Restaurants de Barcelona amb vistes espectaculars

NOXE, el restaurant asiàtic de l'hotel W, ofereix les millors vistes possibles sobre la costa de Barcelona, cuina japonesa i una triple personalitat que combina un restaurant amb els còctels i l'esperit de 'night-club' que hereta d'Eclipse, la celebrada discoteca de l'hotel W que va cedir la seva ubicació privilegiada a NOXE l'estiu del 2023. Aquest és un lloc per mirar i ser vist: la llum i les vistes manen. Tant que fins i tot les zones VIP a la part del 'night-club' s'han concebut perquè en cap moment s'interposin en la visió de la resta de clients del lloc. 

I esclar, sota aquesta premissa els plats són molt estètics. I també molt bons: al capdavant de la cuina hi ha el xef nipó Azumasong, expert en cuina 'omakase' (el tradicional menú degustació japonès), amb una carta que es mou entre clàssics i plats menys coneguts. Som davant un concepte més informal i per compartir que la proposta 'omakase', on el xef preparant i servint un per un els plats a cada comensal.

Que un restaurant es presenti com a aspirant a "local de moda" o "place to be" fa una mica de por. Sabem de sobres que darrere d'aquestes cartes de vegades s'hi amaga una proposta gastronòmica mediocre perquè, al cap i a la fi, allò que importa és l'ambient i les vistes i que sigui bonic. En el cas d'Azul Rooftop tranquil·litza saber que el projecte és de Romain Fornell, estrella michelin amb Caelis. Reobert la primavera del 2023, pren les regnes del que fos Blue Spot. Sí, aquell famós restaurant de Piqué i Shakira amb Grupo Tragaluz que va tancar durant la pandèmia i no va tornar a obrir. Les vistes són brutals, i val a dir que l'oferta de cuina no les desmereix.

La cuina mediterrània, amb picades d'ullet afrancesada que tan bé maneja Fornell, s'articula aquí al voltant de carns i peixos a la brasa. No hi ha gaire misteri: excel·lent producte i també bons acompanyaments que fan que servei i emplatat llueixi.

Si visiteu Montjuïc buscant guinguetes, espais oberts que permetin que l'aire ens acariciï la cara, n'hi ha per a tots els gustos. Com el més 'trendy' Martínez (Ctra. de Miramar, 38), una arrosseria ubicada a prop del Telefèric que ens baixarà, si volem, a la Barceloneta. El Martínez és el lloc que probablement tot guiri s'imagina quan sent la paraula Barcelona, un espai informal i 'cool' on es pot menjar peixos i carns d'alta qualitat fets amb carbó de trencall, cuina marinera, vermuts a qualsevol hora, ostres i uns arrossos notables que, no ho negarem, s'allunyen del preu estàndard que molts esperen d'una guingueta.

Però val la pena. Va obrir el 2013 com a quiosquet, i amb els anys s'ha convertit en un restaurant de vidre, amb vistes de 360º a tota la ciutat que treuen l'alè. I es recupera davant d'arrossos excel·lents a càrrec del xef Juanba Agreda, que combinen el gra sec a la valenciana amb la riquesa del sofregit de l'arròs català. 

La seva presència ha esdevingut icònica i imponent: al capdamunt de l'Avinguda Tibidabo, entre torres burgeses, l'any 1903 hi va obrir un restaurant anomenat Viñas que servia de parada i fonda per als carruatges que pujaven fins al cim de la ciutat i que amb el temps es va consolidar com a emplaçament de banquets de bodes i comunions.

Val la pena remarcar que aquest emplaçament és més que un restaurant, més aviat un lloc històric que amb el pas dels anys ha mantingut la seva rellevància sense vendre's a noves tendències. El 2020 en Lluís Vinyes fill, cuiner jove amb estudis i viatjat, en va agafar la direcció. El fill ha mantingut el toc afrancesat del pare, però en aquest cas ha potenciat la tradició catalana, afegint a la carta plats d'arrel popular, però executats amb esperit d'alta cuina, com per exemple Llonganissa de Lleida a la brasa amb samfaina, que conviu amb una pularda en escabetx suau o un arròs melós de gambes.  

Aquest restaurant té nom de xef. I ben merescut! El cuiner Nobu Matsuhisa ha plasmat la seva creativitat al pis vint-i-tres de l’Hotel Nobu cinc estrelles, renovant l’imaginari japonès –va estudiar gastronomia clàssica a Tokio– en recollir la sembra dels viatges que ha fet per tot Amèrica i avantposant el producte local. Una llarga llista de propostes d’última tendència japonesa que resulten en un Yellowtail amb jalapenyo o un Black Cod amb miso amb una excepcional posada en escena. L’estètica, de vertigen, fa triple matx amb les vistes a banda i banda: podeu escollir entre una panoràmica de la Ciutat Comtal digna de núvol; o contemplar en directe com treballen els mestres, des de la barra de sushi.

Al final de la senyorial avinguda del Tibidabo, al barri de Sant Gervasi, es troba un dels restaurants de Barcelona amb millors vistes sobre la ciutat. Els salons del Mirabé s'obren com una balconada i les vistes, que sobrevolen edificis icònics com la Sagrada Família, la Torre Agbar i, fins i tot, l'hotel W, es perden a l'horitzó infinit que delimita el mar.

És un lloc esplèndid per anar en parella, en família, amb amics o companys de feina, tant en grups petits com grans. La seva carta està farcida de plats basats en la cuina mediterrània, entre els quals destaquen un munt d'entrants per picar, amanides i pastes, que varien en funció de l'època de l'any, i una àmplia proposta de segons amb diversos tipus de carns i peixos cuinats amb receptes sorprenents. A tot això cal sumar una gran varietat d'arrossos, com el negre, el caldós de gambes, el de verdures, el de llamàntol... Obert tradicionalment a la nit, des de gener de 2019 van ampliar horari i funciona també en franja diürna.

Té fama de tenir una de les millors postes de sol de la ciutat i només això ja és una bona excusa per acostar-s’hi. Si a més voleu sopar, podreu fer-ho per uns 15 € i menjar-vos un combinat de barbacoa (botifarra, pollastre, amanida, pa torrat, blat de moro...) i també creps. Si encara no hi heu vingut, fareu una bona descoberta. Durant la temporada de tardor-hivern està obert els caps de setmana, de 12 h fins a la posta del sol.

A la Barceloneta, a la planta quarta del Museu d'Història de Catalunya, trobem un terrat que no necessita massa altura per oferir una de les millors vistes de la ciutat. El restaurant es diu així  en honor a l'any en què –inspirant-se en les construccions portuàries angleses– es projecta l'edifici del Museu, 1881. És del grup Sagardi, i hi trobareu la seva cuina basca, d'excel·lent producte i estricta temporalitat que els ha fet triomfar entre locals i turistes. L'espaterrant vista del port de Barcelona i amb Montjuïc a l'horitzó no sabem si és digestiva, però sí que és vertiginosa. 

Aquest luxós restaurant té una vista humana i viva de la Rambla. Bona cuina moderna, amb una carta de vins bastant completa. A les nits, menú degustació a un preu assequible, variat, atractiu i molt bo.

Al Surf House pots passar les hores tot ensumant la brisa salada que arriba del mar embravit. El seu interior és una oda a la passió surfera, però el millor és la seva megaterrassa: un espai tocat per la mà de Déu a pocs metres de la platja; un mirador que esdevé una purificació espiritual de nassos. Tasteu les hamburgueses, tàrtars de tonyina, sandvitxos, amanides, nachos i acabeu amb un còctel.