Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Losers (perdedors) Dramatúrgia i direcció: Marta Buchaca. Amb: Alba Florejachs i Jordi Díaz. 'Losers' és la nova comèdia romàntica de Marta Buchaca. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta, que està tan perduda com quan en tenia 15 i que busca l’amor desesperadament. El busca a tot arreu, fins i tot a internet, encara que ho trobi de losers. Ell, el Carles, és un dependent d’una botiga de telefonia mòbil de més de quaranta, que acaba de ser abandonat per la seva nòvia, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià. Grec 2014: Mata'm Autor i director: Manel Dueso. Amb: Àurea Márquez, Carlota Olcina, Francesc Orella, Boris Ruiz.Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba Mata’m. Amb tocs d’humor embeguts de C
Josep Maria Miró està en ratxa. El desembre passat va estrenar 'Fum' al TNC, mentre 'El principi d'Arquimedes' començava a treure el cap al món amb altes dosis d'èxit: els muntatges que s'han fet a Mèxic i l'Argentina han estat tan reeixits com el que va estrenar la Beckett el 2012. La temporada que ve l'obra tindrà més vida en altres latituds. I ara és a punt de veure com Barcelona cau als seus peus -és una metàfora- amb l'estrena absoluta d''Estripar la terra' a La Seca i l'arribada a la ciutat de 'Nerium Park' al Mercat de les Flors. No és fàcil, ja que el seu teatre mira de cara els temps actuals, sense manies i des de tots els punts de vista possibles: moral, polític, social, cultural...
"Ho reconec, si no parlo del que passa ara mateix no té cap sentit, tot això", manifesta. "Quan estudiava em deien que l'important és el relat, però jo necessito saber de què vull parlar, i anar d'aquí a allò. Després necessito una forma", ens avança. Teatre amb missatge, amb suc.
"No em plantejo la universalitat de les meves obres, si serviran més enllà del dia de l'estrena: m'agrada parlar d'un món que no sé entendre, de les coses que m'inquieten profundament", diu Miró. El fet és que ha pogut veure l'impacte d''El principi d'Arquimedes' a Mèxic, en una societat traumada pels segrestos de nens, quan ell mai no hi havia pensat. Però anem a pams.
Crisi i relacions laborals
A La Seca podrem veure 'Estripar la terra', una obra sobre com han canviat les nostres relacions laborals arran de la crisi, amb un rerefons moral profund construït a partir d'un personatge el passat del qual l'assetjarà sense treva, encara que ell, en Miquel, intenti passar desapercebut.
Miró, que va estudiar periodisme a l'Autònoma, creu que els dos sectors que han reaccionat més malament a la crisi són el cultural i el periodístic. I els seus Raül i Lluís, treballadors d'un centre cultural de poble, li serveixen d'exemple per posar de manifest que s'ha preferit conservar la cadira a actuar. El dramaturg i director diu que podria haver fet com Scorsese a 'El lobo de Wall Street' i mostrar el món dels pixacolònies vinguts a menys. Això era un guió previsible. I atansar-se a una cosa tan propera com un centre cultural fa que el que passa a 'Estripar la terra' sigui encara més terrible.
Crisi i relacions humanes
Durant el Grec, al Mercat de les Flors, Miró ens deixarà veure 'Nerium Park', estrenada al passat Temporada Alta. Aquí, els protagonistes (Alba Pujol i Roger Casamajor) són una parella que acaba de traslladar-se a una urbanització els únics habitants de la qual són ells.
"Vaig dotar 'Nerium Park' de moltes claus simbòliques: és la que vaig començar a partir d'una situació extrema, i és la que s'ha vist com la més realista de totes", apunta Miró. I és que ja ho saben: la realitat sempre acaba superant la ficció. Però cal que almenys algú la descrigui.