Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Restaurants

Restaurants

Des de la cuina més tradicional fins a les receptes més exòtiques

Els millors restaurants xinesos de Barcelona
Restaurants

Els millors restaurants xinesos de Barcelona

¿Farts de patir la síndrome del restaurant xinès? ¿El glutamat us fa venir mal de cap? La cuina xinesa és un patrimoni mil·lenari que, durant una mala època, a casa nostra es va convertir en un parc temàtic. De fet, dir menjar xinès és com dir menjar africà, perquè és una àrea immensa i de cuines molt diferenciades. A Barcelona mana la cuina cantonesa i de la Xangai, i si segui el nostre consell, l'autenticitat i bona digestió estan garantides.I si encara voleu més Àsia, podeu visitar alguns dels millors restaurants japonesos de Barcelona o, fins i tot, tailandesos!

Les millors croquetes de Barcelona
Restaurants

Les millors croquetes de Barcelona

Les millors mossegades cruixents de la ciutat, a base de croquetes úniques, intransferibles i molt personals! 

Patates braves: les millors de Barcelona
Restaurants

Patates braves: les millors de Barcelona

Ens atrevim a escollir les 20 millors racions de patates braves de Barcelona. Els puristes us decantareu per les receptes que passen de generació en generació als bars de tota la vida, mentre que molts altres descobrireu noves fórmules innovadores, però igual de delicioses. I si no us agraden les patates braves per allò del greix i el fregit, doncs escolta, aquí teniu les millors ensaladilles russes de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: només els més complets, els 100 millors bars de Barcelona

Pica-pica mariner
Restaurants

Pica-pica mariner

20 llocs per menjar i beure a la Barceloneta

Menjar a Barcelona per 8 euros o menys
Restaurants

Menjar a Barcelona per 8 euros o menys

D'acord, per vuit euros no podeu esperar que al menú del dia hi hagi gamba fresca (ni de Palamós ni argentina, vaja). Ara bé, per menys d'un bitllet de deu euros a Barcelona és possible menjar d'una manera digna, en locals on et sents ben atès, amb un tracte que entra dins els límits de la restauració estandard (encara que també val la pena passar d'extres i menjar ràpid i bé). No menjareu alta cuina ni cuina d'autor, tampoc material noble –oblideu-vos de l'entrecot i el llenguado– però per molts pocs euros omplireu la panxa de manera satisfactòria i gustosa. NO T'HO PERDIS: On menjar barat a Barcelona

Restaurants recomanats de Barcelona

Zero Patatero
Restaurants

Zero Patatero

¡Zero Patatero! torna a l’actualitat. I com deia el senyor amb bigoti i riure de hiena, això no és qualsevol zero. A més de ser el cim líric d’Aznar, el restaurant Zero Patatero és una de les obertures de restaurant més interessants del 2019. “Som un xic punks i bojos. Buscant el nom, vam veure que anàvem de cap al zero. Cuinem producte de km 0, volem generar zero residus i tenim vins amb zero sulfits”, explica un dels propietaris i cap de sala, Gonzalo Rivière. Amb el seu soci, el xef Luca Marongiu, van tancar Els Garrofers (Alella) i van reobrir a finals de desembre al Born, reemplaçant l’efímer –i ben parit– Big Kokka. Adeu fusió nikkei, hola km 0. Revisant a primer cop d’ull la carta –“l’ànima i l’embolcall són els mateixos que a Els Garrofers, però anem al format de plats per compartir”, diu Rivière– podem pensar que som davant el clàssic restaurant de producte de proximitat: uns pèsols amb un rajolí d’oli celestial i tota la pesca. Sí i no. Aquí menjareu plats treballadíssims, fins i tot d’una complexitat al·lucinant, però sense el rotllo autocomplaent-masturbatori de ‘mira tot el que li puc fer al moniato’. Munten i desmunten el producte, i en bifurquen les possibilitats en receptes que disparen el seu sabor. Aprofitar-lo al màxim per ells no és una frase feta. “La nostra relació amb un proveïdor sol començar així: quina part de l’animal és la que et costa més de vendre?”, explica Marongiu. Perquè el sabor que té un jarret de xai, diu, “es mantindrà al coll, i encara

Granatt Bar
Restaurants

Granatt Bar

El terme gastrobar fa feredat. És sentir-lo i imaginar platets –en solen dir 'platillos', accepció errònia, o 'platerets', que són els de la bateria– de teca sovint bona (o no), a 7,50 € dues croquetes. El Granatt és dels 'gastrobars' que molen: en realitat, estem parlant d’una casa de menjars jove. De fet ningú em va dir que fos un 'gastrobar', però per la fusta nòrdica i la carta clavada en una tauleta d’enquesta em vaig muntar la història. Però no: al cartell hi diu Granatt Bar. Arrecerat en una cantonada de la Gràcia tranquil·la –just davant de la preciosa Casa del Diable–, el Granatt és propietat de la Sílvia Carné. “La magrana simbolitza l’abundància”, diu –ara n’és temporada, per cert–, i a fe que els plats curulls d’aquí ho són. El cuiner és en Jairo Balcázar, un jove format a l’ESHOB i amb experiència a l’Almanac de Sergio Ruiz (Via Véneto, Enoteca). Han obert fa poc, i han agafat embranzida amb l’assessorament d’en Joan Lleixà, ex-Celler de Can Roca. Cuina de l’àvia? Balcázar en té una d’equatoriana, l’altra és mexicana. “Jo faig cuina catalana, soc espanyol, vaig venir aquí de petit. Ara, les influències mexicanes i equatoriana hi són, esclar”, explica. Es fan paleses en un dels plats estrella de la carta: el Viatge a Mèxic (8,50 €), un brutal entrant que podria ser plat únic; un bol enorme de guacamole pur, ben fet, amb toc de magrana, que hi afegeix un toc més àcid i dolç. I que s’unta sobre 'tostas mexicanas' i 'cochinita pibil' de porc ibèric, que no ha sigut

Benzina
Restaurants

Benzina

Allò local té el potencial de ser universal. Aquest lloc comú –més desgastat que una espardenya del 1714– s’aplica al Benzina: un restaurant de cuina italiana que batega sota la cromada carrosseria d’un club amb aires novaiorquesos. I en un lloc immillorable: a l’espectacular espai que va deixar el Lando, al passatge Calders, allà on les barbes més ben pentinades de la ciutat se suquen en el millor vermut (Sant Antoni, vaja). Només de fer-hi una cervesa i un entrant s’aprecia que la maquinària està ben greixada, i que el discurs del propietari, Badr Bennis –set anys a l’hotel W–, no és fum. “La nostra intenció és fer cuina regional romana amb un ambient que pugui ser novaiorquès”, explica, “i que la gent hi mengi com en una típica trattoria, una cosa no gaire corrent a Barcelona”. La conversió del Lando en Benzina –bon nom: l’espai era un garatge i el combustible es diu igual en català que en italià– ha omplert el lloc de racons acollidors, i ara té un aire de cocteleria càlida (perquè de fet ho és). Bennis té l’afany tan anglosaxó d’aconseguir que la gent d’aquí mengi amb còctels, i té una carta de receptes pròpies. Però si una cosa diferencia el Benzina dels restaurants clubs amb més pretensió que ofici, és la cuina: s’hi menja molt bé, amb racions abundants, excel·lent producte i un tiquet gens desmesurat. El responsable de cuina és el xef romà Daniele Moretti, que clava allò tan maltractat –o ofegat en nata– com els espaguetis a la carbonara. Només porten la senzilla

Santo Porcello
Restaurants

Santo Porcello

Parlem de catalans que fan coses italianes: en Toni Pol –que amb la seva dona Nicoletta Acerbi van obrir el Due Spaghi, excel·lent encreuament italocatalà– expandeix negoci amb el Santo Porcello, un bar d’entrepans italians porta amb porta. Ara bé, el Porcello “és un lloc cent per cent italià”, explica. Sobretot perquè a Barcelona “amb prou feines existeix la cultura de l’entrepà italià. Hi ha llocs d’entrepans cuinats, però pocs que tinguin aquesta cura italiana de fer una mescla d’embotit, verdura, formatge i salseta”. I té raó. El pa, clau del triomf, és fet a mida per la Yellow Bakery; “perquè el pa català és molt bo però té molt sabor, i en el cas del panini cal un pa més neutre que subjecti sense menjar-se els ingredients”, diu. I quan tastes una meravella com el Bologna Grossa –amb pesto de pistatxo, mortadel·la de veritat, suau formatge scamorza fumat i oli balsàmic– entens què vol dir. Pol és un filòsof i erudit de l’entrepà i vehicula aquest coneixement en unes deu receptes exquisides (el Gambardella, amb porchetta i verdures brasejades és l’altre must de la casa).

Més restaurants recomanats

Últimes crítiques

Pervers
Bars i pubs

Pervers

Després de 45 anys, el mític Bodeguín del carrer Hercegovina va plegar veles. Qui ha gosat instal·lar-se al número 24? Com sempre, els que pugen amb força. La Vera, l’Albert i en Xavi, joves amb empenta, van decidir capgirar el local de cap a peus. Ara és el Pervers Taverna Poètica: tota una declaració d’intencions. L’han remodelat que no el reconeixereu, amb taules de marbre i fusta fosca i un mirall al fons. Les parets, de verd clar, aporten frescor. La cuina vista. El somriure de la Vera, franca acollida. La carta t’arriba dins d’un sobre, literal, i tretze decasíl·labs del poeta Eduard Sanahuja (parent dels intrèpids) et sincronitzen cos i ànima per rebre com cal els aperitius i els mossos freds i calents que ens proposen. Les braves es diuen Stendhal: porten una salsa roja i l’altra negra: la primera, un sofregit ben picant, i la segona, un allioli suau d’all negre. El pa de pessic de sobrassada amb sardina fumada sorprèn per la barreja de salats i textures, que casen d’allò més bé. L’entranyable de bacallà és tripa de bacallà amb cigrons, capipota del mar, deliciós, amb la mateixa untuositat del seu cosí germà (7,9 euros). Hem perdut un abeurador clàssic –i un heroi insubstituïble de barri, el Miquel– i hem guanyat una taverna que programa recitals de poesia, cuina amb gràcia i té camp per córrer. 

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Thai Lotus
Restaurants

Thai Lotus

Si Tailàndia és la terra dels somriures, el Thai Lotus n’és el restaurant. La Pilun, amb un somriure tranquil·litzador, ens informa que a la carta s’especifica el nivell de picantor dels plats. Provem la 'tom kha kung', una sopa de coco i gambes; la 'laab kai', una amanida de carn picada de pollastre, i el curri de vedella, patates i anacards 'massaman nuae'. La sopa i l’amanida compleixen amb l’imperatiu de la bona cuina thai; el dolç, l’amarg, el salat i el picant estan perfectament equilibrats. I el tercer compleix amb les expectatives explosives d’un bon curri. Aquest humil restaurant de poques taules, molt a prop de la parada de metro de Fabra i Puig, s’ha convertit en menys de dos anys en un punt de trobada de molts tailandesos i el plat que més demanen és el 'pla lui suan': llobarro fregit cobert amb menta, coriandre, herba llimona, xili fresc i sec, gingebre, all, suc de llima i salsa de peix. La Noi, la cuinera, el prepara només per encàrrec, igual que el curri de la seva illa d’origen, Ko Samui. “Els que el tasten acaben plorant per la coentor i l’alegria que produeix menjar-se’l”, ens diu amb un somriure entremaliat. Val la pena fer la trucada el dia abans. El menú del migdia de 10,90 € canvia setmanalment.

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Jabato
Bars i pubs

Jabato

Són joves i han arrencat amb l’empenta de l’èxit d’un altre local gracienc, La Xula. Els rondava pel cap agafar-ne un altre i quan van veure que es traspassava el Paladar del Son, van tirar pel dret i, valents com el seu heroi, s’hi van llançar sense pensar-ho dues vegades. Al Jabato la carta de tapes és curta i res no falla, cosa poc habitual: si demanes unes croquetes, te les serveixen quadrades, això sí, però amb una beixamel que lliga perfectament les carns del caldo. Suculentes. Si vols bunyols, seran ben flonjos, com cal, amb tot l’aire del bacallà i gens del seu pes. Les braves les fan amb pell, cuites al punt, i amb una salsa poc picant però amb un toc fumat deliciós. El caneló de galta trufada és digne de menció: la carn esfilagarsada, melosa, atapeeix una pasta al dente amb l’aroma de la tòfona... I fa un pam! (Remarcable: no són platillos, són racions com Déu mana). Un altre encert és el botifarró amb calamar i patata: si a cada mos agafes una mica de la tendresa del calamar (fresc i ben cuit), la untuositat i la contundència del botifarró, fins al més gormand quedarà satisfet. Ho estem però voldríem atacar tota la carta, perquè el que ens acabem de fotre és collonut i no ens han robat la cartera: vint euros per barba i bona birra al tirador. 

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Bar El Zorrito

Bar El Zorrito

Com la guineu, la carta d’aquest bar-restaurant d’aires novaiorquesos i clientela encorbatada és omnívora. Ofereix tapes clàssiques, ensalada russa, mandonguilles amb sípia, calamars a l’andalusa, i també platets amb tocs contemporanis, bacallà amb verdures en tempura, ous eco trufats i tàrtar de salmó amb guacamole. La guineu és un animal gelós amb el seu menjar i no el comparteix. Nosaltres tampoc compartiríem les croquetes de pernil ibèric d’El Zorrito. El seu farcit és extragustós i el cruixent de l’arrebossat de panko, extraordinari. Com la salsa de les patates braves, un contrast entremaliat entre la picantor d’un curri vermell i un allioli delicat. La reducció de pedro ximenes que acompanya les carxofes amb foie és mel. Per dinar, també s’ofereix un menú del migdia molt correcte per 13,80 euros. L’excel·lent carta de vins i gintònics fa que sigui una bona opció 'afterwork'. L’encert més gran d’aquest local es troba en la seva ubicació. Està situat just darrere Francesc Macià, epicentre d’oficines i hotels on l’oferta gastronòmica es redueix a dos extrems: cadenes de restauració i restaurants cars. S’agraeix que hi hagi un establiment així, on es serveix bon menjar i beure a preus no desorbitats.

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Més crítiques

Els millors restaurants de Barcelona...

Escapades gastronòmiques

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

Els millors restaurants de Girona

Els millors restaurants de Girona

Menjar a Sitges
Restaurants

Menjar a Sitges

Restaurants de les comarques de Barcelona
Viatge

Restaurants de les comarques de Barcelona