Xavi Jovells, fill de Can Pineda i un dels fundadors d'Els Tres Porquets, té casa pròpia al cor de Poblenou. El nom Floreta –per la flor del pèsol– desorienta, perquè aquí Jovells practica un estil de cuina de tapa i platillo viril, de tota la vida però amb un 'twist' d'alta cuina i ofici, i estovalles de fil. Això es nota en tapes com els bunyols de bacallà, finíssims, un salmorejo substanciós o una broqueta de xai macerada. El millor de tot és que la majoria de la carta surt quasi a preu de bar de tapes de batalla, però la preparació i el producte és excel·lent.
¿Calen més llocs de tapes? Sí. Potser massa s’han tirat a la russa (l’ensalada, ep), però hi ha zones de Barcelona molt necessitades. Una és el Poblenou, quasi orfe de tapa bona i no greixosa (per ser justos, cal esmentar l’esplèndida tasca que està fent El 58, Rbla. del Poblenou, 58). I un player de primera divisió de la ració desembarca al barri: Xavi Jovells, el Xavi de Can Pineda i un d’Els Tres Porquets (tasca gastro de primera magnitud), acaba de plantar el Floreta a la cantonada de Marià Aguiló, on hi havia un gallec d’interiorisme de ciència-ficció retro, l’A’Rogueira.
Però tanta flor i conte infantil despista: el Floreta és un bar-restaurant de tapes i mitges racions de tota la vida, una tasca amb molt d’ofici gastronòmic on es deixen d’històries. Fa cinc dies literals que ha obert, i reconforta veure un nou lloc que no està fet a cop d’interiorista VIP i talonari (“com que ens hem trobat sense espai on penjar la pissarra, donem la carta en tauleta digital”, diu). L’altre soci no és cap lobby; és Jamones Rodríguez. Per què t’has posat sol, Xavi? “Necessitava fer-ho. Tinc els coneixements, el producte, la cuina... I per internet vaig trobar aquest lloc, en un barri que creix”.
Jovells, fill del Clot i de Can Pineda, només marxa unes cantonades més avall d’Els Tres Porquets. Després d’un any i mig treballant a Sevilla, torna amb una carta on hi trobem ajoblanco i un salmorejo substanciós, canònic, que costa trobar per aquí.
Però també cuina de cullera, com capipota i mandonguilles amb bolets a l'estil de la casa mare. "Tinc el bagatge que tinc i no reinvento res -diu Pineda-. I m'agrada tota mena de cuina, però prefereixo menjar clar", rebla. Podria fer un pop a la gallega amb escuma, però el fa amb patata bullida i pebre vermell. Sense oblidar la perspectiva d'alta cuina, ep. "Són tapes i mitges racions, però amb parament de fil i cristall". Riu molt: "Les crítiques a internet diuen 'ens van clavar 60 euros i ni tenien estovalles'.
A nosaltres això no ens passarà". Entre altres coses perquè els preus són molt, molt continguts. Producte de temporada, fenomenal, a preus -quasi- homologables al cutre bar cantoner.
Sí, hi trobareu mitjana gallega (23 €), però manen en el to general de la carta tapes com unes braves (3,50 €) -patates de la Cerdanya, molt ben tractades- o uns bunyols de bacallà (5,50€) que són pura crema salada. L'ajoblanco va amb daus de tonyina vermella, marinada amb sake i soja. I la broqueta (5 €) de lluny sembla la típica moruna de fira, però en boca és carn de xai macerada durant dos dies, amb herbes del sud. Estremiu-vos de plaer: cuina ininterrompuda, de 9 a 23 h. Esmorzars de Floreta!