Degustació és una d'aquestes paraules una mica en desús, però que ve de gust reivindicar. És un terme perfecte per descriure el que passa a Aalta Botica, una botiga gurmet que és alhora restaurant. O viceversa. Aquí l'ordre dels factors, mai més ben dit, no altera el producte.
Patricia Amor i Riccardo Ferrari són els ideòlegs i responsables d'aquest projecte on, amb aparença i llenguatge d'antiga farmàcia, es despatxen remeis gastronòmics. D'aquells que ho curen tot, fa broma Amor. Disseny cuidat al mil·límetre tant de l'espai com dels productes de marca pròpia –que juguen amb aquesta idea de medicaments en alguns casos– i, sobretot, una gran cura a l'hora de seleccionar els productes que es venen i serveixen són la clau del local.
Oli, pasta, vermut, olives, cafè, xocolata, tes, ibèrics, fumats, conserves vegetals, anxoves… En la majoria de casos, una única referència per categoria, la millor que han trobat, expliquen. Són productes amb noms, cognoms i una història que detallen el client que vol saber el que està menjant: embotits ibèrics, formatges, conserves... Només el millor de cada casa.
Què s'hi menja a Aalta Botica?
En primera línia de la botiga, hi ha una barra improvisada per fer el vermut o fer un cafè. I per menjar, cuina de producte en el seu vessant més literal: a base d'uns ingredients de màxima qualitat que amb prou feines cal combinar-los per aconseguir bons resultats. De tota manera, aquest assemblatge selecte ha quedat en bones mans: Antonio Sáez, Paolo Casagrande (xef del triestrellat Lasarte!) i Ismael Alonso s'han encarregat de crear una carta senzilla que ha de competir amb unes conserves de primera classe, el pernil d'Arturo Sánchez, la coppa de Joselito o un l'aparador de formatges luxuriós.
I com ho fan? Per exemple, amb uns tomàquets San Marzano servits sobre una crema de parmesà amb 30 mesos de curació. Caldria una mica més de pa aquí per fer honor al nom del plat: Scarpetta, mullar pa en italià. Sensacional el biquini –a la llista dels més desitjables de la ciutat– i la seva versió de la gilda, a base d'una anxova supèrbia i mousse de piparra.
En aquesta equació tampoc no s'obliden de tenir el millor pa (de Jordi Morera) i de les postres, de David Gil i la seva reeixida firma I-Desserts. Fins i tot han aconseguit convèncer-lo, ens expliquen, per tenir-los envasats i llestos per vendre, de manera que es compleix una de les premisses d'aquesta casa: tot el que menges t'ho pots emportar a casa i tot el que està a la venda es pot degustar allà mateix.
El celler s'apunta a aquesta filosofia de petits productors amb nom propi, juntament amb referències més conegudes i de prestigi. L'espai i el públic curiós que, a priori, s'aproparà, deixa obert un espai molt interessant per a propostes més atrevides a base de vins naturals
