Glorious!
Foto: Daniel Escalé / Poliorama | Glorious!

Ressenya

Glorious!

3 de 5 estrelles
Marta Ribera trenca tots els sonòmetres al Poliorama en una 'Glorious!' dirigida per Paco Mir
  • Teatre, Musical
  • Crítica de Time Out
Andreu Gomila
Publicitat

Time Out diu

Glorious! podria ser perfectament una obra dadaista, fins i tot daliniana, perquè el plantejament que fa l'autor, el britànic Peter Quilter, el d'una dona que no afina ni una nota, però que rep les felicitacions de gairebé tothom i arriba a cantar al Carneggie Hall, és absurd, de traca. Si no sabéssim que la història de Florence Foster Jenkins és real, que va passar al Nova York dels anys 40 del segle passat, no ens la creuríem. A Londres es va estrenar al West End el 2005 i va estar-hi mesos. És una bona comèdia blanca que fàcilment compta amb la complicitat del públic.

Al Poliorama, dirigida per Paco Mir, compta amb una Madame Florence d'altura, Marta Ribera, que sap molt bé el que es fa. L'actriu és una primera espasa del musical i per cantar tan malament com li exigeix el seu personatge se n'ha de saber. I molt. Al seu costat té Ramon Gener, el seu pianista, i Santi Millán, el seu marit. I és aquí potser on comencen els problemes, perquè ni l'un ni l'altre no abandonen en cap moment un registre que podríem anomenar televisiu. L'un sovint no sap on posar-se en el seu paper de mercenari que accepta la feina per diners (tocava en un restaurant darrere el bufet de les cols). L'altre, extremat en els gestos, en el moviment, fora de registre.

El públic haurà de convertir-se en un personatge més de l'espectacle

Mir intenta salvar la funció amb uns bons secundaris (Annabel Totusaus, Eva Cartañà, Meritxell Duró) que afegeixen llenya a la comèdia, i trencant la quarta paret, ja que aquí, el públic, haurà de convertir-se en un personatge més de l'espectacle, segurament a favor, sempre, de Jenkins i el seu entestament per destrossar el patrimoni musical.

Amb tot, Glorious! és un bon entreteniment. Si teniu ganes de riure, riureu, sens dubte. I podreu comprovar que l'èxit, al cap i a la fi, és una cosa ben subjectiva. Fixeu-vos que, de totes les sopranos que devia haver a Nova York fa un segle, la que s'ha emportat la glòria, la que ha tingut diverses obres, pel·lícules i llibres, és la que suposadament cantava pitjor.

El 21 de març participa a Cap Butaca Buida, la gran festa del teatre de Catalunya. I no et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix. 

Detalls

Adreça
Preu
12-34 €
Publicitat
Últimes notícies