Les 17 obres que no et pots perdre del Grec 2024

Després de 'Falaise', què més podem demanar a la companyia de Blai Mateu i Camille Decourtye? Si ens van oferir la Lluna, els podem reclamar Mart? Doncs, al seu nou espectacle continua creuant i juxtaposant sensibilitats, disciplines i cultures per imaginar un nou ritual col·lectiu. I es pregunten: com ens podem permetre, malgrat els trastorns del món i la por als desastres futurs, inventar una història per obrir camins desitjables? Per respondre a la pregunta del títol, mobilitzen una desena d'artistes de diferents països, generacions i camps: acrobàcia, dansa, música, art dramàtic o ceràmica. Van imaginar aquest espectacle com una cerimònia, un conjunt de nous ritus per reconnectar amb els més grans que nosaltres, dins nostre. Una experiència que implica la introspecció però també l'obertura als altres, a través del contacte amb materials i colors, a través de la celebració, el cant i la dansa, la immersió dels cossos en un intens moviment col·lectiu.

Teatre Grec. Del 25 al 27 de juliol.

Les sis hores de 'Vudú (3318) Blixen' a Temporada Alta li van valer a Angélica Liddell el premi de la crítica al millor espectacle de 2023. I ara la tindrem a Barcelona amb la segona part d'aquella peça, que haurà inaugurat el Festival d'Avinyó. Si aleshores representava el seu funeral, ara atacarà, en dues hores, el d'Ingmar Bergman. I, com el director suec, invoca els fantasmes, els dimonis i els somnis que ens persegueixen.

T. Lliure: Montjuïc. 20 i 21 de juliol.

Christiane Jatahy és coneguda per les seves adaptacions radicals d'obres clàssiques a través del seu prisma únic i característic, que combina teatre i cinema. I, després de molts anys estrenant a Temporada Alta, aterra per primer cop a Barcelona, una ciutat que és molt important per a l'artista. I ho farà entrant en el cap de Hamlet, tot fent-lo travessar quatre segles per arribar al món actual, en el qual la lluita contra la violència patriarcal del sistema posat en marxa per Claudi, Poloni, Rosencrantz i Guildenstern. A l'espectacle de Jatahy, el jove Hamlet s'ha convertit en una dona madura, tan preocupada com Hamlet per les falles del passat, aspirant tant com ell a canviar el futur. Simultàniament, Gertrudis (la seva mare) i Ofèlia (la seva promesa) comparteixen la seva vida privada, l'impulsen a confrontar el passat i a reviure la història, i a canviar la seva alhora.

T. Lliure: Montjuïc. 24 i 25 de juliol.

El coreògraf israelià fa molts anys que no ens visita. L'última vegada va ser, també al Grec, amb 'Sun'. Abans, ens havia fet esclatar el cap amb 'Political / Mother' i 'Barbarians', al Mercat de les Flors. Ara, després de molts anys vivint a Anglaterra, estrena una oda a aquest intricat i bonic país. A través de la coreografia de Shechter, els ballarins evoquen la paradoxa que hi ha al cor d'aquest lloc obert, generós i buscant l'ànima, en conflicte per la seva història fosca i la seva poderosa vinculació a les antigues tradicions. Interpretada amb una rica partitura que combina els sons impressionants dels compositors anglesos, presentat en un xoc amb el rock furiós juntament amb els ecos del cor i l'electrònica en una cacofonia avantguardista.

Mercat de les Flors. Del 19 al 21 de juliol.

Aquesta peça, tot un fenomen internacional, és el gran repte del Grec. Virginia és una dona que espera. S'obre una porta. Entra un home, Marty. Parlen, riuen, és incòmode, és divertit, és tens. Prenen una copa, dinen i ballen junts. Ell se'n va. Aleshores ho fa tot una altra vegada, i una altra vegada, 100 vegades durant 24 hores. I l'actriu es passarà 24 hores sense descans interpretant una vegada i una altra la mateixa escena inspirada en el film 'Opening night', de John Cassavetes. Creat per un equip d'identificació femenina i no binari que capta i barreja l'acció en directe des de múltiples càmeres, 'The Second woman' és un espectacle brillant. A través de la repetició, el muntatge explora les convencions genèriques i de gènere de l'emocionalitat, així com la naturalesa afectiva i relacional de la identitat de gènere.

T. Lliure: Montjuïc. 6 i 7 de juliol.

El personatge creat per J.M. Coetzee ha paregut en cinc de les produccions del director polonès Krzysztof Warlikowski. De vegades parlant amb el seu propi nom, de vegades citada per altres personatges. Però tot i que sembla perseguir Warlikowski gairebé tan sovint com ho fa amb l'escriptor que el va fer néixer, mai no ha tingut una obra sencera dedicada a ella. Ara, en situar 'Elizabeth Costello' fermament al centre de la seva darrera producció, Warlikowski està fent el següent pas lògic en un procés el desenvolupament del qual potser no havia previst quan li va donar per primera vegada una plataforma al seu escenari. Serà la primera vegada que Warlikowski ve a Barcelona. I ho fa, a més, amb un muntatge produït pel Nowy Teatr de Varsòvia.

TNC. 6 i 7 de juliol.

La trobada entre Marlene Monteiro Freitas i Israel Galvan havia de passar. Un fil invisible sembla córrer entre la coreògrafa de Cap Verd i el ballarí de Sevilla. És aquest fil el que els uneix avui en el seu projecte únic, 'RI TE'. La seva entrada a l'escena de la dansa contemporània representa, a tots els efectes, una bomba que esclata en els cercles artístics. Galván, “un ballarí de solituds”, ha renovat el flamenc de dalt a baix. I Monteiro Freitas ha fet elevar la imaginació coreogràfica fins a límits insospitats. Per a ella, Galván és “un ocell, un corb”. La musicalitat també és una característica destacada en l'obra d'aquests dos artistes. 'RI TE' oferirà una successió d'anades i vingudes, friccions i seduccions. El seu llenguatge comú serà el del cos. Aquest 'RI TE' promet ser alhora ritual i consagració, una dansa que ho diu tot.

CCCB. Del 4 al 6 de juliol.

Johann Le Guillerm és, segurament, l'artista de circ contemporani més venerat d'Europa, un geni que ha portat aquest art cap a llocs desconeguts. Aquí, intenta recrear el món des del punt mínim. Quan Johann Le Guillerm dialoga amb el punt, l'aventura pren girs extremadament inesperats. Molt ràpidament entenem que entrar en els girs d'aquest cervell refractari ens farà perdre els nostres punts de referència més bàsics. La demostració del ponent sembla implacable, els seus experiments a la vista molt convincents. Però darrere de les aparences, sorgeix una visió del món que desordena la nostra lògica. Perquè acceptar pensar en contra del món significa abandonar els nostres prejudicis i potser també els nostres a posteriori.

Mercat de les Flors. Del 30 de juny al 2 de juliol.

Els Monte Isla (Andrea Pellejero i Adrià Girona) són, sens dubte, la companyia jove catalana que cal seguir. A Terrassa, fa un parell d'anys, ens van deixar bocabadats amb 'Donde empieza el bosque acaba el pueblo'. I ara van més enllà a 'Un cos sense talent', peça que estrenen al Grec. Amb ella, volen tornar la mirada cap al cos humà, parlar de la seva fragilitat també a través de l’experiència dels espectadors. La seva recerca persegueix desestabilitzar la jerarquia escènica que generen els cossos mitjançant mecanismes que se serveixen de l'artefacte teatral per posar en valor els materials, els objectes i l'espai de representació.

Mercat de les Flors. 8 i 9 de juliol.

Vibrant i reivindicativa, l'última creació de la coreògrafa brasilera Alice Ripoll es fa ressò de les aspiracions de la joventut del seu país en un moment de transició sociopolítica. Una peça efervescent que parla de les esperances d’una generació desheretada que anhela reinventar-se. 'Zona Franca' sorgeix en la intersecció de l'anàlisi de la realitat i l'experiència poètica, dos camins que Ripoll coneix de sobres i que ja ens va mostrar fa un parell d'anys amb 'Lavagem'. El Mercat de les Flors també mostrarà una altra obra de la coreògrafa, 'aCORdo'.

Mercat de les Flors. 15 i 16 de juliol.

El director flamenc Jan Lauwers ens va deixar estabornits amb la seva versió de les tragèdies de Shakespeare amb 'Billy's violence'. I ara s'ha atrevit amb les comèdies sota el títol de 'Billy's Joy', amb el convenciment que al segle XVIII, la gent detestava la violència i els girs foscos de les tragèdies. En conseqüència, les van reescriure sense vergonya. Això va inspirar a Needcompany a demanar a Victor Afung Lauwers que llegeixi les comèdies i vegi què poden significar encara en el nostre temps: una època de grans controvèrsies, polèmiques vulgars, cancel·lació de la cultura, racisme estructural, canvi climàtic, guerra. Què queda per riure? L'humor és l'arma del covard o una forma d'activisme? Al Grec podrem tornar a veure 'Billy's Violence' i tindrem un dia per veure les dues peces alhora.

T. Lliure: Montjuïc. Del 28 al 30 de juny.

En aquesta peça, el mític coreògraf nord-americà William Forsythe col·labora amb Rauf 'Rubberlegz' Yasit, Lex Ishimoto, Riley Watts, Brigel Gojka i el JA Collective (Aidan Carberry i Jordan Johnson). Per explorar els orígens de la dansa popular, el hip-hop i el ballet, a banda de mostrar els diferents orígens i llenguatges dels ballarins a través de la seva comunicació física a l'escenari. Serveix com a testimoni del poder del moviment com a llenguatge universal, capaç de transcendir les barreres culturals i connectar persones de diferents àmbits de la vida. Els intèrprets aprofundeixen en les semblances i diferències d'aquests estils de dansa i celebren les maneres úniques en què cada estil es pot adoptar i evolucionar.

Mercat de les Flors. Del 8 al 10 de juliol.

Entre 2022 i 2023, la creadora argentina Lola Arias es va submergir en el món penitenciari d'una presó de Buenos Aires dins d'un grup de 14 dones i persones transgènere. Va fer una pel·lícula, 'Reas', que explica els seus records i el futur que somien quan surten de la presó. Ara, per portar la història al teatre, ha reunit sis dels protagonistes d'aquesta pel·lícula. Amb ells ha escrit i dirigit 'Los dias afuera' barrejant teatre, imatges filmades en directe i imatges d'arxiu, música, dansa i cant. A la frontera entre el documental i la ficció, parla d'aquestes dones sense estigmatitzar-les, del seu viatge, dels seus somnis, dels seus fracassos. I ens mostra com aconsegueixen recuperar el seu destí a través de la música i imaginar un nou futur.

T. Lliure: Montjuïc. 13 i 14 de juliol.

Nova incursió d'Oriol Broggi en l'univers del dramaturg libanès. Ara amb un poema immens centrat en el conflicte permanent del Pròxim Orient que dona ales a un gran muntatge que parla de grans temes del nostre món i retrata la nostra societat de forma impecable, amb personatges que busquen entendre's i fer entendre els seus mons, des de les seves llengües i alfabets diferents, però amb una història compartida. Aquí Eitan és un jove alemany jueu que viu a Nova York i que estudia l’ADN humà. Coneix Wahida, una jove àrab que està fent la seva tesi sobre un savi humanista del segle XVI que es va convertir de l'islam al cristianisme per obligació. Tots dos s'enamoren, fet que obliga a Eitan a enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses integristes.

Biblioteca de Catalunya. Del 25 de juny al 28 de juliol.

Segona peça del projecte 'Falla' del duet format per Laida Azkona i Txalo Toloza que investiga la nostra relació amb les masses rocoses. Ara centren la seva mirada en la barbàrie extractivista i els límits minerals del planeta. Però, quines són les implicacions econòmiques, socials i geopolítiques de l'anomenada febre de l'or blau? Què comporta l'explotació dels cossos celestes que envolten la terra? Estem condemnats a repetir els mateixos errors del sistema d‟explotació colonial, o serem capaços d‟imaginar noves possibilitats de relació amb l‟univers? Tot això es pregunten Azkona i Toloza a 'Cuerpos celestes', des de la perspectiva d'una família que, 60 anys després de la invasió de Mart, realitza un documental que mai no acabaran sobre les colònies mineres extractives ubicades en diferents asteroides del sistema solar.

CCCB. Del 10 al 12 de juliol.

Les ciutats no existeixen, diuen Gerardo Salinas i Junior Mthombeni, els mateixos creadors que el 2021 ens van deixar bocabadats amb 'Dear Winnie', una peça sobre Winnie Mandela. Ara han creat una peça a Barcelona, amb artistes d'aquí i de Brussel·les, lloc on treballen- Per a ells, les ciutats són la suma de les 'performances' de tots els qui les habitem. El que fem o deixem de fer crea la ciutat cada dia. Sense això, una ciutat es converteix en un decorat sense sentit. Mentre ens movem, reguem les nostres històries, somnis i desitjos damunt dels seus carrers. Capes i capes de passions i d'esperances. Aquest és el foc de Barcelona. A 'What the foc?!', un grup de 'performers' de la Barcelona d'avui dia ens convida a saltar a les flames d'aquest foc, a descobrir-hi quines històries guarda i com ens connecta amb la resta del món.

TNC. Del 4 al 14 de juliol.

La Júlia acaba d’arribar a la casa que en Pau té enmig de sis hectàrees d’oliveres. Ha comprat gasolina. Vol foc. Necessita foc. Cremar-ho tot. Aquest matí ha dit prou: mai més por. Aquest és l'argument de la nova obra d'Aina Tur, que compta amb un repartiment estel·lar format per Anna Alarcón i Nao Albet, als quals podrem veure de molt a prop al Heartbreak Hotel.

Heartbreak Hotel. Del 2 de juliol al 4 d'agost