Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Floreta: tapes d'alta cuina a preu de batalla

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Floreta
© Ivan Giménez Floreta

Floreta: tapes d'alta cuina a preu de batalla

Xavi Jovells, fill de Can Pineda, posa un esplèndid restaurant de tapes a Poblenou

Per Ricard Martín
Advertising

¿Calen més llocs de tapes? Sí. Potser massa s’han tirat a la russa (l’ensalada, ep), però hi ha zones de Barcelona molt necessitades. Una és el Poblenou, quasi orfe de tapa bona i no greixosa (per ser justos, cal esmentar l’esplèndida tasca que està fent El 58, Rbla. del Poblenou, 58). I un player de primera divisió de la ració desembarca al barri: Xavi Jovells, el Xavi de Can Pineda i un d’Els Tres Porquets (tasca gastro de primera magnitud), acaba de plantar el Floreta a la cantonada de Marià Aguiló, on hi havia un gallec d’interiorisme de ciència-ficció retro, l’A’Rogueira.

Però tanta flor i conte infantil despista: el Floreta és un bar-restaurant de tapes i mitges racions de tota la vida, una tasca amb molt d’ofici gastronòmic on es deixen d’històries. Fa cinc dies literals que ha obert, i reconforta veure un nou lloc que no està fet a cop d’interiorista VIP i talonari (“com que ens hem trobat sense espai on penjar la pissarra, donem la carta en tauleta digital”, diu). L’altre soci no és cap lobby; és Jamones Rodríguez. Per què t’has posat sol, Xavi? “Necessitava fer-ho. Tinc els coneixements, el producte, la cuina... I per internet vaig trobar aquest lloc, en un barri que creix”.

Jovells, fill del Clot i de Can Pineda, només marxa unes cantonades més avall d’Els Tres Porquets. Després d’un any i mig treballant a Sevilla, torna amb una carta on hi trobem ajoblanco i un salmorejo substanciós, canònic, que costa trobar per aquí.

Però també cuina de cullera, com capipota i mandonguilles amb bolets a l'estil de la casa mare. "Tinc el bagatge que tinc i no reinvento res -diu Pineda-. I m'agrada tota mena de cuina, però prefereixo menjar clar", rebla. Podria fer un pop a la gallega amb escuma, però el fa amb patata bullida i pebre vermell. Sense oblidar la perspectiva d'alta cuina, ep. "Són tapes i mitges racions, però amb parament de fil i cristall". Riu molt: "Les crítiques a internet diuen 'ens van clavar 60 euros i ni tenien estovalles'.

A nosaltres això no ens passarà". Entre altres coses perquè els preus són molt, molt continguts. Producte de temporada, fenomenal, a preus -quasi- homologables al cutre bar cantoner.

Sí, hi trobareu mitjana gallega (23 €), però manen en el to general de la carta tapes com unes braves (3,50 €) -patates de la Cerdanya, molt ben tractades- o uns bunyols de bacallà (5,50€) que són pura crema salada. L'ajoblanco va amb daus de tonyina vermella, marinada amb sake i soja. I la broqueta (5 €) de lluny sembla la típica moruna de fira, però en boca és carn de xai macerada durant dos dies, amb herbes del sud. Estremiu-vos de plaer: cuina ininterrompuda, de 9 a 23 h. Esmorzars de Floreta! 

Més informació

Floreta

4 de 5 estrelles
Restaurants

Xavi Jovells, fill de Can Pineda i un dels fundadors d'Els Tres Porquets, té casa pròpia al cor de Poblenou. El nom Floreta –per la flor del pèsol– desorienta, perquè aquí Jovells practica un estil de cuina de tapa i platillo viril, de tota la vida però amb un 'twist' d'alta cuina i ofici, i estovalles de fil. Això es nota en tapes com els bunyols de bacallà, finíssims, un salmorejo substanciós o una broqueta de xai macerada. El millor de tot és que la majoria de la carta surt quasi a preu de bar de tapes de batalla, però la preparació i el producte és excel·lent.

També t'agradarà

Ajoblanco: No són tapes per a guiris!

Restaurants

Els propietaris del Taller de Tapas obren l’Ajoblanco a Tuset, tapa i producte selecte a preus molt raonables Demaneu-hi Tataki de bou Preston ha adaptat trets de la cuina anglesa: vegeu aquestes làmines poc fetes de bou, tendres i sagnants, amb una sala de rave picant que destrona qualsevol 'wasabi', ideal també per al peix fumat. Cors de carxofa Una de les tapes favorites delsclients: el cor de la carxofa ben fregit, lleuger i arrebossat, amorosit amb una salsa de romesco. Val la pena tastar també les escopinyes gallegues amb Martini. Eton mess Preston ha introduït aquest clàssic de les postres britàniques a la carta: una barreja de fruites del bosc, maduixes i bocins de merenga. Es diu així perquè se servia en el torneig anual de criquet d’Eton. Senzill, bo i efectiu! Els guiris i les tapes. Aquests dos sintagmes, quants comentaris despectius han omplert la boca de gurmets de pa sucat amb oli de gira-sol? Bé, doncs avui toca parlar amb una de les persones de Barcelona que més coneixen la tapa. I és guiri! La londinenca Kate Preston és la copropietària del novíssim Ajoblanco, nou restaurant-bar de tapes al carrer de Tuset. I no li atribueixo aquest coneixement a la babalà: amb el seu marit, José Lombardero, van obrir el primer Taller de Tapas l’any 2003. Lombardero, gallec, porta la tapa a la genètica: ja tenia un bar a l’Hospitalet als 60. A primer cop d’ull, l’Ajoblanco fa pensar: “Vaja, un altre local de tapes fines i barroquisme made in Lázaro-Rosa Violán (rei de l’int

Els nous 'gastrobars'

Restaurants

Cuina de barra i muntanya Altres perles de la Barceloneta... I més restaurants asturians... El Llagar de Granda El Llagar de Granda, amb la seva mestressa Visi Granda al capdavant, és l'únic restaurant asturià de la ciutat que trenca el monopoli del Furacu. Passeu per aquí a tastar la seva cuina de cullera tel·lúrica i substanciosa, amb plats com el paté de cabracho i les croquetes de Cabrales. R.M El Furacu Sidra natural, favada, lluç a la sidra i els millors formatges asturians. Sempre ple.T.M Gastrobar'? Aquest terme, que molts cops ens posa en guàrdia la cartera, s'ha concreta en l'obertura de dues barres fenomenals, asturiana i catalana, que cal conèixer. "La Barceloneta és la Galícia de Barcelona. O hi véns expressament o no hi véns, però aquest no és un lloc de pas". Qui parla així és Jaume Muedra, que amb Sebas Matarrodona és propietari de L'Òstia, un bar de tapes d'aspecte espaterrant: interiorisme d'Estrella Salietti, que resulta que és la Madonna del disseny de restaurants a la ciutat. O taverna gastronòmica, terme un xic destrempador, com em van anunciar en un mail. El que és l'hòstia de L'Òstia és que els seus propietaris no hagin decidit fer pagar el disseny al client: canyes, 1,50 euros; mitjanes 1,70. Un incís: ha obert portes on donava menjar el Botavara, una humil taverna de peix i arròs que era un tresor. El retorn a casaTranquils. No som davant d'un sòrdid cas d'ennobliment gastronòmica a cop de talonari. Jaume Muedra  –associat amb Sebas Matarrodona, cu

Advertising

Les millors croquetes de Barcelona

Restaurants

Establiments per assaborir croquetes originals i clàssiques Bodega Sepúlveda “Agafa una croqueta congelada. Acabada de fregir, amb oli d’oliva verge, serà una bona croqueta”. Això ho diu Joan Solà a la Bodega Sepúlveda. Si apliquem aquest tractament a una massa  impecable, el resultat és fantàstic. Sobretot en el cas de la de calamarsons: líquida, negra, la tinta indestriable de la beixamel. Tanta cura paren a les croquetes que, segons el farcit, les arrebossen amb un pa diferent. Poseu en fila l’esmentada de calamarsons, la de carn d’olla, la de ceps i la de Cabrales i serà el millor aperitiu calent de la vostra vida.    Ous i Croquetes Al Maremagnum, a la planta dedicada a la gastronomia, també s’hi practica la bona croqueta. Amb un nom que no necessita explicació, Ous i Croquetes ofereix una selecció de sis croquetes diferent: de pollastre, de bolets, de bacallà, de carn d’olla i de sobrassada amb formatge de Maó i de Cabrales, entre d’altres. Fregides al moment, en dues tongades, sobrepassen amb escreix la qualitat mitja que es podria esperar en un centre comercial. Mito Aquestes croquetes no les trobareu a la carta; les serveixen en el menú de migdia. Al punt de d’excel·lent cuina asiàtica que és Mito en diuen mandonguilles. Però van arrebossades amb pa ratllat, i en el meu univers un artefacte farcit, rodó i arrebossat és una croqueta. La massa està feta amb llagostins al cent per cent, sense beixamel, i quan la mosseguem en regalima formatge emmental fos. Fei Fei Sun

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising