Les obres de teatre del setembre a Barcelona

'Dirrrty Boys' és la història d'en Jon i en Robert, dos joves que, un dia de febrer de 1993, amb deu anys, fan una malifeta de tal abast que, a partir d'aquell moment, ja no poden avançar, atrapats donant voltes sobre el seu passat. Gerard Guix firma aquest text dirigit per Àgata Casanovas i que compta amb la interpretació de Martí Cordero i Sergi Espina.

Un Sondheim sempre ve de gust i més si es tracta d'un dels musicals més esbojarrats de tots els temps dirigit per Daniel Anglès, on hi tenim Jordi Bosch, Mercè Martínez i Roger Julià, entre d'altres.

Pseudolus, un esclau irreverent, intenta aconseguir la llibertat ajudant a Eros, el fill del seu amo, a guanyar-se l'amor de Phília. Però hi ha un problema... o dos: Phília pertany a M. Lycus que l’ha venuda al general Miles Gloriosus. I ningú està disposat a renunciar a ella.

David Selvas dirigeix aquesta comèdia del nord-americà Christopher Durang que explica la història de tres germanes solteres de mitjana edat, dues de les quals viuen juntes, i té lloc durant una visita de la tercera. Una trama txekhoviana que afiança la relació entre les T de Teatre i La Brutal, i que compta amb Alejandro Bordanove, Paula Jornet, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta i Lide Uranga.

Clara Segura debuta com a directora d'un drama amb la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt diferents, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós desig de llibertat. Totes tres surten de la novel·la de Laetitia Colombani que Marta Marco i Cristina Genebat han traduït i adaptat. Elles dues, amb Carlota Olcina i la mateixa Segura, donaran també vida a la història.

Portar a escena la darrera novel·la publicada en vida de Mercè Rodoreda no és un repte fàcil, però la companyia Farrés Brothers pot fer-ho. I més quan compten amb dos joves intèrprets (Biel Rossell i Biel Serena) com a encarregats de traslladar la història de l'Adrià Guinart a través del text, el moviment, els titelles, les ombres, els objectes i l'espai sonor en directe.

Tothom que ha vist l''MDR' de Los Galindos no fa altra cosa que dir-ne meravelles, per la gosadia, per l'originalitat, pel tema que tracta. I ja han voltat per mitja Europa, de Dinamarca a Espanya. I és que 'Mort de riure' col·loca el clown, l'art del pallasso, en un altre vessant.

L'argument és senzill: tres pallassos s'enfronten a un conflicte inesperat, ja que una persona del públic ha mort de riure durant l'espectacle precedent. Què faran? Els condemnaran? 'MDR' és espectacle de clown que ataca els fonaments que justifiquen la pena de mort, a banda de
posar en qüestió l'arbitrarietat de la justícia des de l'humor més negre i la vivència del pallasso. A més, demostra, de nou, que Bet Garrell i Marcel Escolano es troben entre els millors artistes escènics del país. Els pallassos no només fan riure, sinó que posen en dubte les nostres conviccions quan estem amb la guàrdia baixa.