10 dones barberes de Barcelona que no es tallen un pèl

Maria Eugènia Colomer fa 35 anys que fa de barbera en la petita perruqueria d’homes al Poblenou que era del seu avi, però ja venia d’una altra. Al principi, volia ser perruquera de senyores, però el destí la va dur a una barberia, on es va formar alhora que aprenia també del seu avi, que va estar en actiu fins als 80 anys. Va ser quan va decidir seguir el negoci familiar, que du en solitari des d’aleshores. “Quan vaig començar, causava sorpresa entre els clients trobar-se una noia barbera”, explica. Era un moment en què les perruqueries unisex estaven de moda. Ara han tornat les barberies.

Barberia Colomer. Pere IV, 91.

En aquesta barberia de l’Eixample hi ha tres barberes, una quantitat de professionals en un sol local que és habitual a llocs com a Londres o Dublín, però encara no a Barcelona. Eva Avilés n'és la propietària i segueix la tradició del seu pare. Tenia només 11 anys i el seu pare ja li ensenyava l’ofici, malgrat que volia que estudiés una altra cosa. Al final es va sortir amb la seva i va començar estudis de perruqueria amb 16 anys. En dos anys de formació, només va poder fer una tallada de cabells masculina i no ensenyaven a afaitar. D’això se'n va encarregar el seu pare. Va aconseguir entrar a treballar a una barberia un cop acabats els estudis i allà va anar adquirint experiència fins que va obrir el seu propi negoci i va contractar el seu pare. Van treballar junts fins que ell es va jubilar. L'Eva va ser el 2019 la primera dona nominada a millor barber. El 2022, el seu local va ser nominat a millor barberia.

Susana García es una de les altres dos barberes a la Avilés. Treballa amb l'Eva des del 2015, però la seva carrera a la barberia va començar el 1995, malgrat va començar com a perruquera de senyores. Ara no tornaria a una perruqueria femenina, tot i que confessa que li agradava fer recollits, però també reconeix que fent de barbera gaudeix i li diverteix. “És una sort treballar en el que t’agrada”, assegura. Recorda com en els seus inicis, els clients es resistien a què una noia els atengués. “Érem poques i no se'n fiaven. Al cap d’un temps, la cosa va canviar i volien que els tallés els cabells i els afaités una noia”, explica.

La tercera mosquetera de l’Avilés és Numilen McIntyre. És d’origen irlandès i la vocació de ser perruquera li ve de família, on tots es dediquen al món de l’estètica. Fa només quatre anys que és barbera i en fa un que treballa amb l’Eva i la Susana. Com totes les seves companyes, recorda la cara d’espant del client quan veien una noia tan jove amb una navalla d’afaitar a la mà. “Al final, reconeixien que els quedava millor del que pensaven”, diu. Com les seves col·legues, va començar estudiant per ser perruquera de senyores, però una professora li va insistir que tenia traça amb la barberia i la va convèncer.

Barberia Avilés. Entença, 178.

Alba González fa només un any que treballa en aquesta barberia, però en fa set que exerceix com a barbera. Ja de petita li agradava molt el món de la bellesa. Per això va estudiar perruqueria i va decidir especialitzar-se en barberia perquè va descobrir que li agradava més. Confessa haver-se sentit rebutjada per alguns clients. Quan algú expressava dubtes sobre si ho sabria fer bé, els deia: “Seu i t’ho demostraré”. Ara, però, té l’agenda plena. Assegura que se sent “molt orgullosa” de ser reconeguda com a barbera.

Skull Barber Shop. Avinguda de Madrid, 160.

Victoria Shahany és la propietària d’aquesta barberia des de fa quatre anys, tot i que és barbera des de fa una dècada. El cert és que fa 17 anys que va començar com a perruquera de senyores. Va decidir fer-se barbera perquè la perruqueria “convencional” no li agradava. Preferia afaitar i tallar els cabells als homes. Dedicar-se a la seva veritable vocació no va ser fàcil, ja que va trigar a trobar una feina de barbera. Avui dia no té aquest problema perquè regenta la seva pròpia barberia, en la que comparteix cadires de barber amb altres perruquers masculins.

Daku Barbershop. Marina, 140.

Aquesta petita barberia històrica al cor de Gràcia la porta en solitari Casilda Serna des del 2002, tot i que va entrar-hi un any abans, quan encara la duia l’antic propietari, que li va traspassar en jubilar-se. Però la seva trajectòria com a barbera es remunta a 1984. Quan es va fer càrrec de la barberia de Gràcia, va decidir mantenir el nom històric com a lligam de continuïtat amb la clientela de sempre. Abans de Gràcia, va estar en un altre barri històric, a Sant Andreu, en una antiga barberia reconvertida en perruqueria unisex. Però a Casilda sempre li ha agradat més fer de barbera i, sobretot, afaitar barbes i caps.

Perruqueria Roig. Torrent de l’Olla, 103-105.

És una barberia vintage, plena d’objectes de les dècades dels 50 i 60 vinculats al rock. Fa un any que Esther Cota hi treballa entre altres barbers. És molt jove, només porta dos anys com a barbera, però fa anar les tisores i la navalla com els més veterans. Fa tres anys que va acabar els estudis d’estètica, perruqueria femenina i barberia i va decidir que això darrer era el que més li agradava. Com totes les seves companyes, s’ha hagut d’enfrontar amb clients que no estaven acostumats que els tallés els cabells i els afaités una noia, però creu que aquest prejudici cada vegada és menys habitual.

Moy’s Barber Shop. Castillejos, 397

Entre els empleats d’aquesta franquícia que combina la barberia amb els esports que es poden seguir a diverses pantalles, hi ha dues barberes. Una d’elles és Marina Barba, originària de Moldàvia. Ja fa 30 anys que va estudiar perruqueria i de seguida va començar a treballar. El 2015, va arribar a Catalunya amb un contracte de treball. Pot combinar la perruqueria femenina amb la barberia. De fet, a SportsCuts atenen alguna dona, encara que el 80% dels clients són homes. Marina considera que fer de barbera és més complex que la perruqueria per a dones, tot i que aquesta demana més dedicació.

Laura Seoane és la companya de Marina en aquesta franquícia de l’Eixample. Va començar a treballar fa 36 anys a la perruqueria d’homes d’El Corte Inglés quan només tenia 16 anys. Va trobar la feina a través d’un anunci al diari. Està segura que la van agafar perquè en aquell temps no hi acostumava a haver noies barberes. Per a ella va ser tot un repte, assegura. Recorda divertida la cara d’ensurt que feien els clients quan aquella noieta se’ls acostava amb una màquina de rapar o una navalla d’afaitar.

SportsCuts. Enric Granados, 99.