[image]
[title]'Moby Dick' no és una novel·la només per a nens. No és només el llibre d'aventures que en edicions sinòptiques redueixen el capità Ahab i els seus mariners en uns simples navegants a la recerca d'aventures. Són més de 700 pàgines que el nord-americà Herman Melville va escriure el 1851 i que és, per a molts, com William Faulkner, la gran novel·la americana. Josep Maria Pou, als seus 72 anys, es materialitzarà al Goya com a capità Ahab, amb direcció d'Andrés Lima i dramatúrgia de Juan Cavestany.
Recordes quan vas llegir per primer cop 'Moby Dick'?
Tenia 10 o 11 anys, i me'l van regalar els meus pares. La vaig devorar i des de llavors sempre he dit que 'Moby Dick' era la meva novel·la favorita, sense saber que no havia llegit 'Moby Dick', sinó una miniedició abreujada, que és el que s'ha fet sempre amb 'Moby Dick', cosa que és el que li deu passar al 90 % de la gent... Ja quan es va publicar va ser un fracàs absolut.
De fet, el capità Ahab no surt fins a la pàgina 160!
Això devia desorientar molt el lector, amb diferents narradors, amb el capità Ahab que s'adreça directament el lector. És una novel·la inclassificable.
Era un personatge, el d'Ahab, que desitjaves fer des de fa molt de temps?
De cap manera. Vaig veure, quan es va estrenar, la pel·lícula de John Huston. I l'he vista moltes vegades, me la sé de memòria. Mai m'havia cridat l'atenció, però quan vaig fer d'Orson Welles, em va sorprendre molt declaracions seves en què deia que s'havia quedat amb les ganes de fer de capità Ahab, que era un personatge shakespearià.
Hi ha moltes cites d'obres de Shakespeare a la novel·la.
Crec que és el personatge que Shakespeare es va oblidar d'escriure... Welles em va posar sobre la pista. Vaig veure unes gravacions domèstiques seves en què, de nit, desvetllat, llegeix fragments de la novel·la fent de capità Ahab... També, quan estava fent el 'Rei Lear', amb Calixto Bieito, en un sopar amb ell i el productor, Daniel Martínez, va sortir 'Moby Dick' a la conversa i algú va dir que tots dos personatges tenien molt a veure. Allò es va quedar allà, però Daniel Martínez fa tretze anys que vol fer un espectacle sobre 'Moby Dick'.
Com t'has fet teu el capità Ahab.
L'he abordat com si fos un personatge de Shakespeare. Les cites no són gratuïtes. Hi ha monòlegs on surt el 'Rei Lear', 'Macbeth' i 'Otel·lo'! Ray Bradbury, que va fer el guió de la pel·lícula de Huston, va dir que Melville va escriure la novel·la fent servir Shakespeare de ouija... Es veu que Melville va escriure-la i la va deixar reposar. Durant aquest temps, va rellegir el 'Rei Lear'. Aleshores, va reescriure-la i això es nota en el capità Ahab, que és un home crepuscular, que només es pot abordar des del convenciment absolut que és un malalt mental, un obsessiu compulsiu que arriba a la bogeria. Té alguna cosa de possessió demoníaca. Una egolatrisme absolut. S'oblida que és un ésser humà arran de l'obsessió per la venjança. En Shakespeare, no hi ha cap personatge amb aquestes característiques... Per fer-lo, t'has de llençar al buit.
Dius que és un personatge crepuscular.
Diria que jo estic en aquest estat d'ànim. Tinc 72 anys. 72 anys! Si quan feia de rei Lear ja em sentia vell! Fent de Sòcrates, també. Ara, amb això, tinc una sensació curiosa: aquest capità Ahab és el final d'un cicle de grans personatges que he fet.
Te'n queda un: Falstaff.
Tots els que he fet tenen una mica de Falstaff... Estem fent l'espectacle que volem fer, un espectacle de risc. No m'agraden fer espectacles còmodes quan faig d'actor. I aquest té molt risc perquè és molt intens, d'hora i mitja. Crec que l'espectador l'entendrà molt millor si veu que tot passa dins el cap del capità Ahab.
Ahab té uns trets molt característics: una cicatriu que li travessa el cos, una cama postissa...
Hi ha molta iconografia al voltant seu. No pots obviar la pota de pal, que no és de pal, sinó d'ivori. L'han fet els DDT, que tenen dos Òscars de Hollywood... És una gran dificultat fer 'Moby Dick' en un teatre, precisament per la pota de pal. Potser per això no s'ha fet gaire. S'ha fet molt a per nens, estil 'L'illa del tresor', quan n'hi ha que la comparen amb la Bíblia.
Qui és la balena?
Ahab és el clàssic personatge que es vol suïcidar i busca un altre que el mati. La balena és la justificació de la seva vida. Ell sap que se'l menjarà. És la conquesta de l'impossible, l'abisme... Hi ha un component sexual, de fondre's amb l'altre. Ahab vol ficar-s'hi dintre, penetrar-la. Saps que és la novel·la de tota la història on està escrita més vegades la paraula 'esperma'?
Ahab ha seduït grans actors?
Va ser un dels últims personatges que va fer Vittorio Gassman, amb 200 persones, en un vaixell de veritat. Orson Welles el va acabar fent en teatre. Va escriure'n una versió teatral. Nosaltres l'hauríem pogut fer, però ha quedat antiga.
Quins personatges tens al teu abast amb la teva edat?
Encara n'hi ha molts... L'altre dia, mentre provava la cama, deia: en lloc del capità Ahab, em sento l'avi de Galdós. Quan vaig fer de rei Lear, en acabar-lo, recordo que em vaig conjurar amb el Calixto per tornar-lo a fer en el futur. T'he de dir que aquest Ahab és com un segon rei Lear.
Fa uns anys, deies que tenies més ganes de dirigir que d'actuar. Has canviat de parer?
No, però aquest ofici és així. El 'Sòcrates', quan l'estàvem assajant, li donàvem una vida d'un mes i mig, i he estat dos anys amb ell. També he fet molt de cine i de televisió en els últims anys, de 'La catedral del mar' a 'Nit i dia'. Ara mateix, tinc quatre pel·lícules per estrenar... Tinc una estanteria amb les funcions que m'agradaria fer i t'he de dir que no para de créixer. Què passa? Que les funcions que voldria fer com a director escapen als pressupostos actuals de la crisi. Ara seria impossible muntar 'Els nois d'història'.
Al setembre, farà deu anys que vas posar-te al capdavant del Goya.
Sembla que faci 25 anys que vam reobrir el Goya. La gent se l'ha fet seu: venen amb la mateixa familiaritat amb què van al Romea. Fem una programació eclèctica. La gent sap que trobaran un teatre de nivell, d'actors, el teatre que es fa a tot el món.
