Premis Time Out Barcelona 2018

I des de fa deu anys també lliurem el Premi Time Out Barcelona, una distinció que no està sotmesa a votació popular i amb la qual reconeixem la trajectòria dels projectes que ajuden a tramar el teixit cultural i humà de la ciutat. Aquest any, el guardó és per al Sónar.

El Sónar remata l’any del 25 aniversari amb una nova distinció que s’afegeix a dos Ciutat de Barcelona (Música, 2002; Projecció Internacional, 2009), un Premi Nacional de Cultura (2014), un Ondas (2017), un Laus (2018) i, entre molts d’altres, el de la discoteca Scorpia, el trofeu que fa més il·lusió a Sergi Caballero, fundador del festival de música, creativitat i tecnologia amb Enric Palau i Ricard Robles. Aquests tres senyors han fet de Barcelona una ciutat més estimulant, divertida i audaç (de dia i de nit). Per això, Sónar és el Premi Time Out 2018.

Fa un parell d’anys ens va meravellar amb un cabaret –al costat de Blai Juanet i Marc Sastre– que es deia 'Be God Is' i que ens va deixar clar que som davant d’un fenomen de la natura, amb un nivell d’expressió física i emocional que posa els pèls de punta. La creació és al cromosoma de l’Oriol i ens ho ha mostrat, juntament amb la seva família, a 'Travy', una obra deliciosa que explica què passa quan el teatre es fica en la vida. L’Oriol ho broda sobre l’escenari, la clava en pantalla –comproveu-ho a la sèrie 'El dia de mañana'– i amb 'Travy' ha demostrat que també ho fa com a creador.

Ferran Palau és una de les millors veus del pop que es fa a Catalunya i ho sabem des que el seu univers metafísic va començar a florir amb Anímic, a la guitarra i ocasionalment a la veu. Però és a 'Blanc', el tercer àlbum del projecte que porta el seu nom i cognom, on culmina aquesta estètica de la inconcreció i alhora de la universalitat, un dels discos més bonics de l’any, on el pop s’enjogassa amb la música urbana. 'Blanc' són deu temes eterns que tenen la capacitat d’aturar el temps, de capturar les imatges més belles i de fernos- les arribar a través del so i les paraules.

Hi ha fets davant dels quals no es pot (o no hauríem de) callar, i això és el que va fer aquest col·lectiu que reuneix diverses persones i ens culturals davant dels atacs contra la llibertat d’expressió a Espanya. De l’11 al 15 d’abril Barcelona va denunciar la persecució judicial a rapers, tuitaires i més ciutadans que havien exercit aquest dret fonamental, amb música en directe, arts escèniques i debats en un espai tan simbòlic com és el recinte de la Model. Aquest és un premi a les persones que s’organitzen, es mobilitzen i denuncien la injustícia.

Dir que Roger Peláez és dibuixant de còmics i humorista és quedar-se curt. Mentre passes pàgines de la sàtira que és 'El procés explicat als idiotes' (Males Herbes) primer et descollones i, tot seguit, se’t mig glaça el riure perquè no t’acabes de creure fins a quin punt de no retorn és capaç de portar Peláez a la reflexió i la barbaritat. Com que hi ha pensaments que mereixen ser exclamats, Peláez també s’ha empescat 'Precinti’m l’esfínter', un 'one man show' que fa el primer dimarts de cada mes a l’Antic Teatre i que provoca efectes més potents que una sobredosi d’allioli.

Alguna cosa estem fent bé com a societat si una trobada de filosofia té el poder de convocar 2.500 persones en una plaça per escoltar la pensadora Judith Butler i Fina Birulés parlant sobre la noció de gènere. La primera edició de Ciutat Oberta Biennal de Pensament, una iniciativa impulsada per l’ICUB que aplega pensadors i ciutadans per debatre sobre els reptes de la societat contemporània, ha reunit 20.000 persones una setmana. Celebrem l'aparició d'una iniciativa que veu en la ciutat un espai de llibertat, de pensament i d'acció.

La unió fa la força, i més en un context com el de la indústria discogràfica al segle XXI, en què conviuen l’esplendor artística i la misèria econòmica. Hidden Track és un segell de segells (Famèlic, Bubota, El Mamut, Traçut...), un paraigua de segells independents als quals proporciona serveis amb l’objectiu d’editar discos de manera justa per als músics. I qui aguanta el paraigua –amb l’ajuda d’Ana López, la seva mà dreta– és la Louise Sansom, amb una gran experiència a les trinxeres de la independència musical com a 'frontwoman' d’Anímic i a la rebotiga de BCore.