentre contemplen els dos guàrdies civils del poble, hilarant, marca de la casa, ja val la pena llegir aquesta novel·la de Ferran Torrent. Amb València i rodalia com a epicentre, l'autor desplega tots els recursos que té al seu abast per fer de cronista dels baixos fons i de les ideologies del segle XX, fins a 2019, amb un sentit de l'humor molt fi i una manera de narrar que converteix 'Memòries de mi mateix' en un entreteniment literari de primera.

Publicitat
'Les presons on triem viure', de Doris Lessing
Trad. d'Alba Dedeu

17. 'Les presons on triem viure', de Doris Lessing

Trad. d'Alba Dedeu. 128 pàgs. 14,90 €.

De què va?

La premi Nobel Doris Lessing ens transmet en aquest assaig dels anys 80 la necessitat de qüestionar les grans ideologies i aborda una qüestió fonamental: com pensar per nosaltres mateixos i triar un camí, com mirar la nostra societat i a nosaltres mateixos amb ulls nous. Ens recorda que el futur de la humanitat passa per la capacitat de l’ésser humà d’analitzar-se, d’estudiar el seu comportament i aprendre del passat.

Per què l'heu de llegir?

Recuperar una autora com Lessing és més que necessari. Perquè no només va escriure un dels grans textos del segle XX, 'El quadern daurat', sinó que va reflexionar profundament sobre la condició humana i el xoc entre les persones i les ideologies. 'Les presons on triem viure' sembla un llibre escrit avui mateix, pensat per als nostres dies.

'Les nostres mares', de Gemma Ruiz Palà
Proa/Òmnium

18. 'Les nostres mares', de Gemma Ruiz Palà

Proa/Òmnium. 304 pàgs. 20,90 €.

De què va?
A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

Per què l'heu de llegir?
Novel·la a novel·la, des d'aquella primera 'Argelagues', Gemma Ruiz ha sabut donar cos i vida a un món que s'ha atrevit a reivindicar amb força i empenta. Un univers que arribarà a tots aquells, per exemple, que s'han fet devots de la novel·la victoriana, de les Brönte, Austen i companyia, que es van atrevir a posar el focus en les dones de la seva època. Ruiz ha fet el mateix en aquest llibre, però amb la mirada contemporània.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat