Dos joves romans són els propietaris d’aquest local de pizza al tall –es cobra a pes– on les receptes van d’allò més normal a receptes barroques que, segons com, remeten als banquets papals d’antuvi: pizza al tall farcida de porchetta, taronja i mel! Fan alguna cosa que, ignorant de mi, no havia vist mai: pizzes d’amanida, com la de bolets amb enciam, crema de tòfona i olives negres. La massa fermenta 24 hores i és la plataforma, cruixent i lleugera, de bon producte fresc del mercat de la cantonada. Alta digestibilitat.
Sí, sobre la idea d'una pizza poca cosa es pot innovar, perquè aleshores ja la converteixes en una altra cosa (penso en la pizza congelada a cullerades del Dabiz Muñoz). Però a Barcelona hi ha una molt sana corrent que consisteix a obrir pizzeries amb idees i massa fresques: i això s'aplica tant al fons com a la forma.