Les 17 obres que no et pots perdre del Grec 2025

Lisaboa Houbrechts veu la Mare coratge com un personatge ambigu i complex. És tot en un: agressor i víctima, aprofitadora i refugiada, mare i comerciant. Però per a Houbrechts, alumna avantatjada del gran Jan Lauwers, la guerra no és només una cosa entre nacions i pobles. La guerra també té lloc dins la família i la intimitat del cos femení. Ella decideix posar en escena el text original de Brecht en la seva totalitat, incloses les cançons de Paul Dessau. Vol investigar com l'obra, justament pel seu historicisme, pot arribar a ser contemporània. La jove directora d’escena belga també ens parla de la condició femenina, la vulnerabilitat i la resiliència.

T. Lliure: Montjuïc, 16 i 17 de juliol

Aquesta temporada, el gran Max Richter porta The Blue Notebooks de gira mundial, acompanyat de conjunts de corda. Els concerts també inclouran la música del nou àlbum d'estudi de Richter, In A Landscape ("elegíac i resignat però tranquil·lament triomfant" - Pitchfork). Segons explica, el seu darrer enregistrament comparteix moltes de les preocupacions de The Blue Notebooks: "En certa manera, aquest disc és una altra mirada als temes del treball anterior, però des de la perspectiva del nostre món i les nostres vides d'ara". The Blue Notebooks i In a Landscape són dos dels seus treballs discogràfics més icònics amb rerefons poètic i polític, que combinen música contemporània i narrativa amb el seu personal segell electrònic. 

Teatre Grec, 15 de juliol

Sovint el portuguès Tiago Rodrigues diu que no escriu obres per al teatre sinó per als actors i actrius que representen l'obra. Aquí, una actriu està assajant l'Hècuba d'Eurípides. Interpreta el paper de la vídua de Príam. Ella que, en la derrota de Troia, ho va perdre tot: el marit, el tron, la llibertat i per al seu gran sofriment, gairebé tots els seus fills. És una dona que demana justícia. Però la tragèdia fictícia flirteja dolorosament amb la realitat íntima de l'actriu el fill autista de la qual va ser víctima d'un sistema d'abús que ella denuncia i contra el qual es rebel·la. El temps dels assajos de l'espectacle se superposa
ambíguament al de la investigació judicial. En un escenari únic i crepuscular, dos mons s'ajunten, en un entrellaç inquietant i inquietant entre la tragèdia del mite i la de la realitat, entre el teatre i el de la justícia.

Teatre Grec, 28 i 29 de juliol

Dues de les figures més destacades del circ i la dansa europeus (Yoann Bourgeois ha passat diverses vegades pel Grec), de la mà de la cantautora francesa Pomme recorren diversos paisatges visuals i sonors per fer de la poesia física i el moviment una metàfora de les estacions de la vida. L’espectacle inaugural del festival marca l’inici d’aquesta edició fonamentada en el treball en xarxa, oberta a la indisciplina dels llenguatges escènics, cercadora de la curiositat d’un públic intergeneracional i vertebrada per la mirada polièdrica dels i les artistes sobre la condició humana i el món d’avui.

Teatre Grec, del 26 al 28 de juny

La Mula (Magda Puig i Andreu Martínez), amb Manual per a éssers vius, estrena la segona part del díptic iniciat amb Thauma (Teatre Lliure, 2024), una peça que va deixar tothom bocabadat i ha fet una important gira. Puig i Martínez van més enllà de les imatges i treballen les paraules, el text i la veu narrativa com a objectes. Aquest espectacle ha estat creat entre Barcelona i Oslo. I és un dels muntatges locals més esperats del festival.

CCCB, 17 i 18 de juliol

Quantes històries d’amor hi ha? Què tenen a veure Virginia Woolf i Enees? Com es connecten l’amor de Daenerys, el d’Adrià i el de la performer? On es troben l’amor, el desig i el sexe? Què ens promet l’amor perquè no puguem parar de cercar-lo? Per què l’amor continua, després de tants segles d’història humana, al centre de tot? Per què pot fer tant de mal? Per què ens pot portar a estats sublims i a buits als que només ell ens pot portar? Queda res a preguntar-se sobre l’amor? Queda alguna cosa per dir? Aquesta companyia de teatre contemporani ja madura, creu que sí, que val la pena enfangar-se amb una història de l’amor. I que cal seguir aquest impuls que sentim de compartir una cosa tan privada amb un públic.

Lliure: Gràcia, 18-20 de juliol

El segon capítol de la trilogia Cadela Força es titula La germandat. L'autora i directora teatral brasilera Carolina Bianchi, juntament amb la seva companyia Cara de Cavalo, s'endinsa en la complexitat dels pactes de masclisme, els possibles orígens de la fraternitat i els seus codis, molts dels quals estan inscrits en la violència i perpetuen la violació i la violència sexual com a part del seu vocabulari. Bianchi emmarca aquesta investigació sobre l'art contemporani, especialment el context teatral. L'objectiu està lluny de simplificar el tema: l'espectacle reconeix l'admiració que aquesta confraria ens pot provocar quan es relaciona amb la història de l'art, de manera que el text s'apropa constantment a la confusió entre aversió i fascinació per les dinàmiques de poder masculí.

Lliure: Montjuïc, 11 i 12 de juliol

Una performance sobre l'eufòria d'estar viu. Deu ballarins creen un paisatge sonor extàtic i la coreografia que en sorgeix. Els records i les escoltes, les veus i els cossos, tots ressonen com instruments musicals, gradualment cap a una alegria compartida. El nou treball del coreògraf grec minimalista explora com el moviment es converteix en una cançó, en la qual els cossos dels ballarins bateguen, i a través d'ells, potencialment, els cossos del públic. Un nou treball optimista, extrovertit i encisador sobre les primeres vegades que ens vam conèixer, vam riure, vam viure. Sobre els nostres apassionats inicis.

Mercat de les Flors, 12 i 13 de juliol

Amb Medea's Kinderen, el suís Milo Rau fa una mirada nova i profunda al paper dels nens en el teatre. Un cas penal autèntic és el punt de partida de l'espectacle: el cas d'una mare que, en total desesperació, decideix matar els seus fills i treure's la vida, però sobreviu. Aquesta tragèdia moderna s'entrellaça amb la tragèdia clàssica Medea, el cas més infame de conflicte de relacions i infanticidis de la literatura occidental. Un grup de nens agafa aquest cas i la narrativa més fosca de la cultura europea com una oportunitat per reflexionar sobre ells mateixos: sobre la història familiar, el primer amor i les primeres trobades amb la mort, sobre els desitjos de futur i les pors de la fi del món que ens persegueix a tots.

Lliure: Montjuïc, 21 i 22 de juliol

El coreògraf belga d'origen marroquí fa una recerca dels seus orígens que també és un homenatge a la víctima d’un crim racista i homòfob registrat a Bèlgica el 2012. La peça s’interpretarà per primera vegada en una versió a l’aire lliure amb els ballarins del Ballet du Grand Théâtre de Genève i d’Eastman, la companyia de Cherkaoui, també vells coneguts del festival barceloní des de fa almenys una dècada i mitja.

Teatre Grec, 11 i 12 de juliol

El 1995, l'artista visual sud-africà, cineasta d'animació i director de teatre William Kentridge va crear Faustus in Africa amb la Handspring Puppet Company de Johannesburg. Arran del seu profund compromís amb la lluita contra l'apartheid, l'obra va fer que Faust emprengués un safari i saquegés la terra i el poble africans en la seva recerca de coneixement i poder. 30 anys després, Kentridge ha reelaborat Faustus in Africa, tot vinculant-ho a l'extractivisme i la política a la nova Sud-àfrica i a nivell mundial. Malauradament, la pregunta que planteja el clàssic segueix sent rellevant: estem disposats a trair-nos a nosaltres mateixos i fer un pacte desafortunat amb el diable per obtenir beneficis a curt termini? El nou guió combina el drama de Goethe Faust amb la ironia del poeta sud-africà Lesego Rampolokeng. 

Lliure: Montjuïc, 27 i 28 de juny

Roger Bernat és aquest any el curador de l’exposició sobre Eugenio Barba/Odin Teatret a La Virreina Centre de la Imatge, i signa un díptic provocador a la Fundació Brossa: Autòpsia + Autoritat. Autòpsia és una conferència performativa de Roberto Fratini. I Autoritat és una exposició performativa de Søren Evinson i Roger Bernat amb la participació de Toni Cots, exactor de l'Odin Teatret.

Fundació Joan Brossa, 16 i 17 de juliol

Ambientada en un univers canviant de trampes domèstiques i històries entrellaçades, la primera creació dels quebequesos People Watching, Play Dead, observa la nostra manera de navegar per les connexions socials. A través de la seva combinació surrealista d'acrobàcies, moviment i teatre físic, la peça es mou amb una fisicitat més gran que la real mentre es banya en una atmosfera íntima. Entre allò familiar i l'altre món, Play Dead és una reflexió sobre el crepuscle de la joventut i totes les incerteses, els ideals defectuosos i l'alegria pura que abraça aquesta època de la vida.

Mercat de les Flors, 28 i 29 de juliol

Eline Arbo és la substituta d'Ivo Van Hove al capdavant de l'ITA Amsterdam. I ens transporta a la vida de tres dones en tres moments diferents del segle XX a través de la famosa novel·la de Michael Cunninghan Les hores: una editora de llibres, una mestressa de casa i una escriptora, la reconeguda Virginia Woolf, lluiten per donar resposta a la mateixa pregunta: com es pot ser una mateixa en un món tan ajustat com una camisa de força? Aquest muntatge de la ITA-Ensemble és un retrat íntim de tres personatges que busquen desesperadament la llibertat i ens fa qüestionar el nivell d'emancipació actual i els patrons de gènere que s'amaguen en les profunditats de la nostra cultura.

TNC, 4-6 de juliol

Oriol Broggi dirigeix La tempestat, un dels textos més grans i màgics de William Shakespeare. Un retorn a l’estètica essencial de La Perla 29 i al teatre d’actor, seguint l’estela d’El Rei Lear (2008) i Hamlet (2009, 2021), on el Teatre La Biblioteca acollirà les forces tel·lúriques del segon Shakespeare de la temporada. La gran història poètica de Pròsper, el legítim Duc de Milà, i la seva filla Miranda, el naufragi dels quals serveix per posar en marxa el seu pla venjatiu, que juga amb l’amor i la desesperació, i que ha ordit per tal de recuperar el que li havien pres, a través de l'ús dels secrets poders de la natura. I és que Pròsper coneix les ciències ocultes i sap controlar els esperits de l'illa, com Ariel, a qui té sotmès al seu servei, o el malaurat Caliban.

Biblioteca de Catalunya, 25 de juny-30 de juliol

Els Jardins Rubió i Lluch de l’icònic recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu (Biblioteca Nacional de Catalunya) són el lloc escollit pel Grec i la Fundació Antoni Tàpies per a la inauguració del projecte Extramurs: La quema, aquest any dedicat a l’artista Elena del Rivero —les obres de la qual es trobaran a diferents punts de la ciutat, entre d’altres, els Jardins del Teatre Grec—. La inauguració consisteix en una intervenció artística del referent de la conceptualització i performance musical Llorenç Barber que amb L’espai, alliberat converteix els Jardins Rubió i Lluch en una experiència acústica expandida que ens fa reflexionar sobre l’escolta i la col·lectivitat. 

Jardins Rubió i Lluch, 8 de juliol

Decadència és un retrat satíric, mordaç i carregat d’humor negre de la classe alta d’Anglaterra. Un text clau de la dramatúrgia britànica, escrit per Steven Berkoff, considerat un autor maleït i punyent. L’obra gira al voltant de la decadència moral d’uns personatges (dues parelles i més d’una traïció) i uns valors representants de l’alta societat “benestant i frívola, culta, rica i banal”. Una història d’amants i desenganys que acabarà amb el triomf decadent de la classe benestant. Una comèdia ferotge que revela allò que la societat intenta emmascarar. 

Sala Atrium, 1-27 de juliol