Valorem poc la gosadia, en aquesta ciutat. I que un grup de dones joves s'atreveixi amb 'Les bacants' d'Eurípides a través d'una nova versificació del text, un grapat de cançons força dignes i un espai nou és tota una gesta. Perquè això és el que fa la companyia Nür a la Fundació Joan Brossa: agafar un clàssic, terrible com totes les tragèdies, i portar-lo als nostres dies amb totes les conseqüències. Si, a més, s'atreveixen a rimar 'Creta' amb 'amfeta', 'Viquipèdia' amb 'tragèdia' i 'mariques' amb 'fiques', què més podem demanar?
Eurípides ens explica la història de la ciutat de Tebes i de Penteu, el rei, desafiat per un déu estranger, Dionís, i per un grup de dones, les bacants, seguidores de Dionís, que decideixen posar el seu poder en dubte. Penteu farà ús de la força per contrarestar la potència creixent de la nova religió, però també acabarà sucumbint-hi. I les Nür segueixen fil per randa l'argument de la tragèdia per enviar un missatge al món, ingenu, sí, però amb la potència de les bones idees.
Alba Collado, directora, dramaturga i llibretista, ha executat una feina excel·lent
El moment estel·lar de la funció el trobem en la batalla de galls entre els dos bàndols, on l'un i l'altre enfilen rimes a ritme de metralleta. Alba Collado, directora, dramaturga i llibretista, ha executat una feina excel·lent. Sap en tot moment que s'enfronta a una peça escrita al mil·límetre i que no n'hi ha prou d'entaforar actualitat i quatre proclames feministes. La llengua és important i el rigor aquí és bàsic.
Les Nür demostren que amb unes quantes tarimes, un espai buit, bona música original (de Rafel Plana) i ganes pots entomar el repte llançat per Eurípides. Canten bé, saben ballar i engresquen l'espectador. Fins i tot ens regalen imatges belles, com la de l'encanteri de Penteu a càrrec de Dionís, que el portarà a viure les seves últimes hores i acabar devorat per la seva mare.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix
