El Ramon Madaula dramaturg avança a batzegades, amb petites passes enrere i progressos galopants. I aquest 'Conqueridors' que tenim al Goya podria entrar directament entre les seves obres magnes si no fos per un final una mica massa ràpid i desconcertant. Fins a l'última escena, l'obra és gairebé una delícia, una comèdia històrica de manual, que beu de Monty Python i de David Mamet, tot alhora, entre 'Els cavallers de la taula quadrada' i 'Speed the plow' ('Una altra pel·lícula').
Perquè l'autor ens col·loca en el rodatge d'una sèrie sobre Jaume I, el protagonista de la qual (Roger Coma) no acaba de rutllar. Fins que se li apareix el sobirà (Madaula) que, amb una mena de català del segle XIII, li fa agafar confiança en ell mateix mentre li ofereix pistes reals sobre com interpretar el personatge. Hi ha escenes memorables, com l'assaig del coit entre el monarca i la reina Violant (Mònica Glaenzel).
Hi ha escenes memorables, com l'assaig del coit entre el monarca i la reina Violant
Josep Maria Mestres dirigeix amb solvència un muntatge complex. D'entrada tenim un fantasma vingut de l'Edat Mitjana que parla un català que ningú del públic entén. Madaula subratlla amb gràcia la seva perfecta dicció i els 'tantost', 'jorn' i 'prest' passen gola avall com si sentíssim el nostre veí d'escala. A més, el director té la sort de comptar amb un actor de la talla de Xavier Bertran, que domina tots els dialectes i els registres i sap fer de CEO amanerat, de bisbe de Lleida, d'actor mallorquí i de 'segurata' cubà sense perdre les bones maneres.
A diferència del Regne Unit, no se n'estrenen gaires de comèdies històriques a casa nostra. I 'Conqueridors' n'és un molt bon intent. Un muntatge que compta amb un planter interpretatiu de luxe, bromes no tan fàcils i un Madaula que demostra que és possible ser un gran actor i un dramaturg diligent.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix, ni la dels millors musicals, ni tampoc la de les estrenes de teatre i dansa d'aquest mes.
