La Georgina Crespo l’any 2010 va assumir la direcció d’aquest obrador fundat el 1908 pel seu avantpassat Eduard Crespo. I explica que “més que la massa mare sigui de la besàvia, cal que cada pa en tingui un percentatge correcte, hidratació, repòs i bona farina”. Fan pa com abans amb els mitjans d’ara, i el resultat és irreprotxable. L’edifici i el cartell (aquell pa de resina!) estan catalogats com a patrimoni. Tasteu-ne la barra de pastor, gegantina, de crosta gruixuda i finíssim alveolat.
No sigueu pessimistes: a vegades les coses milloren, com demostren els croissants o les ensaïmades. Un altre bon exemple és el pa: en la darrera dècada, la gent ha après a menjar pa, a distingir entre l’industrial i l’artesà. I gràcies a la tecnologia amb esperit menestral, aquest darrer es forneja més i millor que mai: és un producte gurmet d’ús diari. Passem revista al pa-norama.
NO T'HO PERDIS: els millors forns tradicionals de Barcelona