Un restaurant sense categories, a seques, va obrir a finals del 2016 al Poble-sec, voluntàriament lluny de Blai. Els seus propietaris, el vitorià Ekaitz Sánez (sala) i l’argentí Eduardo Marchesi (cuina) tenen bones credencials: ells van obrir la molt recomanable taverna de pintxos Koska abans que Blai es convertís en el riu Estigi del pintxo momificat. Han tingut la sort i l’encert d’establir el Rioba –transposició de 'barrio' en 'lunfardo', argot tanguer– on havia existit el pioner thai Tivoli’s Bistrot, que va tancar fa anys i panys. I després d’un any i escaig de feina, la carta del Rioba es desplega en tota la seva entenedora i saborosa expressió. Ekaitz, un maître que té aquella qualitat alabesa, tan rara aquí, d’atendre amb eficàcia d’alta cuina i calidesa de fonda. D’aquest triangle en surten enunciats que fan salivar: lletons de vedella, xai amb trinxat, calamar farcit de cansalada...
Diuen que fan 'cuina de producte': una obvieta pertinent segons com ho argumenti i faci el xef. L’Eduardo –que ha passat per la meitat de les Michelin del País Basc– especifica que es tracta de tenir un producte molt bo, i de no manipular- lo perquè sí. El respecte al producte també és no tenir-lo aturat ni malgastar-lo: es tradueix en una carta curta, sis primers i sis segons, forn lent i brasa. El símil cinematogràfic seria una pel·li molt bona per a tots els públics. Pots reflexionar sobre els mecanismes d’un pop a la brasa amb salsa d’achiote i amarant negre o gaudir del contrast de colors i sabors. O deixar-te arrossegar pel triangle d’acció brutal d’un plat de cansalada amb ou cuit a baixa temperatura i carxofes de Tudela. Si t’agrada menjar, començar amb una truita de bacallà com la seva només et pot transmetre emoció pura i satisfacció directa.
