Restaurants

Es troba al carrer Marià Aguiló (l’artèria real de pas veïnal del Poblenou) i és una oferta amb cara i ulls que el local es pot pagar. La paraula que li dona nom és peruana i es tracta de cases obertes on hi pots entrar i demanar menjar. El lloc és maco i natural: un cop de puny blanc amb tauletes, i una bona barra (substitueix una cocteleria més 'démodée' que els discos dance dels Monjes de Silos). A la carta hi ha convivència –que no fusió– del Perú, el Japó, el Brasil i Mèxic. Al migdia, la cuina –oberta i petita– crema. Sobretot perquè tenen una 'robata' (brasa japonesa) des d’on surt un menú llatinocatalà molt recomanable: de 1 a 17 h (gran horari!), per menys de 12 euros , cebiche de peix –fet pel xef peruà Adriel García– i tacos de pollastre pibil o bacallà a la brasa i escabetx. La carta –cuina ininterrompuda de 1 a 2 h– passa per plats sorprenents per concepte, però sobretot per qualitat-preu i quantitat. Aquí una causa per compartir és un platàs que entre dos costa d’acabar. El mateix passa amb els cebiches –deliciós el de peix del dia amb pop a la brasa–, tacos, nachos i una secció de brasa amb yakitori o picanha. Cocteleria també generosa: la bartender Wilmien Bos ha passat per grans cases de Londres, i té una carta pròpia amb copes. I que es mouen en el terreny de la cocteleria d’alta qualitat a preu low cost (6 -9€ ), com un Pink Chihuahua: escuma d’ametlles, tequila i pomelo rosa, sec i refrescant, boníssim. O pisco sours sobrenaturals. Els gintònics doble

El Pur no tanca mai. És el restaurant que sempre havia volgut obrir en Nandu Jubany, porta amb porta amb el Petit Comitè. Jubany hi posa tota la carn a la graella: el Pur és un restaurant amb brasa, amb una barra baixa majestuosa –de les de seure en cadira– rere la qual el comensal veu tot l’espectacle. Com un restaurant japonès a la catalana. El Pur aposta per no posar ni massa sucs ni salses ni tapar el producte, sinó a anar a buscar la puresa del gust. La idea aquí és presentar el producte molt net. Això no vol dir que no us hi trobeu coses com unes tremendes espardenyes fregides amb maionesa de la casa, infinitament més bones que ofegades en suc de rostit. És a dir, anar a les combinacions senzilles i directes. Amb el milloret. Sigui del Bages o de Burgos, sempre amb producte de proximitat i des del respecte.  A la carta hi ha uns vint plats estables, i deu suggeriments del dia. Les receptes amb combinacions són binàries, o màxim amb tres elements, i brutals, amb la intel·ligència creativa dels grans cuiners: cansalada del coll amb salsa holandesa (que va portar al Tast a la Rambla), figaflors a la brasa amb pernil ibèric i mújol ratllat (la gola tremola pensant en la mescla d’intensitat marina i greix d’aquest mar-hort-muntanya) i apostes infal·libles i directes com costella i mitjana de xai lletó a la brasa amb allioli. I sempre té en carta marisc, que pot ser bullit, a la planxa amb sal o a la brasa (ara toca gamba vermella i espardenyes). I del Petit Comitè, herènci

El pollastre a l'ast és quelcom arrelat en l'ADN del català, sobretot en versió 'dominguero'. Trobar un bon lloc de pollastre a l'ast pels caps de setmana és mitja vida. I creieu-me, que el d'A Pluma s'ha de tastar. Aquesta és la visió del pollastre a l'ast de l'Eugeni de Diego, un dels antics caps de cuina de d'Elbulli. De Diego, respectuós amb la tradició popular dominical, va veure com el sector del pollastre a l'ast no s'acabava d'actualitzar. Doncs ho ha fet ell. En un local inspirat en les pirmeres rostisseries que van haver-hi a Barcelona, hi trobareu el que ell anomena pollastres capritxosos: cuinats durant dues hores amb forn Josper, híbrid d'alta cuina d'ast i brasa de carbó. A més, està marinat amb llimona, farigola i altres espècies mediterrànies i acompanyat de patates rostides, banyades en el suc del pollastre. A preus raonables: per menys de 9€ teniu mig pollastre amb patates –que també poden portar salsa de mole o curri vermell, enlloc d'allioli– i per menys de 14 la bestiola sencera. Canya ben freda a 1,50 €. I com en les rostisseries tradicionals, no s'obliden dels canelons: un de ben gran de poma golden rostida i foie gras fresc a la brasa, tot això cobert amb una lleugera i cremosa beixamel. Les croquetes també són de traca, com les amanides de tomàquet i ceba o un pebrot escalivat i fumat. També fan la seva versió del 'deep fried chicken' dels Estats Units. Tant per seure com per emportar, cal reserva. 

Cal lluitar perquè els de Barcelona vagin al Parc Agrari del Llobregat. Que vegin que no cal dues hores de cotxe per veure un entorn rural. Això ho explica Albert Mendiola, Cuiner de l’Any el 2017 i propietari del Marimorena de Sant Boi. Allò de Mahoma i la muntanya? A Loreto, 24, on fa mil anys s’hi enfornaven pizzes d’alta volada, Dopo i Taxi Key. En el canvi de l’afabilitat rural a Les Corts, ha modificat un xic el concepte de restaurant –opta per les mitges racions– però mantenint la filosofia bàsica: la qualitat –extrema i radical– del producte de proximitat a bon preu.  Més enllà de les consideracions de tiquet, cal apreciar que el cuiner està oferint molt per poc: un espectacular menú degustació a 35 euros, que en vuit passes exposa la seva visió de la proximitat catalana, una festa major d’inspiració i producte on tastareu vedella, tonyina, gamba, sardina, rap i ostres. Mantenint el toc asiàtic i la voluntat de fusió.  El Marimorena BCN disposa d’un degustació vegetal a 3 0 euros tant potent com l’omnívor: "Tot el meu entorn al Parc Agrari és vegetal, i ho vull potenciar", diu Mendiola. Un restaurant pot tenir el millor producte d’alta gastronomia entregat a la porta, "però si li ve de 1 000 km no podrà competir amb un enciam collit al matí i que t’arriba a taula al migdia", raona. Com una amanida d’enciam llarg i apis del parc Agrari a la brasa, amb bolet de castanyer, nous i salsa de mostassa. O un fricandó d’albergínies amb patates i bolets. Vegetarians, aquí te