Time Out a la teva bústia d'entrada
🙌 Genial, ja t'has subscrit!
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Les dues grans festes majors de l'agost barceloní, cara a cara (i sense fer sang)
L'una se celebra a mitjans d'agost i l'altra, a finals de mes. A totes dues hi ha carrers guarnits, música en directe, veïns que treballen molt i molta gent que s'hi passeja. Fins i tot arriben a coincidir. Però hi ha moltes coses que les separen i que les fan singulars, les festes majors de Gràcia i de Sants. Us ho descobrim.
És una festa relativament jove, com la vila, datada a mitjans del segle XIX, quan Gràcia passa de ser una vila de pagesos a convertir-se en una vila on també hi ha artesans i petits comerciants. Amb aquest canvi es passa del tribut pagès a sant Isidre a la mare de Déu d’Agost (el dia 15) o a sant Roc (dia 16), no s’acaba de saber. En aquest punt els historiadors s’encaren amb una fermesa similar a la que mostren els hooligans de Barça o Madrid, Damm o Moritz.
Són l’element més identificatiu de les festes, l’orgull més gran dels graciencs, alguns dels quals han treballat tot l’any per fer del seu carrer el guanyador. El 1877 es té notícia per primer cop d’un concurs de guarniments de les botigues, però no va ser fins als anys 20 que el districte va començar a premiar els millors treballs. Hem vist Verdi –històricament el més popular– convertit en l’Amazones, el carrer del Progrés ple de dinosaures, Bollywood a la travessia de Sant Antoni, que es va afegir a la festa l’any passat. Els guarniments dels carrers de Gràcia són un d’aquells espectacles que s’ha de veure un cop a la vida.
Els concerts són un dels eixos centrals de la festa, atreuen tant públic com els guarniments. N’hi ha hagut de mítics, com el que va fer Pascal Comelade a la plaça del Sol el 1985. O les festasses en què es converteixen els concerts del Festigàbal, organitzat per l’Heliogàbal (aquest any deslocalitzat a La Sedeta). A banda d’aquestes propostes i d’altres d’arrelades, els veïns es queixen de la massificació que tot plegat comporta i de la falta de propostes autèntiques. L’aparició d’antiavalots a certa hora de la nit també va pel camí de convertir-se en tradició.
Si bé la Festa Major de Gràcia existeix gràcies a la feina que fan els veïns durant tot l’any, ja sigui preparant la decoració de carrers i balcons o pensant-la any rere any o treballant en l’organització de tot el que hi passa, cada any que passa els veïns es queixen amb més insistència de la massificació que pateixen i de la pèrdua de l’autenticitat i el sentit veïnal i comunitari que un dia va tenir. Gràcia no es vol convertir en la festa nocturna que molts busquen.
Aquí en canvi se sap que sant Bartomeu és patró del barri com a mínim des de l’any 1340, l’any en què hi ha documentat el primer altar en la seva memòria. No es té una primera referència de la celebració, però, fins al 1789, quan se sap que a la festa hi havia missa cantada, ball de plaça amb la presència de l’alcalde de Sants i el ball de Sant Bartomeu.
La primera foto d’un carrer guarnit, del carrer de Vallespir –abans Colón–, és del 1905. El concurs, però, no comença oficialment fins a l’any 1943. La participació ha tingut moments àlgids i d’altres menys gloriosos. Als anys 50 hi van participar 22 carrers. El 2008 només van ser 12. L’any passat, 16. Si a Gràcia el que impera és la decoració fantàstica, a Sants el que es porta més és la sàtira. L’any passat van convertir el carrer de Rossend Arús en un volcà en erupció que simbolitzava la tensió entre els veïns del barri per fets com el desallotjament de Can Vies. També hi havia un creuer de luxe i un Park Güell gratuït.
Si a Gràcia impera la rumba per tradició i una mena d’avantguarda musical de gèneres diversos, a Sants el que més es porta és el hardcore, el rock, el punk, l’ska. La culpa la té la Festa Major Alternativa, que l’any passat va fer vint anys. El cas és que el 1994 diversos col·lectius associatius del barri es van unir per proposar una festa diferent de la que s’imposava des de l’Ajuntament. Avui la Festa Major Alternativa, sobretot pel que fa als concerts, és un dels grans pilars.
Tot i que l’afluència de públic creix també any rere any a Sants, no arriba a l’extrem de Gràcia. Aquí el públic no hi arriba mogut únicament per la motivació d’oci nocturn i carrers engalanats. També són molt populars les cercaviles de balls i dimonis que recorren tots els carrers del barri. El fet que la Festa Major Alternativa sigui tan potent juga a favor a l’hora de mantenir unes festes que encara són, sobretot, per als veïns.
Discover Time Out original video
Time Out Barcelona
