Restaurants

Des de la cuina més tradicional fins a les receptes més exòtiques

Els 50 millors restaurants de Barcelona
Restaurants

Els 50 millors restaurants de Barcelona

50 adreces gurmet que mai no us fallaran

On menjar barat a Barcelona?
Restaurants

On menjar barat a Barcelona?

Us ajudem en l'èpica tasca de trobar llocs bons i barats on menjar a Barcelona amb aquesta selecció dels millors restaurants econòmics de la ciutat!

Els millors restaurants de carn de Barcelona
Restaurants

Els millors restaurants de carn de Barcelona

Esmoleu els ullals!

Els millors xiringuitos de la costa de Barcelona
Bars i pubs

Els millors xiringuitos de la costa de Barcelona

Menjar bé amb un peu a la sorra torna a ser possible a Barcelona i a tot el litoral barceloní, sobretot ara que hem anat de Castelldefels a Montgat a la recerca dels millors xiringuitos urbans. En trobareu a peu de mar i d'amagats entre els arbres, de paella i de sardines, de cervesa i de copeta de cava.    NO T'HO PERDIS: Les 10 millors platges de Catalunya

Els millors hummus de Barcelona
Restaurants

Els millors hummus de Barcelona

Hummus frescos i sorprenents d'autèntica cuina mediterrània!

Restaurants recomanats de Barcelona

La Picantería de l'Escribà
Restaurants

La Picantería de l'Escribà

Es troba al carrer Marià Aguiló (l’artèria real de pas veïnal del Poblenou) i és una oferta amb cara i ulls que el local es pot pagar. La paraula que li dona nom és peruana i es tracta de cases obertes on hi pots entrar i demanar menjar. El lloc és maco i natural: un cop de puny blanc amb tauletes, i una bona barra (substitueix una cocteleria més 'démodée' que els discos dance dels Monjes de Silos). A la carta hi ha convivència –que no fusió– del Perú, el Japó, el Brasil i Mèxic. Al migdia, la cuina –oberta i petita– crema. Sobretot perquè tenen una 'robata' (brasa japonesa) des d’on surt un menú llatinocatalà molt recomanable: de 1 a 17 h (gran horari!), per menys de 12 euros , cebiche de peix –fet pel xef peruà Adriel García– i tacos de pollastre pibil o bacallà a la brasa i escabetx. La carta –cuina ininterrompuda de 1 a 2 h– passa per plats sorprenents per concepte, però sobretot per qualitat-preu i quantitat. Aquí una causa per compartir és un platàs que entre dos costa d’acabar. El mateix passa amb els cebiches –deliciós el de peix del dia amb pop a la brasa–, tacos, nachos i una secció de brasa amb yakitori o picanha. Cocteleria també generosa: la bartender Wilmien Bos ha passat per grans cases de Londres, i té una carta pròpia amb copes. I que es mouen en el terreny de la cocteleria d’alta qualitat a preu low cost (6 -9€ ), com un Pink Chihuahua: escuma d’ametlles, tequila i pomelo rosa, sec i refrescant, boníssim. O pisco sours sobrenaturals. Els gintònics doble

Pur
Restaurants

Pur

El Pur no tanca mai. És el restaurant que sempre havia volgut obrir en Nandu Jubany, porta amb porta amb el Petit Comitè. Jubany hi posa tota la carn a la graella: el Pur és un restaurant amb brasa, amb una barra baixa majestuosa –de les de seure en cadira– rere la qual el comensal veu tot l’espectacle. Com un restaurant japonès a la catalana. El Pur aposta per no posar ni massa sucs ni salses ni tapar el producte, sinó a anar a buscar la puresa del gust. La idea aquí és presentar el producte molt net. Això no vol dir que no us hi trobeu coses com unes tremendes espardenyes fregides amb maionesa de la casa, infinitament més bones que ofegades en suc de rostit. És a dir, anar a les combinacions senzilles i directes. Amb el milloret. Sigui del Bages o de Burgos, sempre amb producte de proximitat i des del respecte.  A la carta hi ha uns vint plats estables, i deu suggeriments del dia. Les receptes amb combinacions són binàries, o màxim amb tres elements, i brutals, amb la intel·ligència creativa dels grans cuiners: cansalada del coll amb salsa holandesa (que va portar al Tast a la Rambla), figaflors a la brasa amb pernil ibèric i mújol ratllat (la gola tremola pensant en la mescla d’intensitat marina i greix d’aquest mar-hort-muntanya) i apostes infal·libles i directes com costella i mitjana de xai lletó a la brasa amb allioli. I sempre té en carta marisc, que pot ser bullit, a la planxa amb sal o a la brasa (ara toca gamba vermella i espardenyes). I del Petit Comitè, herènci

A Pluma The Chicken Gourmet Place
Restaurants

A Pluma The Chicken Gourmet Place

El pollastre a l'ast és quelcom arrelat en l'ADN del català, sobretot en versió 'dominguero'. Trobar un bon lloc de pollastre a l'ast pels caps de setmana és mitja vida. I creieu-me, que el d'A Pluma s'ha de tastar. Aquesta és la visió del pollastre a l'ast de l'Eugeni de Diego, un dels antics caps de cuina de d'Elbulli. De Diego, respectuós amb la tradició popular dominical, va veure com el sector del pollastre a l'ast no s'acabava d'actualitzar. Doncs ho ha fet ell. En un local inspirat en les pirmeres rostisseries que van haver-hi a Barcelona, hi trobareu el que ell anomena pollastres capritxosos: cuinats durant dues hores amb forn Josper, híbrid d'alta cuina d'ast i brasa de carbó. A més, està marinat amb llimona, farigola i altres espècies mediterrànies i acompanyat de patates rostides, banyades en el suc del pollastre. A preus raonables: per menys de 9€ teniu mig pollastre amb patates –que també poden portar salsa de mole o curri vermell, enlloc d'allioli– i per menys de 14 la bestiola sencera. Canya ben freda a 1,50 €. I com en les rostisseries tradicionals, no s'obliden dels canelons: un de ben gran de poma golden rostida i foie gras fresc a la brasa, tot això cobert amb una lleugera i cremosa beixamel. Les croquetes també són de traca, com les amanides de tomàquet i ceba o un pebrot escalivat i fumat. També fan la seva versió del 'deep fried chicken' dels Estats Units. Tant per seure com per emportar, cal reserva. 

Marimorena BCN
Restaurants

Marimorena BCN

Cal lluitar perquè els de Barcelona vagin al Parc Agrari del Llobregat. Que vegin que no cal dues hores de cotxe per veure un entorn rural. Això ho explica Albert Mendiola, Cuiner de l’Any el 2017 i propietari del Marimorena de Sant Boi. Allò de Mahoma i la muntanya? A Loreto, 24, on fa mil anys s’hi enfornaven pizzes d’alta volada, Dopo i Taxi Key. En el canvi de l’afabilitat rural a Les Corts, ha modificat un xic el concepte de restaurant –opta per les mitges racions– però mantenint la filosofia bàsica: la qualitat –extrema i radical– del producte de proximitat a bon preu.  Més enllà de les consideracions de tiquet, cal apreciar que el cuiner està oferint molt per poc: un espectacular menú degustació a 35 euros, que en vuit passes exposa la seva visió de la proximitat catalana, una festa major d’inspiració i producte on tastareu vedella, tonyina, gamba, sardina, rap i ostres. Mantenint el toc asiàtic i la voluntat de fusió.  El Marimorena BCN disposa d’un degustació vegetal a 3 0 euros tant potent com l’omnívor: "Tot el meu entorn al Parc Agrari és vegetal, i ho vull potenciar", diu Mendiola. Un restaurant pot tenir el millor producte d’alta gastronomia entregat a la porta, "però si li ve de 1 000 km no podrà competir amb un enciam collit al matí i que t’arriba a taula al migdia", raona. Com una amanida d’enciam llarg i apis del parc Agrari a la brasa, amb bolet de castanyer, nous i salsa de mostassa. O un fricandó d’albergínies amb patates i bolets. Vegetarians, aquí te

Més restaurants recomanats

Últimes crítiques

This & That Co.
Restaurants

This & That Co.

Si et diuen tapes a l’Hospitalet, et ve al cap l’arcàdia sevillana de chocos brutalment bons i flamenquines com una porra de sereno. Si et diuen tapes al Born, aixecades de camisa en format tataki i la serialització de la croqueta. Tòpics. Per això m’alegro tant que el This & That Co., que van obrir el 2015, hagi consolidat una esplèndida tercera via per a la ració. És a l’Hospi nou –davant de la Fira–, i habita en un univers paral·lel als bars de Collblanc i per sort també a l’ensarronada esteticista. En Juan Pablo Carrizo (cuina) i la Mónica Artero (sala) no et venen cap moto: a l’entrada hi diu 'Bar de Tapas' i això fan. I s’agraeix molt que Carrizo, un cuiner argentí que ha passat per l’avantguarda d’aquí, no faci metàfores amb els noms dels plats sinó simples descripcions: crestes de remolatxa amb pomes, pistatxos, cremós de parmesà i vinagreta de gerds. Tastat: una amanida convertida en crestes delicioses, ben equilibrades de sabor cítric i la delicadesa del festuc, lligat amb parmesà cremós. Ho fan maco, i saborós. I sembla senzill, però no ho és gens: del meu primer cop al This & That tinc clavat l’umami d’una amanida de cors de tomàquet, la part àcida que es tira, amb daus de tonyina. Vam començar amb un 'trompe l’oeil' molt corrent: el xurro-patata brava, però excel·lent en aquest cas per la consistència greixosa del fals tubercle, i la delicadesa d’un allioli de la casa excel·lent (ho diu un que detesta l’allioli, 'gastromal' català!). És un lloc de tapes pensad

Time Out diu
4 de 5 estrelles
La Chipseria
Bars i pubs

La Chipseria

La Chipseria és un indret intemporal. Vull dir, que el valor nutricional principal del local són les xips, i les xips estan per sobre de les modes. Per desesperació dels dietistes, agraden a tothom. A La Chipsería es mengen xips de patata, de moniato, de iuca, que es poden acompanyar amb unes salses de cor d’oliva, de sa menorquina, de bacio di gorgonzola, de chipotle padrísimo, de xocolata i sal, de curry sunrise. A mi m’agrada, especialment, barrejar la salsa sa menorquina amb les xips de iuca, un plaer per als amants de la sobrassada. El món de les salses és immens, i La Chipsería té davant seu un horitzó infinit de sabors i textures. Per exemple, en el camp de les verdures i les fruites com a base de l’oferta Per a una 'chipsería' del segle XXI, la globalització ofereix fronteres gustatives molt interessants. Amb tot el poder que ha tingut la patata en la història de la civilització, La Chispería ens permet retornar a aquell món dels aperitius dominicals familiars. L’avi demana un Martini amb sifó, l’àvia un vi blanc del Maresme, la mare una copa de cava, el pare una cervesa ben freda, els nens arrasen amb les escopinyes. Si magnífiques són les banderilles (anxova del Cantàbric forever), les cerveses de La Chipsería, tan artesanes com la gironina Moska Rossa, conviden a anar a aquest local de la zona alta de Barcelona amb la gana d’un infant. Ah, i el producte, és de bona qualitat. Tot artesanal

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Osmosis
Restaurants

Osmosis

L’Osmosis basa la seva filosofia en el fet d’oferir les millors harmonies entre plats i vins, està especialitzat en maridatges perfectes. La imaginació, la sensibilitat i el bagatge del jove i experimentat xef, Raúl Roig Sanmartín, són saborosament explicats i traduïts a la sala amb el mestratge, la passió i la saviesa del sommelier Unai Mata Falcó. La proposta gastronòmica del restaurant, de marcat accent estacional, destaca per les textures, els gustos i les presentacions. El producte és la base de tot i amb el talent de Roig Sanmartín es transforma en plats amb segell propi. “L’objectiu és buscar sempre el millor producte”, afirma el xef. “Fem un menú de degustació nou cada quinze dies amb el millor producte, sempre sobre la base de la cuina catalana, però amb un toc de creativitat en cada plat”, continua. Exemples: l’amanida d’angula fumada, amb papaia, api i poma amb aire de taronja, i el calamarsó de la Mediterrània, amb Parmentier de patates i 'shimeji', bolets japonesos. En carns, el xai de llet amb figues i aire de lavanda. Podem triar entre el menú XL, de nou plats; el llarg, de set; el curt, de cinc, o un de migdia d’alta cuina. Tot ben compassat per un maridatge perfecte. Com en una simfonia, cada detall es té en compte a l’hora d’oferir vins i també a l’hora de presentar i explicar cada plat.

Time Out diu
4 de 5 estrelles
LeccaBaffi
Restaurants

LeccaBaffi

Quan els italians volen dir que alguna cosa està per llepar-se els dits, apliquen el de 'leccabaffi': per llepar-se el bigoti. Aquesta expressió em va atreure a un elegant i sobri restaurant a València amb Bailèn. A la cuina hi ha Matteo Gavazzi i això és una garantia, tal com ho va demostrar al Cúbica dos anys. Experimentat a Itàlia i sobretot a Londres, aquest xef marca la diferència amb una cuina d’alt nivell. Em va sorprendre la presència d’una 'panzanella', una exquisida amanida toscana amb base de pa i tomàquet i amb anxoves, tàperes, tomàquet sec i coberta d’una estupenda stracciatella de burrata (la part més cremosa del formatge). Ara només falta que a l’hivern facin una altra de les especialitats de la terra de Dante, la ribollita, una sopa feta també per la plebs amb sobres i mongetes blanques. De segon, una especialitat del xef, uns espaguetis de Gragnano (on s’elabora la millor pasta napolitana del món) amb ruca i una salsa de 'nduja', una mena de sobrassada calabresa de porc i bitxo. Per una altra visita vaig deixar un plat de pasta genovesa (trofie) amb pesto i un altre amb musclos, gambes i cloïsses, molt prometedor. Són molt bones les pizzes, i com que abans era una botiga, us podeu emportar a casa el que hàgiu tastat i més. Servei amable i eficient, bona carta de vins italians, i el que ofereixen a copes, un chianti toscà, va molt bé per a la pasta. Per postres, tiramisú.

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Més crítiques

Els millors restaurants de Barcelona...

Escapades gastronòmiques

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

6 xiringuitos genials de la Costa Brava

Els millors restaurants de Girona

Els millors restaurants de Girona

Menjar a Sitges
Restaurants

Menjar a Sitges

Restaurants de les comarques de Barcelona
Viatge

Restaurants de les comarques de Barcelona