Restaurants
Des de la cuina més tradicional fins a les receptes més exòtiques
Les millors mones de Pasqua de Barcelona
Una Setmana Santa sense mona és viure en la indigència emocional. Per a no decebre els vostres fillols, aquí teniu un llistat de les millors mones de Barcelona. Des de les més tradicionals fins a les més sumptuoses i barroques. Poca broma, que el Gremi de Pastisseria preveu vendre quasi 700.000 mones aquest any. I si sou d'aquells que viviu desconnectats de l'univers infantil, heu de saber que enguany es portaran les mones de Dumbo, la Patrulla Canina o Peppa Pig. Per no quedar com un porc el dia del pollet i l'ou! NO T'HO PERDIS: Els 10 millors dolços de Barcelona.
Les millors empanades argentines de Barcelona
Anem a menjar una bona empanada argentina? L'explosió demogràfica argentina dels darrers lustres –Catalunya encapçala el territori espanyol amb més argentins d'Espanya, aproximadament uns 20.000– s'ha traduït en una escena de cuina argentina d'allò més complerta, fins i tot amb un munt de botigues argentines que us impressionarà. Sobretot pel que fa a l'empanada, aquesta delícia que es menja amb una sola mà (i que va néixer al nord-oest del gegant sud-americà, encara que sigui l'aperitiu nacional). L'empanada és un paradigma culinari universal –en trobareu versions a totes les cuines del món– però l'argentina té aquell no se sap què que fa que no en puguis menjar només una. I a Barcelona en tenim un munt de bones! Tothora, tothom! NO T'HO PERDIS: I si no vols empanades, tasta els millors tacos de Barcelona.
Els millors restaurants xinesos de Barcelona
¿Farts de patir la síndrome del restaurant xinès? ¿El glutamat us fa venir mal de cap? La cuina xinesa és un patrimoni mil·lenari que, durant una mala època, a casa nostra es va convertir en un parc temàtic. De fet, dir menjar xinès és com dir menjar africà, perquè és una àrea immensa i de cuines molt diferenciades. A Barcelona mana la cuina cantonesa i de la Xangai, i si segui el nostre consell, l'autenticitat i bona digestió estan garantides.I si encara voleu més Àsia, podeu visitar alguns dels millors restaurants japonesos de Barcelona o, fins i tot, tailandesos!
8 coses curioses que han passat als restaurants de Barcelona
Als restaurants de Barcelona hi passen coses estranyes. Patinadors que entren per la finestra, japonesos que suquen pop al cafè amb llet... Hem recopilat tots aquests fenòmens paranormals –que passen a la cuina i a la sala– per a vosaltres. Ara, si el que voleu és estar tranquils i embadalir-vos amb les vistes, llegiu sobre els passatges més macos de Barcelona. O millor, si només voleu que passin coses extraordinàries mentre mengeu, mireu els deu plats més espectaculars de Barcelona. Penseu que, a banda de l'anecdotari que llegireu, en tots aquests restaurants s'hi menja de nassos. NO T'HO PERDIS: Els entrepans més originals de Barcelona.
Esmorzars per a tots els gustos
Potser no és l'àpat més important del dia –dir això és com dir per sistema que t'estimes més el papa o la mama– però fer un bon esmorzar és bàsic per viure una bona vida. Aquí teniu una llista feta amb 'carinyo' d'un bon grapat de llocs on podeu anar a esmorzar sense haver-vos de sotmetre a la colonització mental del 'brunch' (que tot i això ens agrada, i també l'hem contemplat) i on teniu garantit començar el dia amb el peu dret.RECOMANAT: Els 10 millors dolços de Barcelona
Restaurants recomanats de Barcelona
Baby Jalebi
D’un taronja radioactiu, recargolada com un laberint i en forma d’espiral, al Pakistan hi ha una llaminadura que es diu 'jalebi'. De petitona, la Kishwar, la mare d’en Mani i en Majid Alam, es delia pels 'jalebis' i sempre que podia n’endrapava, i d’aquí que tothom li comencés a dir 'baby jalebi'. Els seus fills, després de l’èxit dels quatre Fish and Chips escampats per Barcelona, van voler retre-li homenatge i han engegat el Baby Jalebi a la Gran Via, a tocar del seu primer local, al carrer Rocafort, per tancar el cercle. “Sempre havíem volgut muntar un restaurant de menjar pakistanès, són les nostres arrels, i volíem fer-ho a la nostra manera: que tingués un aspecte diferent, modern, que s’hi pogués beure alcohol, que no tingués una carta llarguíssima...”, diu en Mani, que fa 25 anys que viu a Barcelona i, picant pedra i estimant-se-la a fons, ja és més d’aquí que la font de Canaletes. A partir de les receptes maternes, al Baby Jalebi s’hi pot menjar una amanida fresca i sorprenent com la 'dahi bale' (amb samosa, patata i iogur), una ocra tendra amb l’arrebossat subtil i fumat de la casa, un pollastre 'tikka masala' espectacular –dels millors que hem tastat!– i un 'palak paneer' (espinacs amb formatge) cremós i deliciós. Les postres, tradicionals, també són un encert: tant el 'jalebi' (cruixent, dolcíssim, addictiu: ara entenem la Kishwar!), com el 'gulab jamun' (boletes de massa emborratxades i especiades) o el ras malai (tres insòlites textures de llet). L’encarregat
Direkte Boqueria
L’Arnau Muñío va obrir aquest restaurantet a la porta del darrere del primer mercat municipal el febrer del 2018. Una barra, vuit coberts, dos torns, 16 menús. Una vida regida pels números –com la de tots– però en el seu cas és aritmètica mida àbac infal·lible: “Tinc una planificació matemàtica. La primera carta era més senzilla. I com que sobraven minuts entre torn i torn, ens hem anat complicant la vida”, diu l’excap de cuina del Comerç24. Sí, existeix el tòpic abusat de cuina de mercat; però si teníeu la idea que això va de foie-gras a la planxa volta i volta, aneu lluny d’osques. Hi fan dos menús de degustació de 45 i 58 euros –set i deu plats, i dues postres– d’alta precisió. “Tota la vida he treballat en gastronòmics, i quan vaig obrir aquest lloc vaig voler continuar amb la mateixa cuina. Àsia m’apassiona, però s’ha de notar la cuina catalana”, explica. Tornem a les mates: “Només fem deu plats, que canvien amb cada estació. Són el que voldria menjar jo. Per què no puc menjar 'sashimi' i fricandó?”. No hi ha farciment, només 'hits' rotunds i precisos que es graven al paladar. Exemples? Per la banda asiàtica-catalana, una ostra embolicada en 'gyoza' i amb suc de capipota, un mar i muntanya delirant que t’esclata a la boca. I un bol de família d’aviram feliç: un concentradíssim caldo de gallina (mare), amb ou de pollet (fill) i cresta de gall (pare). Per la banda catalana, pèsols, calamar i cansalada ibèrica, o un melós bacallà –amb tripa– on el pil-pil per moments es c
Zero Patatero
¡Zero Patatero! torna a l’actualitat. I com deia el senyor amb bigoti i riure de hiena, això no és qualsevol zero. A més de ser el cim líric d’Aznar, el restaurant Zero Patatero és una de les obertures de restaurant més interessants del 2019. “Som un xic punks i bojos. Buscant el nom, vam veure que anàvem de cap al zero. Cuinem producte de km 0, volem generar zero residus i tenim vins amb zero sulfits”, explica un dels propietaris i cap de sala, Gonzalo Rivière. Amb el seu soci, el xef Luca Marongiu, van tancar Els Garrofers (Alella) i van reobrir a finals de desembre al Born, reemplaçant l’efímer –i ben parit– Big Kokka. Adeu fusió nikkei, hola km 0. Revisant a primer cop d’ull la carta –“l’ànima i l’embolcall són els mateixos que a Els Garrofers, però anem al format de plats per compartir”, diu Rivière– podem pensar que som davant el clàssic restaurant de producte de proximitat: uns pèsols amb un rajolí d’oli celestial i tota la pesca. Sí i no. Aquí menjareu plats treballadíssims, fins i tot d’una complexitat al·lucinant, però sense el rotllo autocomplaent-masturbatori de ‘mira tot el que li puc fer al moniato’. Munten i desmunten el producte, i en bifurquen les possibilitats en receptes que disparen el seu sabor. Aprofitar-lo al màxim per ells no és una frase feta. “La nostra relació amb un proveïdor sol començar així: quina part de l’animal és la que et costa més de vendre?”, explica Marongiu. Perquè el sabor que té un jarret de xai, diu, “es mantindrà al coll, i encara
Últimes crítiques
Can Violí
El 2018 la troupe neobodeguera de La Mestressa i Vermut i a la Gàbia de la santsenca plaça d’Osca va agafar el relleu de la mítica Bodega Floren de la plaça Ibèria per convertir-la en una neocasa de menjars. Adeu anxoves de Santoña, llonganissa de Graus, morcilla de Burgos i cecina del Bierzo. Hola bistec tàrtar, tataki de tonyina amb maionesa de kimchi, caneló d’ànec semicuit amb salsa de tòfona i bolets i cremós d’arròs de marisc amb gamba roja i cruixent d’alga. Benvolguts canviescèptics, no patiu, l’altra meitat de la carta està pensada per a vosaltres; patates braves, croquetes variades, bombes, ensaladilla txaca i assortits d’embotits osonencs i formatges manxecs, bascs i extremenys. Estimats canvifòbics; aparteu els vostres prejudicis i doneu-li una oportunitat a l’excel·lent menú del migdia de Can Violí. Per 11,90 € podreu escollir entre una crema o sopa, una amanida i una opció vegetariana. De segon, plats de carn i peix. Les postres són casolanes. Dijous arrossos i divendres fideuà. Tot fet amb cura, ingredients de qualitat i molts de proximitat. Cava, vermut, vins catalans i algun de Rioja, Ribera de Duero i Ribeiro. Què? Encara no us hem convençut? No passa res, així tindrem més possibilitats de trobar taula a la terrassa, una de les més privilegiades del barri.
Makan Makan
Una cosa és menjar i l’altra és menjar, menjar, que és el que vol dir en indonesi el nom d’aquest petit establiment cantoner obert fa un parell d’anys. L’Andrey, l’amo, és un actor i cuiner autodidacte javanès que, cansat de no trobar restaurants on poder degustar plats del sud-est asiàtic casolans i de qualitat, va decidir obrir-ne un de propi. Fa tàndem amb la Saya, de Chiang Mai, i serveixen plats coneguts i no tan coneguts d’Indonèsia (arròs 'nasi goreng', rotllets lumpia), Tailàndia (fideus 'pad thai', curri Massaman), el Vietnam (sopa 'pho goa') i la Xina (wonton Sichuan i 'shao mai'). La diminuta cuina a la vista del local els obliga a cuinar només per al dia. A l’hivern, l’Andrey va diàriament a la Boqueria i, a l’estiu, es proveeix de l’hort que té a Montjuïc. El plat més celebrat de la breu carta és el que porta el nom del restaurant: un deliciós saltat de porc, pebrot, ceba i alfàbrega, condimentat amb sambal (una salsa tradicional indonèsia de cocció pacient i feta amb pebrot vermell, xili i all) i acompanyat d’arròs. L’opció vegetariana és amb tofu. Les postres més exitoses són el 'ketan hitam', un exquisit platet d’arròs glutinós amb litxis i llet de coco. El plat del dia val 10,50 euros i és abundant. Els clients són majoritàriament veïns, ravalers i algun 'instafoodie'. Molt recomanable.
Berbena
Hi caben vint comensals i la cuina senyoreja l’espai: que no és el cor d’un restaurant? Que llueixi, doncs. Fet al moment i davant dels nassos, d’aquí en sortirà el que ens farà feliços, sigui una galta de vedella al vi deliciosa, uns imaginatius 'trofies' (pasta de la Ligúria) amb camagrisos i botàriga, o una truita de patates sensacional: amb producte humil de temporada, fan meravelles. El cuiner Carles Pérez de Rozas ha format un equip a prova de bombes (Ana Valle, Gisella de la Cruz, Romain Hubert) i s’ha esmerçat a cada detall perquè anar a aquesta Berbena acabada d’estrenar sigui tota una festa: cafè d’especialitat (dels veïns SlowMov), gelats Paral·lelo (també de Gràcia), cervesa Cyclic (barcelonina, boníssima), ganivets Pallarès i plats i tasses fets a mà (Philo K, Eva Kengen, Casa Atlàntica). Reivindiquen el xerès i els vins eco –de fet, el 80% de la carta és ecològic–. El pa, consistent i gustós, el fan cada dia, com les postres (un 'kouign-amann', pastís bretó de mantega de campionat, per exemple). Els formatges els tria l’Enric Canut, d’Ardai. Al migdia, per 20 euros dines com un rei. A la nit, si tens ganes d’explorar la carta a fons, el tiquet es pot enfilar cap als 35. Diu en Carles que són petits, però valents: parteixen del quilòmetre zero i la més curosa artesania per elaborar uns plats que sorprenen i enamoren. Què més es pot demanar?
Pervers
Després de 45 anys, el mític Bodeguín del carrer Hercegovina va plegar veles. Qui ha gosat instal·lar-se al número 24? Com sempre, els que pugen amb força. La Vera, l’Albert i en Xavi, joves amb empenta, van decidir capgirar el local de cap a peus. Ara és el Pervers Taverna Poètica: tota una declaració d’intencions. L’han remodelat que no el reconeixereu, amb taules de marbre i fusta fosca i un mirall al fons. Les parets, de verd clar, aporten frescor. La cuina vista. El somriure de la Vera, franca acollida. La carta t’arriba dins d’un sobre, literal, i tretze decasíl·labs del poeta Eduard Sanahuja (parent dels intrèpids) et sincronitzen cos i ànima per rebre com cal els aperitius i els mossos freds i calents que ens proposen. Les braves es diuen Stendhal: porten una salsa roja i l’altra negra: la primera, un sofregit ben picant, i la segona, un allioli suau d’all negre. El pa de pessic de sobrassada amb sardina fumada sorprèn per la barreja de salats i textures, que casen d’allò més bé. L’entranyable de bacallà és tripa de bacallà amb cigrons, capipota del mar, deliciós, amb la mateixa untuositat del seu cosí germà (7,9 euros). Hem perdut un abeurador clàssic –i un heroi insubstituïble de barri, el Miquel– i hem guanyat una taverna que programa recitals de poesia, cuina amb gràcia i té camp per córrer.
Restaurants amb reserva online
Il Birrino
Em rep una pissarra amb sis cerveses artesanes, cinc de catalanes. És el verí oficial d’Il Birrino, un petit espai que desconcerta,...
Il Giardinetto
Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, la història d’Il Giardinetto va estretament lligada a la Barcelona creativa de finals dels 60...
Can Boneta
A Can Boneta hi fan bona cuina! Tapa i platillo creatiu amb regust de tradicional. El restaurant d’aquest arquitecte reconvertit en cuiner presenta una...
9 Reinas
És el restaurant favorit dels argentins del Barça i s’entén. Qualsevol idea bona que un pugui tenir sobre la gastronomia...
Fonda Espanya
Un viatge al modernisme en un emplaçament històric al Raval, projectat i decorat per Domènech i Montaner i de la mà d’un...
Ikibana (Paral·lel)
Ikibana ha obert un gran local al Paral·lel, que se suma al ja existent al Born, i atansa Tòquio i São Paulo als bons paladars. Ho fa amb una oferta...
