La Carla Espert i la Bex Walker treballen a La Barberia de Gràcia i coincideixen que és més apassionant enfrontar-se al clatell masculí que el femení. “S’usen les mateixes eines, però representen dues maneres diferents de tallar”, diuen. També plantegen que probablement les barberes són més detallistes i curoses que els col·legues homes. La Carla va fer el canvi de la perruqueria clàssica a la barberia fa un parell d’anys; la Bex, que es va formar a la London School of Barbery, fa tres anys que talla i ha après “l’estar i l’afaitar” al costat de Jordi Pérez, propietari de l’espai de Gràcia i barber de tercera generació reconegut internacionalment. Li interessen el color i els talls clàssics –com els teddy que va aprendre a fer a Holanda–, però lamenta que aquí “la gent bàsicament al que s’atreveix és a fer-se degradats”.
Diu un client a la barbera: “Em tallaràs tu els cabells? I tu també afaites?”. Sí i sí, amb un resultat igual de satisfactori que el d’un company barber. Cada vegada hi ha més dones en l’ofici ancestral que ha recuperat consideració arran de la febre per les barbes; i al costat dels noms consolidats –Eva Avilés, Marta Hernández i Érika Vera–, hi trobem més aprenents a les escoles, participants en certàmens com el Golden Chair i presència als establiments on només valoren l’habilitat amb tisores, pinta, navalles i màquina.
No t'ho perdis: més espais experts en cabells, barbes i estilismes.
