[image]
[title]Fa ni més ni menys que divuit anys que Rosa Novell va protagonitzar al Lliure de Gràcia una funció memorable, aquella en què, estirada al llit, interpretava el cru i elèctric monòleg de Molly Bloom en la versió que José Sanchis Sinisterra havia escrit del magistral últim fragment de l''Ulisses' de Joyce. Ara serà Àngels Bassas, a la Sala Muntaner, qui es fiqui en la pell de Molly, amb direcció d'Artur Trias, amb el regust dolç que ens va proporcionar l'últim monòleg de Bassas, el 'Ciara' de David Harrower.
Una dona vulnerable
“'Ciara' va ser un repte molt difícil, i Molly Bloom , uau, és un monòleg mític. I són dues dones molt diferents: Ciara era una dona dura, la filla d'un mafiós, mentre que Molly és una dona que va ser cantant lírica, però que es va casar, és vulnerable, tendra, i vol cridar l'atenció del seu marit”. Bassas descriu així els dos personatges que ha encarnat, sense obviar que 'La nit de Molly Bloom' neix d'un dels textos literaris més venerats del segle XX, per complex i expansiu, per innovador i delicat: el fragment que porta a escena, per exemple, està escrit sense cap mena de puntuació, en el que s'ha anomenat “corrent de la consciència”.
“Joyce era un porc”
Bassas creu que moltes dones se sentiran identificades amb Molly. Per la seva solitud, perquè diu tot el que diu mentre el seu marit, Leopold, ronca. L'actriu tampoc no oblida el caire sexual, eròtic, del monòleg. La intimitat de Molly. Ja que la veurem pixar en un orinal, tirar-se pets, posar-se una compresa... I explicar-nos totes les aventures, sovint força grolleres, que té manté amb els seus amants. “Joyce era un porc”, sentencia Bassas.
Casada i oblidada
Sovint s'ha vist Molly Bloom com a la reencarnació de Penèlope, que va esperar una dècada Ulisses mentre teixia i desteixia una tela i el seu marit anava de flor en flor per les illes del Mediterrani. La irlandesa porta setze anys casada amb Leopold i, com que “aquest senyor no em toca, es busca la vida com pot”, diu Bassas. L'actriu, tanmateix, pensa que més que descriure la seva vida amorosa, Molly s'ho inventa tot, que el diu que són més aviat somnis o desitjos que la seva vida quotidiana. “Serà l'espectador qui decideixi”, afegeix.
Una actriu diferent
Trias li ha dit a l'actriu que fins i tot li ha canviat la veu des que assagen 'La nit de Molly Bloom'. “Sento que m'estic despullant, per dintre i per fora”, assegura. “Jo, com a persona, sé que soc contundent, forta, expressiva, almenys externament; i aquí, en canvi, estic navegant en un registre en el qual no em reconec, que és molt diferent a tot el que he fet fins ara”, dispara Bassas.
El futur
Fa gairebé 25 anys va protagonitzar el seu primer monòleg, el 'Diari d'una cambrera', d'Octave Mirbeau, va ser de la companyia del Romea quan hi manava Calixto Bieito i ara, gràcies al seu amor per les paraules que l'ha portat fins i tot a esdevenir novel·lista -va publicar 'Dóna't' el 2016 i aquest setembre treurà novel·la nova-, pot assumir Joyce així com ho fa la gent que somia lletres. No descarta estrenar una obra seva aviat. I es posa deures: “D'aquí a deu anys m'agradaria estrenar una obra sobre les dones guapíssimes de més de 50 anys, ja que ser actriu a partir dels 40 és horrorós”.
