Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Josep Maria Miró
©Maria Dias

Josep Maria Miró: un autor per a temps convulsos

El dramaturg estrena dues obres de rabiosa actualitat que tracten sense miraments la crisi i els seus efectes

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Josep Maria Miró està en ratxa. El desembre passat va estrenar 'Fum' al TNC, mentre 'El principi d'Arquimedes' començava a treure el cap al món amb altes dosis d'èxit: els muntatges que s'han fet a Mèxic i l'Argentina han estat tan reeixits com el que va estrenar la Beckett el 2012. La temporada que ve l'obra tindrà més vida en altres latituds. I ara és a punt de veure com Barcelona cau als seus peus -és una metàfora- amb l'estrena absoluta d''Estripar la terra' a La Seca i l'arribada a la ciutat de 'Nerium Park' al Mercat de les Flors. No és fàcil, ja que el seu teatre mira de cara els temps actuals, sense manies i des de tots els punts de vista possibles: moral, polític, social, cultural...

"Ho reconec, si no parlo del que passa ara mateix no té cap sentit, tot això", manifesta. "Quan estudiava em deien que l'important és el relat, però jo necessito saber de què vull parlar, i anar d'aquí a allò. Després necessito una forma", ens avança. Teatre amb missatge, amb suc.

"No em plantejo la universalitat de les meves obres, si serviran més enllà del dia de l'estrena: m'agrada parlar d'un món que no sé entendre, de les coses que m'inquieten profundament", diu Miró. El fet és que ha pogut veure l'impacte d''El principi d'Arquimedes' a Mèxic, en una societat traumada pels segrestos de nens, quan ell mai no hi havia pensat. Però anem a pams.

Crisi i relacions laborals
A La Seca podrem veure 'Estripar la terra', una obra sobre com han canviat les nostres relacions laborals arran de la crisi, amb un rerefons moral profund construït a partir d'un personatge el passat del qual l'assetjarà sense treva, encara que ell, en Miquel, intenti passar desapercebut.

Miró, que va estudiar periodisme a l'Autònoma, creu que els dos sectors que han reaccionat més malament a la crisi són el cultural i el periodístic. I els seus Raül i Lluís, treballadors d'un centre cultural de poble, li serveixen d'exemple per posar de manifest que s'ha preferit conservar la cadira a actuar. El dramaturg i director diu que podria haver fet com Scorsese a 'El lobo de Wall Street' i mostrar el món dels pixacolònies vinguts a menys. Això era un guió previsible. I atansar-se a una cosa tan propera com un centre cultural fa que el que passa a 'Estripar la terra' sigui encara més terrible.

Crisi i relacions humanes
Durant el Grec, al Mercat de les Flors, Miró ens deixarà veure 'Nerium Park', estrenada al passat Temporada Alta. Aquí, els protagonistes (Alba Pujol i Roger Casamajor) són una parella que acaba de traslladar-se a una urbanització els únics habitants de la qual són ells.

"Vaig dotar 'Nerium Park' de moltes claus simbòliques: és la que vaig començar a partir d'una situació extrema, i és la que s'ha vist com la més realista de totes", apunta Miró. I és que ja ho saben: la realitat sempre acaba superant la ficció. Però cal que almenys algú la descrigui. 

També t'agradarà

Grec 2014: Els imprescindibles
  • Teatre

Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Losers (perdedors) Dramatúrgia i direcció: Marta Buchaca. Amb: Alba Florejachs i Jordi Díaz. 'Losers' és la nova comèdia romàntica de Marta Buchaca. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta, que està tan perduda com quan en tenia 15 i que busca l’amor desesperadament. El busca a tot arreu, fins i tot a internet, encara que ho trobi de losers. Ell, el Carles, és un dependent d’una botiga de telefonia mòbil de més de quaranta, que acaba de ser abandonat per la seva nòvia, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià. Grec 2014: Mata'm Autor i director: Manel Dueso. Amb: Àurea Márquez, Carlota Olcina, Francesc Orella, Boris Ruiz.Amb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença i acaba Mata’m. Amb tocs d’humor embeguts de C

Marta Buchaca i la crisi dels 40
  • Teatre

La dramaturga retrata a La Villarroel la seva generació a través de ‘Losers’, una comèdia romàntica Si hi ha un dramaturg que ha retratat amb passió, destresa i encert la generació que li ha tocat és Marta Buchaca. A 'Litus', la seva anterior obra -brillant, un clàssic contemporani-, s'atansava a la que es trobava al voltant dels 30, així com va fer Iván Morales a 'Sé de un lugar'. Ara, amb 35 anys, comença a sentir l'alè dels 40 al clatell, i ha escrit 'Losers'. Si a 'Litus' eren un grup d'amics que miraven de pair la mort d'un membre de la colla, ara estem davant d'una parella, de la qual en viurem l'enamorament i el primer any de relació. Són el Manel (Jordi Díaz), 40 acabats de fer, garrepa, sensible i fan dels llibres d'autoajuda; i la Sandra (Alba Florejachs), 35 anys, maniàtica, 'pel·liculera' i apassionada. "Són dos éssers que són incapaços de relacionar-se, tímids", matisa Buchaca, que també dirigeix el muntatge. Per ella, tots dos són dos arquetips de la seva generació. Som uns 'losers'?, li preguntem. "Sí", respon, sense cap senyal d'incertesa. "Ens han criat amb uns valors, el de tenir una casa, un cotxe, fills, que als 40 anys hauríem d'haver assolit, quan el que passa ara és que trobes gent de 40 que ha de compartir pis, gent que té una bona feina, està sola i no pot pagar-se un pis -afegeix-. Hem anat a pitjor: de petita em deien que als 40 ho hauria de tenir tot solucionat, i no és així", rebla. Buchaca posa èmfasi en què "l'important és com et sents, no el q

Publicitat
Els actors més sexis
  • Teatre

Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Brutus Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat