[image]
[title]Diuen que cada edat té el seu Shakespeare i que cada època, també. Diuen que 'Macbeth' és una obra maleïda, que qui la fa beu oli. Que 'El rei Lear' és l'obra de la senectud, que 'Juli Cèsar' és la del poder, que la 'Tempestat' és la del colonialisme, que 'Nit de reis' és la feminista, que 'Conte d'hivern' és la del despotisme... Però el cert és que de Shakespeare, aquí, en sabem poc. O, més aviat, fa poc temps que el fem amb regularitat. Ara mateix, a la cartellera, no hi ha cap obra seva.
"Shakespeare és l'autor: parla de l'ànima humana, de l'essència de les persones", ens diu Montse Vellvehí, directora del Festival Shakespeare i principal responsable de mantenir en vida aquest certamen que va néixer a Santa Susanna (Maresme) fa una dècada, va traslladar-se a Mataró i ha acabat a Barcelona després d'haver-se suspès fa dos anys en el seu anterior emplaçament davant l'escàs interès del consistori local per la cultura. "Sempre he estat a favor de la descentralització, però el cert és que on hi ha públic és a Barcelona", afegeix Vellvehí.
El Raval i, més concretament, la Biblioteca de Catalunya, serà l'epicentre del 'nou' Festival Shakespeare. No hi ha diners i, per tant, tampoc no vindran espectacles estrangers, com en les edicions anteriors, tot i que la proposta global és força interessant, amb vuit espectacles, entre la Biblioteca i el Teatre Romea, el 'Hamlet' de Kozintsev i el 'Rosenkrantz and Guildenstern are dead' de Tom Stoppard a la Filmoteca de Catalunya, una instal·lació artística a l'escola Massana i conferències al CCCB.
Vellvehí vol allunyar Shakespeare de l'òrbita elitista i deixa clar que més que seguit per una minoria il·lustrada -aquí, perquè al seu país els nens se'l saben de cor- té tocs universals indiscutibles perquè, realment, "del que parla és de la vida de cadascun de nosaltres". Per això, per ella, el Shakespeare d'ara és qualsevol de les seves obres polítiques, com 'Juli Cèsar', 'Ricard II' o 'Ricard III'. No debades, el muntatge estrella del festival és el 'Julio César' que dirigeix Paco Azorín, l'autèntic ideòleg del certamen. Podrem veure, al Romea, Mario Gas en el paper del general romà i Tristán Ulloa en el del seu amic Brutus.
Però si hi ha una obra de creació que cal tenir en compte del festival és 'Big Will Shakespeare', de Quim Lecina, un autèntic hooligan del Bard, des que el va descobrir al cinema gràcies al 'Macbeth' d'Orson Welles. Tres actrius músics s'asseuran en una taverna per explicar-nos el cànon de Lecina, és a dir, 'Enric IV', 'el Rei Lear', 'Otel·lo', 'Hamlet', 'Marc Antoni' i 'Cleopatra', i 'La tempestat'. Fa 40 anys que l'actor i director fa teatre i volia, ras i curt, dedicar-se un homenatge. Això no obstant, quan li demanem quin és el seu Shakespeare ens en diu una que no farà, 'Somni d'una nit d'estiu'.
L'altre espectacle destacat és el 'Romeu i Julieta' per a públic familiar que dirigeix Oriol Broggi. A la Biblioteca, com el 'Big Will' de Lecina. Broggi i l'actriu Rosa Gàmiz han parit un espectacle on, a banda d'explicar la història dels amants de Verona, els nens entendran com es fa una obra. El seu Shakespeare és 'Hamlet', que va dirigir en una versió memorable protagonitzada per Julio Manrique. "És el més llarg de mides. Aquest dubte tan modern de no saber què s'ha de fotre, que alguna cosa falla", diu. I la resta és silenci...
