Tot i haver-hi un bon grup de locals, és pràcticament on s’hi poden trobar més turistes provant d’aterrar els seus trucs i una zona ideal per veure-hi riders amb molt de nivell. El sol que hi toca, les zones d’ombra i la facilitat per seure en qualsevol racó sembla que ho demanin. A més, el mur del MACBA sembla creat pel Déu de l’skate perquè l’home i la dona tinguin un paradís terrenal on poder dur a terme tot el què sàpiguen fer o aprenguin amb el patí. També són famosos el gap (forat) del final del mur, les escales que té en diverses zones de la Plaça dels Àngels i la zona més plana. Fins i tot és una zona d’aventura on, de tant en tant, toca córrer…
A Barcelona l’arquitectura sembla feta expressament per a ser patinada. Aquell banc on seus habitualment o aquelles jardineres on les flors broten com mai en època d’eleccions en són exemples, però també aquella botiga on venen la roba que et poses encara que no patinis o el hostel on hi va gent jove que comparteix una afició: el patí (sense r final, o amb r final si parlem de l’efecte que produeixen en les seves mares).