Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Ivo Van Hove

Entrevista a Ivo Van Hove

El director holandès porta al Grec 'The fountainhead', adaptació del best-seller d'Ayn Rand sobre el capitalisme

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Ell i el Toneelgroep Amsterdam ens van deixar bocabadats l'any passat amb les Tragèdies romanes de Shakespeare I ara aspiren a fer el mateix amb 'The fountainhead', una obra que acaba d'estrenar a Holanda i que ens posa davant tres arquitectes dels anys 20.

Amb Shakespeare va dir que mirava de descodificar el poder.
'The fountainhead' no va sobre el poder, encara que hi tingui a veure. Es pregunta: ¿hauríem de ser idealistes? Quines són les conseqüències de fer-ho?

¿Hi ha altres antagonismes?
Individualisme contra socialisme. Ayn Rand, la novel·lista que va escriure la història, s'hi va oposar, no creia en el compromís.

Venç l'individualisme.
L'individualisme és una forma extrema de liberalisme. I ara mateix, a Europa, crec que és molt important anar al teatre i pensar-hi. Hi ha molta gent que està votant això.

¿Creu, doncs, que l'artista s'ha de comprometre?
És el meu dilema: l'artista sempre ha de donar el millor de si mateix, a partir dels seus ideals. Si això ho fa un polític, és molt perillós, perquè la societat ha de viure unida. L'artista hauria d'estar compromés.

Què significa per a vostè la paraula 'integritat'?
No fer les coses per plaure la gent. El teatre no ha de plaure el públic, sinó irritar-lo, tocar-li el cor.

També t'agradarà

Un autor per a temps convulsos
  • Teatre

El dramaturg estrena dues obres de rabiosa actualitat que tracten sense miraments la crisi i els seus efectes Josep Maria Miró està en ratxa. El desembre passat va estrenar 'Fum' al TNC, mentre 'El principi d'Arquimedes' començava a treure el cap al món amb altes dosis d'èxit: els muntatges que s'han fet a Mèxic i l'Argentina han estat tan reeixits com el que va estrenar la Beckett el 2012. La temporada que ve l'obra tindrà més vida en altres latituds. I ara és a punt de veure com Barcelona cau als seus peus -és una metàfora- amb l'estrena absoluta d''Estripar la terra' a La Seca i l'arribada a la ciutat de 'Nerium Park' al Mercat de les Flors. No és fàcil, ja que el seu teatre mira de cara els temps actuals, sense manies i des de tots els punts de vista possibles: moral, polític, social, cultural... "Ho reconec, si no parlo del que passa ara mateix no té cap sentit, tot això", manifesta. "Quan estudiava em deien que l'important és el relat, però jo necessito saber de què vull parlar, i anar d'aquí a allò. Després necessito una forma", ens avança. Teatre amb missatge, amb suc. "No em plantejo la universalitat de les meves obres, si serviran més enllà del dia de l'estrena: m'agrada parlar d'un món que no sé entendre, de les coses que m'inquieten profundament", diu Miró. El fet és que ha pogut veure l'impacte d''El principi d'Arquimedes' a Mèxic, en una societat traumada pels segrestos de nens, quan ell mai no hi havia pensat. Però anem a pams. Crisi i relacions laboralsA La Se

Menjar a prop del Grec
  • Què fer
  • Festivals

Alimentar l'ànima de cultura està molt bé, però l'estomac també necessita menjar. Agafeu forces als restaurants i bars a prop del festival El Sortidor Aquest tradicional restaurant del Poble-sec ha rejovenit amb força de la mà d'Ester Feriche, que ofereix una bona cuina, sense amaneraments, però refinada i sense estridències. A més de poder-hi prendre el vermut de sempre i tapejar, s'hi menja magníficament aprofitant l'oferta d'una carta de forta presència mediterrània, amb tocs italians, que permet passejar-se per alguns racons de la cuina internacional sense quedar-nos atordits quan arriba el moment de pagar. Sorprenent l'ensalada russa. I després la pasta, el peix o carn del dia. Les postres són variades i, sobretot, casolanes, i l'oferta de vins és bona i de preus raonables. Restaurant del Teatre Lliure Els propietaris de la cocteleria Sifó i el restaurant Ofis també tenen la concessió de la restauració del Teatre del Lliure. Entre setmana, al migdia, hi trobareu un menú a 10,50 molt recomanable, del mateix estil del de l'Ofis: cuina imaginativa amb una forta influència argentina, i que també aprofita les restes per fer bons plats. Són generosos: a més de les postres inclouen beguda, cafè i pa casolà. Per la nit, obren els dies de funció i disposen de carta. Tootsie Recordeu la simpàtica pel·lícula en la que Dustin Hoffman es transvestia i enamorava a més d’un? Doncs al Tootsie, la llarguíssima carta d'hamburgueses, sandvitxos i baguettes es menja en un local amb aires d

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat