Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
  1. Eclèctic
    ©AlvariMonge/ElPeriodicoEclèctic
  2. Eclèctic
    ©AlvariMonge/ElPeriodicoEclèctic

Eclèctic: l'il·lusionisme

L’Eclèctic dóna el que promet: no té por de fer jocs de mans per arriscar en una cuina ambiciosa i sense cotilles

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

A mig servei, Sergio Musso, cap de sala i pastisser de l’Eclèctic, explica que és mag. No ho comprenc: “Sí, sí. Sóc mag”. Serjo Magic és el nom artístic. La màgia va unir el Serjo amb el cuiner Francesc Chicón, exprofessor del CETT, que ara apareix en escena, hop. “Quan un dia va fallar la persona que l’ajudava, hi vaig anar jo. Però em mantinc ocult. El públic no em veu”. Reprodueixen aquest patró al restaurant. Davant el públic, el Sergio.

L’il·lusionisme els ha permès viatjar: recorden les actuacions a la Xina i com la seva gastronomia ha influït en l’Eclèctic. El nom i les intencions del restaurant neixen del moviment, del viatge, d’aquí i d’allà, de l’Argentina del Sergio i de l’Andalusia familiar del Francesc. “Volíem fugir de cotilles. Podem treballar tant el que és hiperclàssic com la cuina moderna”, descobreix el cuiner. “El Sergio em va punxant. Jo sóc més conservador”.

El desaparegut Joan Llobet (Chicoa) tenia habilitat amb les cartes i Gang Li (Río Dragón) també recorre a la proximitat per als jocs de mans. Això del Serjo és una altra cosa: “Un sol número amb molt de component teatral”. I molt car. El que podia invertir en un nou espectacle ha anat a l’Eclèctic, que té una altra sòcia, la Loli, mare del Francesc, que et rep a l’entrada.

Els dos millors plats que prenc, postres a part, són l’espeto de sardines i el matambre de xai farcit de calçot. Podrien haver tret un conill! El matambre és molt bo i porta interessant companyia: albergínia escabetxada, albergínia escalivada i la humita de blat de moro.

L’espeto és un plat de prestidigitador. En una minigraella, les sardines, i, a sota, les falses brases i el carbó de iuca. El punt dels peixets és perfecte i els additaments ajuden a la hipnosi: sóc en una platja malaguenya. Què hi pinta, aquest muntatge, aquí? Els inquisidors dirien que no toca, que si les terres, que si les arenes, que si és pretensiós. Amargura i bla-bla-bla.

El Sergio dóna molta informació: sobre els olis o sobre el vi, Finca Moncloa 2011. L’ajuda una noia, una cambrera en pràctiques de la Fundació Surt. Li agrada ensenyar l’ofici. Ell és al mateix temps mestre i aprenent. En acabar anirà a una classe a la Hofmann.

El dau de bacallà és tendre (hi sobra el pa de pessic de tomàquet, sec), el cebiche de reig l’han tallat adequadament (la bola gelada de fruita de la passió hauria de ser granissada perquè es desfés) i la sopa cremosa amb vieira i llagostí compleix.

El Sergio actua amb les postres, totes dues arriscades i bones. Crema de gorgonzola i de nous amb api: no se li’n va la mà amb el formatge. Pa de pessic de remolatxa, perles de llimona (tapioca infusionada) i mousse de litxis. No són exercicis per a mancs.

Aquest primer any ha sigut complicat. Dur. Desconcertant. Il·lusionant. ‘Il·lusió’ és la paraula amb què haurien d’entrar els comensals als restaurants.

Més informació

Eclèctic Restaurant
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Gervasi - Galvany
  • preu 2 de 4

Un lloc molt potent: Francesc Chicón i Sergio Musso, cuiner i pastisser amb coses molt interessants al sarró, han optat pel camí costerut: han obert l'Eclèctic, un restaurant-restaurant, dels d'abans, amb capes i capes de sabors. La seva intenció és oferir un menú degustació amb moltes passes però a preus raonables, sense tancar-se a cap influència internacional. I ho aconsegueixen: plats com uns ous d'ànec a la paella, que quan hem ganivetejat neden joiosos entre patates llumí i crema de ceps, o el won ton de botifarra de perol, són cuina creativa de la bona sense dogmes. El menú de migdia també és molt recomanable.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat