Restaurants

Des de la cuina més tradicional fins a les receptes més exòtiques

Alerta 'foodie'
Notícies

Alerta 'foodie'

Neix la Time Out Box, la capsa que et permet menjar als millors restaurants de Barcelona a meitat de preu

Pica-pica mariner
Restaurants

Pica-pica mariner

20 llocs per menjar i beure a la Barceloneta

Els 50 millors restaurants de Barcelona
Restaurants

Els 50 millors restaurants de Barcelona

50 adreces gurmet que mai no us fallaran

Xinesos de segona generació
Restaurants

Xinesos de segona generació

Els restaurants xinesos de Barcelona més autèntics i originals

On menjar barat a Barcelona?
Restaurants

On menjar barat a Barcelona?

Us ajudem en l'èpica tasca de trobar llocs bons i barats on menjar a Barcelona amb aquesta selecció dels millors restaurants econòmics de la ciutat!

Restaurants recomanats de Barcelona

Nova Orleans a Barcelona: arriba la cuina del Sud d'Estats Units!
Restaurants

Nova Orleans a Barcelona: arriba la cuina del Sud d'Estats Units!

Nova Orleans a Barcelona, pel que fa al menjar, sembla que s’hagi de presentar sempre fusionada amb una altra gastronomia. Així va ser amb l’exquisit Me (de Saigon a Nova Orleans) i així és amb els dos restaurants amb filiació cajun que ens ocupen, The Dirty South i el DooBop. Curiós i casual (o no): els dos miren al sud del Nord des de l’Amèrica Llatina. NO T'HO PERDIS: I si no et vols complicar la vida, les millors hamburgueses!

Cafetería Industrial
Restaurants

Cafetería Industrial

La granja del futur!

Bolero Bar
Bars i pubs

Bolero Bar

No s'ha de tenir por a rectificar. Això ha passat amb L’Alegria, un ambiciós restaurant gastronòmic en petit format a les Corts. “Potser el barri no va entendre’ns”, explica en Lito Baldovinos, del grup La Confiteria. Cap problema. L’han substituït/reconvertit en el Bolero Bar. Un lloc de tapes i menú de migdia amb filosofia marxista per partida doble. Per una banda, per allò de “si no li agraden aquests principis, en tinc uns altres”. I sobretot perquè per menys de 20 euros t’hi afartes com un lladre amb material de primera qualitat. “Hem anat a una cosa senzilla, directa, però que funcioni, apta per a tota la família i els amics. Que baixis al bar i mengis bé en 45 minuts”, explica. Ho corroboro: en visita de migdia, per uns miserables 18 euros em vaig firar una combinació collonuda de tres plats, postres i vi bo, amb primer de la carta –brutal el variat de bolets de temporada amb un ou cuit a baixa temperatura, bavositat de bosc de primera–. De segon, un tentacle de pop amb patates que es fonia a la boca, sense invents ximplets (que sovint volen amagar una cocció deficient). I per acabar-ho d’adobar, vaig tirar de carta amb l’estrella de la casa: un biquini de galta de vedella guisada i desossada, planxat amb formatge scamorza fumat. Que per cert, quasi em derrota, perquè eren quatre triangles de melositat bovina: això són dos biquinis! Altres èxits de la casa són truites fetes al moment –la de bacallà tenia una pinta tan sucosa que venien ganes de submergir-s’hi–

My Fucking Restaurant
Restaurants

My Fucking Restaurant

Amb un símbol d’interrogació palpitant a la closca, m’acosto al My Fucking Restaurant. Un restaurant nou a Nou de la Rambla, 35, va dirigit al barceloní? Ser el 86è millor restaurant de 8.817 segons la llista tripera és rellevant? Quan menges a la Rambla, t’obliguen a empassar-te una gerra de litre? Pot tornar a pagès aquell que ha estat turista? Penso en el vers de Perejaume quan a la porta veig la placa de Slow Food, garantia de producte de proximitat fiable (que els propietaris i xefs, italians, ho siguin també del barat i bo bar Oviso, promet). El local és elegant, l’amplitud entre les taules suficient, i el servei és ràpid, amable i eficaç: educat i amb un punt informal, sense ser llepa. Aquí la cosa va de compartir, aquell mantra ubic que a vegades amaga quantitats minses. Bé, compartim. Ho fem amb un salpicón de pop i porc (9,50 euros), que en renglera prima s’escura amb pa de gamba. I on hi mana l’herba silvestre. Prou bo, però li manca la marxeta cítrica que un assimila al 'salpicón'. D’això en van sobrades les croquetes d’ossobuco (a 1,70 la unitat): pilotetes de guisat tendre i poc cremós, arrodonides amb un arrebossat amb raspadura de llimona. Delicioses. De segon, ataquem un onglet de bou i les 'fucking' aletes de pollastre de la casa. Avui és festa major i volem carn i sang. L’onglet (12,50 euros) és deliciós, al punt i tendre i tallat en llenques diminutes; arriba sobre una petita brasa on hi crema romaní, que l’aromatitza. Tan bo que per compartir es queda c

Més restaurants recomanats

Últimes crítiques

Ginesta
Restaurants

Ginesta

“Som restauradors anarquistes” sentencia en Ramon amb la naturalitat característica d’algú criat rere una barra. Ell és el cap de sala del Ginesta, un bar restaurant ultrafamiliar situat a uns baixos del polígon de Montbau. El van obrir els seus pares el 1971. “Aquí no juguem a cap lliga”, diu el seu germà Jaume, el cuiner. Discrepem. El Ginesta juga a la selecta lliga dels restaurants de barri que serveixen plats d’altíssima qualitat a preus molt ajustats. Els feiners elabora un excel·lent menú de 14 euros on combina receptes de la mare, la Rosa, amb d’altres apreses durant el seu periple per l’alta gastronomia (Santamaria, Gaig i Hotel Arts). Els plats de bacallà i els arrossos del dissabte són el secret millor guardat d’una clientela que ja és gairebé família. Tenint en compte el peix del caldo, en Jaume improvisa quatre arrossos; un de caldós, un de melós, un de sec i un de tipus paella. Tastem l’arròs negre semillarg de Pals amb verdures i daus de tonyina d’aleta groga, servits crus per fer-se amb l’escalfor de la paella. Només per l’oloreta i pel color del sofregit intuïm que serà deliciós. Ho encertem. És insuperable. Té el punt de cocció perfecte. La crema catalana, en mousse, és un gran final d’àpat fet amb amor infinit.

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Maya Copán
Restaurants

Maya Copán

Una petita Hondures al Carmel. El Maya Copán s'hi serveix menjar casolà hondureny, plats de carn els feiners i sopes els diumenges. El mondongo, una sopa de marisc i vedella, és el més popular entre la seva clientela habitual, però també hi trobareu 'frijoles', 'tacos' flauta, 'tortillas' de blat de moro farcides, entre molts d'altres. Una oportunitat per probar la cuina 'catracha' quotidiana i senzilla.  

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Bicos
Restaurants

Bicos

Per molts ‘foodies’ de pa sucat amb oli, per molts comptes d’Instagram d’'influencers' plens de fotos de 'tatakis' i 'dumplings', no hem d’oblidar que la gastronomia, al capdavall, és l’estudi i l’elaboració de l’alimentació, aquest acte diari de pura supervivència que ens agermana a tots. Amb l’acceleració de la vida postmoderna, cada cop mengem més fora de casa i el sector de la restauració no para de créixer: Barcelona comença a tenir més restaurants que bars, i de bars mira que fa anys i panys que en tenim a cada quatre passes! Hi ha molts espavilats que hi veuen una veta i n’obren per fer calés –que és evident que se’n poden fer a cabassos, però també tancar al cap de pocs mesos– i hi ha qui ho duu a la sang. És el cas de la Marta i l’Edu, que han volgut petonejar els comensals barcelonins (‘bicos’ en gallec vol dir petons) amb aquest transvasament genuí de la cuina de la seva terra natal.Un menjador lluminós en una cantonada assolellada de la Diagonal, un servei atent i simpàtic i una cuina amb cara i ulls: aquests són els asos de la màniga del Bicos. Tot el que s’hi troba és gallec de primera: empanada, 'zamburiñas', pop, albariños... La carta és succinta i sucosa, amb grans troballes, com el guisat de llagostins, pop i cachelos (senzill i saborosíssim) o l’arròs melós de jarret (gran sorpresa!). La galta de vedella desossada, acompanyada de puré de patata, bolets i castanyes, és molt potent i recomanable. Al bacallà a la portuguesa (amb ceba caramel·litzada i patate

Somorrostro
Restaurants

Somorrostro

En comptes d’obeir l’imperatiu de barrejar-ho tot sense solta ni volta o seguir modes globalitzades que uniformitzen gustos i vides, al Somorrostro van de cara: al cor de la Barceloneta, es van posar de nom el de l’antic barri de barraques perquè volien deixar ben clara la seva filosofia de treballar amb el producte local i al ritme de les estacions. Peix de la llotja, tomàquets i verdures de l’hort del Roger Soler, de Vilassar, i enciams, germinats i flors comestibles d’en Jordi Ribas d’Alella. Una bona part dels vegetals també són de cultiu propi. La carn, vedella bruna, porc Duroc o ral i xai de raça ripollesa. La carta són unes vint propostes canviants: el xef, l’entusiasta i creatiu Jordi Limón, s’hi esmerça per donar la volta a plats tan populars com les llenties (varietat caviar, que fa que semblin arròs negre, amb bolets i calamar que t’arriben pel nas i t’exploten a la boca quan n’agafes una cullerada amb un bocí de l’ou escumat que corona el plat) o el bonítol (li aconsegueix donar una textura d’una tendresa extraordinària, i el festuc i la crema àcida reblen el mos inoblidable). De vegades, l’afany innovador no és tan reeixit, com les Tuber braves, on naps i xirivies substitueixen la patata, i si el comensal no està gaire familiaritzat amb el gust, potser no li acabaran de fer el pes. Treballen una curosa carta de vins naturals que casa amb la seva proposta, servida en racions petites, potser l’única moda que segueixen que seria fantàstic que algun restaurant s’a

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Més crítiques

Els millors restaurants de Barcelona...

Escapades gastronòmiques

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

Els millors restaurants de Girona

Els millors restaurants de Girona

Menjar a Sitges
Restaurants

Menjar a Sitges

Restaurants de les comarques de Barcelona
Viatge

Restaurants de les comarques de Barcelona