Restaurants
Des de la cuina més tradicional fins a les receptes més exòtiques
La llista definitiva d'hamburgueses de Barcelona
És un fet: Barcelona és territori d'hamburguesa gurmet. En els darrers deu anys, agafant com a zona zero de l'hamburguesa 'premium' l'obertura del Bacoa, el degoteig d'obertures dedicades al bon panet carni és incessant. És una moda? Va començar sent una moda, però ara que ja s'ha fossilitzat com a habit col·lectiu, és una realitat immutable. I cada cop hi ha més diversitat i matissos en l'assumpte. Des de Time Out hem seguit molt de prop el fenomen, i això ens autoritza a oferir-vos el llistat definitiu d'hamburgueses de Barcelona (i si passeu molt de burgers però voleu menjar bé sense crema la visa, feu un cop d'ull a aquests vint restaurants on menjar per menys de vint euros. NO T'HO PERDIS: I si l'hamburguesa no us fa el pes, feu un cop d'ull a aquesta llista d'entrepans.
Els 50 millors restaurants de Barcelona
OCTUBRE DEL 2019: Ens exalta el nou i ens enamora el vell! O sigui que en aquesta renovació de temporada dels millors restaurants mantenin l'Agut al capdamunt –no falla mai!– però hem incorporat noves ressenyes de clàssics de la cuina catalana com Casa Agustí –en una forma excel·lent– o el Windsor, alfa i omega de la modernitat catalana tradicional. Ara bé, els vents del sud-est asiàtic bufen amb força, i això ho prova la incorporació del brutal –i bé de preu– Last Monkey. Sense oblidar nous actors en l'alta cuina catalana: el diminut Direkte Boqueria i el majestuós Aürt, nous favorits nostres que apunten molt alt. Benvinguts a La Llista: Menjar als 50 millors restaurants de Barcelona, on hi trobareu les adreces més delicioses de la ciutat, escollides amb cura, empirisme i precisió (que hi hem menjat, vaja!). Aquesta és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. Això ho sabem els que hi vivim, i també els professionals de la gastronomia que any rere any premien els nostres fogons amb distincions que alcen la ciutat en el pòdium de la restauració internacional. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, passant pel millor producte fresc nu fins als restaurants amb estrelles Michelin, o en l'altre extrem, el millor street food. Tot i que el repte és difícil, ens hem proposat seleccionar els 50 millors restaurants, aquells amb els fogons més fiables de la multitud de bones taules barcelonines. No hi donem més voltes:
El millor ramen de Barcelona
Fins fa poc, trobar un bol de ramen (la sopa de fideus dels restaurants japonesos) a Barcelona era, com qui diu, més difícil que trobar un japonès de metre noranta. Les coses comencen a canviar, però: a Barcelona ja hi ha un grapadet de locals que s’hi dediquen amb garanties; però dubto molt que comencin a créixer barres de ramen al ritme d’espora de bolet de les hamburgueseries ('oju', que n’hi ha alguna de verinosa!). Per què? Doncs perquè el ramen és un plat que requereix molt més ofici i dedicació que planxar i acumular elements. És cuina popular que se serveix i es menja ràpid però es fa a foc lent, i es gaudeix com una delicadesa. Ramen: un bol de caldo casolà –sovint de pollastre i porc, o també de diverses menes de marisc i peix sec– que s’amaneix amb 'tares' (salses o sabors, defineixen l’estil de ramen i poden portar soja, miso, etc.) i on floten fideus de blat que es mengen en comunió amb 'toppings' com cansalada, ou marinat o bambú. Entrants, sopa i plat principal en un.
Els millors tacos de Barcelona: Atacona't de tacos!
Barcelona és una ciutat cosmopolita on podreu trobar tota mena de cuines provinents de tots els racons del planeta, des dels millors restaurants japonesos fins a la millor cuina dels Estats Units o la gastronomia francesa més sofisticada. Però si la vostra dèria és Mèxic, una bona –i fiable– manera de gaudir de la cuina mexicana és fer-ho mitjançant el 'taco': mossegades de plaer amb un elaboradíssim menjar ràpid.NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants mexicans de Barcelona
Restaurants recomanats de Barcelona
Baldomero
El màrqueting no és dolent, fins i tot pot tenir ànima. Un bon producte, atractiu a un preu just, n’hauria de ser l’essència. Aquest és el cas del Baldomero, un restaurant en un antic pàrquing de l’Eixample (el propietari, Baldomero, era un 'bon vivant', dels primers a tenir un Mercedes a Barcelona). Entres a un local lluminós i de sostres alts, i et trobes una taula amb deu plats en safates: tots entre 3,50 i 6 euros. Et ve salivera (macarrons gratinats amb beixamel? Amanida de col arrissada amb poma? Quiche de carabassa i formatge de cabra?) i tries què vols al plat combinat (també pots fer-te’l com a primer i segon, si vols). Jo em vaig asseure amb una deliciosa amanida de mongeta tendra i tirabecs, alegrada per cítrics –feta al vapor de convecció, d’aquí el toc al dente– i una abundant ració de guisat de xai esfilagarsat, amb un lleuger estranyament amb espècies del nord d’Àfrica. Tot boníssim. Tenen 63 receptes que segons temporada el cuiner reformula de 6 h del matí a 15 h, rotllo 'freestyle', i la taula evoluciona de 12.30 a 16.30 h. El dimoni és en els detalls, i ho saben; contra l’abús de l’aigua filtrada a dos euros, aquí és gratis. Pots repetir de pa del Forn Sant Josep, i deu ser el primer cop que em prenc un tallat descafeïnat bo (perquè és de Nomad). Per 11 euros surto cantant 'La traviata', i per 18, festa major. Ja amb la panxa i l’esperit contents, el propietari –que resulta que té una consultoria de muntar restaurants– m’explica que
La Barra del 7 Portes
N’hi ha que obren un restaurant i a l’any i mig ja tenen tres sucursals. El 7 Portes ha trigat, ehem, 183 anys a fer-ho. “Ara ja podem dir que som un grup!”, riu un dels propietaris, en Pacó Solé Parellada. Perquè La Barra del 7 Portes, oberta el 2019, és un bar de tapes –barra i tres tauletes altes– però es percep com una versió miniaturitzada del pailebot de la cuina barcelonina. “De fet, més que una sucursal és un apèndix, un afegit, perquè en origen era un magatzem connectat al restaurant” –s’hi entra pel carrer paral·lel– i vam decidir convertir-lo en un espai diferent, però que es nodreix de la nostra cuina”, explica. La cuina del 7 Portes: 450 m² de fogons, desenes d’olles fumejant fumet a tot tren des de les sis del matí sense interrupció. Anar al 7 Portes no és qualsevol cosa: és un ritual d’unes tres hores –els cambrers, la multitud, l’emplatat, la gresca, la sobretaula de cafè, copa i puro– d’uns 40 euros pel cap baix. La gràcia de la Barra és que disposa en format tapa “dels grans èxits del restaurant sense que hagis d’entaular-te, i si hi vas tres o quatre, en un pim-pam menges bé per 15 o 20 euros”, destaca Solé. I és cert: el que fa il·lusió del 7 Portes, arrossos a part, són els hits: els canelons, les croquetes, els bunyols de bacallà... I en comptes d’haver de negociar amb el nen o la besàvia un caneló, recolzeu-vos a la Barra, i gaudiu de racions individuals i a preu popular: com un excel·lent got d’amanida de xató (4,50 euros) o calamars a la romana amb m
L'Eggs
“Fer córrer aires nous sense oblidar-nos dels ous” (rodolí, rodolí). En Paco Pérez ha rellançat L’Eggs, després d’obrir-lo el 2019. El multiestrellat cuiner català és un xef empresari d’altíssim rendiment, però manté un perfil mediàtic discret. El que veus és el que hi ha: res a veure amb les allaus de social media d’altres. “Els ous són els responsables de l’obertura d’aquest restaurant, i encara que siguin centrals a la carta, cal donar vida a l’espai, trobar elements nous”, explica. L’Eggs és una delícia a preus continguts; un lloc on poder gaudir de la cuina d’un fora de sèrie sense rebaixar el comú denominador. Tots els cuiners tenen una frase feta amb el verb dignificar (la sardina, el cogombre, la mongeta amb patates). Però poques dignificacions he vist de la truita com la truita mandrosa: a la francesa, sucosa, amb bocins de botifarra negra i de perol sobre un fons de vedella dels d’hores, ossos i sang, contrastada la dolçor amb piparra ben picant. “Hem anat a buscar elaboracions amb sentit i coherència, i que tinguin molta versatilitat”, diu. Un ovolactivegetarià es veurà seduït per un plat com l’ou d’ànec, amb blat de moro i huitlacoche (el fong de les panotxes, d’aspecte tumoral i sabor rotund). La conjunció cremosa dels tres es resol en un frenesí de cullerades suau-intens-suau. Per no parlar d’un bestial bistec tàrtar amb maionesa chipotle i que s’escura amb gofra. O un lluç fet exactament a 69 ºC i arrossos; (curiós: un arriba a l’Eggs passant per llocs de mo
La Catalista
Aquell silenci incòmode a l’hora de triar el vi... Fuetejat per l’acolloniment de fullejar una carta-enciclopèdia d’alta gastronomia. Això no passa a La Catalista, un bufó bar de vins –va, busqueu triples sentits– que la sommelier nord-americana Erin Nixon acaba d’obrir a Carders, 11. “Per mi, els vins catalans són increïbles i deliciosos, però no elitistes, i volíem una carta que reflectís aquest moment d’efervescència i canvi, amb tants petits productors excel·lents”, explica Nixon. I aquí entra en joc la xef Laila Bazham (Hawker 45). A partir de quinze vins de la terra selectes –tots a copes, de quatre a sis euros–, la filipinobrasilera s’ha empescat una carta de dotze tapes o plats sencers –i tres postres– que cerquen l’harmonia organolèptica prefecta. De cara a barraca: a la carta, cada plat té una copa al costat, i en lloc de clavar-te rotllos sobre el macabeu, Nixon t’explica l’essencial de cada vi-plat. Com, per exemple, que uns boníssims bolets de temporada amb salsa de 'vitello tonnato' (gran combinació!) mantegosos i de salat suau esclaten contra les fruites del bosc àcides d’un Foresta-Sumoll 2017. Bazahm és una crac, i el també filipí Mario Llorente (ex-Topik) posa en pràctica la carta amb molt d’ofici i precisió. Ara, no cal ser un bergant inventor de notes de tast per apreciar com una cremosa vieira amb fonoll i menta derrapa i s’embolica amb els cítrics i les flors d’un Parès Baltà Cosmic. S’hi pot menjar fort: costelles a la barbacoa desossades, amb salsa b
Últimes crítiques
La Cholita
Som dels que creuen que si a França el baròmetre de qualitat d’un restaurant és la truita francesa, el d’aquí hauria de ser l’ensaladilla. La de La Cholita no és la millor de la ciutat i, probablement, tampoc del barri. Promet, però no tirem coets; està bullida de més, és plana i li falta empenta. Continuem amb les crispetes de pollastre amb maionesa de wasabi i mel. Aquí és quan es demostra allò que no sempre és bo deixar-se emportar per les primeres impressions. Aquest platet ens fa oblidar la decepció del primer i aconsegueix que recuperem la fe immediatament. Són molt cruixents, suculentes, curioses i fins i tot diríem que divertides. És el torn dels musclos amb romaní i gingebre; Mediterrani i Àsia al vapor. Ara és quan el nom d’aquest bar cantoner i la seva breu carta es troben. A Bolívia, una chola és una dona mestissa i l’oferta d’aquí també va de mescles; tacos de pollastre i cebiche de corbina al costat de clàssics autòctons com les braves i els calamars a l’andalusa. De postres, compota de poma amb espuma d’arròs amb llet; un final feliç. El local, més propi de Sant Antoni que no pas de Sant Andreu, és minúscul i té poques taules tant a dins com a la terrassa. Els caps de setmana cal reservar-hi sí o sí.
Las Fernández
Voleu un exemple de tenacitat, d’alegria, de germanor, d’àpats increïbles, de lluita veïnal? Vet aquí Las Fernández: tres germanes de Ponferrada que des del 2003 fan bategar el cor del Raval amb el seu amor per la bona cuina i les ganes de fer pinya. Són responsables (amb el Makinavaja, Pódame, Freedonia i la Casa de la Pradera) que el barri deixés d’estar tan estigmatitzat, amb fires al carrer i cinema a la fresca. Per això ara la Berta, la mestressa, diu que no pensa permetre que l’actual campanya mediàtica sobre la suposada inseguretat del Raval –que només beneficia els especuladors que ens volen arrabassar Barcelona– es carregui els esforços de tants anys i tanta gent. Així que no us ho penseu dues vegades i veniu al barri, entreu a la vermellor acollidora i almodovariana de Las Fernández i demaneu uns tacos de gall arrebossat amb magrana, coriandre i maionesa d’anacards i mango: com tota la seva carta, un prodigi de gust i imaginació. O l’espectacular Paquetito 2.0: una amanida de pera, mozzarella i ceba tendra embolicada amb cecina! O el turbot amb kimchi, el bacallà gratinat amb brie i bolets, les gambes amb sobrassada i figues... És una festa. Aneu a celebrar que hi són, que hi som, i que no ens deixarem prendre la ciutat.
Casa Agustí
Per Casa Agustí hi han passat un fotimer de gurmets, que han gaudit qui-sap-lo de les bones arts culinàries de la família Ros. El 2010, el Pepe, el germà de la Natàlia, va agafar Ca l’Estevet del carrer Ferlandina i l’ha reviscolat amb tot el seu 'savoir faire'. Ara farà un parell d’anys, la seva mare, que s’havia esllomat tota la vida a Casa Agustí, va dir prou i se’l va traspassar. La nova propietat –un antic client– va tenir el senderi de seguir treballant amb la Natàlia, que representa l’ànima del local. És ben bé això, l’ofici que encarna, la tradició que ha viscut, es nota tant en les recomanacions com en els silencis: és un saber estar que no s’improvisa ni s’aprèn de pressa i corrents. Aquesta solera dels anys i panys també hi és a cada mos: l’anomenada dels seus canelons és merescudíssima –el gratinat fi i saborós, la pasta al punt, la carn ben trinxada–, el bacallà a la llauna amb mongetes és un miracle de delicadesa i gust, la salsa marinera dels musclos, tota una lliçó de cuina. Tenen detalls d’excel·lència que podrien passar desapercebuts, com les galetes Graupera de Vidreres que acompanyen el gelat i la mel de Setcases del mel i mató. El preu és ajustat a una qualitat que no falla i que costa de trobar: on podem menjar-nos, tan ben fets, per exemple, clàssics com uns peus de porc farcits o un filet Café de Paris? Deixeu-vos estar per un dia de modes i modernors que duren menys que una mosca i veniu a celebrar la nostra gran cuina casolana a Casa Agustí: al rovel
La Llama
Hi ha restaurants que no inviten a xopets. N’hi ha que n’inviten a un i n’hi ha, com és el cas, que directament et deixen l’ampolla damunt la taula el primer cop que hi vas. I això diu molt. En Pedro i la Nieves, els amos, són generosos en quantitat, qualitat però, sobretot, en caliu humà; que més que ser caliu és tota una flama. L’especialitat d’aquest familiar establiment obert el 2001 és la vedella de la comarca d’Aliste (Zamora). Un dels plats estrella és la mitjana a la pedra, que potser no és tan famosa com la d’Àvila però que és igual de suculenta. L’exquisit foie d’ànec 'mi-cuit' casolà fet amb trufa i armanyac de poma tampoc es queda enrere. La Llama és això: una casa de menjars de barri regentada per un lleonès i una zamorana, amb un abundant menú de migdia d’11 euros i una carta de plats 'panibèrics' que van del remenat de 'morcilla' fins als cargols a la llauna passant pel pop a la gallega. Per als qui només volen picar, les seves braves d’allioli i romesco convencen i les croquetes enamoren. De vins, les omnipresents DO Rioja, Ribera del Duero i Penedès, i les menys presents Bierzo i Monterrei. El boca-orella ha traspassat les fronteres d’El Camp de l’Arpa i ha arribat fins a les comarques barcelonines: els caps de setmana cal reservar.
Restaurants amb reserva online
Il Birrino
Em rep una pissarra amb sis cerveses artesanes, cinc de catalanes. És el verí oficial d’Il Birrino, un petit espai que desconcerta,...
Il Giardinetto
Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, la història d’Il Giardinetto va estretament lligada a la Barcelona creativa de finals dels 60...
Can Boneta
A Can Boneta hi fan bona cuina! Tapa i platillo creatiu amb regust de tradicional. El restaurant d’aquest arquitecte reconvertit en cuiner presenta una...
Fonda Espanya
Un viatge al modernisme en un emplaçament històric al Raval, projectat i decorat per Domènech i Montaner i de la mà d’un...
9 Reinas
És el restaurant favorit dels argentins del Barça i s’entén. Qualsevol idea bona que un pugui tenir sobre la gastronomia...
Ikibana (Paral·lel)
Ikibana ha obert un gran local al Paral·lel, que se suma al ja existent al Born, i atansa Tòquio i São Paulo als bons paladars. Ho fa...
