0 M'encanta
Guarda-ho

Joves, francesos i preparats

Nou francès a tenir en compte: L’Escale fa receptes de creació amb un saludable esperit de ‘bistrot

L'Escale
1/3
L'Escale
 L'Escale
2/3
L'Escale
 L'Escale
3/3
L'Escale

L’allau de residents francesos a Barcelona s’ha traduït en un discret però innegable rejoveniment del parc de restaurants francesos de la ciutat. La majoria de vegades, fiables: la lògica els allunya de l’esquema papaturista. Lògic: quin català aniria a Carcassona a menjar com a la Rambla? El més recent és L’Escale, bistrot on hi havia el NONONO.

El cuiner, Julien Rivoiron (27 anys), i els seus companys a la cuina, Christophe Almodovar (26), i a la sala, André Despacha (25), tenen unes credencials immillorables: són de Lió, la capital gastronòmica de França, on adoren el porc i el formatge. I tot i la seva joventut, tenen un currículum més gruixut que una 'andouillette' (la botifarra francesa, una delícia que cal tastar).

El nom de L’Escale (El graó) no és difícil d’interpretar: Rivoiron, fill del Café des Fédérations de Lió (casa de menjars o bouchon d’allò més recomanable, per cert), va conèixer Almodovar al Têtedoie (Michelin a Lió) i va passar per l’Sketch de Pierre Gagnaire a Londres, va cuinar als EUA i a Barcelona ha treballat a l’Osmosis i a La Bellvitja. Aquest és el seu primer negoci propi. “Volem fer alguna cosa amb una base francesa i bon producte català. I tenim moltes influències”, diu, pausat. Se’ls veu amb el cap clar i els peus a terra, sense aquell ‘jo soc especial’ inquietant i agressiu que tant han fomentat els realities entre els joves.“Intentem fer bon menjar en un ambient familiar”, prossegueix, sense el mínim rastre de pretensió (encara que entre primer i segon et canviïn els coberts).

L’ambició la trobem en una fórmula de migdia francès (tres plats 15 €, dos 13 €) amb plats precisos i afinats, sense subterfugis. Dos primers i dos segons, a triar. Com un puré de coliflor amb bacallà semicuit i tàperes, en què un curri amable amb la intensitat oleica de les tàperes fa la il·lusió de mostassa. Suau i deliciós (hi ha una alternativa vegetariana de fonoll al forn amb vinagreta de nous i quinoa cruixent).

De segon, em va semblar excel·lent el pit de pollastre, servit amb el seu suc, i una encertada guarnició de mongetes greixades amb un xic de xoriço. Encara que fan el que calgui: “Donem un tractament asiàtic al peix, i fem per exemple peix del dia amb pebrot 'tandoori'”. La qualitat del producte és molt bona: són amics d’en Pere Carrió, del Gat Blau, i els ha passat l’agenda de proveïdors (un fet que per la qualitat innegable del producte salta a la boca al primer mos).

Si hi aneu a la nit, hi trobareu la mateixa cuina fina i sense prejudicis –cuixa de xai confitada amb nespres i allioli de menta!–, amb producte més de vestir: són una desena de plats vehiculats en tres menús d’entre 26 € (tres plats), 33 € (quatre) i una degustació de sis plats (43 €). I durant tot el dia, terrines, 'rillettes' i croquetes franceses (de formatge reblochon!) de fabricació pròpia. Què envejo més de la França 'gastro'? La seva capacitat de portar al terreny gurmet l’àpat nostre de cada dia

Més joventut francesa

Le Bistrot de Pierrot

Un altre bistrot amb cara i ulls, centrat en el concepte clàssic de local: receptes tradicionals i amb trempera, com la sopa de ceba, l’onglet de bou, el tàrtar i la rillette dins un menú de migdia que cal conèixer.

Llegir-ne més
El Gòtic

En Ville

Un restaurant francès que mira cap a l’arc mediterrani, amb moltes influències italianes i catalanes. El filet de bou amb foie comparteix cartell amb l’arròs mariner. Sensibilitat real per als celíacs.

Reserva ara Llegir-ne més

Bianco Noir

Encantador bar restaurant en què una francesa i un italià ofereixen sobretot patés à l’ancienne i rillettes de porc i d’ànec esplèndides i de preparació casolana. Nostàlgics de la chanson, aquest és el vostre bar.

Llegir-ne més
El Raval
Advertising

Comentaris

0 comments