La Venta

La Venta s’ha guanyat el mèrit de ser un lloc emblemàtic de la Barcelona de sempre, que podria ser l’enveja d’altres ciutats on manquen de llocs com aquest, a l'estil de la Casina Valadier de la Villa Borghese de Roma, per posar un exemple. La seva presència ha esdevingut icònica i imponent: al capdamunt de l'Avinguda Tibidabo, entre torres burgeses, l'any 1903 hi va obrir un restaurant anomenat Viñas que servia de parada i fonda per als carruatges que pujaven fins al cim de la ciutat i que amb el temps es va consolidar com a emplaçament de banquets de bodes i comunions.

A mitjan anys setanta va reobrir amb el nom de La Venta, i sota la propietat de l'empresari Paco Bosch i el dissenyador Fernando Amat, de Vinçon, La Venta va esdevenir refugi i punt de trobada de la 'gauche divine'. I una nova etapa va començar el 2012, quan en Lluís Vinyes pare i l'historiador especialitat en gastronomia, Josep Viella, se'n van fer càrrec. El seu carisma és el resultat de la mescla d'història, bona cuina i emplaçament: disposen d'una terrassa exterior oberta tot l'any, climatitzada a l'hivern, i d'un mirador al pis superior que es pot reservar i sens dubte mereix estar entre les millors vistes de Barcelona. El pòsit històric suma detalls molt curiosos pel camí: el disseny de la carta és de Mariscal, i Cruyff n'era un client habitual (per això molts barcelonistes pregunten per la taula Cruyff, que no existeix). 

Com es menja a La Venta? 

Per què tanta de resum? Doncs perquè aquest emplaçament és més que un restaurant, més aviat és un lloc històric que amb el pas dels anys ha mantingut la seva rellevància sense vendre's a noves tendències. El 2020 en Lluís Vinyes fill, cuiner jove amb estudis i viatjat per Itàlia i el sud-est asiàtic, en va agafar la direcció. Avui, La Venta és un restaurant de referència a Barcelona si parlem de cuina catalana. Vinyes fill, que hi treballa des dels 19, ha afinat i ha rejovenit la carta, clavant plats d'arrel popular, però executats amb esperit d'alta cuina; com per exemple: unes delicioses garoines gratinades –que són tot un clàssic de la casa en temporada–, una esqueixada de bacallà que és un paradigma d'aquest plat, o una coca de full amb escalivada i anxoves del Cantàbric que és un petó de sal, mantega i greix marí del bo. Això pel que fa als entrants. En l'apartat de principals, podeu tastar amb paladar nou un plat tan maltractat com la botifarra amb mongetes –aquí, rotunda i saborosa llonganissa de Lleida amb mongetes del ganxet– i gaudir amb producte superlatiu; el seu arròs amb gambes d'Arenys fa caure de culs, per melositat i punt just del gra i mereix llistar-se entre els millors de la ciutat.