Els 16 millors llibres per regalar aquest Nadal 2025

Trad. d'Arnau Pons. Edicions 62, 64 pàgs. 12,90 €

De què va?

Amb un estil poètic, desbordant i lúdic, Hèlène Cixous reivindica la figura mitològica de la tradicionalment temuda Medusa i subverteix les formes del discurs per alliberar el pensament i el desig. Escriure, per a ella, és un gest d’insubmissió: una manera de desarmar l’ordre establert, d’afrontar la por heretada, de donar nous sentits al món i de riure com un acte de subversió. Un assaig revolucionari i ha tingut una influència determinant en el pensament feminista contemporani i en els estudis de gènere i literatura. L’autora fa una defensa lúcida, vibrant i provocadora de l’escriptura femenina, una eina de descolonització del cos i del pensament femení, capaç de desafiar el llenguatge dominant i obrir espai a noves maneres de pensar i de dir.

Per què l'has de llegir?

Escrit originalment el 1975, el manifest de Cixous ens interpel·la avui dia més que mai. Ja a les primeres línies deixa clara la seva intenció. "Cal que la dona s'escrigui", subratlla. I convida totes les dones del món a posar-se les piles perquè trenquin anys de silenci. Perquè, diu, dels homes ja ho sabem tot (menys la seva sexualitat) i ara cal que siguin elles les que ofereixin la seva visió del món. Però assegura que han de començar "en una altra banda la història de la vida", és a dir, han de traçar una altra línia temporal. Les rialles de la Medusa és un assaig enlluernador, que il·lumina i ens permet llegir d'una altra manera moltes autors (i autors) contemporanis.

Trad. de Maria-Arboç Terrades. L'Altra. 256 pàgs. 20 €.

De què va?

Un dia de març del 1969, la Jane Mixer, que aleshores tenia 23, anava cap a casa dels seus pares per dir-los que es casava; a través del tauler d’anuncis del campus universitari on estudiava Dret, s’havia posat en contacte amb un desconegut per compartir el viatge en cotxe. Van trobar el seu cos l’endemà al matí: l’havien estrangulada i li havien disparat dos trets al cap. Dues dones més havien estat assassinades i la policia va assumir que la Jane també havia estat víctima d’un suposat assassí en sèrie condemnat al cap de poc. Amb tot, el cas de la Jane, oficialment, havia quedat sense resoldre, i Maggie Nelson va créixer perseguida per la possibilitat que l’assassí de la germana de la seva mare encara fos lliure.

Per què l'has de llegir?

Mentre Nelson assisteix al judici del sospitós d'assassinar la seva tieta, es capbussa en el trauma i en el dol, i intenta esbrinar com aquell crim comès quan encara no havia nascut, ha determinat, en certa manera, la seva vida i tot el que en ella ha succeït. Les parts vermelles és un relat íntim i especial, molt proper, encara que parli de racons dels EUA on no posarem mai els peus. No és ni de lluny un true crime, però sap jugar amb els tòpics del gènere i, fins a cert punt, també jutjar el gènere amb severitat. La protagonista és la Jane, però comparteix l'escenari amb la seva mare i, és clar, ella mateixa, incapaç de superar la mort del seu pare quan era una nena.

Proa. 128 pàgs. 21,50 €.

De què va?

En una terra devastada, una dona busca un vell i celebrat compositor que ha desaparegut. La recerca la durà a una mena de reserva d’artistes exiliats d’una societat global que, si no ha sabut preservar la natura, tampoc no ha sabut preservar l’art. Junts, acabaran emprenent una aventura a la desesperada per retornar a l’ésser humà la incerta dignitat d’un últim acte artístic.

Per què l'heu de llegir?

La faula postapocalíptica que ha aixecat Jordi Lara és una d'aquelles històries que t'atrapen des del primer moment, no tant per la trama com per la prosa d'un autor que és precís i just, que sap aturar-se a narrar espais impossibles amb la loquacitat de qui ho ha vist tot. A més, els quadres de Paula Bonet que esquitxen la nouvelle fan que tot pugi un punt, que els paisatges de Lara adquireixin cos sense revelar gaire massa, cosa que és el que necessita de debò El gat i les estrelles. Lara és un gran creador d'espais i aquí torna a demostrar que, de vegades, menys és més.

Edicions del Periscopi. 246 pàgs. 21 €.

De què va?

La fam de viure, la sobrefam, ha perseguit la protagonista d’aquesta història des que era adolescent. Vint anys després, contempla estupefacta com la seva vida s’ha convertit en tot allò que rebutjava. Ahir giravoltava a la pista de ball a ritme de Nirvana. Avui només compta: factures i possessions, però sobretot calories i dies. Perquè ara és la seva filla la que viu afectada per la sobrefam, que l’ha fet deixar de menjar. Així que la protagonista, que també és una mare, s’enfronta de nou a la incomprensió, a la voluntat d’autodestrucció i al judici social.

Per què l'heu de llegir?

De Delphine de Vigan a Laura Gost, els trastorns alimentaris són uns dels temes més impactants de la literatura del segle XXI. Per regla general, la víctima n'és la protagonista. No en el cas del llibre de Núria Busquet Molist, ja que ella, mare d'una noia que va estar a punt de morir, es posa al centre del relat. I no, precisament, per exposar-se en el mateix rol que les seves companyes escriptores, per a plànyer-se, sinó per narrar un camí tortuós, silenciat i duríssim al costat d'una noia que has parit i que veus que vol deixar de viure. La seva Sylvia Plath, a qui Buquet Molist ha traduït, l'acompanya, i molts altres autors que han parlat del dolor. Com diu Cioran: "L'única manera de suportar un desastre rere l'altre és estimar la idea mateixa del desastre".

Anagrama. 184 pàgs. 17,90 €.

De què va?

Aquest és un llibre sobre la ciutat de la memòria, sobre l’amor i la ciutat en els nostres cossos. Una evocació vivaç desencadenada per la mort de L, un retorn a la noia que va arribar a Barcelona el 1971 per entrar a la universitat des de la seva comarca agrícola i que es revela a si mateixa i descobreix la ciutat descobrint-lo a ell. Hi afloren el clima de finals de la dictadura, la politització estudiantil, la contracultura feminista i l’amor lliure, els inicis professionals en la premsa en uns temps turbulents de canvi, i els fonaments d’una sòlida vocació literària. Crònica poètica a flor de pell, assaig íntim, testimoni generacional i retrat d’una Barcelona recollida en la vivència.

Per què l'has de llegir?

La Barcelona dels anys 70 del segle passat és un mite i els mites estan fets, de vegades, de paraules fetes i colors llampants. Mercè Ibarz ha intentat acostar-se a la seva joventut amb el punt just de nostàlgia que dona una prosa trenada i fresca i que ens apropa una ciutat, Barcelona, vista amb els ulls d'ara però sentida per una noia de poble que va descobrir-hi un món i s'hi va quedar. L'autora ens ho explica com en un xiuxiueig melodiós tranquil i distès, sense escarafalls. És la història i potser mai s'havia posat en primera persona amb aquesta intimitat.

Navona. 800 pàgs. 30 €.

De què va?

A través de sis moments clau entre finals del segle XX i principis del XXI, Abans més que Encara reconstrueix el tramat vital, familiar i moral de tres generacions de dues famílies marcades per les lluites de poder, els pactes trencats i la consciència del fracàs. La vida d’Aureli Salabreda, hereu d’una nissaga industrial, intel·lectualment brillant i atrapat entre el llegat imposat i els propis límits, connecta el relat de cap a cap. Entre la Barcelona postindustrial i un món acceleradament desorientat, Miquel de Palol construeix una novel·la on la decadència dels llinatges tradicionals és el reflex de la fallida d’un país i d’una cultura.

Per què l'heu de llegir?

Palol és, sens dubte, l'autor català més ambiciós del nostre temps. Fa anys que ha decidit fer una immersió profunda en els dilemes més fondos del segle XXI per traslladar-nos-els amb la potència d'una ficció literària de gran abast gràcies a un gran coneixement del pensament, de la societat i de l'art universals. Diu el que pensa i sap donar-li una forma, a voltes barroca, que és capaç de clavar-nos a la cadira durant hores i hores per resseguir els seus personatges. La invitació a llegir-lo no és fàcil. Dimensions, propòsits, sagacitat, semblen esculls, però aquesta és una novel·la emparentada amb Els Buddenbrok, amb Solenoide, amb La comèdia humana.

Proa. 96 pàgs. 16,90 €

De què va?

Sala Augusta és un cinema del centre de Palma, construït damunt el que havia estat una presó franquista durant la guerra, on els presos republicans esperaven l’execució en condicions infrahumanes. El poema evoca els homes i les dones que van ser víctimes de l’aixecament feixista del 36 a Mallorca. Llengua materna, a continuació, fa referència a la mort de la mare de l’autor. Aquí la memòria esdevé personal, íntima, però a la vegada ret homenatge a les cosidores de sabates que, dels anys 40 als 80, van fer feina a la indústria mallorquina del calçat, escombrada pel turisme, cosint sabates a casa seva, amb unes condicions laborals inexistents.

Per què l'has de llegir?

Potser el lector no sap qui són Aurora Picornell, Toni Alomar, Jerònia Pomar i Julià Fullana, però podria ser que hagués passat per davant de la Sala Augusta de Palma, fins i tot que hi hagués entrat. Potser pensa que tot allò es va acabar, però Alzamora diu: "La postguerra no pot haver existit / perquè la guerra encara dura". I és que l'autor ha aixecat un monument en record de les víctimes de la Guerra Civil a Mallorca, un poema brut, aparentment malgirbat, que explica històries i aconsegueix ficar-se dins la nostra pell. Per si no n'hi hagués prou, clou el volum amb un altre poema llarg, dedicat a la seva mare, desapareguda quan Alzamora era un infant. També de caràcter narratiu, amb una punta més de lirisme, el poeta regira la memòria personal per explicar-li, a la mare absent, tot el que recorda d'ella. Un abisme. I un llibre superb.

Trad. de Maria Bosom. Angle. 224 pàgs. 19,90 €.

De què va?

Sheila Heti va seleccionar unes 500.000 paraules dels seus diaris personals escrits al llarg d’una dècada, va posar totes les frases en un full de càlcul i les va ordenar alfabèticament. Va retallar i retallar fins a deixar-hi unes 60.000 paraules. Són els seus Diaris alfabètics, que reorganitzen des d’aquesta nova lògica els fets de la seva quotidianitat: els amics, els amors, els anhels, les reflexions sobre l’art i l’escriptura…

Per què l'heu de llegir?

L'autora canadenca fa miques la narrativa tradicional amb uns dietaris que adopten un to universalista a través de l'experimentació formal. El seu cercle íntim, el Tom o la Claire, s'entrellaça amb Gogol i Oscar Wilde. La seva feina es relaciona amb les seves lectures i l'experiència de llegir-les. Perquè necessita superar el sentiment de culpabilitat per poder escriure. I necessita uns sostenidors nous. Segurament, el flux narratiu d'aquest llibre s'assembla més al pensament i a la vida que qualsevol dels llibres ben endreçadets que pugueu llegir.

Trad. de Xavier Lloveras. LaBreu Edicions. 186 pàgs. 18 €.

De què va?

Enmig dels turons de les Langhe, en Milton, un jove partisà, arrisca la vida. No per una missió militar, sinó per una qüestió íntima, privada: saber si la seva estimada, la Fulvia, l’ha traït. Amb una prosa eixuta i vibrant, Fenoglio ens condueix per una guerra que ja no és només col·lectiva, sinó interior. Un assumpte personal és el relat d’una obsessió amorosa que es confon amb la boira d’un país en conflicte, on la resistència no és només contra l’enemic, sinó contra el dubte, la solitud i la pròpia fragilitat.

Per què l'heu de llegir?

La Resistència antifeixista va marcar profundament la vida de Fenoglio, que va voler ser enterrat amb aquest precís epitafi: ‘Beppe Fenoglio. Partisà i escriptor'. Aquesta novel·la no és una epopeia militar, sobre la guerra i els seus herois. Sinó el relat d'algú que odia la guerra i que no li queda més remei que fer-la. I alhora és una història propera i trepidant.

La Magrana. 312 pàgs. 21,90 €.

De què va?

L'Eva és una jove fisioterapeuta que viu atrapada entre les ombres del passat i que manté una relació hostil amb el menjar i el seu propi cos. En un intent per trobar el seu lloc al món, s'enfronta amb secrets familiars que amenacen de trencar la seva ja fràgil estabilitat emocional. Arran de la mort de l'àvia, l'Eva comença a investigar la història dels pares: necessita descobrir-ne més coses.

Per què l'heu de llegir?

El debut de Tània Soler en la novel·la és una declaració d'intencions en tota regla. Ve de la poesia, cosa que es nota en la tria i la cura de totes i cadascuna de les paraules de Les veus del foc. La seva protagonista és una dona jove que necessita estirar els fils del passat per entendre's i, alhora, comprendre el món que l'envolta. Podríem dir que és una novel·la clàssica molt ben construïda que es llegeix d'un glop.