Grans dones de l'escena

A diferència de la impactant versió de l’autor que vam veure al Grec 2015, Roberto Romei ha mirat l’obra des d'una estricta i molt eficaç contenció en una posada en escena sòbria i delicada al servei de dues grans actrius. Mónica López i Lluïsa Castells commocionen... La paraula i l’alè poètic de Wajdi Mouawad torna als escenaris amb aquesta obra que parla bàsicament de l’exili interior. Sense l’èpica d’'Incendis' o 'Litoral', 'Germanes' és una mena de fresc intimista que dona voltes a la pèrdua de la identitat, el fracàs de les relacions personals i de la inutilitat dels intents de guarir les ferides dels conflictes bèl·lics a través de dues dones sense vincles de sang però unides tant pel desencís com per la seva fortalesa.

La directora i dramaturga Carlota Subirós adapta la gran obra de la Premi Nobel de Literatura 2007 Doris Lessing 'El quadern daurat' seguint la trama de 'Free Women [Dones lliures]' per situar a l’eix central de l’espectacle el paper fonamental d’una dona que, en moments de dura crisi política i personal, lluita sense parar per la seva integritat com a mare soltera, com a comunista compromesa, com a amant que busca una relació sana i no sexista, i com a artista. Una indagació per les diverses personalitats d’un mateix que s’expressen a l’hora d’escriure.

La dramaturga Alícia Gorina porta a escena la gran novel·la de Víctor Català, que va alçar la veu d’un dels personatges femenins més apassionants que han nascut dins la literatura catalana. Un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.

El Wilde de Selvas és una incandescent comèdia amb un indefinit aire de musical pop. Una acurada estètica –sense lligar-se a cap etiqueta– que situa el brillant combat d'aforismes a la frontera entre el nou i vell món d'un Londres imaginari que acaba d'estrenar els anys 60 del segle XX. Entre Hardy Amies i Mary Quant, entre Savile Row i Kings Road. El moment 'Absolute Beginners'. El marc estilístic per a un muntatge àgil, divertit, amb la companyia –amb gairebé tots els rols rejovenits– en estat de gràcia. Amb el genial punt canalla, rebel i còmplice que exhibeixen Paula Malia i Paula Jornet –un descobriment–, amb la docta picardia que maneja Mia Esteve en el seu joc d'insinuacions amb Norbert Martínez. I per descomptat, amb la lliçó magistral que imparteix Laura Conejero, tan magnètica com a 'Els feréstecs'.

Al front, el personatge torturat de jutge Samuel Gallart, un home -que Josep Maria Pou interpreta amb la grandesa trencada d'un rei Lear convergent- deconstruït pels seus afins i fantasmes. Callat fins que el deliri trenca els segells lacrats de la seva vida. Paper difícil -el de l'observador observat- al qual Pou atorga una trencadissa autoritat. Al seu costat, una esplèndida matriarca. Una Vicky Peña que s'erigeix ​​en enorme antagonista. Una brillant extravagància, entre la missa i l'albirament d'ovnis.

'Mirta en espera' és un monòleg que beu del clown i el gènere musical per fer una paròdia dels contes de fades en què el príncep ve a salvar la princesa desvalguda. Mirta vol viure de la seva professió i la seva trobada amb el públic es converteix en una sàtira del món artístic on moltes vegades el que menys importa és l'art. Mirta és actriu, o almenys ho intenta. Al capvespre en què es desenvolupa l'obra, s'ha quedat amb un representant que vol que formi part de la seva nova agència. I ella, que tant ha esperat una oportunitat així, està immensament feliç davant la cita. Però en el fons, no sap si espera l'èxit o l'amor, i les històries que va relatant sobre la professió es barregen amb el desamor i els malentesos. Mirta viu la vida com si fos una pel·lícula... I sembla que el seu clímax està a punt de succeir.

Quan Clara Segura i Bruno Oro s’ajunten, ja sabem que riurem. Són un parella artística compenetrada i d’una enorme generositat tot oferint un recital de fregolisme en un xou on incorporen una vintena, o més, de personatges. Oro és un clown a qui li agrada l'exageració encara que no es posi el nas vermell, mentre Segura és una mena de contra august mes pausat... si no es deixar anar. A 'Cobertura' s’han empescat una història que d'entrada recorda l'anècdota del 'Dolor y gloria' d'Almodóvar... Un embolica que fa fort o un poti poti, que es com li diuen els pallassos a l’escudella barrejada, amb moments certament hilarants com la sessió de gimnàs (que em diuen rescatada del programa de televisió 'Vinagre') en la qual Segura et porta fins l'èxtasis de la rialla.

Dues amigues han quedat per anar al teatre, l’amistat d’anys es troba en un punt particularment tens. Les seves vides en el món en què vivim no permeten precisament converses pausades on confrontar punts de vista. Com a molt, reben o envien algun WhatsApp o posen un m’agrada a la fotografia de l’altra. Ja no és el mateix. Trobar-se al teatre, com fa uns anys quan passaven hores parlant davant una copa de vi o d’un cafè després de la funció, amb l’esperit eixamplat per una experiència comuna, sembla una bona manera de retrobar-se. Potser l’única. Quan arriben a la sala però, s’adonen que la funció no començarà. És materialment impossible que ho faci. No els quedarà cap més remei que trobar-se cara a cara, l’una amb l’altra. Sota les paraules més simples, sota els moviments fisiològics i psíquics soterrats, la tensió creixerà provocant malestar i fascinació. Aflorarà tot un passat amagat d’abismes inconscients i pulsions agressives. Les paraules ens fereixen i amb elles ferim als altres. Però, el silenci és molt pitjor. Una obra de Nathalie Sarraute.

Les companyies Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre s'uneixen per portar als escenaris el primer espectacle teatral escrit per la periodista i escriptora Empar Moliner. Un musical amb cançons a partir dels relats de l’autora adaptats al teatre per ella mateixa. Històries esbojarrades, contradictòries i singulars protagonitzades per personatges no gens carismàtics, no gens agraciats, però molt còmics. El muntatge està dirigit per David Selvas i interpretat per les quatre actrius de T de Teatre (Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca), a les que s'uneixen David Bagés, Mercè Martínez i Ernest Villegas.

Comèdia inspirada en el clàssic 'All about Eve', de Joseph L. Mankiewicz. Dues actrius, de dues generacions ben diferenciades, han d’interpretar un mateix personatge. En aquesta coincidència topen dues maneres d’entendre la vida i la professió. L’actriu més jove (Nausicaa Bonnin) lluita per aconseguir l’oportunitat de donar-se a conèixer. L’actriu més gran (Emma Vilarasau) s’esforça per no permetre que el pas dels anys la faci desaparèixer dels escenaris. Però això no les converteix necessàriament en enemigues, sinó que tenen mirades complementàries i poden aprendre l’una de l’altra, sense cap necessitat de destruir-se. Se n’adonaran o acabaran devorant-se?