1. 'Trast', de Biel Mesquida


LaBreu Edicions. 140 pàgs. 17 €.
De què va? Diu Biel Mesquida, nou premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que Trast és un llibre per als lectors del futur: "La poesia ha d’irradiar, com si fer un poema fos fer que la lletra ja faci una condensació que s’hi posi molt allà dins i que allò comenci a irradiar com si fos una energia atòmica poètica". Però també és un trencadís verbal d’energia viva, fet de llenguatges tsunàmics i fluxos atòmics. Entre cos, festa i escriptura, Mesquida hi celebra la paraula com a matèria incandescent, ritual i metaliterària. Un volum de 140 pàgines que el poeta defineix com a "dens" i "molt jo". El títol, Trast, és una denúncia de l’estat actual de la seva terra: "És com si ja ens haguessin convertit en un trast. Ja no hi ha paisatge, ja no hi ha les veus del lloc, ja no hi ha cultura, ja no hi ha quasi humans. Tot està intoxicat, tot és pol·lució: la mar contaminada, el cel contaminat… l’illa ja és un trast".
Per què l'has de llegir? N'hi ha prou d'anotar un poema breu de Trast per assumir la totalitat del que és potser el millor llibre de Mesquida dels últims anys: "A la mà hi ha / vint-i-sis ossos trenta-cinc / músculs / més de dues mil cèl·lules / nervioses / en cada palpó dels dits / Amb això puc escriure / qualsevol cosa que sostingui / el sentit / entre el cel i el mar / entre la vida i la mort / entre tu i jo / tot d’una". El llibre de Mesquida vol ser fosc, un retrat cru del lloc en què s'ha convertit Mallorca, aquest hotel Acrollam buit, de parets florides, mig enrunat, sense vida, sense memòria, però no deixa d'irradiar la lluminositat d'una carrera literària invertida a explicar el poder del desig i de la llengua. És un clàssic viu i aquí en teniu la prova.




















