Restaurants

Des de la cuina més tradicional fins a les receptes més exòtiques

Sushi!
Restaurants

Sushi!

Els millors restaurants japonesos de Barcelona

Les millors coques de Sant Joan de Barcelona
Restaurants

Les millors coques de Sant Joan de Barcelona

Tradició dolça i renovada!

Els millors restaurants de pollastre
Restaurants

Els millors restaurants de pollastre

Quin pollastre! L'au humil torna amb molta força en la seva versió gurmet

11 restaurants saludables
Restaurants

11 restaurants saludables

Taules on menjareu bé, sa i saborós

Menús de migdia
Restaurants

Menús de migdia

Àpats de primera a preus que no piquen!

Restaurants recomanats de Barcelona

Summak
Restaurants

Summak

Ah, la dieta mediterrània, vaporós concepte que, resseguit al mapa, abasta des de la calma gaditana fins a la guerra siriana. No entraré en disquisicions sobre Ancel Keys, el creador del concepte, però sí que val molt la pena anunciar que ha obert el Summak, un libanès libanès (restaurant libanès de propietat libanesa). Aquí, explica en Yann Lassade, un dels socis, tenen un objectiu molt simple: “Oferir el menjar libanès quotidià en un ambient maco i amb molta llum”. En Yann posa èmfasi en el dia a dia, perquè assegura que quan va venir a viure a Barcelona, va “visitar la majoria de libanesos. I tenien un enfocament molt turístic”. Aquí, diu, “res és congelat, i menjaràs el mateix que mengem cada dia”. Oblideu-vos de fantasies aràbigues de mil i una nits i catximbes: el Summak –dit així per l’espècia omnipresent en la cuina libanesa, de color vermell fosc i sabor acidulat– és un restaurant d’ús quotidià, obert a la fantàstica llum de les Drassanes i amb un plantejament planer: fan 'meeze' (plats per compartir, les tapes del Líban), plats principals i un exèrcit de 'manakeesh', una mena de pizza libanesa molt popular Costa entre quatre i sis euros i es pot menjar en una senzilla versió amb 'zaatar', fonoll libanès sec i oli d’oliva, o amb 'shanklish', potent formatge blau libanès, acompanyat de tomàquets i espècies. El Summak és les Drassanes, just davant del solar que ha vist denegada la llicència per a un hotel de luxe. A en Yann això no li fa perdre la son, perquè l’ofer

Entrevista: Marc Ribas ens parla del seu llibre 'Brutal'
Restaurants

Entrevista: Marc Ribas ens parla del seu llibre 'Brutal'

Has reunit receptes de tradició, fetes pim pam. Era la idea. No és un receptari que vulgui sorprendre. Em venia molt de gust explicar el que és per mi la cuina bàsica, la de cada dia. O del dia de festa, per si ve algú a casa, però des d’un punt de vista molt normal. Avui dia no et pots abstreure, esclar, d’incloure pinzellades de ramen o sushi. Tot allò forà ho acabo catalanitzant una mica. Un ramen no deixa de ser una escudella. I tenim tot el sushi del món a l’abast. La cuina fa molts anys que s’ha globalitzat, és normal que ens empeltem de tot el que se’ns acosta. Si no, aquí estaríem a la cuina precolombina. Treus la pols i dignifiques plats que donem per amortitzats: fideus a la cassola, macarrons... Semblava que la cuina més tradicional hagués quedat com a cutre. Tot havia de tenir aires i aspectes visuals molt xulos. Que tot hagués de sorprendre. Quan vas a un restaurant d’autor, la seva interpretació està molt bé, però s’ha de ser molt freak per acabar esferificant a casa. El menjar més reconfortant és el que tinc a la memòria i he acabat posant aquí. Uns bons macarrons a la Rossini, molt de dissabte a casa meva. Dius: “L’excés de rock and roll és responsable que no espremem al màxim la felicitat de menjar bé”. Defineix massa rock and roll.En el dia a dia, tenim massa feina. No ens aturem a gaudir. I quan volem fer-ho, una experiència d’alta cuina pot ser molt maca. Però potser acabes pensant que tots els àpats necessiten fum i artifici. No és això. Dona’m menjar

The Hip Fish
Restaurants

The Hip Fish

Descobreix el burrito de sushi!

Bicnic
Restaurants

Bicnic

Un food truck sense rodes i molt d'espai!

Més restaurants recomanats

Últimes crítiques

Bícnic
Restaurants

Bícnic

La carta de l’slow restaurant, que vol dir menjar sense presses, no és gaire extensa, però tots els plats són interessants. El menú consistirà en quatre plats. Uns súper raviolis de jarret de vedella amb vi negre sobre un caldo suau de xiitake, uns rotllets nem estil vietnamita amb be de llet i hortalisses amb vinagreta de mango, un tiradito de tonyina de granja amb llet de tigre, eriçó de mar, moniato i crema d’alvocat, i un tàrtar de vaca i anguila servit sobre el moll de l’os. Si tots els plats són excel·lents, els rotlles i el tàrtar mereixen menció a part. Feia temps que no disfrutava tant i crec que la cuina va d’això: de gaudir com bèsties. Si l’objectiu del Bícnic és fer cuina tradicional però des d’una òptica actualitzada, ho han aconseguit. El Bícnic és un restaurant que crea addicció per la subtilesa dels seus plats. N’he tastat quatre, i n’hi ha d’altres que mereixen una nova visita. Per postres, he demanat una llimona pelada, que és un sorbet amb merenga de farigola i empolvorat amb flor de Sichuan. Tota una delícia com el vi que he pres al llarg de l’àpat. Una copa de Dido, un Montsant de nassos.

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Pan & Oli
Bars i pubs

Pan & Oli

Sants s’està guanyant la merescuda fama de ser un cúmul d’agradables sorpreses. Una d’elles és la segona etapa que inicia el Pan & Oli, amb Carlos Ortiz als fogons. En un ambient agradable, senzill però de bon gust, el petit local sobresurt per la seva cuina original, saborosa i moderna, però també per l’atenció que brinda als vins. Ortiz s’ha sumat a una segona generació de bons, joves i experimentats cuiners que atorguen brillantor a aquesta ciutat de prodigis. El Pan & Oli ofereix molt més que el que podria suposar el seu nom. Ofereix un menú setmanal de migdia per menys de 16 euros molt complet i equilibrat i una carta amb plats molt temptadors que no defrauden. Per exemple, una coca de pasta de full amb verat fumat i un lleu allioli particular d’Ortiz, que mereix tots els elogis. Vam començar amb un vermut de benvinguda acompanyat de dos musclos amanits, un amb una esferificació d’oliva i l’altre amb una oliva macerada, saborosa i sorprenent. Vam continuar amb una polenta a l’estil piemontès; és a dir, fregida un cop cuinada, de manera que queda crocant per fora i tova per dins. Una suau salsa de gorgonzola hi dona un bany interessant. No està feta amb polenta precuita sinó de la que cal remenar una bona estona, explica el xef. Un burrito de cochinita pibil va tancar l’àpat, abans de l’arribada d’un pastís de pastanagues casolà boníssim. El servei, atent, recomana i explica els plats amb orgull    

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Fismuler
Restaurants

Fismuler

És un restaurant diàfan. Situat als baixos de l’Hotel REC, el viatge de Madrid –ciutat on el Fismuler original té un gran èxit– a Barcelona sembla que ha sigut profitós. A Barcelona, d’oferta de cuina de mercat ben treballada n’hi ha força, i el Fismuler ha vingut per afegir-s’hi. Els plats que serveixen tenen personalitat. Vull dir que en una minestra de beines hi ha alguna cosa més que unes beines, o en unes aletes de pollastre amb rovell, moniato i tòfona hi ha originalitat. La cuina de mercat pot ser autèntica i original, un bon maridatge. De primer demano mitja ració d’amanida de bonítol al sarment amb patata ratte i confitats, una delícia amb el toc melós de la ceba, i mitja de calamars amb bolets de card, un plat delicadíssim. De segon, dubto. El meu altre jo infantil –ai, els arrebossats!– em diu que assaboreixi l’escalopa vienesa amb ou i tòfona, però finalment em decideixo pel be anglès pre-salé amb remolatxa rostida, plat del qual els anglesos estarien tan cofois com del fish and chips. Una bona elecció en la qual cal posar atenció a unes perfumades mandonguilles de carn de be que converteixen el plat en memòria. Acabada l’última mandonguilla, la memòria ja és nostàlgia. Per postres, un pastís de formatge demolidor. He amenitzat l’àpat amb dues copes de Les Crestes, un magnífic priorat

Time Out diu
4 de 5 estrelles
El Manduka
Restaurants

El Manduka

Vaig anar al Manduka atret per les bondats que havia sentit sobre el seu menú. I, en efecte, sorprèn. Proposar un menú diari i fer-lo de qualitat demostra interès i consideració amb el comensal que sàpiga apreciar-lo. Vaig tenir sort perquè era dijous i hi havia paella. El Manduka, que és la continuació de l’antic Picus, està guanyant fama gràcies a dos arrossos, el de gamba vermella i el negre. El primer era al menú de menys de 13 € i em va portar als arrossos de barques de pescadors eivissencs, un gust que havia perdut i que buscava des de feia temps. El bon fer d’Albert Ortiz, jove xef amb experiència a Singapur, es demostra amb la seva oferta diària i una carta, no extensa, però molt interessant i amb preus gens exagerats. Diàriament hi ha alguna proposta 'de règim', com el mix de verdures al vapor amb romesco, i també plats gairebé fixos, però constants rotacions. Hi ha una breu carta de tapes, diferents i originals, i entrants atractius com una burrata de la Pulla amb samfaina. En la seva carta, a més dels arrossos, també val molt la pena tenir en compte el seu bistec tàrtar. El vi es pot demanar a copes i proposa una carta de vins equilibrada i amb sorpreses, com un rosat, el Sospechoso, de Castella.

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Més crítiques

Els millors restaurants de Barcelona...

Escapades gastronòmiques

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

Els millors restaurants de Girona

Els millors restaurants de Girona

Menjar a Sitges

Menjar a Sitges

Restaurants de les comarques de Barcelona
Viatge

Restaurants de les comarques de Barcelona